Cinc anys del soterrament de la línia elèctrica

Vista de Canalda abans de treure la línia elèctrica

Aspecte de Canalda sense la línia aèria

Finalment, l'any 2008 es va soterrar la línia elèctrica. Aquesta que feia catorze anys que era aèria i omplia de pals de formigó tot el nucli de Canalda es va substituir per una altra que passa colgada al costat dels camins. A més es va aprofitar per substituir el transformador que abans era visible dalt d’un pal a prop de l’escola, per un altre de més gran situat dins una caseta més amunt de can Front. Aquesta caseta es va recobrir de pedra.

Aquesta iniciativa ja es gestava des de feia anys. Quan es va renovar la xarxa d’aigua es van aprofitar les rases per posar-hi els tubs per on havien de passar els fils elèctrics.

Altres indrets de Canalda ja s’havien anticipat soterrant els cables. Primer va ser Cavallera que va colgar la línia i va fer tota la instal·lació de les gàbies de falcons soterrada. Després ho van fer les cases de Puig-arnau on des de fa anys frueixen de la comoditat de l’electricitat i de la bellesa del paisatge.

De colgar la línia de Canalda se n’ha fet càrrec la companyia Elèctrica de Guixés i s’ha pagat amb un ajut del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC).

L’obra estava pressupostada en 112.896,59 euros. L’Elèctrica de Guixés va fer una oferta que rebaixava un 15% el cost projectat. Dels 95.932 euros que ha costat, el PUOSC en va aportar 89.379,84, l’Ajuntament d’Odèn 3.000 i l’Entitat de Canalda 3.552,16 euros.

A més cal sumar-hi l’elaboració del projecte i la direcció de l’obra que ha anat a càrrec de l’arquitecte Antoni Padullés. El cost de la direcció i del projecte ha estat de 7.817,38 €, dels quals el PUOSC en paga 6.253,90 i l’EMD de Canalda els 1.563,48 restants.

La millora visual és innegable i el canvi d'ubicació del transformador ha estat un encert tant perquè s'ha allunyat l'aparell de l'escola com perquè l'alta tensió no entra al nucli.

El llibre del GR-1, l'Històric. Un camí de Gran Recorregut

GR significa sender de gran recorregut. El GR és un camí senyalitzat amb marques de pintura blanca i vermella de més de 50 quilòmetres. Avui dia se'n troben per gran part del món. A Catalunya es van començar a senyalitzar els anys 70 del segle XX i ja n'hi ha més de 30.

El GR-1 comença al costat de les ruïnes d'Empúries, a la Costa Brava, arriba fins el Pont de Muntanyana i continua cap a terres aragoneses. Tot resseguint les terres prepirinenques, passa per Banyoles, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Sant Pere de Graudescales, el congost de Mont-rebei... i per Canalda.

Toni Strubell Trueta amb dos dels au-

tors de la Guia el dia de la presentació

El tram que va de coll de Jou a Odèn el va netejar i senyalitzar la Comissió Cultural Canalda 1100 anys, l'any 2004 per fer-hi la caminada popular de Canalda tot recuperant l'antic camí ral. Justament en aquest tram hi coincideixen dos GR: l’1, l’Històric i el 107 o dels Bons Homes.

Els 403,5 km del recorregut estan dividits en 25 trams, entre 11 i 24 km cadascun. Els trams número 16 i 17 són els que transiten per Canalda. El primer d’aquests va des de Sant Llorenç de Morunys a Cavallera amb un recorregut de 13,4 km i el segon de Cavallera a Cambrils, de 14,6 km.

El llibre que descriu el camí està escrit per Jordi Embodas, Josep M. Jerez i Josep Jordana i es va presentar al local del Centre de Natura d’Odèn, el diumenge 10 de febrer de 2008. La presentació va anar a càrrec de dos dels autors, i de Toni Strubell, destacat promotor i impulsor d’aquest camí de Gran Recorregut que l’ha fet fins al País Basc i n’ha publicat alguns articles a la revista Presència.

La guia que s’ha editat conté mapes i la descripció del tram català que, com hem dit, va des de Sant Martí d'Empúries fins al Pont de Muntanyana.

Si voleu informació actualitzada dels GRs que creuen Catalunya podeu clicar al web de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

El cementiri de fa 100 anys

A la porta del cementiri de Canalda hi trobem la inscripció de 1913.

Aquesta mateixa data es repeteix en els primers nínxols que trobem a l’entrar. És indubtable que la paret d’entrada al cementiri, la porta i els primers nínxols fan 100 anys.

Aprofitarem aquest aniversari per explicar algunes curiositats d’aquest lloc. Les antigues parròquies sempre tenien adossat el cementiri a la paret de l’església i això tant es feia en un poblet com Canalda com a la catedral de Solsona. Al segle XIX molts d’aquests cementiris es van traslladar als afores dels pobles i les ciutats per motius higiènics. Es volia evitar que els microbis de les persones que morien per infeccions continuessin propers a la població. El trasllat del cementiri lluny de la població era costós i no es va fer en llocs petits com Odèn o Canalda.

Era costum fer els enterraments a terra, es feia un forat i es dipositava el fèretre al fons i després es tapava. Els pisos de nínxols i els mausoleus no es coneixien.

A Canalda hi ha una altra particularitat, cada família tenia assignada una parcel·la i aquest espai estava marcat amb el nom de la casa. Sobre la paret que envolta el recinte hi ha els noms de les cases gravades a la pedra, com es veu en les imatges del costat.

L’any 1913 es va fer una important remodelació. La porta d’entrada és d’aquest any, però també les paret de ponent i del nord amb les corresponent pedres de secció triangular que coronaven el mur. En aquestes pedres s’hi van gravar novament els noms de les cases que ja hi havia. Les dues darreres fotos de la dreta són d’aquesta època.

Si algun dia es refan les parets de llevant i migdia cal conservar aquestes lloses amb els noms de les cases per la seva singularitat.

Però qui va fer aquestes obres? Quant van costar? No coneixem ningú viu que aquell any tingués ús de raó i ens ho pugui explicar. Tampoc hem trobat documentació a l’arxiu parroquial. Però els nínxols ens donen alguna pista.

A la part superior, a més de posar-hi l’any de construcció, 1913, hi posa Propietat J. Muntada. Aquest cognom és molt freqüent a Canalda. Segons el padró, als anys 20 del segle XX hi havia Muntades a Soldevila, Puig-arnau i cal Costa. En aquestes dues darreres cases el nom dels dos caps de casa comença per una jota, Joan i Josep respectivament. La memòria popular diu que l’obra la va encarregar el Joan Muntada Solé de Puig-arnau i la van pagar els veïns que hi tenen nínxol.