dimecres, 26 de febrer del 2014

L’Hotel de la Bòfia. L’hotel que no va ser

L'estiu del 2012 van desaparèixer les runes del que havia de ser l’hotel de la Bòfia. Aquesta estructura inacabada és una de les quatre edificacions que hi havia a Prats de Bacies.

L'edifici estava situat al costat mateix del refugi o xalet de la Bòfia edificat pel Pauet Serra els anys 40 del segle XX i actualment en un estat ruïnós lamentable. Molt a prop hi ha el xalet del Kovar i una mica més apartat un antic forat de trumfos convertit en segona residència. El refugi de la Bòfia durant bastants anys va servir per iniciar a l’esquí a molts solsonins.

L'hotel projectat pel Pauet mai s’arribà a cobrir. Aquestes restes constaven d’uns baixos de formigó i les columnes del primer pis. El Sr Pau Serra després de construir el xalet o refugi a Prats de Bacies en els terrenys comunals de Canalda va iniciar la construcció d’un hotel proper al xalet. Una denúncia de la Jefatura del Distrito Forestal de Lérida va paralitzar-ne la construcció i restà inacabat durant uns 50 anys fins que el 2012 es va enderrocar.

Lloc on hi havia l'estructura el 2012.
Al fons es veuen les runes del Xalet del Pauet
o Refugi de la Bòfia.


Vista zenital de Prats de Bacies. Extret del Google Earth.



dimarts, 11 de febrer del 2014

Vint-i-cinc anys les separen

25 anys separen aquestes dues fotos i en aquest temps s'han produït alguns canvis que des del lloc on s'han pres les imatges són molt evidents.

A la primera foto, i a primer terme es veuen les runes de can Front, casa ja reconstruïda en la segona foto. També destaca l’electrificació del poble amb un pal de mitja tensió plantat al mig de la fotografia i que no apareix a la primera. Altres petits canvis s’endevinen contrastant la foto i que no passen desapercebuts als canaldencs: l’ampliació de l’escola amb un porxo i un cos central, l’alçat de cal Tulleuda, totes dues cases a la dreta de la imatge; l’augment de vegetació o els camins més marcats.
  

diumenge, 9 de febrer del 2014

La roda de la fortuna

La roda de la fortuna és un cant narratiu interpretat a cappella per la Maria Canals de Sant Llorenç i que explica uns fets que van passar al poble d'Odèn.

Aquesta és la segona cançó interpretada per la Maria que pengem en aquest bloc. Les dues peces les va cantar en el marc del Projecte de recerca de cançons de transmissió oral del Solsonès.

A continuació podeu escoltar la cançó La roda de la fortuna.



La roda de la fortuna
Maria Canals (St. Llorenç de Morunys)

La roda de la fortuna tothom la tindreu present,
Ja veureu com ella volta pel mig del poble d'Odèn.
De la gent de cal Pinassa la feta que els ha passat,
pensant tenir una desgràcia els ha portat bon resultat.

La Pinassa sempre deia, quan n'atoca lo jovent,
que de noies com les seves no n'hi ha al poble d'Odèn.
En té una de mamona, jo us diré qui es va mamar,
les noies de Solanelles, Puigpinós, també el Vilar.

Se n'ha llogat per criada a Viladric de Clarà,
é una noia molt fixada que d'un se va enamorar.
É una noia molt parfanda, molt mala de conversar,
en va trobar algun de tonto i a l’últim la va enganyar.

Quan ella es troba ferida lo pastor va anar a trobar:
-Mira que tu tens la culpa, la pena hauràs de pagar.
El pastor al contestar-li també pot ser veritat,
però a mi de casos d'aquestos, no em vi passat mai cap.

Ja se'n va a trobar l’amo, que é el Viladric de Clara,
quin consell els donaria per poder-ho acotar.
Com que no és home de romanços molt prompte els el va donar,
que li passessen la porta i no la hi tornessen a entrar.

D'arribada a cal Pinassa lo vell va quedar parat,
ja se'n treu la barretina i en va dir un gros disbarat.
La vella ja mastegava quan els va veure arribar,
veu la noia com estava, lo Mateu va anar a trobar.

Si els faria una deligència per anar-ne a acompanyar,
per anar a acompanyar un home que a la Coma vol anar.
Lo Mateu té deligència d'atra part molt complidor,
prompte se'n va a la Coma a acompanyar-ne aquell pastor.

L'endemà a la matinada van passar per prat Mijà,
i a la casa de la noia ja no hi van volguer tornar.
Fent veure que feien auto dient si es vi desdit,
que dels tractes que tenien ell se'n vi ben penedit.

Lo Mateu gira l’esquena, dret a casa se'n va anar;
i ell se va penjar amb un arbre dels primers que va trobar.
L'endemà a la matinada quatre homes el van trobar,
ja en van a dar part al jutge, qu-e-l Viladric de Clara.

Les dones de cal Pinassa molt prompte van avisar
que amb el jutge de Solsona es vindran a presentar.
La vella tota xispada, i això ho ha fet lo jovent,
trobant-nos aquestos casos per dona'ls-en més turment.

Lo jovent no hi té cap culpa, molts se n'han agrabiat,
un casat i una casada que els n’han aconsellat.
Ella és Maria Vantoldre, ell se diu Josep Vilar,
les dones de cal Pinassa una cançó els heu de dictar.

Quan la van tenir dictada els la van anar a cantar,

a la porta de casa seva tot ho van anomenar.