Bon Nadal i venturós any nou 2022

La Comissió Cultural Canalda 1100 anys us desitja unes bones festes i un 2022 ple de felicitat, benestar, alegria i salut.

La imatge de la felicitació és una fotografia del terreny abrupte de Canalda amb les Morreres al fons. Sobre la imatge hi hem escrit els bons desitjos per aquestes festes i per l'any vinent. El logo de l'associació cultural de Canalda va acompanyada del llaç groc. No volem ni podem ignorar la situació que viu Catalunya amb perseguits i exiliats, ni podem acceptar la venjança i l'acarnissament dels poders de l'estat.

El disseny de la felicitació d'enguany és de Bernat Camps Parera.

El Ramon de Cavallera ens ha deixat

El dimecres dia 1 de desembre el Ramon va anar a la Borda de bon matí, com feia tot sovint. A mig matí no havia retornat a casa i van saltar totes les alarmes. Va començar la recerca per la Borda, Canalda... A migdia van trobar el cotxe al Soler d’Odèn i poc després el seu cos a prop. S’havia mort.

El Ramon Pujantell Solà se’l coneixia amb el sobrenom de la casa on va néixer, Cavallera, una casa a ponent del nucli de Canalda. Canalda ha estat la seva vida. Del Ramon en destacaríem tres aspectes: la bonhomia, l’altruisme i el seu saber. Era una persona conciliadora que defugia les tensions, que tenia bones paraules per tothom. Sempre estava disposat a ajudar i a col·laborar: a la caminada popular de Sant Llorenç i la de Canalda, a collir trumfos al Montnou o a netejar el cementiri o els camins.

Com tanta gent de muntanya no va allargar gaire el seu pas per l’escola i de molt jove ja va començar a treballar, malgrat tot era un pagès savi. Si volíem saber el nom d’algun indret, el nom de les plantes i les seves propietats, els antics camins o els límits de les propietats, històries recents de Canalda, tots recorríem al Ramon. Moltes de les coses que sabem dels peus del puig Sobirà ens ho ha ensenyat ell.

Encara no ens hem fet a la idea del seu traspàs, encara és el president de la Comissió Cultural Canalda 1100 Anys i l’ànima de les caminades. No necessitava ni GPS ni mapes.

El Ramon ens ha deixat i s’ha endut per sempre molts coneixements de Canalda.

El trobarem a faltar. Descansi en pau!

Dones de fum i aigua

Les dones de fum i aigua viuen vora els rius, les fonts i les cascades. N’hi ha que es casen amb humans i tenen una vida absolutament normal, com si no tinguessin cap mena de poder o poguessin fer coses excepcionals. En cap cas però, una dona d’aigua permetrà que li qüestionis la seva singularitat. Quan això passa, van mal dades. Amb aquestes paraules es presenta el vídeo de: CANALDA, DONES DE FUM I AIGUA. Aquest és el segon capítol d’una dotzena de curts de la sèrie PATRIMONI DE LLEGENDA gravats per Quedem a les 7, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El 16 d’octubre es va presentar a la Fira Mediterrània de Manresa aquest conjunt de vídeos amb llegendes de tot Catalunya, des del Pirineu a les terres de l’Ebre. La presentació es féu al Casino i va anar a càrrec de les dues autores a banda i banda de la càmera: l’actriu Jordina Biosca i Núria Repiso.

Les dones de fum i aigua són un conjunt de llegendes recollides en el llibre, mig inèdit, de mossèn Jaume Sarri. El vídeo en té dues, a la primera hi ha dues dones, mare i filla, que viuen a Canalda, una serà enterrada a Canalda, al curiós cementiri parcel·lat de Sant Julià i l’altra es casarà amb l’hereu del Call, d’aquesta manera enllaça la llegenda de Cal Reguer de Canalda amb la del Call d’Odèn. Els noms posats a les protagonistes serveixen per acabar de lligar amb el patrimoni de la contrada.

El vídeo també té alguns apunts històrics i geològics explicats per Marcel Camps i Jaume Balagué. Imatges gravades amb dron ens mostren uns paisatges espectaculars a vegades entelats per la boira com si es tractés de fum i aigua. El podeu veure en aquest enllaç o al vídeo següent:

Aquí, també podeu veure el vídeo promocional que ens explica alguna cosa més del cementiri.

Can Prat de Canalda s’estrena amb el turisme rural

Can Prat de Canalda

Aquest mes de juny la masia de can Prat de Canalda s’ha afegit a l’àmplia oferta de turisme rural del municipi. Els darrers mesos els propietaris han fet una intensa reforma per tal d’adequar la casa als gustos turístics. Un cop la casa pintada, moblada, col·locada la barbacoa, instal·lat el wifi i amb la piscina plena han obert la casa al turisme.

Can Prat està situada a l‘esquerra de la carretera que baixa al nucli de Canalda. És una de les cases més antigues del poble, té una façana de vint-i-set metres de llarg sense altre cos afegit que el doble forn al darrere i una capacitat per tretze persones. Els seus atractius turístics són diversos, l’antiga casa amb gruixudes parets, la preciosa devesa de roures, la riera de Canalda a tocar de la casa o la Roca de Canalda que fa de teló de fons.

En l’àmbit legal funciona com una casa d’ús turístic gestionada pels propietaris, la família Corominas. El turisme cada vegada pren més força al municipi, gràcies a propietaris emprenedors i als múltiples atractius naturals, paisatgístics i culturals d’aquesta terra.

Odèn, patrimoni de llegendes

Jordina Biosca i Núria Repiso gravant amb la Roca de fons

Els dies 1 i 2 de juny, la narradora Jordina Biosca i la realitzadora Núria Repiso van recórrer el territori d'Odèn, Cambrils i Canalda per explicar i gravar les llegendes de les Dones de fum i aigua. Odèn és ric en llegendes i moltes d'aquestes foren recollides per Mn. Jaume Sarri, descendent de Canalda, però també rector de dues parròquies de la vall de la Ribera Salada; la seva mare era filla de Cavallera i mossèn Jaume va regentar les parròquies d'Ogern i Pampa.

Aquesta filmació és un dels dotze capítols que estan gravant per tot Catalunya. A partir d'una o dues llegendes d'una contrada catalana, la Jordina ens mostra el patrimoni natural i cultural. Al llarg del reportatge es van explicant rondalles i llegendes. Amb la col·laboració de gent del país s'enriqueix el documental amb la història, geologia, botànica, gastronomia... Aquests dos dies han filmat amb càmera i dron la Roca de Canalda, el Call, la Tartera de Cambrils... La sèrie de documentals són finançats per la Direcció General de Cultura Popular de Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i aviat els podrem veure per pantalla.

S'ha mort l'Àngela Font, "la Canalda"

S'ha mort l'Àngela Font i Seuba de can Prat de Canalda (21/02/2021). L'Àngela va néixer el 9 de maig de 1933 a Gironella. A vint anys va fer una estada a la Casanova de Canalda on va conèixer el Julià Corominas, propietari de can Prat, amb qui es va casar poc temps després.

El Julià i l'Àngela van fer de pagesos al peu de la Roca de Canalda fins al naixement del Pere el 1956 i es van traslladar a viure a Solsona on era coneguda amb el sobrenom de la Canalda. Aquest diumenge ens ha deixat a l'edat de 87 anys.

Descansi en pau.

D’eleccions en eleccions...

Mesa electoral d'Odèn a les passades eleccions de 2021

El diumenge de Carnaval, 14 de febrer, es llevava plujós i anormalment atípic. Assistíem a unes eleccions provocades per la justícia arran de la destitució del president de la Generalitat i a més, aquella impedia endarrerir-les malgrat la pandèmia que ens mantenia quasi tancats dins la nostra bombolla familiar. Planava la por que algunes meses no es podrien constituir per la falta de personal. A Odèn, a primera hora ja hi havia els titulars, la Laura de Cambrils, el Salvador de la Valldan i el David d’Odèn.

No sé si es pot atribuir a la por de la covid o al cansament, però la participació va baixar. Si quatre anys enrere va superar el 80%, el dia 14 no va arribar al 70, –65,74 %, una davallada del 18,6 %–. De totes maneres la participació va ser superior a la del Solsonès i a la mitjana de la resta de Catalunya tant en aquestes eleccions com en les passades.

Dels 142 vots emesos, un va ser en blanc i un altre nul. La primera observació és que tots els partits parlamentaris van perdre vots, exceptuant la CUP i els socialistes. Com que la composició del Parlament no depèn del nombre de persones que voten sinó del percentatge obtingut, comentarem les xifres relatives. El guanyador a Odèn va ser Junts per Catalunya (34%), seguit d’Esquerra (24,1%) i el PDeCAT (21,3%) –que ha quedat fora de l’hemicicle–. Els grups que han experimentat una pujada al municipi són la CUP (7,8%) que ha guanyat 4 votants i el PSC (3,55%) recolzat per 5 persones, quatre més que en les passades eleccions. La gran patacada se l’ha emportat Ciutadans (2,1%) que ha perdut dotze votants. Els altres vots són tan residuals que ho sento si em llegeixen els que els han emès, però no val la pena comentar-los.

El que destaca de tot plegat, deixant la baixada de participació, és l’elevat nombre de vots republicans, el 89,3%, per sobre dels monàrquics, 10,7%, el que palesa el comportament electoral diferent de la muntanya respecte de les grans aglomeracions urbanes.

Esperem que ara els partits siguin capaços de posar-se d’acord i treballar pel país; que no hàgim de tornar a votar a l’estiu.

La borrasca Filomena a Canalda

Sant Julià de Canalda

La borrasca Filomena ha portat una bona nevada al nord del Solsonès que ha deixat belles imatges que feia temps que no vèiem. El dissabte i diumenge 9 i 10 de gener han tornat les nevades com les d'abans, aquelles que recordàvem de petits o que els nostres avis ens explicaven i que amb el canvi climàtic son més escasses.

Més de vint-i-cinc centímetres s'han acumulat deixant un paisatge emblanquinat que només les parets de les cases o la Roca de Canalda trencaven, fins i tot els arbres han quedat blancs.

Malgrat que la carretera ha quedat tallada, l'escassa població de Canalda s'ho ha pres amb resignació, fent estrets passos davant de casa amb la pala. La neu és ben bonica amb el rebost ple i la casa calenta. Tot i això la carretera no ha quedat tallada gaires hores, al migdia del diumenge una pala acoblada a una petita excavadora ha comunicat les cases amb la carretera principal.

Els porcs fers i les altres bèsties tenen feina per trobar menjar

El roure gros bicentenari de cal Costa

Vaques buscant l'herba sota la neu

Vint-i-cinc centímetres de neu

Sant Julià de Canalda

Sant Julià de Canalda

Cal Costa de Canalda

Riera de Canalda amb la palanca a la part superior

Devesa de can Prat de Canalda

Pujada del pessebre al puig Sobirà

Pessebre al puig Sobirà

Uns quants membres de la Comissió Cultural de Canalda vam començar l’any fent el pessebre al puig Sobirà que ja s’ha convertit en tradició. Els primers anys el fèiem al cim amb els materials que ens oferia la natura, ja fossin pedres, pinyes, escorces o branques, però enguany el vam fer amb material de rebuig trobat al bosc. Una fusta vella suporta les tres figures principals del pessebre festes de filferro gruixut, enganxades o cosides amb filferro prim sobre la fusta de suport. El conjunt el vam col·locar dins d’una cova de pedra que l’acull any rere any. 

La nevada de la nit de cap d’any va deixar un paisatge emblanquinat i nadalenc. Era un plaer trepitjar la neu verge acabada de caure en un dia que, malgrat els núvols, no feia gaire fred.

La neu i la gebrada emblanquinen el paisatge

Membres de l'associació cultural de Canalda