dimecres, 16 d’octubre del 2024

Obres a l’Estudi de Canalda

Pis de la mestra de l'Estudi de Canalda

Aquest mes de novembre han començat les obres als edificis de l’escola de Canalda. La intervenció consisteix a treure l’arrebossat de les parets i rejuntar les pedres. Aquesta operació no es podrà fer en la totalitat de les parets exteriors perquè part de les obres fetes més recentment es van fer amb totxanes. A més les cantoneres de les parets, els montans i llindes de les finestres estan fetes de maons i peces de terrissa. A diferència de la reforma que es va fer a l’escola d’Odèn on hi ha pedres a les cantonades, a Canalda no es trauran les totxanes i s’arrebossaran. Això segurament també es farà a la paret sud on hi ha les grans obertures dels finestrals i a part posterior, a la paret de les finestres del lavabo.



Segons el web https://municat.gencat.cat/, l’obra «Arranjament de les façanes i l'interior de l'escola» va ser pressupostada en 23.696,25 € dels quals 22.511,44 € els aporta el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, la resta, 1.184,81 €, els posa l’EMD de Canalda, per tant, hi aporta el 5%.

La nova escola de Canalda es va construir l’any 1957. Com que sembla que és més barat fer-ne quatre que una, es van fer també la de la Valldan, Cambrils i Odèn, totes amb el mateix patró. Cal Reguer va donar el terreny en una ubicació dins el nucli, propera a l’antiga escola i prop del camí. Les quatre escoles van costar 1.343.380,77 pessetes (8.074 €. Ara, amb això, no es canviarien ni les finestres d’una sola classe). Si suposem que el cost de cadascuna de les escoles va ser similar vol dir que l’Estudi de Canalda va costar 335.845,19 pta. (2.018 €). Aquesta quantitat va ser pagada en un 24% per l’estat i la resta amb la venda de la fusta dels terrenys comunals, el mont 108 de Canalda.

diumenge, 29 de setembre del 2024

Festa Major de Canalda. Vigència de les tradicions

 

Any rere any es repeteixen de manera reiterativa i amb obstinació moltes celebracions i festes. El diumenge 29 de setembre, ens hem tornat a trobar les persones amb arrels o lligams afectius amb Canalda per celebrar una altra Festa Major. A les 10 del matí, la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys ha organitzat un taller de patxaran per omplir ampolles d’aranyons sucre i alcohol; un taller ben explicat i dirigit pel Josep Luís Linuesa de cal Torres.

A les 12 del migdia Mn. Ricard Cots oficiava la missa, malgrat la recent operació de cataractes. Li agraïm que no s’hagi volgut perdre la festa. L’Esther Braun ha acompanyat l’entrada i el cant dels goigs amb el violoncel. Amb l’ajuda de l’instrument ens n’hem sortit prou bé. A la sortida de l’església els priors de l’associació de Canalda ens esperaven amb uns rams de flors silvestres per cadascun dels assistents.

I tot seguit l’aperitiu, ofert per l’EMD de Canalda, que ha aplegat una munió de gent al voltant de variats plats i begudes a gust de tothom. Un moment de retrobament i de compartir històries i anècdotes passades. Un bon grup de persones hem tancat la festa dinant a Cambrils. Converses tranquil·les mentre fruíem de la gastronomia local, desitjàvem que la roda continuï voltant i ens puguem tornar a trobar l’any vinent.


Taller de patxaran

Recollida d'aranyons


I ara a esperar un any



Sortida de l'església i repartiment dels rams




L'aperitiu a les portes de l'Estudi



divendres, 9 d’agost del 2024

La Foto: el Primer Xalet

El Primer Xalet a mitjan anys quaranta del segle XX


No us penseu pas que és el primer xalet de la comarca. D’aquest edifici, construït als prats de Canalda, se’n diu primer perquè servia de pas per arribar al segon, el de dalt, a prats de Bacies, conegut com el xalet de la Bòfia o del Pauet. Les restes del Primer estan situades sobre la cruïlla de les carreteres de coll de Jou al Montnou i prats de Bacies. A tocar de la casa hi ha la bifurcació de la carretera que puja als Prats i la que planeja i després baixa cap al Montnou. Però no sempre ha estat així; abans la carretera que venia de llevant passava per sota de la via actual i, just abans del Primer Xalet, s’enfilava i passava per sobre la casa. Encara avui es distingeix bé l’antic traçat i alguns excursionistes l’utilitzen per enfilar-se a la muntanya.


Prats de Canalda amb el puig Sobirà al fons el 2024


A la foto antiga es diferencien bé uns quants elements. En primer lloc, el puig Sobirà al fons, amb menys arbres que ara. Precisament ens ha costat reproduir la mateixa fotografia en l’actualitat pels pins que ens tapen part de la muntanya. Un altre element destacat, i motiu pel qual reproduïm la imatge, és el Primer Xalet. I finalment els vehicles i les persones sobre la neu.

L’edifici es va construir en un prat de cal Costa de Canalda. Hem consultat, al registre de la propietat, l’escriptura de compravenda del terreny on hi ha edificat el Primer Xalet. El resumim: l’octubre de 1942, Josep Muntada Muntada —capellà, propietari de cal Costa i veí de Canalda— ven a Pau Serra Forn —solter, estudiant i veí de Solsona— una peça de terra segregada de la finca dels Micallons. La venda consisteix en dues parcel·les; una de 1.600 metres quadrats per a construir-hi l’edifici i una altra de 100 metres de llarg per 5 d’ample per a fer-hi el camí per accedir al solar des del límit oriental de la propietat. A més, el venedor dona permís al Pauet per a instal·lar un cable aeri que ha de pujar fins a prats de Bacies i passar per dins la seva propietat. Aquest remuntador no ens consta que s’arribés a fer. En el contracte de venda hi ha altres detalls dels drets de pas pel camí i del cable que sobrevola la propietat de mossèn Muntada que no tenen interès pel present article.

El Jaume Cuadrench, que ens ha facilitat la foto, també ens ha explicat alguns dels elements que s’hi veuen: La fotografia antiga és de 1944-46. L’edifici no va ser mai habitat, servia per a deixar material pel xalet del Pla quan no es podia arribar a dalt per la neu. El Citroën que es veu a la imatge era del Mario Solé —el Mario de Bassella—, els camions eren del Quintà i del Tonet de Berga, l’altre cotxe probablement era el del Pauet. Desconec l’autor de la foto, d’aquests anys en tinc moltes.

Com hem escrit a sobre, l’edifici es va construir pocs anys després d’acabada la guerra del 1936-1939. Per tant, si la foto és de meitat dels anys quaranta, la casa es devia construir entre 1943 i 1945; no hem trobat cap permís d’obres a l’Ajuntament d’Odèn. Tenia un cos ortogonal amb una teulada a quatre aigües. L’exterior era de pedra amb les cantoneres i les obertures de totxos massissos. Per dins tenia les quatre parets recobertes de totxanes i l’espai inferior estava dividit en dues parts per arcades fetes també de maons. Van utilitzar el formigó per a la llinda de la porta del garatge i per a reforçar les finestres per dins. Suposem que el sostre i la teulada eren de fusta, ja que no en queden restes.

Les runes del Primer Xalet el 2024



De mica en mica l’edifici es va deixar d’usar, la coberta es deteriorà i finalment s’esfondrà. Avui és un munt de rocs i totxanes al costat del camí que puja als prats de Bacies. El xalet de la Bòfia —el segon, el de dalt— anys després també va seguir el mateix camí, tot i que en aquest segon cas potser encara es podria refer i disposar d’un refugi als Prats. A diferència del Primer Xalet, que és propietat dels hereus del Pau Serra, el xalet del Pauet està construït en terrenys comunals i l’EMD de Canalda gestiona les seves restes.

dilluns, 10 de juny del 2024

A Odèn baixa la participació en les eleccions europees

Mesa de les eleccions europees al Centre de Natura d’Odèn a Cambrils
 

Diumenge 9 de juny de 2024 els electors d’Odèn van poder dipositar el seu vot a les eleccions del Parlament Europeu a l’urna situada al Centre de Natura d’Odèn a Cambrils. La dada més destacada dels resultats a Odèn va ser l’alta abstenció. Del 2019 al 2024 s’ha passat del 88% al 46% de participació. Quasi s’ha baixat a la meitat en percentatge de votants i per descomptat que l'abstenció va superar la participació. Si mirem el nombre de votants el 2019 van votar 207 i enguany 99; això sí que és menys de la meitat. Si ens quedem amb aquestes dues dades, certament que sorprenen, però si mirem l’històric de les darreres quatre eleccions europees, l’excepció va ser l’alta participació del 2019.


Si observem els resultats per partits, a Odèn ha guanyat clarament Junts (43 vots), seguit d’Esquerra (24), el PP (9), PSC (6) i VOX (5) amb variacions percentuals respecte a les anteriors eleccions que podeu veure a la taula. Les altres forces són residuals. Una curiositat sense cap importància, aquestes eleccions van votar 99 persones, si hagués votat una sola persona més, o sigui 100 votants, el nombre dels percentatges i el de votants hauria coincidit.

Resultats a Odèn de les eleccions al Parlament Europeu

Per acabar dues observacions: a Odèn té un especial mèrit votar perquè tothom s’ha de desplaçar en cotxe i alguns han de fer molts quilòmetres de carretera.

Cal afegir que el 2019 les eleccions europees van coincidir amb les municipals, el que explicaria l’alta participació. Si enguany aquestes eleccions s’haguessin fet el mateix dia que les autonòmiques potser hi hauria hagut més participació.

dilluns, 13 de maig del 2024

2024, eleccions precipitades

Mesa de les eleccions al Parlament de 2024

Un any abans del que marca el calendari electoral es van convocar les eleccions al Parlament de Catalunya de manera precipitada sense que els partits tinguessin temps de reorganitzar-se, refundar-se o fundar-se, però justament ERC, el partit que les convocava, és un dels partits més perjudicats, també a Odèn. Anem a veure els resultats.

Si a les eleccions de fa tres anys es va atribuir la baixada de participació a la COVID, aquest any es pot atribuir a la pèrdua de població. El cens ha perdut 14 votants i hi ha hagut 13 vots menys que el 2021. Si s’ha perdut més població que votants semblaria que la participació hauria de ser lleugerament superior, però, en canvi, l’abstenció ha augmentat quasi dos punts percentuals (1,88%). Coses de les matemàtiques!

Dels 129 vots emesos, cinc va ser en blanc (només un a les eleccions de 2021) i un altre nul. Els tres partits que més vots han obtingut han estat Junts (50%), ERC (17,2%) i Aliança Catalana (13,3%). Junts ha augmentat, ERC ha baixat i AC ha irromput amb força; probablement haurà replegat algun vot dels 30 del PDeCAT que no s’ha presentat. De la resta de partits ens ha cridat l’atenció l’augment de dos partits d’obediència espanyola: el PP que ha passat de 6 a 8 vots i el xenòfob VOX que l’han votat 4 persones. Tres apunts més per acabar de comentar els resultats: la desaparició de Ciutadans, també a Odèn; la gran baixada de la CUP, d’onze a tres vots, i el PSC-PSOE que ha guanyat a Catalunya i, en canvi, ha quedat cinquè a Odèn.

I unes darreres observacions. A Odèn han guanyat clarament els partits d’obediència Catalana, el 86%, davant dels partits d’obediència espanyola que són el 14%, el que palesa una vegada més el comportament electoral diferent de la muntanya respecte de les grans aglomeracions urbanes. I per acabar crida l’atenció el gran augment dels partits racistes i excloents, una de cada sis persones han votat Aliança catalana o Vox.



dimarts, 27 de febrer del 2024

Instal·len una sitja de sal a coll de Jou

Sitja de sal a coll de Jou. Foto: APR

El 25 de febrer del 2023 informàvem a través del bloc Kanavita que volien instal·lar una sitja de sal a coll de Jou, concretament a l’aparcament que hi ha davant de la font de Coll de Jou i que ja hi havien fet una plataforma de formigó amb els ancoratges per soldar-hi les columnes.

Crèiem que la ubicació no era adequada tant pel gran impacte visual que provocava com perquè eliminava l’aparcament que utilitzen habitualment les persones que posen aigua de la font. Diversa gent del territori ho van fer saber a les administracions locals més properes i a carreteres, a més de publicar-ho en diversos mitjans.


Cruïlla de les carreteres del Port del Comte amb la que baixa a Sant Llorenç amb la solera
per posar-hi la sitja. Foto MCC

Finalment, aquest 27 de febrer d’enguany s’ha col·locat l’alta sitja en una altra localització propera, després que prèviament s’hi hagués fet la solera. El lloc concret on s’ha plantat és en la cruïlla de la carretera que puja de coll de Jou a les pistes del Port del Comte i la LV-4241 que del coll baixa a Sant Llorenç de Morunys, a dos-cents metres del lloc on s’havia previst inicialment. Segurament es podia trobar una altra ubicació millor, allunyada d’un espai natural, més propera a alguna població i en una àrea amb altres serveis, però també s’ha de dir que on s’ha posat la sitja té menor impacte visual, no fa nosa i és millor que en el mateix coll.

Celebrem i agraïm al Servei Territorial de Carreteres de Lleida depenent del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya que s’hagi avingut a fer el canvi i que hagi escoltat el clam de la gent del territori, i a l’Ajuntament de Guixers i al d’Odèn la receptivitat i les gestions perquè finalment s’hagi produït aquesta millora.


 Foto: APR

 Foto: APR










dimarts, 2 de gener del 2024

Pessebre al puig Sobirà

Pessebre al puig Sobirà

Cada primer d’any, com és costum i convertit en tradició, els canaldencs i amics pugem el pessebre al cim del puig Sobirà. És un acte tradicional dels centres excursionistes i una activitat social de moltes entitats i, en el nostre cas, una excusa per començar el dia, el mes i l’any respirant aire net i fruint de la natura. Per tot això no es fa abans del 25 de desembre com mana la tradició catòlica ni el 7 de gener com ho celebren els ortodoxos.

Per segon any consecutiu l’Alfons Sánchez Clariana ha fet les figures del pessebre. Enguany ha optat per les figuretes pintades en petits cudadells. Les figures principals presideixen el conjunt i les acompanya la mula i un parell d’ovelles. L’estelada ensenya el camí als reis d’orient que encara no han arribat.