Entrades populars

diumenge, 25 d’octubre de 2020

L’església de Sant Julià de Canalda millora la seva imatge

 

L'Alfons Sánchez Clariana pintant l'església de Sant Julià de Canalda

Aquesta tardor, l’Alfons de l’Estudi ha pintat l’església de Canalda. L'Alfons Sánchez Clariana és pintor de professió, des que es va jubilar viu a l’Estudi i passa moltes hores pintant quadres a l’oli. Aquests darrers dies s’ha dedicat a pintar tota l’església. Ha emblanquinat les parets i el sostre, ha donat una capa d’antihumitat als arrambadors i els ha pintat de color siena amb dos rivets d’or per sobre. A les capelles laterals, ha decorat el fons i l’entorn de les imatges. A l’espai de la pica baptismal, ha pintat les dues portes de ferro, de negre forja i ha decorat la petxina i la part de baix semicilíndrica. Per acabar la decoració ha pintat quatre rams en diversos llocs de l’església. Encara li ha quedat temps i humor per envernissar els bancs i el confessionari. 

L’Alfons ha fet tota aquest treball de manera gratuïta i totalment desinteressada. De cost de les pintures se n’ha fet càrrec la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys.

L'església de Sant Julià de Canalda

Pica baptismal

Capella lateral

L'Alfons Sánchez Clariana pintor de l'església de Sant Julià de Canalda



diumenge, 27 de setembre de 2020

Festa Major 2020

L'Esther Braun tocant a la missa de Festa Major

El diumenge després de la Mercè, Canalda celebra la seva festa major, però enguany ni Major ni menor, ni gran ni petita, la còvid ens ha anul·lat la festa. L'única activitat que s'ha mantingut és la missa oficiada pel rector Mn Ricard Cots. L'acte ha estat acompanyat per la música de l'Esther Braun, violoncel·lista del Liceu, que ha tocat peces de Bach i els goigs de la Mercè. 

Malgrat tot ens hem aplegat quasi una vintena de persones. El virus no ha impedit que en acabar la missa féssim tertúlia a la porta de l'església, això sí, amb morrió, guardant les distàncies i sense vermut ni dinar de germanor.





dimarts, 25 de febrer de 2020

Els presos polítics ens escriuen

El passat més de desembre la Comissió Cultural va enviar una felicitació de Nadal desitjant un bon 2020 als nou presos polítics, als set activistes detinguts el 23 de setembre i al president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont.
Felicitació de Nadal a Carme Forcadell

El començament d'aquest any nou hem rebut resposta de dos d'ells. En Joaquim Forn, des de Lledoners, ens ha enviat una felicitació amb la imatge de les agulles de Montserrat il·luminades. 
Transcrivim el text: 

Benvolguts amics i amigues de l'Associació Cultural Canalda.

Tinc l'esperança que aquest sigui l'últim Nadal que passo lluny de casa.

Gràcies pel vostre suport.

Una abraçada,

Joaquim Forn


Nadala de Joaquim Forn

Dies més tard rebíem una carta d'en Jordi Turull que també reproduïm:

Benvolgut Marcel,

Moltes gràcies per la Nadala en nom de la Comissió Cultural de Canalda, i pel missatge ple de sentiment i de compromís.

Gestos com el vostre ens ajuden molt més del que pugueu imaginar a fer més suportable el nostre injust empresonament i ens omple de força, de fermesa, de coratge i d'esperança. Per això us ho vull agrair tant!

Gràcies també i tot el meu reconeixement per la tasca que feu des de la Comissió Cultural Canalda.

Us desitjo un 2020 ple de salut, de prosperitat, de força i de llibertat!

Gràcies de nou i de debò per tant!!

Jordi Turull i Negre

Resposta de Jordi Turull a la nadala de la Comissió


Uns dies més tard ens retornaven des de Soto del Real dues felicitacions destinades a Xavier Duch i Germinal Tomàs que per sort ja estaven en llibertat. Al darrere hi havia estampat un segell  amb la paraula "libertad" remarcada.





dilluns, 3 de febrer de 2020

L’avenc Montserrat Ubach declarat "espai d'interès geològic de Catalunya"

Avenc Montserrat Ubach. Foto: Víctor Ferrer

Per seu interès, reproduïm la nota de premsa que ens han tramès la Comissió per a la Protecció de l’avenc Montserrat Ubach i l’entorn.

L’avenc Montserrat Ubach (Canalda, Odèn, El Solsonès) ha estat declarat per la Generalitat “Espai d’Interès Geològic de Catalunya” per la seva importància geològica, històrica i patrimonial.

És el primer geòtop que s’incorpora en l’“Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya” des de 2004 i el tercer del Solsonès, que ja comptava amb les famoses Discordances Progressives de Sant Llorenç de Morunys, descrites per Oriol Riba el 1973, i amb l’anticlinal d’Oliana, que comparteix amb l’Alt Urgell. Tots tres EIGC formen part del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès-Alt Urgell.

L'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya (IEIGC) va néixer el 1999, i és una selecció dels millors llocs d'interès geològic del país que, en conjunt, testimonien l'evolució geològica del territori català i que cal preservar com a patrimoni geològic.

Amb els seus 202 metres de desnivell vertical, l’avenc Montserrat Ubach és el millor exemple de cavitat desenvolupada en la zona d'infiltració en conglomerats de Catalunya i un dels més rellevants en el món. Durant 15 anys va ser el rècord de profunditat subterrània del país i durant 20 anys el més fons del món dels avencs formats en terreny de conglomerat. Encara avui segueix figurant en els primers llocs d’aquest inventari internacional.

L’avenc va ser explorat per primera vegada el 1963 per l’espeleòloga Montserrat Ubach i Tarrés i els seus pares, Carme i Josep. Els espeleòlegs de les nou entitats excursionistes de Catalunya que van intervenir en el descens que va arribar al fons van decidir batejar-lo amb el nom de la seva companya i primera exploradora.

Per baixar l’avenc es necessiten coneixements espeleològics i material adequat. El públic general pot contemplar les seves boques des del camí Ral de Baix, que va de Cavallera a Canalda i conèixer com és per dins visitant el Museu-Centre d’Interpretació de la Vall de Lord, de Sant Llorenç de Morunys, on l’avenc té una exposició permanent amb explicacions divulgatives, vídeos i llibres.


Barcelona, 27 de gener de 2020


Comissió per a la Protecció de l’avenc Montserrat Ubach i l’entorn
avenc@montserratubach.cat

dimecres, 1 de gener de 2020

Pessebre al Puig Sobirà


Pessebre al cim del puig Sobirà

Un any més, ja en van vuit, comencem l’any pujant al cim més emblemàtic de Canalda, el Puig Sobirà, per fer-hi el pessebre. Com sempre utilitzem elements de la terra, enguany cudadells de conglomerat de Canalda amb un dibuix de la Bea Krayenbühl. Dos elements posats dins la cova de pedra omplen el conjunt. L’autora ha volgut donar-li un toc romànic i col·locar el nen en braços de la mare.

Aquesta vegada hem fet l'ascensió des del Planellot. Hem fet el cim després de passar pels Corralets i els Colls. Hem baixat per coll de Forns i la Borda.

Membres de la Comissió Cultural Canalda 1100 anys i alguns de la Unió Excursionista de Sabadell hem començat l'any fent el pessebre al cim del puig Sobirà


dijous, 12 de desembre de 2019

Bon Nadal i feliç 2020




La Comissió Cultural Canalda 1100 anys et desitja unes bones festes i un 2020 ple d'aventures i felicitat.

La imatge de la felicitació correspon al salt d'aigua del torrent de la Perdiu. Sobre la imatge, representativa del territori abrupte de Canalda, hi hem escrit els bons desitjos per l'any vinent, acompanyat del logo de l'associació cultural de Canalda i el llaç groc. No volem ni podem ignorar els nostres presos i preses polítics ni els exiliats i exiliades, ni podem normalitzar aquesta situació tan injusta.


El disseny de la felicitació d'enguany és de Bernat Camps Parera.

diumenge, 30 de juny de 2019

4a jornada tofonera i assemblea ordinària


El dia de sant Pere vam celebrar la Quarta jornada gastronòmica de la tòfona de Canalda i vam fer l’assemblea anual de la Comissió.

A les nou de matí ens vam trobar per anar a buscar i collir les tòfones. Malgrat la calor, el gos va fer la seva feina i en una sola alzina vam trobar bastants tòfones, dues de les quals eren força grosses.

A les onze ens vam aplegar sota el porxo de can Front per fer l’assemblea anual ordinària. Després de parlar i aprovar els punts habituals d’aquestes reunions es van acordar dues activitats extres. Per un costat, el dissabte anterior a la Mercè fer una caminada amb els canaldencs i amics de Canalda que ho desitgin, i acabar amb un bon dinar. La segona intentar recuperar un monòlit de manera semblant a com es va fer el del Puig Sobirà.

La trobada es va acabar amb la tofonada, un dinar que va consistir amb plats enriquits amb tòfona: torradetes amb formatge cremós i tòfona, maionesa de tòfona, paté, i truita d’ous tofonats... plats senzills on la tòfona n’era la protagonista indiscutible. Vam acabar amb una costellada i postres. I ja comencem a pensar amb la de l’any vinent.

Un any més agraïm al tofonaire Josep Pérez l’organització d’aquesta festa que ja comença a ser una tradició, com ho és, de fa molts anys, la recol·lecta d’aquest fong en les terres de Canalda.





dijous, 3 de gener de 2019

Puig Sobirà des de Canalda








Comencem a la plaça de l’església (1.175 m), passem pel costat de l’Estudi i pugem per la dreta pista tot seguint les marques del GR1. Deixem a l’esquerra la caseta del transformador, passem la Casanova per sobre, travessem la carretera i per la mateixa pista continuem cap a llevant de la Roca de Canalda. Revoltem la Roca per la mateixa pista i uns metres més endavant de la rasa deixem l’ample camí per l’antiga pista a l’esquerra que passa per la roca despullada. Un revolt i sortim de nou a la pista en una petita esplanada anomenada la Teuleria (1.440 m). El nom i petits trossos de teulissos en delaten l’antic ús.

Les Saleres amb el Puig Sobirà al fons

Agafem un camí ample cap a l’oest i després sud, tornem a travessar la rasa de Comalba i enfilem fins a les Saleres (1.475 m). Continuem per un camí de ròssec que marxa en direcció al cim del Puig Sobirà, el corriol passa per l’obaga d’un estrat aixecat de conglomerat. Bastant més endavant agafem un corriol a l’esquerra. Si seguíssim recte també arribaríem al mateix lloc, però el de l’esquerra no és tan dret i més bonic, amb bones vistes cap a llevant i un formós bosc de pi rajolet. El camí, a estones planejant, ens va acostant al cap del cingle de la Roca de Canalda. Més endavant, en una cruïlla de camins agafem el de l’esquerra. Cap el nord veiem el relleu accidentat del Port del Comte: Gespeguera, Portet, torrent d’Urdoll, les Morreres, i més enfonsat, el tossal de l’Àliga. El recorregut segueix arran de carena, podem seguir qualsevol dels múltiples corriols de bestiar que hi ha.
Els Colls amb les Morreres al fons



Sortim a un prat de muntanya, els Colls (1.700 m). Si ens acostem arran de cingle i el dia acompanya, podem contemplar més de mitja Catalunya. Al nord les Morreres i, si girem en el sentit de les agulles del rellotge, Encija, Rasos de Peguera, Bastets, Busa, amb el santuari de Lord i Sòbol a sota, Montseny, Montcau i la Mola, Montserrat, les muntanyes de Tarragona, i als nostres peus la Depressió Central amb Solsona i el pantà de Sant Ponç que destaquen. La paraula coll normalment significa pas entre muntanyes i prové del llatí collum, però algunes poques vegades ha derivat de collis que significa puig o turó. A nosaltres ens sembla que aquest darrer significat és el que s’escau a aquests Colls.

Baixem una miqueta per travessar un collet i enfilem fins a una bassa. Ara el camí volta el Puig Sobirà planejant. Tot aquest camí és fresat pel pas habitual dels ramats d’ovins. A mesura que avancem va augmentant el pendent fins arribar a les Credes, un coll que ens separa del Montnou. (Als mapes de l’ICGC el bateja erròniament amb el nom dels Colls). Si baixéssim per l’altre costat aniríem a la pista que farem de baixada. Al mateix coll agafem un corriol a l’esquerra que puja al cim pel vessant obac. A estones planeja i altres puja suaument fins que arribem a l’extrem occidental del Puig Sobirà. Ara ens cal seguir quasi mig quilòmetre de carena cap a llevant per arribar al cim principal i més alt del Puig Sobirà, 1938 m d’altitud. Al cim, des del 2018 hi ha un indicador metàl·lic amb el nom i l’alçada del cim, i una llibreta de firmes.

Cim del Puig Sobirà amb el pedró del límit comunal i l'indicador amb el nom i l'alçada

Reculem uns quatre-cents metres pel mateix camí carener i ens desviem una mica a l’esquerra per fer el segon cim, amb un vèrtex geodèsic a 1.924 m d’alçada. Aquest cim té una bona vista sobre ponent: els Montsecs, serra d’Aubenç, el Turb, Carreu, Boumort... i el Pirineu.

Per baixar anem a trobar un corriol que passa per la carena nord-occidental i que baixa dreta fins a la pista que per l’esquerra va a coll de Forns (1.832 m). Nosaltres la seguim a la dreta quasi un quilòmetre. En un revolt tancat la deixem i continuem en el mateix sentit per un corriol. El camí va per sobre i paral·lel a la pista mentre va baixant suaument o planejant. A poc més de de cinc-cents metres, a la collada del Tancat (1.735 m), abandonem la vall del Montnou, canviem de vessant i ens enfonsem per un corriol cap al Clot de l’Abella. Baixem fent ziga-zagues. Hi ha algun tram una mica perdedor. Sortim a una pista de desemboscar, molt abandonada i amb arbres al mig. La seguim a la dreta, fent esses anem baixant. Hi ha alguns trams de pista una mica desdibuixades. Hem de tenir dues referències clares, el tossal de l’Àliga que hem de passar per sota i sempre hem d’anar pel vessant dret de la riera de Canalda que no travessarem mai. Si que hem de creuar algunes rases menors i una amb un bon esvoranc.

El tossal de l'Àliga
Si no ens hem perdut trobarem una pista a prop de la riera de Canalda que fa la volta al tossal de l’Àliga en direcció sud. Passem pels antics camps de plana Redona, sota el tossal (1.450 m). Una esllavissada els va mig tapar i va perdre un tram de camí. Seguim per entre les pedres fins a recuperar la pista. Arribem a la Teuleria i repetim el camí d’anada: agafem el corriol a la dreta, recuperem la pista, revoltem la Roca, baixem, travessem la carretera, passem pel costat de la Casanova, el transformador i arribem a Canalda.

Podeu descarregar-vos els tracs de la ruta aquí.

dimecres, 2 de gener de 2019

Pessebre al Puig Sobirà


Pessebre al Puig Sobirà
L'1 de gener, per setè any consecutiu, un grup de membres de la Comissió Cultural Canalda 1100 anys van fer el pessebre al cim del Puig Sobirà. Reaprofitant la cova situada sobre el pedró que marca el límit del bosc comunal de Canalda van situar-hi les tres figures principals: la verge, Josep el fuster i el nen Jesús.


En comptes de fer servir materials propis de la muntanya i no transformats com en els darrers anys, s'hi va dibuixar les figures amb un estil naïf sobre fustes de pi. El dia va ser esplèndid, amb la inversió tèrmica dominant hi havia un cel blau i una bona temperatura mentre un mar de núvols cobria la Depressió Central. L'ascensió es va fer a peu des de Canalda per Comalba, els Colls i les Credes, i es va baixar pel Clot de l'Abella.

Des d'aquest puig que porta el nom de Sobirà es va tenir un record per les persones preses polítiques i exiliades i el desig que el nostre país en un dia no llunyà esdevingui Sobirà.



dilluns, 24 de desembre de 2018

El duet Filferro canta des de Canalda

El duet manresà Filferro ha gravat una versió en català de la cançó francesa Ne me quitte pas d'en Jacques Brel. Si informem de la cançó Si te n'has d'anar i del grup bagenc, a banda de la qualitat de la cançó i l'enregistrament, és perquè la peça va ser gravada el dia 6 de desembre a l'Espluga Tremosa de Canalda.

El duet està format per en Gerard Serratroy i David Repullés, i des de fa dos anys es dediquen a versionar les grans cançons del pop rock internacional. Han versionat en català temes com el Ne me quitte pas que podeu escoltar en aquesta pàgina, o The Final Countdown, o l’Al·leluia, de Cohen.