Entrades populars

dilluns, 13 de maig del 2024

2024, eleccions precipitades

Mesa de les eleccions al Parlament de 2024

Un any abans del que marca el calendari electoral es van convocar les eleccions al Parlament de Catalunya de manera precipitada sense que els partits tinguessin temps de reorganitzar-se, refundar-se o fundar-se, però justament ERC, el partit que les convocava, és un dels partits més perjudicats, també a Odèn. Anem a veure els resultats.

Si a les eleccions de fa tres anys es va atribuir la baixada de participació a la COVID, aquest any es pot atribuir a la pèrdua de població. El cens ha perdut 14 votants i hi ha hagut 13 vots menys que el 2021. Si s’ha perdut més població que votants semblaria que la participació hauria de ser lleugerament superior, però, en canvi, l’abstenció ha augmentat quasi dos punts percentuals (1,88%). Coses de les matemàtiques!

Dels 129 vots emesos, cinc va ser en blanc (només un a les eleccions de 2021) i un altre nul. Els tres partits que més vots han obtingut han estat Junts (50%), ERC (17,2%) i Aliança Catalana (13,3%). Junts ha augmentat, ERC ha baixat i AC ha irromput amb força; probablement haurà replegat algun vot dels 30 del PDeCAT que no s’ha presentat. De la resta de partits ens ha cridat l’atenció l’augment de dos partits d’obediència espanyola: el PP que ha passat de 6 a 8 vots i el xenòfob VOX que l’han votat 4 persones. Tres apunts més per acabar de comentar els resultats: la desaparició de Ciutadans, també a Odèn; la gran baixada de la CUP, d’onze a tres vots, i el PSC-PSOE que ha guanyat a Catalunya i, en canvi, ha quedat cinquè a Odèn.

I unes darreres observacions. A Odèn han guanyat clarament els partits d’obediència Catalana, el 86%, davant dels partits d’obediència espanyola que són el 14%, el que palesa una vegada més el comportament electoral diferent de la muntanya respecte de les grans aglomeracions urbanes. I per acabar crida l’atenció el gran augment dels partits racistes i excloents, una de cada sis persones han votat Aliança catalana o Vox.



dimarts, 27 de febrer del 2024

Instal·len una sitja de sal a coll de Jou

Sitja de sal a coll de Jou. Foto: APR

El 25 de febrer del 2023 informàvem a través del bloc Kanavita que volien instal·lar una sitja de sal a coll de Jou, concretament a l’aparcament que hi ha davant de la font de Coll de Jou i que ja hi havien fet una plataforma de formigó amb els ancoratges per soldar-hi les columnes.

Crèiem que la ubicació no era adequada tant pel gran impacte visual que provocava com perquè eliminava l’aparcament que utilitzen habitualment les persones que posen aigua de la font. Diversa gent del territori ho van fer saber a les administracions locals més properes i a carreteres, a més de publicar-ho en diversos mitjans.


Cruïlla de les carreteres del Port del Comte amb la que baixa a Sant Llorenç amb la solera
per posar-hi la sitja. Foto MCC

Finalment, aquest 27 de febrer d’enguany s’ha col·locat l’alta sitja en una altra localització propera, després que prèviament s’hi hagués fet la solera. El lloc concret on s’ha plantat és en la cruïlla de la carretera que puja de coll de Jou a les pistes del Port del Comte i la LV-4241 que del coll baixa a Sant Llorenç de Morunys, a dos-cents metres del lloc on s’havia previst inicialment. Segurament es podia trobar una altra ubicació millor, allunyada d’un espai natural, més propera a alguna població i en una àrea amb altres serveis, però també s’ha de dir que on s’ha posat la sitja té menor impacte visual, no fa nosa i és millor que en el mateix coll.

Celebrem i agraïm al Servei Territorial de Carreteres de Lleida depenent del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya que s’hagi avingut a fer el canvi i que hagi escoltat el clam de la gent del territori, i a l’Ajuntament de Guixers i al d’Odèn la receptivitat i les gestions perquè finalment s’hagi produït aquesta millora.


 Foto: APR

 Foto: APR










dimarts, 2 de gener del 2024

Pessebre al puig Sobirà

Pessebre al puig Sobirà

Cada primer d’any, com és costum i convertit en tradició, els canaldencs i amics pugem el pessebre al cim del puig Sobirà. És un acte tradicional dels centres excursionistes i una activitat social de moltes entitats i, en el nostre cas, una excusa per començar el dia, el mes i l’any respirant aire net i fruint de la natura. Per tot això no es fa abans del 25 de desembre com mana la tradició catòlica ni el 7 de gener com ho celebren els ortodoxos.

Per segon any consecutiu l’Alfons Sánchez Clariana ha fet les figures del pessebre. Enguany ha optat per les figuretes pintades en petits cudadells. Les figures principals presideixen el conjunt i les acompanya la mula i un parell d’ovelles. L’estelada ensenya el camí als reis d’orient que encara no han arribat.





dimarts, 12 de desembre del 2023

Bon Nadal i feliç 2024


La Comissió Cultural Canalda 1100 anys us desitja bon Nadal i un 2024 ple de felicitat, benestar, alegria i salut.

La felicitació mostra en primer terme un dels pessebres que cada any membres de la Comissió pugen al cim del puig Sobirà. Aquest està fet amb les manetes metàl·liques de les tanques de finestres i porticons. Al fons, en la penombra, la roca de Canalda.

diumenge, 24 de setembre del 2023

Festa Major de Canalda 2023

Duet Son del Artesano a Canalda

El 23 de setembre va començar la festa Major de Canalda i la celebració del 50 aniversari de l’EMD. A les 9 de la nit del dissabte es va fer una botifarrada i una hora més tard va començar el concert amb el grup Son del Artesano. Aquest duet fa versions de boleros, rumba catalana i cançó d’autor considerats tradicionals. El concert era organitzat per l’EMD i l’Ajuntament d’Odèn i formava part del festival Itinera que fa propostes musicals per als micropobles de Catalunya. La música, animada i alegre, no va poder vèncer el fort fred que feia a la plaça de l’Església, fins i tot als músics els costava aguantar el tipus. De mica en mica la gent anava desfilant o s’acostava als bidons de la brasa de coure la botifarra per mitigar la gelor rigorosa.

Aquest any el diumenge coincidia amb la festivitat de la Mercè. A les dotze es va celebrar la missa que va aplegar nombrosos canaldencs: alguns veïns, altres que hi havien nascut o amics del poble. En finalitzar l’acte litúrgic es va cantar el cant dels goigs. L’EMD va obsequiar els assistents amb un bon pica-pica per celebrar el cinquantè aniversari.

Els priors repartint flors a la sortida de l'ofici religiós

La festa Major de la Mercè és una de les tres festes que antigament se celebraven a Canalda. Començaven l’any, el 9 de gener, festejant Sant Julià patró de Canalda. Al mes de maig, l’Ascensió. El patronatge de la Mercè el va portar al segle XVIII el bisbe de Solsona José Mezquia. Amb el temps aquesta data s’ha convertit en la principal celebració.

Aperitiu de Festa Major a l'Estudi de Canalda


dimarts, 19 de setembre del 2023

L’Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda fa 50 anys


El 8 de juliol de 1973, en presència de Joan Casals Ribera, alcalde d’Odèn, prenen possessió dels seus càrrecs el primer alcalde pedani de Canalda, Joan Pujantell Solà de Cavallera Baixa, i els dos vocals, Josep Ollé Bajona de cal Baró i Josep Guilanyà Fornell de Puig-arnau.

Després del jurament protocol·lari i preceptiu de servir España, de lleialtat a Franco, de fidelitat al Movimiento Nacional i a les lleis del Reino (sense rei), tanquen la sessió i immediatament n’obren una altra per fixar els límits territorials de Canalda i la segregació patrimonial.


Segell de l’Entitat amb l’àguila imperial de la dictadura franquista


Recularem una miqueta en el temps i explicarem la seqüència dels fets. A partir dels llibres d’actes de l’Ajuntament d’Odèn i de l’EMD de Canalda, hem pogut recopilar algunes dades.

El 9 de març de 1973, el Consell de Ministres aprovava la creació de l’Entitat Local Menor de Canalda. Vint dies després, el ministre de Governació enviava al governador civil de Lleida l’acord i aquest el trametia cinc dies després a l’Ajuntament d’Odèn. El 13 de maig del mateix any, a l’Ajuntament d’Odèn, en un Ple extraordinari amb la presència de l’alcalde i tres dels cinc regidors, es constituïa l’Entitat i es designaven els dos vocals.

El que ve després ja ho hem explicat: el dia 8 de juliol prenien possessió els membres de la Junta de veïns i catorze dies després l’Ajuntament d’Odèn aprovava els límits i els béns que l’Entitat ja havia proposat.

Aproximadament un mes després, l’alcalde d’Odèn va ser destituït i en el seu lloc s’hi posà Josep Sala Pujantell. Desconeixem si la constitució de Canalda hi va tenir alguna cosa a veure.

Respecte al territori, el Ple de Canalda va aprovar els límits parroquials, tot i que no coincidien amb els civils. Una delimitació ben ambigua si tenim present que la Borda és de la parròquia de Canalda, però civilment d’Odèn, i les Planes és del municipi de Guixers malgrat pertànyer a aquella parròquia.

L’inventari de béns també és imprecís: la finca rústica de torrent d’Urdoll, Portet i puig Sobirà, de 222 hectàrees, i l’escola de Canalda, que confronta al N amb terres de cal Costa, o sigui can Front, al S i l’O amb terres del Reguer i a l’E amb el camí de Canalda.

Les reunions es feien a casa del secretari, a cal Daveses, al carrer del Castell a Solsona. Aprofitaven els divendres que hi havia mercat per trobar-se.

El 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques postfranquistes i el primer alcalde pedani elegit directament pels canaldencs va ser el Jesús Bajona de cal Costa.

Escut actual de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda

dilluns, 21 d’agost del 2023

Traspàs de la Maria Arnau

La Maria Arnau llegint a l'església de Canalda el 2003

La Maria Arnau Ollé ens va deixar el passat diumenge 20 d'agost. La Maria va néixer a Vilanova d'Isanta fa setanta-nou anys, un 19 de maig. El 1975, a 31 anys es va casar amb el Ramon Pujantell més conegut com el Ramon de Cavallera i van tenir una filla, la Montserrat. Després del casament van viure entre Cavallera i Vilanova d'Isanta, ja que la Maria cuidava la seva mare. Quan es va morir van anar a viure a Sant Llorenç.

La Maria ha estat una ferma col·laboradora tant a Sant Llorenç de Morunys on feia catequesi com a Canalda on sempre llegia les lectures de la missa i col·laborava en les activitats de l'associació cultural de Canalda.

El dia 22 es farà un acte de comiat a l'església de Sant Llorenç i serà enterrada a Canalda, al costat del seu marit, el Ramon.

El 2010 la Maria i el Ramon van ser els padrins de la nova campana de Canalda


dijous, 10 d’agost del 2023

La foto: cal Costa de Canalda


L’any 1954 es van publicar imatges de Canalda en tres portades del Diari de Barcelona. El 8 de setembre, l’església de Sant Julià ocupava tota la portada. El peu de foto deia: Igliesuca del pintoresco y minúsculo pueblecito de Canalda, en las estribaciones del Pirineo leridano. Una setmana després, el 17 de setembre hi sortia un ramat d’ovelles pasturant a prats de Bacies amb un llarg peu de pàgina: En las cumbres pirenaicas. La pertinaz sequía de este verano y la estival temperatura septembrina que hemos disfrutado hasta hace poco han prolongado este año la permanencia de los rebaños en las alturas del Pirineo. Como este, topografiado paciendo al atardecer en la meseta que corona el gigantesco Port del Comte, a 2.300 metros de altitud, vecino del majestuoso Cadí.



A la tercera i darrera foto, del 7 d’octubre —la que hem publicat a dalt de tot—, hi surt cal Costa amb aquest peu: La vida en el campo. Típica masía al pie del macizo del Port del Comte, a medio camino entre San Lorenzo de Morunys y Solsona.

Les tres fotos estaven signades per A. del Castillo. Comencem pel fotògraf abans de comentar la fotografia. Alberto del Castillo (1899-1976) va néixer al País Basc i de ben petit es va traslladar a Barcelona per qüestions laborals del pare. Va ser historiador i arqueòleg, però a més feu de periodista, crític d’art, va participar en la creació de museus... Deixem la seva extensa biografia i centrem-nos en la publicació de les fotos. Perquè surten unes fotos de Canalda publicades al Diari de Barcelona i, a més, en portada? Responent a la primera part de la pregunta: l’Alberto va ser redactor d’aquest diari durant quaranta-vuit anys, la meitat dels quals el seu germà Enrique en va ser director. La seva relació amb el Solsonès va ser personal i professional. Abans de la II República havia publicat algun article d’arqueologia amb Mn. Serra i Vilaró, director del Museu Solsoní, però sobretot tenia amistat amb el professor Manuel Riu i Riu, descendent de Sant Llorenç de Morunys, company d’universitat de l’Alberto i d’algunes excavacions d’edificis medievals. A més, del Castillo va participar en les excavacions de Sant Pere de Grau d’Escales.

La primera foto que publiquem és de cal Costa de Canalda, retratada des de ponent i amb les Morreres a llevant. Aquesta imatge de la casa és totalment reconeixible, en canvi, molt ha canviat tot el que hi ha entre els dos edificis: les tanques per dirigir el ramat, els pallers, el carro, els pollancres del fons..., com bullia d’activitat agrícola! I a la foto actual: els balcons, la pica de l’aigua, la vegetació.

En aquest llarg edifici hi havia tres habitatges, els masovers a primer terme, al mig els amos i al final l’estudi. El 1954 encara no hi havia construïda la nova escola; la mestra i la classe estaven situats a llevant de l’edifici. Amb les dades dels padrons d’habitants de 1950 i 1955 hem pogut veure qui habitava la casa. Malgrat els errors i la poca precisió dels padrons, a la banda de llevant on hi havia l’escola hi vivien la mestra Francesca Gilabert Clua amb el seu home i dos fills. La part central era ocupada pel propietari, el capellà Josep Muntada Muntada, de 83 anys, i la majordona, la seva neboda Dulores Aynés Muntada, de 61 anys. Finalment, a la banda de ponent, a cal Masover, hi vivien tres generacions: el Josep Guix, l’avi que havia enviudat feia poc, la seva filla Josepa Guix Roca, també vídua, que s’havia tornat a casar amb Miquel Tren Santeulària, i sis fills. Una gran casa habitada per quinze persones, és probable que en algun moment encara més, i que actualment hi viuen només dues persones.

La despoblació rural és un fet des de fa molts anys. Dels més de cent habitants a Canalda als anys cinquanta, s’ha passat a cinquanta-dos empadronats (municat.gencat.cat, 2022), que no vol dir que hi visquin.

dissabte, 24 de juny del 2023

Espurnes Barroques a Canalda

Cala Rita sota la Roca de Canalda

 

Espurnes Barroques és una fundació que organitza activitats culturals, especialment musicals, centrades en el període barroc i situades a la Catalunya Central, en pobles i ciutats del Solsonès, el Bages, l’Anoia i la Segarra que tenen un important i singular llegat barroc.

En aquesta sisena edició, el dissabte 10 de juny, van organitzar per primera vegada activitats a Canalda. A les sis de la tarda es va fer una Passejada pel peu de la Roca guiats per Marcel Camps que va explicar algunes característiques geogràfiques de la zona. Els inscrits a l’activitat van poder fruir d’aquest paratge amb la imponent paret i les dues balmes on havien viscut la Rita Muntada i l’Andreu Parcerisa. Les pluges dels darrers dies van reviscolar les fonts i les parets rajaven d’aigua.

A dos quarts de vuit del vespre havia de començar el concert A vol d’ocell a l'amfiteatre del Zoo del Pirineu, tot acompanyant la música barroca amb el vol d’una òliba, un xoriguer i un duc, però una intensa pluja va anar endarrerint l’inici. Finalment, ens vam traslladar a l’església de Sant Julià de Canalda per fruir de la música interpretada per Inés Moreno-Uncilla, professora de clavicèmbal. Les peces seleccionades eren dels músics francesos Couperin, Rameau, entre d’altres, i temes relacionats amb els ocells. També es va estrenar una peça de Joan Magrané. En finalitzar vam poder degustar un tast del restaurant Monegal i el vi de Roc Falcon.

Concert de clavicèmbal a l'església de Sant Julià de Canalda




dilluns, 29 de maig del 2023

Eleccions municipals 2023. Canvi de tendència a Odèn

Mesa electoral d'Odèn a Cambrils

L’element més remarcable dels resultats electorals d’Odèn és el canvi de tendència. El partit hereu de CiU i Junts ha passat de ser el primer en nombre de regidors des del restabliment de la democràcia a ser la tercera força del consistori. Anem a veure els resultats una mica més en detall i comencem per la participació.

Resultats de les eleccions municipals d'Odèn

El nombre de votants ha baixat una mica més de quatre punts respecte als anteriors comicis, malgrat tot, ha estat de 83,7%, superior a la de la comarca (63,4%) i també millor que la de Catalunya.

El partit guanyador ha estat Odèn-Acord Municipal, vinculat a ERC, amb el 41,2% dels vots. Ha passat de ser la segona força en les eleccions del 2019 i a estar a l’oposició des de fa molts anys, a ser el partit guanyador per deu punts percentuals per sobre de Compromís per Odèn i per més de 14 punts per sobre de l'antic adversari polític, que s’ha presentat en aquests comicis amb el nom d’Ara Pacte Local. Malgrat tot ningú té majoria absoluta, amb tres regidors els guanyadors i dos regidors cadascuna de les altres dues forces, caldrà fer pactes per poder elegir alcalde i governar.

Els votants de Canalda tenien dues urnes, una era per escollir l’alcalde pedani i a l’altra es votava els regidors d’Odèn. Aquesta segona urna serveix per poder escollir els dos vocals que governaran Canalda els quatre anys vinents i que s’escullen a posteriori, els tria cada partit que es presenta a Odèn en funció dels resultats trets per cada un a Canalda.

Quant al president de l’EMD, no hi ha hagut sorpreses, només es presentava un candidat, el Jesús Alarcón, i només li calia un vot per ser escollit. De totes maneres n’ha tret més. Dels 43 possibles votants, 32 han dipositat el sobre a l’urna d’Odèn, el 74,42%, i 24 a l’urna de Canalda, el 55,81% de participació. El Jesús ha tret 15 vots, 6 en blanc i 3 de nuls. El número 15 coincideix tant en els vots que ha tret el Jesús com els que han votat Ara Pacte Local (Junts), seguit pels 6 de Compromís i 2 d’Odèn AM. Per tant, l’alcalde de Canalda i els dos vocals seran del mateix partit, de Junts.