 |
| La roca de Canalda i el puig Sobirà. Projecte de la carretera de «San Lorenzo de Morunys a Coll de Nargó». Arxiu General Militar de Ávila |
|
En
l’anterior número de L’Arpiot,
el 10, vam publicar una foto del Racó feta per a redactar el
projecte de la carretera L-401. A la present revista en publiquem una
altra, en aquest cas la roca de Canalda. Les imatges provenen de
l’Archivo
General Militar de Ávila
i formen part de l’avantprojecte de la carretera redactat el 1942.
És possible que fossin preses el mateix any, ja que en la
introducció del projecte de 1944 hi posa que aquell estudi es va fer
en un parell de dies i va ser encarregat el mateix 1942, quan encara
no havien passat tres anys del final de la guerra del 1936-1939.
Costa una mica de creure que en dos dies recorreguessin des de coll
de Jou a la carretera de la Seu, a peu o a cavall d’una bèstia,
analitzant, dibuixant i fotografiant el terreny, i redactessin
l’avantprojecte de la pista militar. Segurament fa referència a la
redacció del projecte i no als treballs previs.
Com
ja vam explicar, aquesta via era una pista militar que connectava
territoris difícils d’enllaçar. A diferència de la majoria de
les carreteres, que seguien la direcció nord-sud aprofitant els
cursos fluvials pirinencs, aquest projecte buscava una connexió
transversal. Ja abans de finalitzar la guerra del 1936 al 1939, el
règim franquista va planificar una línia defensiva de búnquers per
evitar una hipotètica invasió del territori espanyol des de França.
En aquest context es va concebre i construir la carretera L-401, que
havia de servir d’enllaç estratègic dins d’aquesta línia
defensiva dels Pirineus.
 |
| La roca de Canalda i el puig Sobirà el 2025 |
La
carretera es va començar el 1942, mentre s’elaborava
l’avantprojecte i després el projecte; sense tenir-los aprovats.
Un grup de presidiaris republicans començaren a aplanar el terreny
des de la carretera de la Seu en direcció a Perles. El desembre de
1950, en un esborrany d’informe on es demanava una ampliació de
crèdit, hi diu que la carretera no estava acabada, però ja s’hi
podia transitar, hi posa: «que
aunque con deficiencias, se puede ya emplear».
En el mateix informe hi diu que ja hi havia 25 km totalment acabats,
4 aplanats i amb algunes cunetes i desaigües acabats, i els 12,350
km restants «con
la explanación incompleta, pudiéndose circular en su totalidad, si
bien en los kms de explanación incompleta, con precaución»
(...). Durant els anys posteriors es van produir algunes
esllavissades que tallaren la carretera. El 1951 encara es va fer un
projecte reformat, i el 1955 un projecte addicional per tal de
millorar i acabar les parts més malmeses o geològicament
complicades. No va ser fins al 1956 que es va acabar del tot. I l’any
següent va deixar de ser militar. El 13 de febrer de 1957, sobre el
pont d’Espia, l’exèrcit traspassava l’obra al Ministerio
de Obras Públicas.
Una curiositat de la primera proposta és que s’anomenava carretera
de San
Lorenzo de Morunys a Coll de Nargó
i el km 0 estava a coll de Jou. En el projecte definitiu es va
canviar l’ordre dels topònims i es va invertir la numeració tal
com la coneixem actualment.
El
1953 l’alcalde d’Odèn i alguns propietaris van sol·licitar
poder-hi empalmar camins per arribar a algunes cases, permís que
se’ls concedí l’any següent. Entre aquestes vies hi havia la de
Canalda. I ja que parlem de l’alcalde, hem d’afegir que durant
tots aquests anys de construcció de la carretera, en cap ple de
l’Ajuntament se’n parla ni els militars sol·liciten cap permís;
a la postguerra els militars feien i desfeien amb total impunitat.
La
foto antiga que acompanya aquest text porta per títol «Acantilados
del Vertice Subirá»,
l’element central és la roca de Canalda. «Vertice
Subirà»
fa referència al vèrtex geodèsic que hi ha al cim occidental del
puig Sobirà. La imatge mostra la carretera tal com la va projectar
el Servicio
Militar de Puentes y Caminos de Cataluña.
Està presa des del petit turó on actualment hi ha el refugi
d’Urdoll, punt elevat amb molta visibilitat.
Un
aspecte destacat de la fotografia antiga és el traçat de la
carretera, marcat en vermell, i que passa per sota la roca de Canalda
per una cota més elevada que per on es feu passar finalment. En el
dibuix que reproduïm, la carretera passava més a prop del nucli de
Canalda, però, en canvi, es veu com la carretera travessava la riera
de Canalda per un lloc més elevat d’on al final es va construir el
pont. Viaducte que és el segon de més envergadura, després del
pont d’Espia, dels que es van construir al llarg dels més de 40 km
de carretera.
 |
| Avantprojecte de la carretera de «San Lorenzo de Morunys a Coll de Nargó» de 1942. Arxiu General Militar de Ávila |
La
comparació entre la fotografia antiga i la imatge actual, presa des
del mateix indret, és reveladora. Una vegada més constatem la
desforestació: la llenya era la principal font d’energia
domèstica, artesanal, i fer foc era l’única manera d’escalfar-se.
Els vessants de la muntanya estaven desforestats. En la imatge actual
es veu clarament com el pinar s’ha recuperat. La carretera passa
aproximadament per la cota 1.300 i, a aquesta alçada, l’alzinar
deixa pas a la pineda de rajolet.
