Els comunals de Canalda

Prats de Bacies el 2012

Al Port del Comte és un ampli massís situat entre el Solsonès i l’Alt Urgell. Gran part de la muntanya, des de temps pretèrits, han estat terrenys comunals, i una part d’aquests encara avui són terrenys públics de Canalda.

Però no sempre ha estat així. Aquesta muntanya a l’edat mitjana pertanyia als comtes i més endavant ducs de Cardona. Precisament perquè era la muntanya del comte encara avui se la coneix amb aquest nom.

Mes endavant, per enllaços matrimonials, va passar a dependre dels ducs de Medinaceli. Desconeixem en quin moment els nobles cedeixen aquestes terres als seus habitants.

L’ús i propietat actual d’aquestes terres es fonamenta en la tradició oral. El dret consuetudinari és el que regula les terres comunes. Per exemple diuen que Canalda pot fer ús de la llenya per consum propi, pot portar el ramat a pasturar a muntanya, en cas de desgràcia —per exemple un incendi d’una masia— es pot tallar bosc... Però sovint la tradició oral és contradictòria. Ho concretarem en la propietat de Canalda. Diuen els pagesos que no totes les cases de Canalda tenen dret a l’ús i explotació de la muntanya. Les propietats que hi tenen dret són catorze segons uns o dotze segons altres. Tampoc es posen d’acord si el dret el té la casa o aquest dret va vinculat als terrenys que moltes cases tenen o havien tingut sobre la carretera. Per exemple cal Costa té el Clot de la Vella però en canvi Soldevila ja no és propietària dels terrenys sota els prats de Canalda.

Tot això caldria investigar-ho per tal d’aclarir les contradiccions. Per tant el primer que caldria fer és assessorar-se per un historiador especialista en història Moderna i segon, i no menys important, consultar els arxius de Medinaceli a Sevilla ja que havien estat els propietaris d’aquesta muntanya.

El 1973, aquest any en fa 40, es va crear l’Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda. Segons el llibre Les entitats municipals descentralitzades a Catalunya de Joan TORT, editat per la Generalitat, la de Canalda es va crear per gestionar el seu patrimoni que “és format per la forest coneguda amb el nom de Torrent d’Ordoll, Puig Sobirà i Portet, constituïda bàsicament per pastures i amb un petit sector de pineda, i que té una extensió global de 222 ha. L’edifici de l’escola, que és alhora habitatge del mestre, completa el patrimoni de l’entitat.”

Precisament perquè Canalda disposava de terrenys comunals es va poder crear l’Entitat i és la Junta de Veïns elegida democràticament per tots els veïns empadronats majors d’edat qui gestiona aquest ens local i el patrimoni comú.

D’entitats com la de Canalda n’hi ha 63 a Catalunya, d’aquestes 48 estan als Pirineus i la majoria van ser creades per gestionar els comunals. No són una raresa els comunals de Canalda, és molt habitual a muntanya aquesta forma de propietat i de gestió.

Aquest més d’octubre el president de l’entitat Valentí Garrigasait, a través d’una carta, convocava als propietaris amb drets als comunals a una reunió per tal d’informar-los dels ingressos de la talada del Pinar i “la posada en marxa del document notarial que tots els interessats heu signat”.  Deixava clar en aquesta convocatòria que aquesta informació només l’havia de donar als propietaris però no als veïns.  Abans de la reunió va demanar als propietaris que signessin un document que contenia la relació de les tretze cases amb drets   —segons uns veïns són dotze i segons uns altres catorze, però en cap cas tretze— i modificava les funcions de l’EMD sense citar els Estatuts amb els que va ser creada.

A tot això cal afegir que aquesta iniciativa i els canvis que comportarà no s’ha tractat en cap Ple de la Junta de Veïns de l’EMD de Canalda i per tant que ha estat una iniciativa unilateral del seu president.

Pel que es desprèn de l’acta de la reunió dels propietaris un dels objectius principals és repartir-se la major part dels ingressos de la talada del Pinar, a més de canviar les condicions de gestió dels comunals.

Abans de fer qualsevol acció caldria que s'encarregués un informe a un pèrit especialista en comunals o a un historiador i per descomptat que es fes d’acord amb la legislació vigent que, referint-se als comunals, entre moltes coses diu:

Els béns de domini públic i els comunals, mentre conserven llur caràcter, són inalienables, inembargables i imprescriptibles. (Article 192 de la llei 8/1987)

I també caldrà aclarir el drets consuetudinaris.