Festa Major de Canalda 2022

Els priors repartint flors a la sortida de l'església

De mica en mica les festes tornen a la normalitat, deixem enrere el covid i recuperem les relacions socials. El diumenge 25 de setembre Canalda va celebrar una de les festes del seu calendari, la festa major de la Mercè.

La nit abans hi va haver el concert de Blues i el diumenge missa i vermut. La missa oficiada pel rector Mn. Ricard Cots es va enriquir amb la música de l'Esther Braun que amb el violoncel va tocar peces de Bach i els goigs de la marededéu de la Mercè de Canalda. En finalitzar els priors ens esperaven a la porta de l'església amb uns vistosos i olorosos rams de flors. Ja a fora a la plaça, l'EMD de Canalda, ens va obsequiar amb coca i barreja. A l'escola es podia contemplar una exposició de pintures de l'Alfons de l'Estudi.

L'Esther Braun tocant Bach

Vermut a la plaça de l'Església

L'Alfons de l'Estudi davant d'alguns dels seus

quadres exposats a l'estudi de Canalda

Concert de The Blues Prisioners a Canalda

The Blues Prisioners a Canalda

Després d'una tarda plujosa, de llamps, trons i calamarsa es va fer un concert de blues dins els actes de Festa Major. Malgrat el mal temps, es van aplegar una trentena de persones a l'estudi de Canalda per fruir de la música.

El concert forma part del festival Itinera Parlem, una iniciativa de l'associació de micropobles per portar concerts als municipis petits i al mateix temps donar-los a conèixer. Aquesta és la segona edició d'Itinera que es fa a Odèn, el primer concert es va fer l'any passat a la Valldan.

El grup The Blues Prisioners ens va delectar amb peces de blues tocades amb guitarra i harmònica i la veu del "Sangre". Aquest grup és un duo de Barcelona format per Lluís Souto Gassó (harmònica) i Sergio Giunta Díaz "el Sangre" (guitarra i veu). Dos músics amb una llarga trajectòria amb aquest estil musical i que han format part de nombroses bandes.

Mentre actuaven, de tant en tant els llamps il·luminaven la sala. Després de fruir de música en directe vam haver de córrer per esquivar la pluja. Sort que el concert no es va fer a la plaça com estava previst.

La caminada de Canalda aplega més de 500 persones

 

Sortida de Sant Julià de Canalda. Foto: Montse Pujantell

Si haguéssim de resumir en una paraula la jornada de diumenge 18 de setembre a Canalda, seria: satisfacció. Els participants, en els controls i a l’arribada, manifestaven amb alegria la bellesa del paisatge, el dia esplèndid, la senyalització... el servei de controls i l’organització. Satisfacció també de la seixantena llarga de col·laboradors que veien com tot transcorria amb fluïdesa i sense entrebancs.

Encara era negra nit quan començaven a arribar els primers cotxes i omplien el prat de cal Costa que va quedar petit amb tants vehicles. La gent recollia els dorsals en una de les cinc taules de la sortida i deu minuts abans de l’hora prevista començaven a enfilar costa amunt en direcció a la roca de Canalda on els esperava el primer control.

Recollida de dorsals

Sant Julià de Canalda

Part dels avituallaments que alimentaven i hidrataven als caminaires eren productes de proximitat: al primer control galetes cruixents de cal Camps; a l’esmorzar, a la Borda, pa del dia i botifarres fetes expressament per can Solvi, sense conservants. L'aigua era de la font del Vermell i les pomes del tercer control, de la Vall de Lord. Quasi tot quilòmetre zero excepte els participants que venien de tot Catalunya.

La majoria eren de Solsona (215), seguits dels de Sant Llorenç de Morunys (22) i Olius (21) que amb la resta de la comarca sumaven una mica més de la meitat dels participants (267). La resta provenien d’arreu de la geografia catalana, des de Blanes a Tarragona. I encara n’hi hem d’afegir quatre que eren de Madrid.

Lluís Atcher animant l’esmorzar amb una viola de roda

Més de la meitat van fer el recorregut més suau, que de la Borda baixava a Cavallera després de planejar per sobre el Soler i contemplar les muntanyes lleidatanes. El 41% restant va optar per la ruta més exigent i fer els dos cims del puig Sobirà, després d’enfilar-se cap a la collada dels Forns i, pel camí, contemplar mig Catalunya.

Els que van anar a Cavallera van poder entrar a la restaurada ermita de Sant Martí i els del puig Sobirà, fer un pic de la famosa llista dels 100Cims. Alguns aprofitaven el camí per recollir rovellons. A l’arribada els caminants rebien una tassa de record, podien contemplar l’interior de l’església de Sant Julià de Canalda i fruir de la música en directe de l’acordió diatònic de Lluís Atcher. A la sortida es va donar un llibret amb explicacions i anècdotes dels llocs on es passava i un article sobre la vida a pagès a mitjan segle XX.

La caminada no hauria estat possible sense la col·laboració desinteressada de molta, molta gent, des dels que van preparar l’activitat i van netejar camins fins al nombrós personal que ens va ajudar el dia de caminada. També els propietaris que ens van facilitar el pas per les seves terres i especialment a cal Costa, la Borda i a Cavallera Alta (Roc Falcon) que es van bolcar perquè la caminada fos un èxit.

Aquesta ha estat la darrera edició de les caminades de Canalda que van començar l’any 2001. L’hem fet en record i homenatge a qui durant molts anys ens va ensenyar els camins, racons, noms i històries d’aquest poble, el Ramon de Cavallera, Ramon Pujantell Solà, fill de Cavallera Baixa.

Control de l’esmorzar a la Borda. Foto: Salvador José

La Borda

Control de Cavallera

Sant Martí de Cavallera. Foto: Dolors Ensesa

Diumenge 18, caminada a Canalda. El 16 es tanquen les inscripcions

 

Ca la Rita al peu de la majestuosa roca de Canalda

El diumenge vinent torna la caminada de Canalda. Aquesta activitat retorna per recordar i homenatjar a qui durant molts anys ens va ensenyar els racons i camins de Canalda, el Ramon de Cavallera. L’actual edició té molts atractius: surt de l’església de Sant Julià al nucli del poble i recorre la gran roca de Canalda per la seva base veient les múltiples coves i balmes del seu peu; ca la Rita és la més coneguda, però la roca té molts altres atractius, els ocells que hi nidifiquen o aprofiten els corrents d’aire per ascendir, les formacions rocoses, les vies d’escalada, els líquens, les construccions, el camí... L’esmorzar el fem a la Borda un mirador natural des d’on s’atalaia mig Catalunya. A partir d'aquí caldrà escollir itinerari: els més valents poden pujar al cim del puig Sobirà, una muntanya amb dos pics, perseguida pels col·leccionistes dels 100 cims. L’altra alternativa no és menys atractiva, passa per sobre el Soler amb àmplies vistes cap al Prepirineu lleidatà, va a l’ermita de Cavallera i retorna pel GR1, un camí senyalitzat que va d’Empúries a Astúries. Si mai el voleu fer, ja en tindreu un tros.

En sortir us donarem un llibret amb la descripció dels camins i un article que ens parla de la vida a Canalda a mitjan segle passat amb el protagonisme del Ramon Pujantell. Al llarg del camí els avituallaments i l’esmorzar ens retornaran les forces i hidrataran per fer el camí més agradable. I quan arribem a Sant Julià de Canalda ens obsequiaran amb un record, un objecte útil que ens recordarà aquesta contrada.

La caminada que va néixer el 2001 arriba al final i, amb aquesta edició es tanca. Segur que tant si feu un itinerari o l’altre fruireu d’un vell paisatge, gaudireu de les olors de les plantes aromàtiques i del bosc, coneixereu una rica vegetació, habitatges rurals... però sobretot us ho passareu bé caminant.

Les inscripcions d’aquesta edició són anticipades per internet, en línia, a través d’entradessolsones.com fins el divendres 16 de setembre, i les places són limitades. La caminada surt de Sant Julià de Canalda a partir de 2/4 de 9 del matí. Aquí hi teniu una mica més d'informació.

Creueta de Canalda. Un nou element patrimonial

Marcel Camps Solé a la Creueta de Canalda

Temps era temps que a la serra de Canalda hi havia una creueta de ferro situada sobre un petit capitell que a la vegada estava damunt una columna cilíndrica. Per la guerra es va treure aquell ferro i temps després la pedra. Només en restava el topònim, el record i unes petites restes a terra.

La Comissió Canalda 1100 anys es va proposar restituir aquell element i reconvertir-lo en un objectiu de les passejades a Canalda. No es podia posar al mateix lloc, ja que la proximitat d’un dipòsit d’aigua el feia poc visible. Es va escollir una nova ubicació pocs metres més amunt, en la cruïlla de camins de la pista que puja a la Casanova i el camí Ral de Baix.

L’obra es va encarregar a l’artista barceloní d’arrels solsonines, Marcel Camps Solé (1973). El Marcel es va formar a l’escola d’Arts i Oficis de la Llotja i va formar part de l’equip tècnic de l’escultor Jaume Plensa. En les seves escultures utilitza el ferro i la fusta, tot i que també ha utilitzat la resina. Ha fet exposicions individuals per diverses ciutats dels Països Catalans i col·lectives per Europa. Té obres a l’espai públic com a Mataró i Sant Just Desvern.

La Creueta té una base circular de poc més de metre i mig de diàmetre que a més de suport serveix de banc per seure. A sobre hi ha un antic corró cilíndric de pedra sorrenca, gres, de 38 cm d’amplada i 105 d’alçada. I superposada la creu. Damunt una columna de ferro de poc més d’un metre s’hi alça una creu desconstruïda de ferro massís. Inicialment, l’artista va donar una lleugera curvatura als braços imitant el vol pausat dels voltors i altres rapinyaires a la roca de Canalda. Els ferros soldats, desencaixats, emulen la roca de Canalda, les irregularitats de la dreta paret de roca. Segons el punt de vista, des d’on la mirem, apareix retallada al cel sobresortint del llom de la carena o s’integra enmig dels barrancs i roques de la muntanya.

La Creueta de Canalda

La construcció ha anat a càrrec de voluntaris veïns i amics de Canalda, a més del mateix autor. També s’ha d’agrair la col·laboració de Manteniment del Solsonès pel ferro de la base, Jordi Vilar amb el material de construcció i Carles Navarro per la pintura. Aquest element, situat a 1.216 metres d’altitud és un nou incentiu per passejar per l’entorn de Canalda i seure i fruir del paisatge des de la bancada de la Creueta.

La Base de corten i formigó

El corró cilíndric

La primera versió de la creu, més alta que la definitiva