Entrades populars

diumenge, 12 de gener de 2014

Cançons del Solsonès

El passat 4 de gener la Comissió Cultural Canalda 1100 anys va assistir a la presentació de la Memòria final del Projecte de recerca de cançons de transmissió oral del Solsonès amb l’objectiu d’organitzar un festival de cançó a la comarca. La reunió es va fer al Consell Comarcal i estàvem convocades les associacions culturals de la comarca, a més de les dues persones que han portat a terme aquest recull: l’Anna Camps i l’Abel Tarrés.
En diverses sessions van gravar deu cantaires d’arreu dels municipis de la comarca. El recull presentat conté vint-i-set cançons de les vint-i-nou gravades. Aquestes es subdivideixen en tres grans grups: cançons de festa i de la vida comunitària, cants infantils i cants narratius.
Aquests darrers són els que des d’aquest bloc ens interessen particularment i també són les més abundants del recull. Els cants narratius expliquen algun fet que va passar en un lloc determinat. D’entre les divuit cançons d’aquesta tipologia n’hi ha dues que expliquen fets d’Odèn i hi apareixen noms de cases d’aquest municipi.
La cantant d’aquestes dues peces és la Maria Canals de Sant Llorenç de Morunys. La Maria és descendent de la Rita Ribera de cal Pubilló; la Rita que l’any 1922 va deixar meravellats a dos autors de l’Obra del Cançoner per la quantitat i qualitat de les seves cançons. La Maria amb les seves cançons demostra tenir una memòria extraordinària.
En aquest mateix bloc transcrivim En aqueix poble d’Odèn, Jaumet en aqueix hostal que narra uns fets que succeïen en un hostal d’Odèn.
A continuació podeu escoltar aquesta peça interpretada a cappella per la mateixa Maria Canals.



  

A continuació us transcrivim la lletra d'aquesta cançó.

En aqueix poble d’Odèn,
                  Jaumet en aqueix hostal

En aqueix poble d’Odèn, Jaumet en aqueix hostal,
governat per una plaga que allí permet tot lo mal.
Tots els dies de la festa ja hi ha hagut tot lo jovent,
fent tabola i devertint-se trencant los deu manaments.

També diu que hi va un casat que en té set o vuit canalles,
també hi van los Agustins, lo Darneda i lo Catralles.
També diu que hi va lo Call, jo no ho sé si hi va el Soler,
el Soler de Timoneda aquell rai no en surt pas mai.

El Soler de Timoneda també diu que fa el mateix,
ell prou ne paga lo gasto, ella li torna els diners.
No n’ets prou galant gitana festejant-ne lo Soler,
festejaves l’Auriola fent-li avorrir sa muller.

Aixís ho vas fer al teu pare fomuda cap d’esparver,
quan lo vas tenir a casa li vas fer donar el diner.
Si no haguessen estat los atrus haurí higut d’anar a captar,
a captar per queixes portes i morí amb un hospital.

El jaumet porta unes banyes més llargues que les d’un bou,
posa-l’hin Antònia, posa-l’hin encara no n’hi ha prou.
Fins que arribin a Oriola prou lin pots anar posant,
però el que si cas hi arriben, pudé si que torceran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu comentari es publicarà properament. Gràcies.