Entrades populars
-
Amb motiu de la diada de Sant Jordi, la Comissió Cultural Canalda 1100 Anys presenta el llibre El Solsonès a l’abast. 40 excursions familiar... -
Per no perdre el costum, mantenir la tradició i retrobar-nos amb la gent vinculada a Canalda, aquest diumenge, 27 de setembre, ens vam troba... -
Maria Orriols explicant els espatarrnellats. Foto de Juli Orrego ...
dilluns, 1 de maig del 2023
dilluns, 27 de febrer del 2023
La foto: Canalda
 |
| Canalda pels vols del 1910 |
 |
| Canalda el 1922 |
Fa uns quants anys, buscant fotos antigues de Canalda pels arxius de Barcelona, vam trobar a l’arxiu Mas la que avui presentem. La fitxa de la foto indicava que l’havia fet Adolf Mas el 1926, un solsoní establert a Barcelona. Més tard, consultant la Geografia de Francesc Carreras Candi, la vam veure publicada i vam comprovar que era anterior i d’un altre autor.
Comencem per l’any. Segurament és dels volts de 1910. Els sis volums de la Geografia no porten data de publicació, mes els estudiosos no es posen d’acord en la data d’inici de la publicació: uns la situen el 1908 i altres el 1913 o el 1915. Tanmateix, tots coincideixen que finalitzà el 1918. La fotografia va ser publicada a la pàgina 610 del volum 4 dedicat a la província de Lleida, escrit per Ceferí Rocafort. L’autor de la fotografia, tal com consta al peu de foto, és Joseph Colell.
En Josep Colell i Llort va ser un escultor solsoní que feia figures del pessebre i també va fer l’escut de la ciutat que hi ha a la façana de l’ajuntament. A més es dedicà a la fotografia: algunes imatges es van publicar a la Geografia d’en Carreras Candi.
La fotografia que acompanya el text conté molta informació de començament del segle XX a Canalda gràcies a la seva nitidesa. Juguem a les 7 diferències a partir de les dues fotografies, l’antiga i l’actual. Malgrat que el petit poble de Canalda no ha canviat gaire en cent anys, sí que hi podem trobar algunes diferències significatives. Els edificis quasi són els mateixos, però a finals dels anys cinquanta del segle passat s’hi va construir l’Estudi (1) i al seu darrere s’hi veu can Front (2) més baixa que l’actual. Al mateix temps es va enderrocar el comunidor (3) que estava adossat a ponent de l’església i, a sota d’aquesta, el cobert de cal Tulleuda. El Ramon Ollé Muntada ens deia que el van aterrar perquè estava en mal estat i les vaques hi entraven. Un comunidor és una edificació en forma de porxo, oberta als quatre vents, separat de l’església, que servia per fer exorcismes o espantar les tempestes. L’edifici adossat al campanar més aviat sembla la rectoria. Probablement pel mal estat i les reduïdes dimensions, el rector es devia mudar a l’edifici que hi ha bastant més amunt.
Els cavallons de garbes (6) que omplen el camp de primer terme donen un encant especial a la imatge. En aquest gran camp, que anys més tard s’engrandiria suprimint alguns marges, s’hi conreaven cereals, que es tallaven amb la dalla, es lligaven i formaven les garbes que, a continuació, es portaven a l’era per separar el gra de la palla. Actualment, la majoria de camps són erms i s'aprofiten per a pasturar. En la foto antiga tampoc no hi ha les cicatrius de les carreteres (i 7) que pugen a prats de Bacies o van cap a Odèn i Sant Llorenç de Morunys.
A vista de lupa es poden trobar moltes més diferències, rocs que s’han mogut, arbres que s’han tallat i altres que s’han fet grossos, volums de cases que s’han modificat, persones i animals en el camp... Ja diuen que una imatge val més que mil paraules; i aquí n’hem gastat poc més de cinc-centes.
Article publicat a la revista L'Arpiot d'Odèn, número 4, juliol de 1922
dissabte, 25 de febrer del 2023
Volen posar una sitja de sal a coll de Jou
Coll de Jou al Solsonès
El servei de carreteres de la Diputació de Lleida està construint una sitja de sal a Coll de Jou, una cruïlla de carreteres emblemàtica del Solsonès. En aquest punt coincideixen les carreteres L-401 que ve de Pont d'Espia, LV 4241 de Solsona a Sant Llorenç de Morunys, la que puja a les pistes del Port del Comte i la que va al Montnou i a Prats de Bacies. En aquests moments ja hi ha feta la solera de formigó per col·locar-hi la sitja. Aquesta està situada a l'aparcament de la font del Coll de Jou, una mica més endavant del quilòmetre 41 de la L-401. Justament la posen davant la font de Coll de Jou. I aquí rau el principal problema.
Aquest coll és lloc de parada de turistes, ciclistes i excursionistes. Les vistes sobre l'entorn son molt boniques i agradables. La sitja tindrà un impacte visual brutal. La posen en el pitjor lloc dels 41 llargs quilòmetres on la podien posar. En el punt més elevat de la carretera. A més del gran impacte visual, ocupen tot l'aparcament de la gent que va a buscar aigua a la font. A partir d'ara els cotxes que van a buscar aigua aparcaran al mig de la carretera. Dubto que aparquin a cinquanta metres i carretegin les garrafes plenes d'aigua.
En aquest moment hi falta posar la sitja, que és una torre molt alta amb un dipòsit superior que pot contenir de 60 tones a més de 100, depèn del tipus. També hi anirà una tanca exterior que inutilitzarà totalment l'aparcament.
Carreteres van decidir aquest lloc, suposo que per la facilitat d'obres i baixa inversió, i l'Ajuntament de Guixers els va donar permís sense preveure les conseqüències.
Si no es replanteja i es canvia la ubicació, ara que encara si és a temps, l'alarma que generarà serà molt gran.
diumenge, 1 de gener del 2023
Pessebre al puig Sobirà
Un any més, membres de la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys hem començat el 2023 pujant al cim del puig Sobirà per posar-hi el pessebre. El d'enguany és obra de l'Alfons de l'Estudi que ha pintat un petit quadre i l'ha col·locat sobre un cavallet.
dissabte, 17 de desembre del 2022
Bon Nadal i feliç 2023
La Comissió Cultural Canalda 1100 anys us desitja Bon Nadal i un 2023 ple de felicitat, benestar, alegria i salut.
La imatge de la felicitació és una posta de sol amb la Creueta de Canalda a primer terme. La creu va desaparèixer per la Guerra Incivil i s'ha recuperat coincidint amb la caminada popular d'aquest 2022.
Un any més el Bernat Camps Parera ens ha fet, desinteressadament, la felicitació de la Comissió.
dilluns, 26 de setembre del 2022
Festa Major de Canalda 2022
 |
| Els priors repartint flors a la sortida de l'església |
De mica en mica les festes tornen a la normalitat, deixem enrere el covid i recuperem les relacions socials. El diumenge 25 de setembre Canalda va celebrar una de les festes del seu calendari, la festa major de la Mercè.
La nit abans hi va haver el concert de Blues i el diumenge missa i vermut. La missa oficiada pel rector Mn. Ricard Cots es va enriquir amb la música de l'Esther Braun que amb el violoncel va tocar peces de Bach i els goigs de la marededéu de la Mercè de Canalda. En finalitzar els priors ens esperaven a la porta de l'església amb uns vistosos i olorosos rams de flors. Ja a fora a la plaça, l'EMD de Canalda, ens va obsequiar amb coca i barreja. A l'escola es podia contemplar una exposició de pintures de l'Alfons de l'Estudi.
 |
| L'Esther Braun tocant Bach |
 |
| Vermut a la plaça de l'Església |
 |
L'Alfons de l'Estudi davant d'alguns dels seus quadres exposats a l'estudi de Canalda |
diumenge, 25 de setembre del 2022
Concert de The Blues Prisioners a Canalda
 |
| The Blues Prisioners a Canalda |
Després d'una tarda plujosa, de llamps, trons i calamarsa es va fer un concert de blues dins els actes de Festa Major. Malgrat el mal temps, es van aplegar una trentena de persones a l'estudi de Canalda per fruir de la música.
El concert forma part del festival Itinera Parlem, una iniciativa de l'associació de micropobles per portar concerts als municipis petits i al mateix temps donar-los a conèixer. Aquesta és la segona edició d'Itinera que es fa a Odèn, el primer concert es va fer l'any passat a la Valldan.
El grup The Blues Prisioners ens va delectar amb peces de blues tocades amb guitarra i harmònica i la veu del "Sangre". Aquest grup és un duo de Barcelona format per Lluís Souto Gassó (harmònica) i Sergio Giunta Díaz "el Sangre" (guitarra i veu). Dos músics amb una llarga trajectòria amb aquest estil musical i que han format part de nombroses bandes.
Mentre actuaven, de tant en tant els llamps il·luminaven la sala. Després de fruir de música en directe vam haver de córrer per esquivar la pluja. Sort que el concert no es va fer a la plaça com estava previst.
dimarts, 20 de setembre del 2022
La caminada de Canalda aplega més de 500 persones
 |
| Sortida de Sant Julià de Canalda. Foto: Montse Pujantell |
Si haguéssim de resumir en una paraula la jornada de diumenge 18 de setembre a Canalda, seria: satisfacció. Els participants, en els controls i a l’arribada, manifestaven amb alegria la bellesa del paisatge, el dia esplèndid, la senyalització... el servei de controls i l’organització. Satisfacció també de la seixantena llarga de col·laboradors que veien com tot transcorria amb fluïdesa i sense entrebancs.
Encara era negra nit quan començaven a arribar els primers cotxes i omplien el prat de cal Costa que va quedar petit amb tants vehicles. La gent recollia els dorsals en una de les cinc taules de la sortida i deu minuts abans de l’hora prevista començaven a enfilar costa amunt en direcció a la roca de Canalda on els esperava el primer control.
 |
Recollida de dorsals |
 |
Sant Julià de Canalda |
Part dels avituallaments que alimentaven i hidrataven als caminaires eren productes de proximitat: al primer control galetes cruixents de cal Camps; a l’esmorzar, a la Borda, pa del dia i botifarres fetes expressament per can Solvi, sense conservants. L'aigua era de la font del Vermell i les pomes del tercer control, de la Vall de Lord. Quasi tot quilòmetre zero excepte els participants que venien de tot Catalunya.
La majoria eren de Solsona (215), seguits dels de Sant Llorenç de Morunys (22) i Olius (21) que amb la resta de la comarca sumaven una mica més de la meitat dels participants (267). La resta provenien d’arreu de la geografia catalana, des de Blanes a Tarragona. I encara n’hi hem d’afegir quatre que eren de Madrid.
 |
Lluís Atcher animant l’esmorzar amb una viola de roda |
Més de la meitat van fer el recorregut més suau, que de la Borda baixava a Cavallera després de planejar per sobre el Soler i contemplar les muntanyes lleidatanes. El 41% restant va optar per la ruta més exigent i fer els dos cims del puig Sobirà, després d’enfilar-se cap a la collada dels Forns i, pel camí, contemplar mig Catalunya.
Els que van anar a Cavallera van poder entrar a la restaurada ermita de Sant Martí i els del puig Sobirà, fer un pic de la famosa llista dels 100Cims. Alguns aprofitaven el camí per recollir rovellons. A l’arribada els caminants rebien una tassa de record, podien contemplar l’interior de l’església de Sant Julià de Canalda i fruir de la música en directe de l’acordió diatònic de Lluís Atcher. A la sortida es va donar un llibret amb explicacions i anècdotes dels llocs on es passava i un article sobre la vida a pagès a mitjan segle XX.
La caminada no hauria estat possible sense la col·laboració desinteressada de molta, molta gent, des dels que van preparar l’activitat i van netejar camins fins al nombrós personal que ens va ajudar el dia de caminada. També els propietaris que ens van facilitar el pas per les seves terres i especialment a cal Costa, la Borda i a Cavallera Alta (Roc Falcon) que es van bolcar perquè la caminada fos un èxit.
Aquesta ha estat la darrera edició de les caminades de Canalda que van començar l’any 2001. L’hem fet en record i homenatge a qui durant molts anys ens va ensenyar els camins, racons, noms i històries d’aquest poble, el Ramon de Cavallera, Ramon Pujantell Solà, fill de Cavallera Baixa.
 |
Control de l’esmorzar a la Borda. Foto: Salvador José |
 |
| La Borda |
 |
| Control de Cavallera |
 |
Sant Martí de Cavallera. Foto: Dolors Ensesa |
dimecres, 14 de setembre del 2022
Diumenge 18, caminada a Canalda. El 16 es tanquen les inscripcions
 |
| Ca la Rita al peu de la majestuosa roca de Canalda |
El diumenge vinent torna la caminada de Canalda. Aquesta activitat retorna per recordar i homenatjar a qui durant molts anys ens va ensenyar els racons i camins de Canalda, el Ramon de Cavallera. L’actual edició té molts atractius: surt de l’església de Sant Julià al nucli del poble i recorre la gran roca de Canalda per la seva base veient les múltiples coves i balmes del seu peu; ca la Rita és la més coneguda, però la roca té molts altres atractius, els ocells que hi nidifiquen o aprofiten els corrents d’aire per ascendir, les formacions rocoses, les vies d’escalada, els líquens, les construccions, el camí... L’esmorzar el fem a la Borda un mirador natural des d’on s’atalaia mig Catalunya. A partir d'aquí caldrà escollir itinerari: els més valents poden pujar al cim del puig Sobirà, una muntanya amb dos pics, perseguida pels col·leccionistes dels 100 cims. L’altra alternativa no és menys atractiva, passa per sobre el Soler amb àmplies vistes cap al Prepirineu lleidatà, va a l’ermita de Cavallera i retorna pel GR1, un camí senyalitzat que va d’Empúries a Astúries. Si mai el voleu fer, ja en tindreu un tros.
En sortir us donarem un llibret amb la descripció dels camins i un article que ens parla de la vida a Canalda a mitjan segle passat amb el protagonisme del Ramon Pujantell. Al llarg del camí els avituallaments i l’esmorzar ens retornaran les forces i hidrataran per fer el camí més agradable. I quan arribem a Sant Julià de Canalda ens obsequiaran amb un record, un objecte útil que ens recordarà aquesta contrada.
La caminada que va néixer el 2001 arriba al final i, amb aquesta edició es tanca. Segur que tant si feu un itinerari o l’altre fruireu d’un vell paisatge, gaudireu de les olors de les plantes aromàtiques i del bosc, coneixereu una rica vegetació, habitatges rurals... però sobretot us ho passareu bé caminant.
Les inscripcions d’aquesta edició són anticipades per internet, en línia, a través d’entradessolsones.com fins el divendres 16 de setembre, i les places són limitades. La caminada surt de Sant Julià de Canalda a partir de 2/4 de 9 del matí. Aquí hi teniu una mica més d'informació.
dimarts, 13 de setembre del 2022
Creueta de Canalda. Un nou element patrimonial
 |
| Marcel Camps Solé a la Creueta de Canalda |
Temps era temps que a la serra de Canalda hi havia una creueta de ferro situada sobre un petit capitell que a la vegada estava damunt una columna cilíndrica. Per la guerra es va treure aquell ferro i temps després la pedra. Només en restava el topònim, el record i unes petites restes a terra.
La Comissió Canalda 1100 anys es va proposar restituir aquell element i reconvertir-lo en un objectiu de les passejades a Canalda. No es podia posar al mateix lloc, ja que la proximitat d’un dipòsit d’aigua el feia poc visible. Es va escollir una nova ubicació pocs metres més amunt, en la cruïlla de camins de la pista que puja a la Casanova i el camí Ral de Baix.
L’obra es va encarregar a l’artista barceloní d’arrels solsonines, Marcel Camps Solé (1973). El Marcel es va formar a l’escola d’Arts i Oficis de la Llotja i va formar part de l’equip tècnic de l’escultor Jaume Plensa. En les seves escultures utilitza el ferro i la fusta, tot i que també ha utilitzat la resina. Ha fet exposicions individuals per diverses ciutats dels Països Catalans i col·lectives per Europa. Té obres a l’espai públic com a Mataró i Sant Just Desvern.
La Creueta té una base circular de poc més de metre i mig de diàmetre que a més de suport serveix de banc per seure. A sobre hi ha un antic corró cilíndric de pedra sorrenca, gres, de 38 cm d’amplada i 105 d’alçada. I superposada la creu. Damunt una columna de ferro de poc més d’un metre s’hi alça una creu desconstruïda de ferro massís. Inicialment, l’artista va donar una lleugera curvatura als braços imitant el vol pausat dels voltors i altres rapinyaires a la roca de Canalda. Els ferros soldats, desencaixats, emulen la roca de Canalda, les irregularitats de la dreta paret de roca. Segons el punt de vista, des d’on la mirem, apareix retallada al cel sobresortint del llom de la carena o s’integra enmig dels barrancs i roques de la muntanya.
 |
| La Creueta de Canalda |
 |
| La Base de corten i formigó |
 |
| El corró cilíndric |
 |
| La primera versió de la creu, més alta que la definitiva |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)