Entrades populars

dissabte, 31 de maig del 2014

Eleccions 2014 a Europa

A la taula adjunta hi ha els resultats d’Odèn a les eleccions europees. També hi hem posat els resultats del 2009.
 
Els comentarem. En primer lloc destaquen l’alta abstenció, els que no van anar a votar superen els votants, aquests són el 48,73 %. Malgrat tot la participació va ser superior en 12,5 punts a les eleccions europees de 2009 quan només van anar a votar el 36,25 %. Aquests percentatges són similars al conjunt del Principat.
A Odèn té un especial mèrit votar ja que tothom es desplaça en cotxe per fer-ho i alguns han de fer més de 20 km de carretera.
Mesa de les eleccions europees al Centre de Natura d’Odèn
a Cambrils. D’esquerra a dreta, Salvador Regada Prat, Jordi Sabata
Pujantell i Ramon Muntada Sabata

Si observem els resultats per partits guanya clarament CiU, seguit d’esquerra i finalment el PP, amb petites variacions percentuals respecte a les anteriors eleccions. Les altres forces són residuals. Curiosament en aquestes eleccions s’ha concentrat més al vot tot i haver-hi més votants, comportament que difereix de la resta de Catalunya on el vot ha estat fraccionat en més partits.
També contrasten amb Catalunya els resultats dels dos principals partits guanyadors, que es capgiren, a Odèn guanya CiU en canvi a Catalunya ERC. Odèn té un comportament propi del medi rural amb predomini del vot conservador.

dimarts, 22 d’abril del 2014

Zoo del Pirineu


L’Stània mostrant el duc
Durant aquesta Setmana Santa el Zoo del Pirineu, instal·lat a la propietat del Planellot, ha fet jornades de portes obertes. Cada dia de la setmana, inclosos els festius, una munió de gent s’ha acostat a aquestes instal·lacions en torn de matí i tarda.

L’Stània ens ha ensenyat les instal·lacions que ja estan construïdes i ens ha explicat en detall el projecte.

El Zoo està previst que obri les seves portes al públic a finals de juny, d’aquí a pocs mesos. Està pensat perquè pugui ser visitat per grups escolars, famílies i públic en general. De moment tindrà dos mòduls: un de gàbies i una altre d'exhibició. Les gàbies estan dividides en dues zones: unes per als rapinyaires diürns i l’altre grup per als nocturns.

A més disposarà d’una àrea de pícnic amb unes vistes espectaculars. Des d’aquest lloc es pot veure la depressió central amb les serralades que la limiten, Montserrat, la Mola, Montseny, entre moltes d’altres; i al darrera la majestuosa Roca de Canalda i la paret del Puig Sobirà.

L’Eloi amb el gamarús
L’Stània amb el falcó peregrí
























L’altra àrea important és la d'exhibició. Un amfiteatre esglaonat fet amb grades de pedra servirà per mostrar el vol de  les aus i explicar les característiques de cadascuna. La situació és immillorable ja que, encarat cap a migdia, ens permetrà veure el vol amb un teló de fons de planes i muntanyes. Des d’aquí es veu una tercera part del territori català.

L’Eloi mostrant l’àguila daurada








Les gàbies on hi haurà una part de les aus rapinyaires.
Per finalitzar l’Stània i l’Eloi ens han ensenyat dos rapinyaires diürns i dos de nocturns: el gamarús, un rapinyaire de mida mitjana que fa vida de nit; el falcó peregrí, l’au més veloç; l'àguila daurada, l’àliga més gran dels països catalans, i el duc, el mussol més gran d’Europa. Amb els animals agafats a un guant ens explicaven característiques físiques dels animals, què menjaven, com vivien i volaven. Fins i tot hem pogut acaronar-ne tres.

El projecte va molt més enllà, si funciona bé hi podrem veure una aula de natura, un restaurant i molt més.

L’amfiteatre on es faran les exhibicions d’aus

dissabte, 15 de març del 2014

La pluja del 2013


El registre de precipitacions s’ha fet des de Puig-arnau a qui agraïm un any més la constància i que ens hagin cedit les dades per a la seva publicació.

La irregularitat en les precipitacions és una constant del clima mediterrani i enguany així es manifesta a Canalda. Destaca una primavera plujosa i en canvi pluges abundants a l’estiu i una tardor seca.
Si mirem el gràfic gran de sota, el que hauria de tenir la forma de “Pedraforca” (dos puntes a la primavera i tardor amb una depressió a l’estiu i a l’hivern) es converteix en aquest gràfic en un pendent pronunciat a mesura que avança l’any. Amb les importants precipitacions de l’estiu el Centre Tecnològic Forestal prometia un gran any de bolets que es va estroncar amb la secada de la tardor.

El gràfic petit superior representa la mitjana de pluges caigudes els darrers cinc anys. Amb un espai més gran de temps la forma “Pedraforca” es va manifestant més.

El total de pluja caiguda va ser superior a la dels darrers anys amb 1.113 litres, 964 l el 2012 i 983 litres del 2011. El 2010 va ser lleugerament superior, 1.170.

58 dies va ploure al llarg de l’any, cinc de més que el 2012. Entre 50 i 60 dies és el que plou cada any des de que Puig-arnau ens faciliten el registre.



Vint-i-cinc anys les separen

La Casanova de Canalda es una masoveria de cal Costa que l’any 1996 es va esfondrar, pocs anys després queia també el cobert central.

dimecres, 26 de febrer del 2014

L’Hotel de la Bòfia. L’hotel que no va ser

L'estiu del 2012 van desaparèixer les runes del que havia de ser l’hotel de la Bòfia. Aquesta estructura inacabada és una de les quatre edificacions que hi havia a Prats de Bacies.

L'edifici estava situat al costat mateix del refugi o xalet de la Bòfia edificat pel Pauet Serra els anys 40 del segle XX i actualment en un estat ruïnós lamentable. Molt a prop hi ha el xalet del Kovar i una mica més apartat un antic forat de trumfos convertit en segona residència. El refugi de la Bòfia durant bastants anys va servir per iniciar a l’esquí a molts solsonins.

L'hotel projectat pel Pauet mai s’arribà a cobrir. Aquestes restes constaven d’uns baixos de formigó i les columnes del primer pis. El Sr Pau Serra després de construir el xalet o refugi a Prats de Bacies en els terrenys comunals de Canalda va iniciar la construcció d’un hotel proper al xalet. Una denúncia de la Jefatura del Distrito Forestal de Lérida va paralitzar-ne la construcció i restà inacabat durant uns 50 anys fins que el 2012 es va enderrocar.

Lloc on hi havia l'estructura el 2012.
Al fons es veuen les runes del Xalet del Pauet
o Refugi de la Bòfia.


Vista zenital de Prats de Bacies. Extret del Google Earth.



dimarts, 11 de febrer del 2014

Vint-i-cinc anys les separen

25 anys separen aquestes dues fotos i en aquest temps s'han produït alguns canvis que des del lloc on s'han pres les imatges són molt evidents.

A la primera foto, i a primer terme es veuen les runes de can Front, casa ja reconstruïda en la segona foto. També destaca l’electrificació del poble amb un pal de mitja tensió plantat al mig de la fotografia i que no apareix a la primera. Altres petits canvis s’endevinen contrastant la foto i que no passen desapercebuts als canaldencs: l’ampliació de l’escola amb un porxo i un cos central, l’alçat de cal Tulleuda, totes dues cases a la dreta de la imatge; l’augment de vegetació o els camins més marcats.
  

diumenge, 9 de febrer del 2014

La roda de la fortuna

La roda de la fortuna és un cant narratiu interpretat a cappella per la Maria Canals de Sant Llorenç i que explica uns fets que van passar al poble d'Odèn.

Aquesta és la segona cançó interpretada per la Maria que pengem en aquest bloc. Les dues peces les va cantar en el marc del Projecte de recerca de cançons de transmissió oral del Solsonès.

A continuació podeu escoltar la cançó La roda de la fortuna.



La roda de la fortuna
Maria Canals (St. Llorenç de Morunys)

La roda de la fortuna tothom la tindreu present,
Ja veureu com ella volta pel mig del poble d'Odèn.
De la gent de cal Pinassa la feta que els ha passat,
pensant tenir una desgràcia els ha portat bon resultat.

La Pinassa sempre deia, quan n'atoca lo jovent,
que de noies com les seves no n'hi ha al poble d'Odèn.
En té una de mamona, jo us diré qui es va mamar,
les noies de Solanelles, Puigpinós, també el Vilar.

Se n'ha llogat per criada a Viladric de Clarà,
é una noia molt fixada que d'un se va enamorar.
É una noia molt parfanda, molt mala de conversar,
en va trobar algun de tonto i a l’últim la va enganyar.

Quan ella es troba ferida lo pastor va anar a trobar:
-Mira que tu tens la culpa, la pena hauràs de pagar.
El pastor al contestar-li també pot ser veritat,
però a mi de casos d'aquestos, no em vi passat mai cap.

Ja se'n va a trobar l’amo, que é el Viladric de Clara,
quin consell els donaria per poder-ho acotar.
Com que no és home de romanços molt prompte els el va donar,
que li passessen la porta i no la hi tornessen a entrar.

D'arribada a cal Pinassa lo vell va quedar parat,
ja se'n treu la barretina i en va dir un gros disbarat.
La vella ja mastegava quan els va veure arribar,
veu la noia com estava, lo Mateu va anar a trobar.

Si els faria una deligència per anar-ne a acompanyar,
per anar a acompanyar un home que a la Coma vol anar.
Lo Mateu té deligència d'atra part molt complidor,
prompte se'n va a la Coma a acompanyar-ne aquell pastor.

L'endemà a la matinada van passar per prat Mijà,
i a la casa de la noia ja no hi van volguer tornar.
Fent veure que feien auto dient si es vi desdit,
que dels tractes que tenien ell se'n vi ben penedit.

Lo Mateu gira l’esquena, dret a casa se'n va anar;
i ell se va penjar amb un arbre dels primers que va trobar.
L'endemà a la matinada quatre homes el van trobar,
ja en van a dar part al jutge, qu-e-l Viladric de Clara.

Les dones de cal Pinassa molt prompte van avisar
que amb el jutge de Solsona es vindran a presentar.
La vella tota xispada, i això ho ha fet lo jovent,
trobant-nos aquestos casos per dona'ls-en més turment.

Lo jovent no hi té cap culpa, molts se n'han agrabiat,
un casat i una casada que els n’han aconsellat.
Ella és Maria Vantoldre, ell se diu Josep Vilar,
les dones de cal Pinassa una cançó els heu de dictar.

Quan la van tenir dictada els la van anar a cantar,

a la porta de casa seva tot ho van anomenar.

diumenge, 12 de gener del 2014

Cançons del Solsonès

El passat 4 de gener la Comissió Cultural Canalda 1100 anys va assistir a la presentació de la Memòria final del Projecte de recerca de cançons de transmissió oral del Solsonès amb l’objectiu d’organitzar un festival de cançó a la comarca. La reunió es va fer al Consell Comarcal i estàvem convocades les associacions culturals de la comarca, a més de les dues persones que han portat a terme aquest recull: l’Anna Camps i l’Abel Tarrés.
En diverses sessions van gravar deu cantaires d’arreu dels municipis de la comarca. El recull presentat conté vint-i-set cançons de les vint-i-nou gravades. Aquestes es subdivideixen en tres grans grups: cançons de festa i de la vida comunitària, cants infantils i cants narratius.
Aquests darrers són els que des d’aquest bloc ens interessen particularment i també són les més abundants del recull. Els cants narratius expliquen algun fet que va passar en un lloc determinat. D’entre les divuit cançons d’aquesta tipologia n’hi ha dues que expliquen fets d’Odèn i hi apareixen noms de cases d’aquest municipi.
La cantant d’aquestes dues peces és la Maria Canals de Sant Llorenç de Morunys. La Maria és descendent de la Rita Ribera de cal Pubilló; la Rita que l’any 1922 va deixar meravellats a dos autors de l’Obra del Cançoner per la quantitat i qualitat de les seves cançons. La Maria amb les seves cançons demostra tenir una memòria extraordinària.
En aquest mateix bloc transcrivim En aqueix poble d’Odèn, Jaumet en aqueix hostal que narra uns fets que succeïen en un hostal d’Odèn.
A continuació podeu escoltar aquesta peça interpretada a cappella per la mateixa Maria Canals.



  

A continuació us transcrivim la lletra d'aquesta cançó.

En aqueix poble d’Odèn,
                  Jaumet en aqueix hostal

En aqueix poble d’Odèn, Jaumet en aqueix hostal,
governat per una plaga que allí permet tot lo mal.
Tots els dies de la festa ja hi ha hagut tot lo jovent,
fent tabola i devertint-se trencant los deu manaments.

També diu que hi va un casat que en té set o vuit canalles,
també hi van los Agustins, lo Darneda i lo Catralles.
També diu que hi va lo Call, jo no ho sé si hi va el Soler,
el Soler de Timoneda aquell rai no en surt pas mai.

El Soler de Timoneda també diu que fa el mateix,
ell prou ne paga lo gasto, ella li torna els diners.
No n’ets prou galant gitana festejant-ne lo Soler,
festejaves l’Auriola fent-li avorrir sa muller.

Aixís ho vas fer al teu pare fomuda cap d’esparver,
quan lo vas tenir a casa li vas fer donar el diner.
Si no haguessen estat los atrus haurí higut d’anar a captar,
a captar per queixes portes i morí amb un hospital.

El jaumet porta unes banyes més llargues que les d’un bou,
posa-l’hin Antònia, posa-l’hin encara no n’hi ha prou.
Fins que arribin a Oriola prou lin pots anar posant,
però el que si cas hi arriben, pudé si que torceran.

divendres, 3 de gener del 2014

Pessebre al Puig Sobirà

Per segon any consecutiu un grupet de membres de la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys ha fet el pessebre al cim del Puig Sobirà.

Un any més s'ha fet amb materials de la terra. Si l'any passat es van fer les figures amb pedres i la cova de fusta, aquest any s'han invertit els materials: les figures eren petits troncs i la cova es va fer de pedra. Amb aquesta obra hem volgut mantenir la tradició de tants centres excursionistes que des de fa molts anys pugen a cims catalans el pessebre. També hem volgut crear una obra efímera a partir de materials de la terra que un cop desfeta retorni al lloc d'on ha sortit.

dilluns, 23 de desembre del 2013

Cava 2013


A la xapa i etiqueta del cava d’enguany hi ha dibuixada l’ermita romànica de Sant Martí de Cavallera. Si es mira la data gravada a la porta d’entrada a la capella ens fa pensar que és del segle XIX, hi posa 1863. Una restauració recent ha fet visible la part romànica de l’ermita. Al segle XIX segurament es va allargar la nau cap a llevant substituint l’absis i canviant l’altar a ponent. Precisament a l’oest hi ha indicis del que havia estat la primitiva porta.

L'aquarel·la de la xapa i de l'etiqueta d'enguany és del Jordi Solà qui des de fa anys ens il·lustra el cava i algunes publicacions de Canalda.