Festa Major de Canalda 2023

Duet Son del Artesano a Canalda

El 23 de setembre va començar la festa Major de Canalda i la celebració del 50 aniversari de l’EMD. A les 9 de la nit del dissabte es va fer una botifarrada i una hora més tard va començar el concert amb el grup Son del Artesano. Aquest duet fa versions de boleros, rumba catalana i cançó d’autor considerats tradicionals. El concert era organitzat per l’EMD i l’Ajuntament d’Odèn i formava part del festival Itinera que fa propostes musicals per als micropobles de Catalunya. La música, animada i alegre, no va poder vèncer el fort fred que feia a la plaça de l’Església, fins i tot als músics els costava aguantar el tipus. De mica en mica la gent anava desfilant o s’acostava als bidons de la brasa de coure la botifarra per mitigar la gelor rigorosa.

Aquest any el diumenge coincidia amb la festivitat de la Mercè. A les dotze es va celebrar la missa que va aplegar nombrosos canaldencs: alguns veïns, altres que hi havien nascut o amics del poble. En finalitzar l’acte litúrgic es va cantar el cant dels goigs. L’EMD va obsequiar els assistents amb un bon pica-pica per celebrar el cinquantè aniversari.

Els priors repartint flors a la sortida de l'ofici religiós

La festa Major de la Mercè és una de les tres festes que antigament se celebraven a Canalda. Començaven l’any, el 9 de gener, festejant Sant Julià patró de Canalda. Al mes de maig, l’Ascensió. El patronatge de la Mercè el va portar al segle XVIII el bisbe de Solsona José Mezquia. Amb el temps aquesta data s’ha convertit en la principal celebració.

Aperitiu de Festa Major a l'Estudi de Canalda

L’Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda fa 50 anys

El 8 de juliol de 1973, en presència de Joan Casals Ribera, alcalde d’Odèn, prenen possessió dels seus càrrecs el primer alcalde pedani de Canalda, Joan Pujantell Solà de Cavallera Baixa, i els dos vocals, Josep Ollé Bajona de cal Baró i Josep Guilanyà Fornell de Puig-arnau.

Després del jurament protocol·lari i preceptiu de servir España, de lleialtat a Franco, de fidelitat al Movimiento Nacional i a les lleis del Reino (sense rei), tanquen la sessió i immediatament n’obren una altra per fixar els límits territorials de Canalda i la segregació patrimonial.

Segell de l’Entitat amb l’àguila imperial de la dictadura franquista

Recularem una miqueta en el temps i explicarem la seqüència dels fets. A partir dels llibres d’actes de l’Ajuntament d’Odèn i de l’EMD de Canalda, hem pogut recopilar algunes dades.

El 9 de març de 1973, el Consell de Ministres aprovava la creació de l’Entitat Local Menor de Canalda. Vint dies després, el ministre de Governació enviava al governador civil de Lleida l’acord i aquest el trametia cinc dies després a l’Ajuntament d’Odèn. El 13 de maig del mateix any, a l’Ajuntament d’Odèn, en un Ple extraordinari amb la presència de l’alcalde i tres dels cinc regidors, es constituïa l’Entitat i es designaven els dos vocals.

El que ve després ja ho hem explicat: el dia 8 de juliol prenien possessió els membres de la Junta de veïns i catorze dies després l’Ajuntament d’Odèn aprovava els límits i els béns que l’Entitat ja havia proposat.

Aproximadament un mes després, l’alcalde d’Odèn va ser destituït i en el seu lloc s’hi posà Josep Sala Pujantell. Desconeixem si la constitució de Canalda hi va tenir alguna cosa a veure.

Respecte al territori, el Ple de Canalda va aprovar els límits parroquials, tot i que no coincidien amb els civils. Una delimitació ben ambigua si tenim present que la Borda és de la parròquia de Canalda, però civilment d’Odèn, i les Planes és del municipi de Guixers malgrat pertànyer a aquella parròquia.

L’inventari de béns també és imprecís: la finca rústica de torrent d’Urdoll, Portet i puig Sobirà, de 222 hectàrees, i l’escola de Canalda, que confronta al N amb terres de cal Costa, o sigui can Front, al S i l’O amb terres del Reguer i a l’E amb el camí de Canalda.

Les reunions es feien a casa del secretari, a cal Daveses, al carrer del Castell a Solsona. Aprofitaven els divendres que hi havia mercat per trobar-se.

El 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques postfranquistes i el primer alcalde pedani elegit directament pels canaldencs va ser el Jesús Bajona de cal Costa.

Escut actual de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda

Traspàs de la Maria Arnau

La Maria Arnau llegint a l'església de Canalda el 2003

La Maria Arnau Ollé ens va deixar el passat diumenge 20 d'agost. La Maria va néixer a Vilanova d'Isanta fa setanta-nou anys, un 19 de maig. El 1975, a 31 anys es va casar amb el Ramon Pujantell més conegut com el Ramon de Cavallera i van tenir una filla, la Montserrat. Després del casament van viure entre Cavallera i Vilanova d'Isanta, ja que la Maria cuidava la seva mare. Quan es va morir van anar a viure a Sant Llorenç.

La Maria ha estat una ferma col·laboradora tant a Sant Llorenç de Morunys on feia catequesi com a Canalda on sempre llegia les lectures de la missa i col·laborava en les activitats de l'associació cultural de Canalda.

El dia 22 es farà un acte de comiat a l'església de Sant Llorenç i serà enterrada a Canalda, al costat del seu marit, el Ramon.

El 2010 la Maria i el Ramon van ser els padrins de la nova campana de Canalda

La foto: cal Costa de Canalda

L’any 1954 es van publicar imatges de Canalda en tres portades del Diari de Barcelona. El 8 de setembre, l’església de Sant Julià ocupava tota la portada. El peu de foto deia: Igliesuca del pintoresco y minúsculo pueblecito de Canalda, en las estribaciones del Pirineo leridano. Una setmana després, el 17 de setembre hi sortia un ramat d’ovelles pasturant a prats de Bacies amb un llarg peu de pàgina: En las cumbres pirenaicas. La pertinaz sequía de este verano y la estival temperatura septembrina que hemos disfrutado hasta hace poco han prolongado este año la permanencia de los rebaños en las alturas del Pirineo. Como este, topografiado paciendo al atardecer en la meseta que corona el gigantesco Port del Comte, a 2.300 metros de altitud, vecino del majestuoso Cadí.

A la tercera i darrera foto, del 7 d’octubre —la que hem publicat a dalt de tot—, hi surt cal Costa amb aquest peu: La vida en el campo. Típica masía al pie del macizo del Port del Comte, a medio camino entre San Lorenzo de Morunys y Solsona.

Les tres fotos estaven signades per A. del Castillo. Comencem pel fotògraf abans de comentar la fotografia. Alberto del Castillo (1899-1976) va néixer al País Basc i de ben petit es va traslladar a Barcelona per qüestions laborals del pare. Va ser historiador i arqueòleg, però a més feu de periodista, crític d’art, va participar en la creació de museus... Deixem la seva extensa biografia i centrem-nos en la publicació de les fotos. Perquè surten unes fotos de Canalda publicades al Diari de Barcelona i, a més, en portada? Responent a la primera part de la pregunta: l’Alberto va ser redactor d’aquest diari durant quaranta-vuit anys, la meitat dels quals el seu germà Enrique en va ser director. La seva relació amb el Solsonès va ser personal i professional. Abans de la II República havia publicat algun article d’arqueologia amb Mn. Serra i Vilaró, director del Museu Solsoní, però sobretot tenia amistat amb el professor Manuel Riu i Riu, descendent de Sant Llorenç de Morunys, company d’universitat de l’Alberto i d’algunes excavacions d’edificis medievals. A més, del Castillo va participar en les excavacions de Sant Pere de Grau d’Escales.

La primera foto que publiquem és de cal Costa de Canalda, retratada des de ponent i amb les Morreres a llevant. Aquesta imatge de la casa és totalment reconeixible, en canvi, molt ha canviat tot el que hi ha entre els dos edificis: les tanques per dirigir el ramat, els pallers, el carro, els pollancres del fons..., com bullia d’activitat agrícola! I a la foto actual: els balcons, la pica de l’aigua, la vegetació.

En aquest llarg edifici hi havia tres habitatges, els masovers a primer terme, al mig els amos i al final l’estudi. El 1954 encara no hi havia construïda la nova escola; la mestra i la classe estaven situats a llevant de l’edifici. Amb les dades dels padrons d’habitants de 1950 i 1955 hem pogut veure qui habitava la casa. Malgrat els errors i la poca precisió dels padrons, a la banda de llevant on hi havia l’escola hi vivien la mestra Francesca Gilabert Clua amb el seu home i dos fills. La part central era ocupada pel propietari, el capellà Josep Muntada Muntada, de 83 anys, i la majordona, la seva neboda Dulores Aynés Muntada, de 61 anys. Finalment, a la banda de ponent, a cal Masover, hi vivien tres generacions: el Josep Guix, l’avi que havia enviudat feia poc, la seva filla Josepa Guix Roca, també vídua, que s’havia tornat a casar amb Miquel Tren Santeulària, i sis fills. Una gran casa habitada per quinze persones, és probable que en algun moment encara més, i que actualment hi viuen només dues persones.

La despoblació rural és un fet des de fa molts anys. Dels més de cent habitants a Canalda als anys cinquanta, s’ha passat a cinquanta-dos empadronats (municat.gencat.cat, 2022), que no vol dir que hi visquin.

Espurnes Barroques a Canalda

Cala Rita sota la Roca de Canalda

 

Espurnes Barroques és una fundació que organitza activitats culturals, especialment musicals, centrades en el període barroc i situades a la Catalunya Central, en pobles i ciutats del Solsonès, el Bages, l’Anoia i la Segarra que tenen un important i singular llegat barroc.

En aquesta sisena edició, el dissabte 10 de juny, van organitzar per primera vegada activitats a Canalda. A les sis de la tarda es va fer una Passejada pel peu de la Roca guiats per Marcel Camps que va explicar algunes característiques geogràfiques de la zona. Els inscrits a l’activitat van poder fruir d’aquest paratge amb la imponent paret i les dues balmes on havien viscut la Rita Muntada i l’Andreu Parcerisa. Les pluges dels darrers dies van reviscolar les fonts i les parets rajaven d’aigua.

A dos quarts de vuit del vespre havia de començar el concert A vol d’ocell a l'amfiteatre del Zoo del Pirineu, tot acompanyant la música barroca amb el vol d’una òliba, un xoriguer i un duc, però una intensa pluja va anar endarrerint l’inici. Finalment, ens vam traslladar a l’església de Sant Julià de Canalda per fruir de la música interpretada per Inés Moreno-Uncilla, professora de clavicèmbal. Les peces seleccionades eren dels músics francesos Couperin, Rameau, entre d’altres, i temes relacionats amb els ocells. També es va estrenar una peça de Joan Magrané. En finalitzar vam poder degustar un tast del restaurant Monegal i el vi de Roc Falcon.

Concert de clavicèmbal a l'església de Sant Julià de Canalda

Eleccions municipals 2023. Canvi de tendència a Odèn

Mesa electoral d'Odèn a Cambrils

L’element més remarcable dels resultats electorals d’Odèn és el canvi de tendència. El partit hereu de CiU i Junts ha passat de ser el primer en nombre de regidors des del restabliment de la democràcia a ser la tercera força del consistori. Anem a veure els resultats una mica més en detall i comencem per la participació.

Resultats de les eleccions municipals d'Odèn

El nombre de votants ha baixat una mica més de quatre punts respecte als anteriors comicis, malgrat tot, ha estat de 83,7%, superior a la de la comarca (63,4%) i també millor que la de Catalunya.

El partit guanyador ha estat Odèn-Acord Municipal, vinculat a ERC, amb el 41,2% dels vots. Ha passat de ser la segona força en les eleccions del 2019 i a estar a l’oposició des de fa molts anys, a ser el partit guanyador per deu punts percentuals per sobre de Compromís per Odèn i per més de 14 punts per sobre de l'antic adversari polític, que s’ha presentat en aquests comicis amb el nom d’Ara Pacte Local. Malgrat tot ningú té majoria absoluta, amb tres regidors els guanyadors i dos regidors cadascuna de les altres dues forces, caldrà fer pactes per poder elegir alcalde i governar.

Els votants de Canalda tenien dues urnes, una era per escollir l’alcalde pedani i a l’altra es votava els regidors d’Odèn. Aquesta segona urna serveix per poder escollir els dos vocals que governaran Canalda els quatre anys vinents i que s’escullen a posteriori, els tria cada partit que es presenta a Odèn en funció dels resultats trets per cada un a Canalda.

Quant al president de l’EMD, no hi ha hagut sorpreses, només es presentava un candidat, el Jesús Alarcón, i només li calia un vot per ser escollit. De totes maneres n’ha tret més. Dels 43 possibles votants, 32 han dipositat el sobre a l’urna d’Odèn, el 74,42%, i 24 a l’urna de Canalda, el 55,81% de participació. El Jesús ha tret 15 vots, 6 en blanc i 3 de nuls. El número 15 coincideix tant en els vots que ha tret el Jesús com els que han votat Ara Pacte Local (Junts), seguit pels 6 de Compromís i 2 d’Odèn AM. Per tant, l’alcalde de Canalda i els dos vocals seran del mateix partit, de Junts.

Obres a la font de la Rectoria

A principi d’aquesta primavera, l’Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda ha començat a arreglar la font de la Rectoria de Canalda. Aquesta es troba poc abans d’arribar al petit nucli del poble, just abans de la Rectoria, sota de la carretera. Està situada a l’antic camí ral d’Odèn a Sant Llorenç de Morunys.

Font de la Rectoria o del Poble

L’aigua hauria de sortir d’una aixeta situada a la part baixa d’un dipòsit de pedra. La pica és d’una sola peça i queda amagada darrere la paret que suporta el camp superior de la font. Té un com d’obra que servia per abeurar els animals i també de safareig.

Font i pica de pedra inserida dins el mur

L’aigua arribava d'una surgència situada tres-cents metres més amunt, a través d’una canonada de plàstic. Antigament, sortia d’una mina, avui en gran part destruïda en construir la carretera. D’aquesta mina encara en queda l’inici sota el dipòsit de l’aigua del poble. Una altra curiositat és el dipòsit que recull l’aigua sobrera, situat a sota mateix, a l’hort de la Rectoria. Aquesta bassa de base rectangular està mig coberta per una volta de pedra que fa de terra a la font.

Les obres han consistit a rejuntar amb morter les parets de sobre i sota de la font, reomplir les juntes de les parets exteriors del dipòsit i recol·locar les lloses que coronen les parets d’aquest; també s’ha refet el safareig. El conjunt s’ha fet més visible al ser restaurat i sobretot en retirar la vegetació que el cobria.

La font, l'abeurador i safareig

No havíem publicat la notícia abans tot esperant que ragés aigua i que s’acabés la barana. Aquesta font és un element destacat del patrimoni de Canalda. Celebrem aquesta primera restauració i esperem que ben aviat vegem rajar aigua del broc com anys enrere. També estaria bé que algun dia s’empedrés el terra per protegir la volta del dipòsit i evitar les males herbes, així com ampliar la barana, i disposar d’un banc per seure.

Seixantè aniversari de la primera baixada a l'avenc Montserrat Ubach

 

La foto: Canalda

 

Canalda pels vols del 1910

Canalda el 1922

Fa uns quants anys, buscant fotos antigues de Canalda pels arxius de Barcelona, vam trobar a l’arxiu Mas la que avui presentem. La fitxa de la foto indicava que l’havia fet Adolf Mas el 1926, un solsoní establert a Barcelona. Més tard, consultant la Geografia de Francesc Carreras Candi, la vam veure publicada i vam comprovar que era anterior i d’un altre autor.

Comencem per l’any. Segurament és dels volts de 1910. Els sis volums de la Geografia no porten data de publicació, mes els estudiosos no es posen d’acord en la data d’inici de la publicació: uns la situen el 1908 i altres el 1913 o el 1915. Tanmateix, tots coincideixen que finalitzà el 1918. La fotografia va ser publicada a la pàgina 610 del volum 4 dedicat a la província de Lleida, escrit per Ceferí Rocafort. L’autor de la fotografia, tal com consta al peu de foto, és Joseph Colell.

En Josep Colell i Llort va ser un escultor solsoní que feia figures del pessebre i també va fer l’escut de la ciutat que hi ha a la façana de l’ajuntament. A més es dedicà a la fotografia: algunes imatges es van publicar a la Geografia d’en Carreras Candi.

La fotografia que acompanya el text conté molta informació de començament del segle XX a Canalda gràcies a la seva nitidesa. Juguem a les 7 diferències a partir de les dues fotografies, l’antiga i l’actual. Malgrat que el petit poble de Canalda no ha canviat gaire en cent anys, sí que hi podem trobar algunes diferències significatives. Els edificis quasi són els mateixos, però a finals dels anys cinquanta del segle passat s’hi va construir l’Estudi (1) i al seu darrere s’hi veu can Front (2) més baixa que l’actual. Al mateix temps es va enderrocar el comunidor (3) que estava adossat a ponent de l’església i, a sota d’aquesta, el cobert de cal Tulleuda. El Ramon Ollé Muntada ens deia que el van aterrar perquè estava en mal estat i les vaques hi entraven. Un comunidor és una edificació en forma de porxo, oberta als quatre vents, separat de l’església, que servia per fer exorcismes o espantar les tempestes. L’edifici adossat al campanar més aviat sembla la rectoria. Probablement pel mal estat i les reduïdes dimensions, el rector es devia mudar a l’edifici que hi ha bastant més amunt.

Si mirem el paisatge, es veuen grans masses forestals a llevant: can Prat (4), Pubilló i els prats de Canalda; en canvi, s’havia desforestat el peu de la roca de Canalda (5) i la costa dels Prats i el Portet. Ja hem comentat en altres fotografies que la llenya era la principal font d’energia per escalfar, cuinar i fer funcionar les petites indústries artesanals com les teuleries o els forns.

Els cavallons de garbes (6) que omplen el camp de primer terme donen un encant especial a la imatge. En aquest gran camp, que anys més tard s’engrandiria suprimint alguns marges, s’hi conreaven cereals, que es tallaven amb la dalla, es lligaven i formaven les garbes que, a continuació, es portaven a l’era per separar el gra de la palla. Actualment, la majoria de camps són erms i s'aprofiten per a pasturar. En la foto antiga tampoc no hi ha les cicatrius de les carreteres (i 7) que pugen a prats de Bacies o van cap a Odèn i Sant Llorenç de Morunys.

A vista de lupa es poden trobar moltes més diferències, rocs que s’han mogut, arbres que s’han tallat i altres que s’han fet grossos, volums de cases que s’han modificat, persones i animals en el camp... Ja diuen que una imatge val més que mil paraules; i aquí n’hem gastat poc més de cinc-centes.

Article publicat a la revista L'Arpiot d'Odèn, número 4, juliol de 1922

Volen posar una sitja de sal a coll de Jou

Coll de Jou al Solsonès

El servei de carreteres de la Diputació de Lleida està construint una sitja de sal a Coll de Jou, una cruïlla de carreteres emblemàtica del Solsonès. En aquest punt coincideixen les carreteres L-401 que ve de Pont d'Espia, LV 4241 de Solsona a Sant Llorenç de Morunys, la que puja a les pistes del Port del Comte i la que va al Montnou i a Prats de Bacies. En aquests moments ja hi ha feta la solera de formigó per col·locar-hi la sitja. Aquesta està situada a l'aparcament de la font del Coll de Jou, una mica més endavant del quilòmetre 41 de la L-401. Justament la posen davant la font de Coll de Jou. I aquí rau el principal problema.

Aquest coll és lloc de parada de turistes, ciclistes i excursionistes. Les vistes sobre l'entorn son molt boniques i agradables. La sitja tindrà un impacte visual brutal. La posen en el pitjor lloc dels 41 llargs quilòmetres on la podien posar. En el punt més elevat de la carretera. A més del gran impacte visual, ocupen tot l'aparcament de la gent que va a buscar aigua a la font. A partir d'ara els cotxes que van a buscar aigua aparcaran al mig de la carretera. Dubto que aparquin a cinquanta metres i carretegin les garrafes plenes d'aigua.

En aquest moment hi falta posar la sitja, que és una torre molt alta amb un dipòsit superior que pot contenir de 60 tones a més de 100, depèn del tipus. També hi anirà una tanca exterior que inutilitzarà totalment l'aparcament.

Carreteres van decidir aquest lloc, suposo que per la facilitat d'obres i baixa inversió, i l'Ajuntament de Guixers els va donar permís sense preveure les conseqüències.

Si no es replanteja i es canvia la ubicació, ara que encara si és a temps, l'alarma que generarà serà molt gran.