 |
Canalda pels vols del 1910 |
 |
Canalda el 1922 |
Fa
uns quants anys, buscant fotos antigues de Canalda pels arxius de
Barcelona, vam trobar a l’arxiu Mas la que avui presentem. La fitxa
de la foto indicava que l’havia fet Adolf Mas el 1926, un solsoní
establert a Barcelona. Més tard, consultant la Geografia
de Francesc Carreras Candi, la vam veure publicada i vam comprovar
que era anterior i d’un altre autor.
Comencem
per l’any. Segurament és dels volts de 1910. Els sis volums de la
Geografia
no
porten data de publicació, mes els estudiosos no es posen d’acord
en la data d’inici de la publicació: uns la situen el 1908 i
altres el 1913 o el 1915. Tanmateix, tots coincideixen que finalitzà
el 1918. La fotografia va ser publicada a la pàgina 610 del volum 4
dedicat a la província de Lleida, escrit per Ceferí Rocafort.
L’autor de la fotografia, tal com consta al peu de foto, és Joseph
Colell.
En
Josep Colell i Llort va ser un escultor solsoní que feia figures del
pessebre i també va fer l’escut de la ciutat que hi ha a la façana
de l’ajuntament. A més es dedicà a la fotografia: algunes imatges
es van publicar a la Geografia
d’en Carreras Candi.
La
fotografia que acompanya el text conté molta informació de
començament del segle XX a Canalda gràcies a la seva nitidesa.
Juguem a les 7
diferències
a partir de les dues fotografies, l’antiga i l’actual. Malgrat
que el petit poble de Canalda no ha canviat gaire en cent anys, sí
que hi podem trobar algunes diferències significatives. Els edificis
quasi són els mateixos, però a finals dels anys cinquanta del segle
passat s’hi va construir l’Estudi (1) i al seu darrere s’hi veu
can Front (2) més baixa que l’actual. Al mateix temps es va
enderrocar el comunidor
(3) que estava adossat a ponent de l’església i, a sota d’aquesta,
el cobert de cal Tulleuda. El Ramon Ollé Muntada ens deia que el van
aterrar perquè estava en mal estat i les vaques hi entraven. Un
comunidor és una edificació en forma de porxo, oberta als quatre
vents, separat de l’església, que servia per fer exorcismes o
espantar les tempestes. L’edifici adossat al campanar més aviat
sembla la rectoria. Probablement pel mal estat i les reduïdes
dimensions, el rector es devia mudar a l’edifici que hi ha bastant
més amunt.

Si
mirem el paisatge, es veuen grans masses forestals a llevant: can
Prat (4), Pubilló i els prats de Canalda; en canvi, s’havia
desforestat el peu de la roca de Canalda (5) i la costa dels Prats i
el Portet. Ja hem comentat en altres fotografies que la llenya era la
principal font d’energia per escalfar, cuinar i fer funcionar les
petites indústries artesanals com les teuleries o els forns.
Els
cavallons de garbes (6) que omplen el camp de primer terme donen un
encant especial a la imatge. En aquest gran camp, que anys més tard
s’engrandiria suprimint alguns marges, s’hi conreaven cereals,
que es tallaven amb la dalla, es lligaven i formaven les garbes que,
a continuació, es portaven a l’era per separar el gra de la palla.
Actualment, la majoria de camps són erms i s'aprofiten per a
pasturar. En la foto antiga tampoc no hi ha les cicatrius de les
carreteres (i 7) que pugen a prats de Bacies o van cap a Odèn i Sant
Llorenç de Morunys.
A
vista de lupa es poden trobar moltes més diferències, rocs que
s’han mogut, arbres que s’han tallat i altres que s’han fet
grossos, volums de cases que s’han modificat, persones i animals en
el camp... Ja diuen que una
imatge val més que mil paraules;
i aquí n’hem gastat poc més de cinc-centes.
Article publicat a la revista L'Arpiot d'Odèn, número 4, juliol de 1922