Obres a l’Estudi de Canalda

Pis de la mestra de l'Estudi de Canalda

Aquest mes de novembre han començat les obres als edificis de l’escola de Canalda. La intervenció consisteix a treure l’arrebossat de les parets i rejuntar les pedres. Aquesta operació no es podrà fer en la totalitat de les parets exteriors perquè part de les obres fetes més recentment es van fer amb totxanes. A més les cantoneres de les parets, els montans i llindes de les finestres estan fetes de maons i peces de terrissa. A diferència de la reforma que es va fer a l’escola d’Odèn on hi ha pedres a les cantonades, a Canalda no es trauran les totxanes i s’arrebossaran. Això segurament també es farà a la paret sud on hi ha les grans obertures dels finestrals i a part posterior, a la paret de les finestres del lavabo.

Segons el web https://municat.gencat.cat/, l’obra «Arranjament de les façanes i l'interior de l'escola» va ser pressupostada en 23.696,25 € dels quals 22.511,44 € els aporta el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, la resta, 1.184,81 €, els posa l’EMD de Canalda, per tant, hi aporta el 5%.

La nova escola de Canalda es va construir l’any 1957. Com que sembla que és més barat fer-ne quatre que una, es van fer també la de la Valldan, Cambrils i Odèn, totes amb el mateix patró. Cal Reguer va donar el terreny en una ubicació dins el nucli, propera a l’antiga escola i prop del camí. Les quatre escoles van costar 1.343.380,77 pessetes (8.074 €. Ara, amb això, no es canviarien ni les finestres d’una sola classe). Si suposem que el cost de cadascuna de les escoles va ser similar vol dir que l’Estudi de Canalda va costar 335.845,19 pta. (2.018 €). Aquesta quantitat va ser pagada en un 24% per l’estat i la resta amb la venda de la fusta dels terrenys comunals, el mont 108 de Canalda.

Festa Major de Canalda. Vigència de les tradicions

 

Any rere any es repeteixen de manera reiterativa i amb obstinació moltes celebracions i festes. El diumenge 29 de setembre, ens hem tornat a trobar les persones amb arrels o lligams afectius amb Canalda per celebrar una altra Festa Major. A les 10 del matí, la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys ha organitzat un taller de patxaran per omplir ampolles d’aranyons sucre i alcohol; un taller ben explicat i dirigit pel Josep Luís Linuesa de cal Torres.

A les 12 del migdia Mn. Ricard Cots oficiava la missa, malgrat la recent operació de cataractes. Li agraïm que no s’hagi volgut perdre la festa. L’Esther Braun ha acompanyat l’entrada i el cant dels goigs amb el violoncel. Amb l’ajuda de l’instrument ens n’hem sortit prou bé. A la sortida de l’església els priors de l’associació de Canalda ens esperaven amb uns rams de flors silvestres per cadascun dels assistents.

I tot seguit l’aperitiu, ofert per l’EMD de Canalda, que ha aplegat una munió de gent al voltant de variats plats i begudes a gust de tothom. Un moment de retrobament i de compartir històries i anècdotes passades. Un bon grup de persones hem tancat la festa dinant a Cambrils. Converses tranquil·les mentre fruíem de la gastronomia local, desitjàvem que la roda continuï voltant i ens puguem tornar a trobar l’any vinent.

Taller de patxaran

Recollida d'aranyons

I ara a esperar un any

Sortida de l'església i repartiment dels rams

L'aperitiu a les portes de l'Estudi

La Foto: el Primer Xalet

El Primer Xalet a mitjan anys quaranta del segle XX

No us penseu pas que és el primer xalet de la comarca. D’aquest edifici, construït als prats de Canalda, se’n diu primer perquè servia de pas per arribar al segon, el de dalt, a prats de Bacies, conegut com el xalet de la Bòfia o del Pauet. Les restes del Primer estan situades sobre la cruïlla de les carreteres de coll de Jou al Montnou i prats de Bacies. A tocar de la casa hi ha la bifurcació de la carretera que puja als Prats i la que planeja i després baixa cap al Montnou. Però no sempre ha estat així; abans la carretera que venia de llevant passava per sota de la via actual i, just abans del Primer Xalet, s’enfilava i passava per sobre la casa. Encara avui es distingeix bé l’antic traçat i alguns excursionistes l’utilitzen per enfilar-se a la muntanya.

Prats de Canalda amb el puig Sobirà al fons el 2024

A la foto antiga es diferencien bé uns quants elements. En primer lloc, el puig Sobirà al fons, amb menys arbres que ara. Precisament ens ha costat reproduir la mateixa fotografia en l’actualitat pels pins que ens tapen part de la muntanya. Un altre element destacat, i motiu pel qual reproduïm la imatge, és el Primer Xalet. I finalment els vehicles i les persones sobre la neu.

L’edifici es va construir en un prat de cal Costa de Canalda. Hem consultat, al registre de la propietat, l’escriptura de compravenda del terreny on hi ha edificat el Primer Xalet. El resumim: l’octubre de 1942, Josep Muntada Muntada —capellà, propietari de cal Costa i veí de Canalda— ven a Pau Serra Forn —solter, estudiant i veí de Solsona— una peça de terra segregada de la finca dels Micallons. La venda consisteix en dues parcel·les; una de 1.600 metres quadrats per a construir-hi l’edifici i una altra de 100 metres de llarg per 5 d’ample per a fer-hi el camí per accedir al solar des del límit oriental de la propietat. A més, el venedor dona permís al Pauet per a instal·lar un cable aeri que ha de pujar fins a prats de Bacies i passar per dins la seva propietat. Aquest remuntador no ens consta que s’arribés a fer. En el contracte de venda hi ha altres detalls dels drets de pas pel camí i del cable que sobrevola la propietat de mossèn Muntada que no tenen interès pel present article.

El Jaume Cuadrench, que ens ha facilitat la foto, també ens ha explicat alguns dels elements que s’hi veuen: La fotografia antiga és de 1944-46. L’edifici no va ser mai habitat, servia per a deixar material pel xalet del Pla quan no es podia arribar a dalt per la neu. El Citroën que es veu a la imatge era del Mario Solé —el Mario de Bassella—, els camions eren del Quintà i del Tonet de Berga, l’altre cotxe probablement era el del Pauet. Desconec l’autor de la foto, d’aquests anys en tinc moltes.

Com hem escrit a sobre, l’edifici es va construir pocs anys després d’acabada la guerra del 1936-1939. Per tant, si la foto és de meitat dels anys quaranta, la casa es devia construir entre 1943 i 1945; no hem trobat cap permís d’obres a l’Ajuntament d’Odèn. Tenia un cos ortogonal amb una teulada a quatre aigües. L’exterior era de pedra amb les cantoneres i les obertures de totxos massissos. Per dins tenia les quatre parets recobertes de totxanes i l’espai inferior estava dividit en dues parts per arcades fetes també de maons. Van utilitzar el formigó per a la llinda de la porta del garatge i per a reforçar les finestres per dins. Suposem que el sostre i la teulada eren de fusta, ja que no en queden restes.

Les runes del Primer Xalet el 2024

De mica en mica l’edifici es va deixar d’usar, la coberta es deteriorà i finalment s’esfondrà. Avui és un munt de rocs i totxanes al costat del camí que puja als prats de Bacies. El xalet de la Bòfia —el segon, el de dalt— anys després també va seguir el mateix camí, tot i que en aquest segon cas potser encara es podria refer i disposar d’un refugi als Prats. A diferència del Primer Xalet, que és propietat dels hereus del Pau Serra, el xalet del Pauet està construït en terrenys comunals i l’EMD de Canalda gestiona les seves restes.

A Odèn baixa la participació en les eleccions europees

Mesa de les eleccions europees al Centre de Natura d’Odèn a Cambrils

 

Diumenge 9 de juny de 2024 els electors d’Odèn van poder dipositar el seu vot a les eleccions del Parlament Europeu a l’urna situada al Centre de Natura d’Odèn a Cambrils. La dada més destacada dels resultats a Odèn va ser l’alta abstenció. Del 2019 al 2024 s’ha passat del 88% al 46% de participació. Quasi s’ha baixat a la meitat en percentatge de votants i per descomptat que l'abstenció va superar la participació. Si mirem el nombre de votants el 2019 van votar 207 i enguany 99; això sí que és menys de la meitat. Si ens quedem amb aquestes dues dades, certament que sorprenen, però si mirem l’històric de les darreres quatre eleccions europees, l’excepció va ser l’alta participació del 2019.

Si observem els resultats per partits, a Odèn ha guanyat clarament Junts (43 vots), seguit d’Esquerra (24), el PP (9), PSC (6) i VOX (5) amb variacions percentuals respecte a les anteriors eleccions que podeu veure a la taula. Les altres forces són residuals. Una curiositat sense cap importància, aquestes eleccions van votar 99 persones, si hagués votat una sola persona més, o sigui 100 votants, el nombre dels percentatges i el de votants hauria coincidit.

Resultats a Odèn de les eleccions al Parlament Europeu

Per acabar dues observacions: a Odèn té un especial mèrit votar perquè tothom s’ha de desplaçar en cotxe i alguns han de fer molts quilòmetres de carretera.

Cal afegir que el 2019 les eleccions europees van coincidir amb les municipals, el que explicaria l’alta participació. Si enguany aquestes eleccions s’haguessin fet el mateix dia que les autonòmiques potser hi hauria hagut més participació.

2024, eleccions precipitades

Mesa de les eleccions al Parlament de 2024

Un any abans del que marca el calendari electoral es van convocar les eleccions al Parlament de Catalunya de manera precipitada sense que els partits tinguessin temps de reorganitzar-se, refundar-se o fundar-se, però justament ERC, el partit que les convocava, és un dels partits més perjudicats, també a Odèn. Anem a veure els resultats.

Si a les eleccions de fa tres anys es va atribuir la baixada de participació a la COVID, aquest any es pot atribuir a la pèrdua de població. El cens ha perdut 14 votants i hi ha hagut 13 vots menys que el 2021. Si s’ha perdut més població que votants semblaria que la participació hauria de ser lleugerament superior, però, en canvi, l’abstenció ha augmentat quasi dos punts percentuals (1,88%). Coses de les matemàtiques!

Dels 129 vots emesos, cinc va ser en blanc (només un a les eleccions de 2021) i un altre nul. Els tres partits que més vots han obtingut han estat Junts (50%), ERC (17,2%) i Aliança Catalana (13,3%). Junts ha augmentat, ERC ha baixat i AC ha irromput amb força; probablement haurà replegat algun vot dels 30 del PDeCAT que no s’ha presentat. De la resta de partits ens ha cridat l’atenció l’augment de dos partits d’obediència espanyola: el PP que ha passat de 6 a 8 vots i el xenòfob VOX que l’han votat 4 persones. Tres apunts més per acabar de comentar els resultats: la desaparició de Ciutadans, també a Odèn; la gran baixada de la CUP, d’onze a tres vots, i el PSC-PSOE que ha guanyat a Catalunya i, en canvi, ha quedat cinquè a Odèn.

I unes darreres observacions. A Odèn han guanyat clarament els partits d’obediència Catalana, el 86%, davant dels partits d’obediència espanyola que són el 14%, el que palesa una vegada més el comportament electoral diferent de la muntanya respecte de les grans aglomeracions urbanes. I per acabar crida l’atenció el gran augment dels partits racistes i excloents, una de cada sis persones han votat Aliança catalana o Vox.

Instal·len una sitja de sal a coll de Jou

Sitja de sal a coll de Jou. Foto: APR

El 25 de febrer del 2023 informàvem a través del bloc Kanavita que volien instal·lar una sitja de sal a coll de Jou, concretament a l’aparcament que hi ha davant de la font de Coll de Jou i que ja hi havien fet una plataforma de formigó amb els ancoratges per soldar-hi les columnes.

Crèiem que la ubicació no era adequada tant pel gran impacte visual que provocava com perquè eliminava l’aparcament que utilitzen habitualment les persones que posen aigua de la font. Diversa gent del territori ho van fer saber a les administracions locals més properes i a carreteres, a més de publicar-ho en diversos mitjans.

Cruïlla de les carreteres del Port del Comte amb la que baixa a Sant Llorenç amb la solera

per posar-hi la sitja. Foto MCC

Finalment, aquest 27 de febrer d’enguany s’ha col·locat l’alta sitja en una altra localització propera, després que prèviament s’hi hagués fet la solera. El lloc concret on s’ha plantat és en la cruïlla de la carretera que puja de coll de Jou a les pistes del Port del Comte i la LV-4241 que del coll baixa a Sant Llorenç de Morunys, a dos-cents metres del lloc on s’havia previst inicialment. Segurament es podia trobar una altra ubicació millor, allunyada d’un espai natural, més propera a alguna població i en una àrea amb altres serveis, però també s’ha de dir que on s’ha posat la sitja té menor impacte visual, no fa nosa i és millor que en el mateix coll.

Celebrem i agraïm al Servei Territorial de Carreteres de Lleida depenent del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya que s’hagi avingut a fer el canvi i que hagi escoltat el clam de la gent del territori, i a l’Ajuntament de Guixers i al d’Odèn la receptivitat i les gestions perquè finalment s’hagi produït aquesta millora.

 Foto: APR

 Foto: APR

Pessebre al puig Sobirà

Pessebre al puig Sobirà

Cada primer d’any, com és costum i convertit en tradició, els canaldencs i amics pugem el pessebre al cim del puig Sobirà. És un acte tradicional dels centres excursionistes i una activitat social de moltes entitats i, en el nostre cas, una excusa per començar el dia, el mes i l’any respirant aire net i fruint de la natura. Per tot això no es fa abans del 25 de desembre com mana la tradició catòlica ni el 7 de gener com ho celebren els ortodoxos.

Per segon any consecutiu l’Alfons Sánchez Clariana ha fet les figures del pessebre. Enguany ha optat per les figuretes pintades en petits cudadells. Les figures principals presideixen el conjunt i les acompanya la mula i un parell d’ovelles. L’estelada ensenya el camí als reis d’orient que encara no han arribat.

Bon Nadal i feliç 2024

La Comissió Cultural Canalda 1100 anys us desitja bon Nadal i un 2024 ple de felicitat, benestar, alegria i salut.

La felicitació mostra en primer terme un dels pessebres que cada any membres de la Comissió pugen al cim del puig Sobirà. Aquest està fet amb les manetes metàl·liques de les tanques de finestres i porticons. Al fons, en la penombra, la roca de Canalda.

Festa Major de Canalda 2023

Duet Son del Artesano a Canalda

El 23 de setembre va començar la festa Major de Canalda i la celebració del 50 aniversari de l’EMD. A les 9 de la nit del dissabte es va fer una botifarrada i una hora més tard va començar el concert amb el grup Son del Artesano. Aquest duet fa versions de boleros, rumba catalana i cançó d’autor considerats tradicionals. El concert era organitzat per l’EMD i l’Ajuntament d’Odèn i formava part del festival Itinera que fa propostes musicals per als micropobles de Catalunya. La música, animada i alegre, no va poder vèncer el fort fred que feia a la plaça de l’Església, fins i tot als músics els costava aguantar el tipus. De mica en mica la gent anava desfilant o s’acostava als bidons de la brasa de coure la botifarra per mitigar la gelor rigorosa.

Aquest any el diumenge coincidia amb la festivitat de la Mercè. A les dotze es va celebrar la missa que va aplegar nombrosos canaldencs: alguns veïns, altres que hi havien nascut o amics del poble. En finalitzar l’acte litúrgic es va cantar el cant dels goigs. L’EMD va obsequiar els assistents amb un bon pica-pica per celebrar el cinquantè aniversari.

Els priors repartint flors a la sortida de l'ofici religiós

La festa Major de la Mercè és una de les tres festes que antigament se celebraven a Canalda. Començaven l’any, el 9 de gener, festejant Sant Julià patró de Canalda. Al mes de maig, l’Ascensió. El patronatge de la Mercè el va portar al segle XVIII el bisbe de Solsona José Mezquia. Amb el temps aquesta data s’ha convertit en la principal celebració.

Aperitiu de Festa Major a l'Estudi de Canalda

L’Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda fa 50 anys

El 8 de juliol de 1973, en presència de Joan Casals Ribera, alcalde d’Odèn, prenen possessió dels seus càrrecs el primer alcalde pedani de Canalda, Joan Pujantell Solà de Cavallera Baixa, i els dos vocals, Josep Ollé Bajona de cal Baró i Josep Guilanyà Fornell de Puig-arnau.

Després del jurament protocol·lari i preceptiu de servir España, de lleialtat a Franco, de fidelitat al Movimiento Nacional i a les lleis del Reino (sense rei), tanquen la sessió i immediatament n’obren una altra per fixar els límits territorials de Canalda i la segregació patrimonial.

Segell de l’Entitat amb l’àguila imperial de la dictadura franquista

Recularem una miqueta en el temps i explicarem la seqüència dels fets. A partir dels llibres d’actes de l’Ajuntament d’Odèn i de l’EMD de Canalda, hem pogut recopilar algunes dades.

El 9 de març de 1973, el Consell de Ministres aprovava la creació de l’Entitat Local Menor de Canalda. Vint dies després, el ministre de Governació enviava al governador civil de Lleida l’acord i aquest el trametia cinc dies després a l’Ajuntament d’Odèn. El 13 de maig del mateix any, a l’Ajuntament d’Odèn, en un Ple extraordinari amb la presència de l’alcalde i tres dels cinc regidors, es constituïa l’Entitat i es designaven els dos vocals.

El que ve després ja ho hem explicat: el dia 8 de juliol prenien possessió els membres de la Junta de veïns i catorze dies després l’Ajuntament d’Odèn aprovava els límits i els béns que l’Entitat ja havia proposat.

Aproximadament un mes després, l’alcalde d’Odèn va ser destituït i en el seu lloc s’hi posà Josep Sala Pujantell. Desconeixem si la constitució de Canalda hi va tenir alguna cosa a veure.

Respecte al territori, el Ple de Canalda va aprovar els límits parroquials, tot i que no coincidien amb els civils. Una delimitació ben ambigua si tenim present que la Borda és de la parròquia de Canalda, però civilment d’Odèn, i les Planes és del municipi de Guixers malgrat pertànyer a aquella parròquia.

L’inventari de béns també és imprecís: la finca rústica de torrent d’Urdoll, Portet i puig Sobirà, de 222 hectàrees, i l’escola de Canalda, que confronta al N amb terres de cal Costa, o sigui can Front, al S i l’O amb terres del Reguer i a l’E amb el camí de Canalda.

Les reunions es feien a casa del secretari, a cal Daveses, al carrer del Castell a Solsona. Aprofitaven els divendres que hi havia mercat per trobar-se.

El 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques postfranquistes i el primer alcalde pedani elegit directament pels canaldencs va ser el Jesús Bajona de cal Costa.

Escut actual de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda