Entrades populars

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solsona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solsona. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de juliol del 2026

La foto: portada d’aigua de Canalda a Solsona

L’aigua és vida. Des de l’alba de la humanitat, els assentaments humans han crescut a la vora dels rius, les fonts i les deus, buscant la proximitat d’aquest recurs tan escàs com imprescindible. Però l’aigua no només dona vida: també genera disputes, pactes i negociacions entre qui la té i qui la necessita.



L’any 1954 Solsona necessitava aigua per a proveir una població creixent i va acordar fer-la baixar de Canalda. El 4 de juny d’aquell mateix any, en un Ple extraordinari, l’Ajuntament de Solsona va aprovar l’acord a què havien arribat amb quatre propietaris de Canalda —Rdo. José Muntada Muntada (cal Costa), Ramon Ollé Guitart (cal Baró), Julián Corominas Vila (can Prat) i Ramon Solé Cuscullola (cal Tulleuda). En aquell Ple es va aprovar captar l’aigua per a Solsona, però deixar-ne 35.000 litres diaris a Canalda i construir un dipòsit proper al nucli per abastir “todas las casas del núcleo urbano de Canalda, incluyendo las denominadas ‘Can Prat’ y ‘Casanova’”. D’aquest dipòsit i la conducció d’aigua fins el mateix se’n feia càrrec l’Ajuntament de Solsona. No és fins al maig de 1962 que surt publicat al butlletí oficial de la província de Lleida l’autorització per a fer les obres.

Durant aquests seixanta anys el nucli de Canalda ha gaudit d’aquesta aigua, però al mateix temps no ha estat exempt de polèmiques i conflictes, com ho demostra la intervenció de l’Ajuntament d’Odèn que consta en l’acta del Ple del 17 de desembre de 1972: “A petición de los vecinos de Canalda el ayuntamiento acuerda por unanimidad instalar una puerta y llave en la salida del depósito de reserva. Repartir el agua a partes iguales a las 8 casas de Canalda que son “Prat, Baró, Costa, Regué, Tulleuda, Rectoría, Escuela, Can Front” mediante el repartidor que tiene el pueblo instalado” (...). Anys més tard, algú rebentà el cadenat que es va tornar a posar en diverses ocasions.

La fotografia que acompanya aquest text és el testimoni de la duresa de les obres. La va prendre Ramon Guitart Vilà, botiguer de professió i fotògraf per vocació, que amb la seva càmera va saber captar moments que d’altra manera haurien caigut en l’oblit. Uns homes, armats de pic i pala, obriren a pols un llarg solc a la terra aspra del Solsonès. Metre a metre, van traçar el camí que havia de portar l’aigua des de les altures de Canalda fins a la ciutat. Un treball dur i imprescindible. A començament dels anys 60 es va soterrar una llarga canonada que començava darrere la roca de Canalda, en una font propera a la riera de Canalda. Anys més tard, una riuada es va emportar les canonades de la captació i s’optà per fer una presa una mica més avall —a prop de la font de Pallerols— i agafar l’aigua a cel obert.

A la primera imatge es veu una rasa estreta i allargada que s’escola muntanya avall fins a perdre’s en la llunyania. El paisatge és obert, de matolls i prats, amb l’imponent massís del Port del Comte al fons amb restes de neu als cims. La composició és excel·lent: la rasa actua com a línia guia que porta la mirada cap a la muntanya, l’ombra del sol matiner ens remarca la línia.

La fotografia de sota mostra uns quants homes, abrigats amb roba de feina, treballant en filera dins la rasa, pic i pala en mà. Al fons, el mateix paisatge de muntanya, amb un arbre solitari que destaca enmig del paisatge i la rasa que es perd cap amunt. La llum és lateral i dona una gran plasticitat a la imatge. Repetir aquesta segona imatge avui és impossible per la gran quantitat de vegetació.

Treballadors obrint a pic i pala la rasa de conducció d’aigua de Canalda a Solsona. Ramon Guitart Vilà, aprox. 1960

Les dues fotografies es complementen perfectament: una mostra el resultat del treball, l’altra les cares que el fan possible. Juntes expliquen tota la història. I la marca © Antoni Guitart als dos cantons superiors confirma que és el fill qui les ha digitalitzat i preservat, tot i que les va fer el seu pare Ramon.

De l’autor de les fotografies i el motiu per prendre-les en sabem poca cosa. El seu fill, l’Antoni Guitart, ens ha facilitat aquesta informació: «Al meu pare li neix l'afició per la fotografia en la dècada dels 50, i l'any 1957 realitza un "Curs de Fotografia per correu" per José M. Parramón a través d’AFHA, que consistia de diversos temes (comercial, teoria, laboratori, història, color, etc.) en el qual també anava inclòs una ampliadora i accessoris de laboratori que tenia en el pis on vivia i encara conservem els manuals del Curs realitzat.

També conservem la càmera amb la qual realitzava les fotos, una Zeiss Ikon Contaflex, importada d'Alemanya, el preu de la qual en aquells temps crec que va ser d'unes 12.000 PTA. (salari de diversos mesos).

En aquella època els meus pares tenien la botiga de comestibles al carrer del Castell, i tancaven solament els caps de setmana, però si hi havia algun esdeveniment per a realitzar fotos, la meva mare es feia càrrec sola del negoci.

Referent a aquest reportatge, que consta d’unes 60 fotos, segons ens va comentar seria d’un encàrrec per part de l’Ajuntament de Solsona o del Sr. Alcalde.»

I acabem amb una curiositat. L’aigua de Canalda pertany a la conca hidrogràfica de l’Ebre i la major part es condueix a Solsona, que forma part de les conques hidrogràfiques interiors. Això és un transvasament hidrogràfic en tota regla.

dimarts, 19 de març del 2013

Dir-se Canalda de cognom

Fragment d'una llosa d'una tomba a
l'església parroquial de Sant Llorenç
de  Morunys

Molts dels nostres cognoms són d'origen medieval i procedeixen de l'ofici o professió que tenia la família (Farré, Cusidor, Colomer, Ollé...) de noms de ciutats i pobles (Solsona, Cardona,...), del nom del pare (Ferràndiz, Antúniz, Arnau,...), de llocs naturals o situacions geogràfiques (Espuga, Coma, Vila, Corominas,...), de sobrenoms, etc.


Algun d'ells és molt freqüent com Farré, en canvi d'altres són escassos. En aquest segon grup trobaríem el de Canalda. Tothom que se'n diu té algun avantpassat llunyà que prové del peu del puig Sobirà. 
Ferran Mascarell i Canalda
a la pàgina oficial de la Generalitat
http://www.govern.cat/pres_gov/
govern/ca/govern/consell-executiu/
mascarell.html [2013]

Aquest cognom el trobem repartit per tota la geografia dels Països Catalans, també en algunes províncies d'Espanya i fins i tot per Europa i Amèrica. Només cal escriure Canalda en un buscador d'internet i ens apareixen una munió de pàgines.


A Catalunya hi ha 413 persones (Idescat, 2012) que se'n diuen de primer cognom i 413 de segon (Idescat, 2012), tot i que algunes d'aquestes tenen els dos cognoms repetits com el Josep Canalda i Canalda de Cunit que ens visita de tant en tant. El lloc on hi ha més Canaldes és a les comarques de Tarragona, sobretot al voltant del riu Ebre, i al Barcelonès molts dels quals han nascut a Tarragona o són fills o nets de tarragonins.

Molt probablement en la reconquesta de les terres de l'Ebre als àrabs, es van repoblar aquells paratges amb gent vinguda del nord, alguns dels quals se'ls coneixia amb el nom del lloc d'origen, Canalda.
Hi ha algunes persones de renom que fan publicitat del cognom: Mireia Canalda, la model, que en aquest cas és el nom artístic ja que no es diu així. El Conseller de Cultura del darrer govern Maragall i també del govern Mas i que va ser molts anys regidor a l'Ajuntament de Barcelona  es diu Ferran Mascarell i Canalda.
Web de la Mireia Canalda [2007]

L'any 2007 vam escriure la Mireia Canalda tot preguntant-li perquè s'havia posat Canalda de nom professional i ens va respondre així:


Hola amic.

Sí, el meu cognom real no és Canalda, però sí l'és de la meva mare i àvia. Quan vaig començar a fer de model, jo era l'única Mireia que hi havia, per tant només em coneixien pel meu nom. Més endavant van venir altres Mireies, i em van demanar que em posés el cognom. Jo em dic Mireia D* P*. D*, no m'ha agradat mai i P* resultava ser molt difícil pels estrangers. Sempre havia dit que m'encantava el cognom de la meva iaia i me’l vaig posar. Segueixo sent la Mireia D* al d.n.i. però professionalment sóc la Mireia Canalda. També em va genial pk la gent no pot cercar la meva adreça ni telèfons, ja que aquesta persona no existeix. 

Ara entraré a la pàgina del poble.

Moltes gràcies i arreveure

Mireia Canalda