El 8 de juliol de 1973, en presència de Joan Casals Ribera, alcalde d’Odèn, prenen possessió dels seus càrrecs el primer alcalde pedani de Canalda, Joan Pujantell Solà de Cavallera Baixa, i els dos vocals, Josep Ollé Bajona de cal Baró i Josep Guilanyà Fornell de Puig-arnau.
Després del jurament protocol·lari i preceptiu de servir España, de lleialtat a Franco, de fidelitat al Movimiento Nacional i a les lleis del Reino (sense rei), tanquen la sessió i immediatament n’obren una altra per fixar els límits territorials de Canalda i la segregació patrimonial.
 |
Segell de l’Entitat amb l’àguila imperial de la dictadura franquista |
Recularem una miqueta en el temps i explicarem la seqüència dels fets. A partir dels llibres d’actes de l’Ajuntament d’Odèn i de l’EMD de Canalda, hem pogut recopilar algunes dades.
El 9 de març de 1973, el Consell de Ministres aprovava la creació de l’Entitat Local Menor de Canalda. Vint dies després, el ministre de Governació enviava al governador civil de Lleida l’acord i aquest el trametia cinc dies després a l’Ajuntament d’Odèn. El 13 de maig del mateix any, a l’Ajuntament d’Odèn, en un Ple extraordinari amb la presència de l’alcalde i tres dels cinc regidors, es constituïa l’Entitat i es designaven els dos vocals.
El que ve després ja ho hem explicat: el dia 8 de juliol prenien possessió els membres de la Junta de veïns i catorze dies després l’Ajuntament d’Odèn aprovava els límits i els béns que l’Entitat ja havia proposat.
Aproximadament un mes després, l’alcalde d’Odèn va ser destituït i en el seu lloc s’hi posà Josep Sala Pujantell. Desconeixem si la constitució de Canalda hi va tenir alguna cosa a veure.
Respecte al territori, el Ple de Canalda va aprovar els límits parroquials, tot i que no coincidien amb els civils. Una delimitació ben ambigua si tenim present que la Borda és de la parròquia de Canalda, però civilment d’Odèn, i les Planes és del municipi de Guixers malgrat pertànyer a aquella parròquia.
L’inventari de béns també és imprecís: la finca rústica de torrent d’Urdoll, Portet i puig Sobirà, de 222 hectàrees, i l’escola de Canalda, que confronta al N amb terres de cal Costa, o sigui can Front, al S i l’O amb terres del Reguer i a l’E amb el camí de Canalda.
Les reunions es feien a casa del secretari, a cal Daveses, al carrer del Castell a Solsona. Aprofitaven els divendres que hi havia mercat per trobar-se.
El 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques postfranquistes i el primer alcalde pedani elegit directament pels canaldencs va ser el Jesús Bajona de cal Costa.
 |
Escut actual de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda |
