La foto: Canalda

 

Canalda pels vols del 1910

Canalda el 1922

Fa uns quants anys, buscant fotos antigues de Canalda pels arxius de Barcelona, vam trobar a l’arxiu Mas la que avui presentem. La fitxa de la foto indicava que l’havia fet Adolf Mas el 1926, un solsoní establert a Barcelona. Més tard, consultant la Geografia de Francesc Carreras Candi, la vam veure publicada i vam comprovar que era anterior i d’un altre autor.

Comencem per l’any. Segurament és dels volts de 1910. Els sis volums de la Geografia no porten data de publicació, mes els estudiosos no es posen d’acord en la data d’inici de la publicació: uns la situen el 1908 i altres el 1913 o el 1915. Tanmateix, tots coincideixen que finalitzà el 1918. La fotografia va ser publicada a la pàgina 610 del volum 4 dedicat a la província de Lleida, escrit per Ceferí Rocafort. L’autor de la fotografia, tal com consta al peu de foto, és Joseph Colell.

En Josep Colell i Llort va ser un escultor solsoní que feia figures del pessebre i també va fer l’escut de la ciutat que hi ha a la façana de l’ajuntament. A més es dedicà a la fotografia: algunes imatges es van publicar a la Geografia d’en Carreras Candi.

La fotografia que acompanya el text conté molta informació de començament del segle XX a Canalda gràcies a la seva nitidesa. Juguem a les 7 diferències a partir de les dues fotografies, l’antiga i l’actual. Malgrat que el petit poble de Canalda no ha canviat gaire en cent anys, sí que hi podem trobar algunes diferències significatives. Els edificis quasi són els mateixos, però a finals dels anys cinquanta del segle passat s’hi va construir l’Estudi (1) i al seu darrere s’hi veu can Front (2) més baixa que l’actual. Al mateix temps es va enderrocar el comunidor (3) que estava adossat a ponent de l’església i, a sota d’aquesta, el cobert de cal Tulleuda. El Ramon Ollé Muntada ens deia que el van aterrar perquè estava en mal estat i les vaques hi entraven. Un comunidor és una edificació en forma de porxo, oberta als quatre vents, separat de l’església, que servia per fer exorcismes o espantar les tempestes. L’edifici adossat al campanar més aviat sembla la rectoria. Probablement pel mal estat i les reduïdes dimensions, el rector es devia mudar a l’edifici que hi ha bastant més amunt.

Si mirem el paisatge, es veuen grans masses forestals a llevant: can Prat (4), Pubilló i els prats de Canalda; en canvi, s’havia desforestat el peu de la roca de Canalda (5) i la costa dels Prats i el Portet. Ja hem comentat en altres fotografies que la llenya era la principal font d’energia per escalfar, cuinar i fer funcionar les petites indústries artesanals com les teuleries o els forns.

Els cavallons de garbes (6) que omplen el camp de primer terme donen un encant especial a la imatge. En aquest gran camp, que anys més tard s’engrandiria suprimint alguns marges, s’hi conreaven cereals, que es tallaven amb la dalla, es lligaven i formaven les garbes que, a continuació, es portaven a l’era per separar el gra de la palla. Actualment, la majoria de camps són erms i s'aprofiten per a pasturar. En la foto antiga tampoc no hi ha les cicatrius de les carreteres (i 7) que pugen a prats de Bacies o van cap a Odèn i Sant Llorenç de Morunys.

A vista de lupa es poden trobar moltes més diferències, rocs que s’han mogut, arbres que s’han tallat i altres que s’han fet grossos, volums de cases que s’han modificat, persones i animals en el camp... Ja diuen que una imatge val més que mil paraules; i aquí n’hem gastat poc més de cinc-centes.

Article publicat a la revista L'Arpiot d'Odèn, número 4, juliol de 1922

La Foto: L’Hostalnou de Canalda

La foto superior, de l’Hostalnou de Canalda, es va fer el 1968 i va aparèixer a la pàgina 62 del llibre “Catalunya Visió” de Josep Vallverdú i Ton Sirera l’any següent. El 2013 la van tornar a publicar en el catàleg de l’exposició “De la terra i dels homes. Fotografies de Ton Sirera” En aquest darrer llibre hi havia el peu de foto equivocat, hi posava “Masia, Lladurs”.

Aprofitant aquesta imatge, avui totalment desconeguda ja que la paret més alta de la casa no fa dos metres, explicarem alguns fets històrics d’aquesta masia.

En alguns llibres de les caminades en parlem. Al llibre Canalda “1.100 anys. 901-2001” hi posa: L’Hostalnou de Canalda està situat al peu de la carretera de Solsona a Sant Llorenç en la partió d’aigües del Cardener i la ribera Salada, prop de font Fanerals. Va ser habitada fins a l’any 1969; després va ser usada com a pallera per Ansies Altes. Dos anys després de marxar-ne la família Malé, en plena llum del dia, algú que no podia veure els nous llogaters tallà l’aigua que arribava a la casa des de font Fanerals i hi va calar foc; mai més es tornà a aixecar.

Com el seu nom indica, havia estat un hostal. Situat al camí ral de Solsona a Sant Llorenç i al peu d’una carrerada, era utilitzat per traginers, excursionistes, pastors... L’any 2008 publicàvem més curiositats: “L’any 1922, Cèsar August Torras publicava el vuitè volum de guies dedicades al Pirineu català que titulava Comarca del Cardener (…) En parlar dels hostals diu que l’Hostalnou ”va matar l’hostal del Vent“ i que avui, aquell, tampoc es gaire pròsper.” . “L’altra descripció del 1928 sortia publicada en una separata extreta del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, números 401 i 402, “van fer nit a l’Hostalnou. Reproduïm un fragment. ”Ben poc temps després arribàrem a l’esmentat hostal. L’amo i la mestressa, il·luminant-se per mitjà d’un tronc de teia, vingueren a rebre’ns. No havíem canviat quatre paraules quan també arribà l’altra gent de la casa que venia, malgrat la fosca, de collir pèsols en unes feixes veïnes. En llur burgit [sic] reconeguérem les veus argentines que tant ens havien encoratjat i que ara ens duien també una bella alegria de compensació de trobar-nos en un menjador il·luminat per un pilot de teies. Aquella il·luminació ens feu gustar certament una retroactivitat de segles; però ens admiràvem de la conformitat d’una gent que s’avenia a viure una vida tan primària. I, pel seu efecte, ja ens revestíem de paciència per a suportar tota mena de sutzeses i incomoditats. “Però ens equivocàrem de mig a mig. Passàrem en aquell hostal una nit deliciosa“ [...] (Danés, p. 12-13)”

Continua descrivint el sopar, l’alegria de les tres filles de la casa, ”joves, feineres, polides i eixerides com els pèsols que portaven en llurs davantals“ i el dormir reparador. El sobta que s’il·luminessin amb teies; en una conferència que en Danés va fer al CEC remarcà aquestes ”condicions massa precàries“ i nosaltres som testimonis que mentre la casa estigué dreta mai hi arribà l’electricitat.

Per curiositat, hem consultat el padró d’habitants dels anys 1924 i 1930 per veure qui eren aquestes noies de qui fa tants elogis. La sortida la devien fer l’estiu de 1927 i a l’Hostalnou hi vivien el  matrimoni format pel Julià Malé i la Maria Serra de 47 i 45 anys respectivament; les joves eixerides eren la Maria de 23 anys, la Ramona de 18 i la Dolors de 16. També vivien a la casa el Joan de 15 anys i el Ramon de 5, però que no devien ser de tan bon veure ja que no en parla. Als anys cinquanta ja només quedaven els dos germans petits de la família Malé que van marxar de la masoveria i aquesta va ser ocupada per la família Malé Malé; la Ramona Malé Serra, que hem esmentat abans, amb el seu home Julià Malé Serra. Sembla que aquests petits pobles eren molt endogàmics; una filla d’aquests, la Ramona Malé Malé, encara es va casar amb un altre Malé i van viure en aquesta casa fins a l’any 1967, dos anys abans que fos incendiada.

La crònica del Simposi 2015 en imatges

Guanyadors del concurs de fotos: "Coves, natura i gent"

Dins el marc del Simposi de Conglomerats i Geoturisme es va convocar un concurs de fotografia en quatre modalitats. Podeu veure les fotografies premiades en aquesta pàgina.

El jurat estava format per vuit membres. Quatre de la Comissió per a la Protecció de l’avenc Montserrat Ubach (per les modalitats A i B) i quatre de la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys (per les modalitats C i D).

Els premis es donaran dissabte 25 d’abril a les 6 de la tarda a Cambrils.

Premi a la millor fotografia de la modalitat A:

El Solsonès subterrani

Títol: Avenc Montserrat Ubach. Via normal. Pou de les  Perles

Autor: Víctor Ferrer

Premi a la millor fotografia de la modalitat B:

Esports de natura

Títol: El Cavall bernat de la Móra Comtal (2007)

Autor: Armand Ballart

Premi a la millor fotografia de la modalitat C:

L’entorn

Títol: Mola de Lord, des del Capolatell

Autor: Salvador Codina

Premi a la millor fotografia de la modalitat D:

La gent

Títol: Un dia de juny de 1984 amb la Rita. Filant a la porta de casa,

al peu de  la Roca de Canalda, amb el gos Dan

Autora: Carme Tarrés

Concurs de fotos: "Coves, natura i gent"

Repercussió de la caminada

Alguns dels participants de la caminada ens han fet arribar reculls fotogràfics. Posem l'enllaç d'alguns d'ells per la seva qualitat. Només cal que cliqueu sobre la imatge.

Imatges del Caminaire popular.

Imatges del Jordi Odèn d'Oliana

També posem l'enllaç del bloc de l'avenc Montserrat Ubach i del Nació digital Solsona que s'han fet ressò de la notícia

Bloc de l'Avenc Montserrat Ubach

Nació Digital Solsona

Vint-i-cinc anys les separen

25 anys separen aquestes dues fotos i en aquest temps s'han produït alguns canvis que des del lloc on s'han pres les imatges són molt evidents.

A la primera foto, i a primer terme es veuen les runes de can Front, casa ja reconstruïda en la segona foto. També destaca l’electrificació del poble amb un pal de mitja tensió plantat al mig de la fotografia i que no apareix a la primera. Altres petits canvis s’endevinen contrastant la foto i que no passen desapercebuts als canaldencs: l’ampliació de l’escola amb un porxo i un cos central, l’alçat de cal Tulleuda, totes dues cases a la dreta de la imatge; l’augment de vegetació o els camins més marcats.