Entrades populars

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris necrològica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris necrològica. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de febrer del 2026

En record de la Sió Pujantell Solà

Sió Pujantell Solà el 2022

La Sió Pujantell Solà ens va deixar el passat 6 de febrer de 2026 a l’edat de 83 anys. Havia nascut a Cavallera Baixa (Canalda) l’any 1942, en plena postguerra, i era la sisena de set germans.

L’any 2022 la vam entrevistar juntament amb dues de les seves germanes per la revista L’Arpiot. Ens va explicar que ja de petita feia les feines del camp, sobretot portar el bestiar a pasturar. La vida a pagès era dura: no tenien calefacció i feia més fred que ara. Des de ben petits treballaven a l’hort, al camp i amb el bestiar, les noies feien les feines de casa, a l’hivern havien de trencar el gel del safareig per rentar la roba… i caminar molt. Va anar a escola a cal Costa de Canalda, quan encara no s’havia construït el nou edifici escolar. Però, malgrat el racionament de la postguerra, no va passar mai gana i va tenir una infantesa i joventut felices.

La Sió es va casar el 1973 amb Josep Solé Malé. No havia marxat mai de pagès fins que es va casar, als 31 anys, i va anar a viure a Sant Llorenç, on van tenir dos fills, el Josep i el Joan.

Descansi en pau!

Les quatre germanes Pujantell Solà l'any 2007, Maria, Sió, Pilar i Lola 


divendres, 3 de desembre del 2021

El Ramon de Cavallera ens ha deixat

El dimecres dia 1 de desembre el Ramon va anar a la Borda de bon matí, com feia tot sovint. A mig matí no havia retornat a casa i van saltar totes les alarmes. Va començar la recerca per la Borda, Canalda... A migdia van trobar el cotxe al Soler d’Odèn i poc després el seu cos a prop. S’havia mort.

El Ramon Pujantell Solà se’l coneixia amb el sobrenom de la casa on va néixer, Cavallera, una casa a ponent del nucli de Canalda. Canalda ha estat la seva vida. Del Ramon en destacaríem tres aspectes: la bonhomia, l’altruisme i el seu saber. Era una persona conciliadora que defugia les tensions, que tenia bones paraules per tothom. Sempre estava disposat a ajudar i a col·laborar: a la caminada popular de Sant Llorenç i la de Canalda, a collir trumfos al Montnou o a netejar el cementiri o els camins.


Com tanta gent de muntanya no va allargar gaire el seu pas per l’escola i de molt jove ja va començar a treballar, malgrat tot era un pagès savi. Si volíem saber el nom d’algun indret, el nom de les plantes i les seves propietats, els antics camins o els límits de les propietats, històries recents de Canalda, tots recorríem al Ramon. Moltes de les coses que sabem dels peus del puig Sobirà ens ho ha ensenyat ell.

Encara no ens hem fet a la idea del seu traspàs, encara és el president de la Comissió Cultural Canalda 1100 Anys i l’ànima de les caminades. No necessitava ni GPS ni mapes.

El Ramon ens ha deixat i s’ha endut per sempre molts coneixements de Canalda.

El trobarem a faltar. Descansi en pau!