Constitució del nou Ajuntament d’Odèn i de l'EMD de Canalda

Els membres de l’Ajuntament sortint i els membres que entren amb la secretària, el dia de la constitució.

D’esquerra a dreta, subratllats els regidors actuals i en negreta els passats:  Josep M. Balagué, Pere Vilaginés, Neus Muntada, Josep Espuga, Andreu Alet, Pili Jiménez, Neus Marsinyach, Silvia Simon, Sílvia Solé i Rosa Ramellat.

El passat 13 de juny es va constituir l’Ajuntament d’Odèn amb les set persones elegides en les darreres eleccions municipals, cinc de l’Agrupació d’Electors d’Odèn (AEO) i dos d’Acord Municipal d’Odèn (AMO). En aquesta legislatura només repeteixen els dos membres de l’oposició i el Josep Maria del partit guanyador.

La corporació està presidida per el nou alcalde Pere Vilaginés que amb els seus quatre regidors gaudeixen de la majoria absoluta, Josep Maria Balagué, Neus Muntada, Maria Nieves Marsinyach i Silvia Simon. Les dues regidores de l’oposició són Sílvia Solé i Elisabet Espuga.

Quatre dies després de crear els nous ajuntaments, el 17 de juny, es va constituir la Junta de Veïns de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda.

A més del Valentí Garrigasait, president electe, el partit AEO, amb majoria de vots a Canalda, va posar els dos vocals per aquesta legislatura, que són:

Florenci Serra Riba

Stanislava Kuspertova

A tots els membres els desitgem sort, encert, equanimitat… i els recordem que poden comptar amb aquest mitjà per arribar a més gent.

Els partits quan es presenten a les eleccions fan una declaració d’intencions, que sovint són promeses electorals. El programa del partit guanyador a l’Ajuntament d’Odèn estava encapçalat amb “Volem treballar per...”

Recollim algunes d’aquestes propostes que tenen una especial relació amb el poble de Canalda:

• Manteniment anual de camins i carreteres municipals.
• Millora del subministrament d’aigua de les cases del municipi.
• Persistència per la construcció de depuradores d’aigües residuals al municipi.
• Manteniment i arranjament de fonts.
• Ajuda a les persones que ho necessitin a tenir al seu abast la teleassistència.
• Delimitació i transposició normativa consuetudinària dels comunals.
• Millorar les telecomunicacions (Internet, telèfon i TV)
• Manteniment i neteja de senders d’interès municipal (GR, camí dels Bons Homes).

Esperem que Ajuntament i Entitat “Vulguin treballar per...” ...què aquest programa es faci realitat.

Balanç d'una legislatura

Com si fossin plans quadriennals, cada quatre anys els partits ens proposen un programa que al final de la legislatura cal valorar.

CiU, el partit que governa, el 2011 ens va fer unes quantes promeses electorals que nosaltres hem classificat segons el nivell de compliment. Al full informatiu de Canalda número 58 del 15 de maig de 2011 vam publicar les propostes que feien referència a Canalda i que ara reproduïm.

El grau de compliment ha estat minso; es podria excusar amb la greu crisi que patim però malauradament el 2011 ja portàvem uns quants anys de crisi. A banda d’aquestes  promeses, durant aquest període s’ha fet alguna altra activitat fora de programa: tallar pins al Pinar, senyalitzar itinerari a Prats Bacies i canviar la recollida d’escombraries de lloc.

EMD de Canalda. 40 anys

El 8 de juliol de 1973 en presència de l’alcalde d’Odèn, Joan Casals Ribera, prenen possessió dels seus càrrecs  el primer alcalde-pedani de Canalda, Joan Pujantell Solà de Cavallera Baixa, i els dos vocals Josep Ollé Bajona de cal Baró i Josep Guilanyà Fornell de Puig-arnau.

Segell de l’Entitat amb l’àguila imperial

de la dictadura franquista

Després del jurament protocol·lari i preceptiu de servir a España, de lleialtat a Franco, de fidelitat al Movimiento Nacional i a les lleis del Reino (sense rei), tanquen la sessió i immediatament n’obren una altra per fixar els límits territorials de Canalda i la segregació patrimonial.

Després de 40 anys moltes coses han canviat. A partir dels llibres d’actes de l’Ajuntament d’Odèn i de l’EMD de Canalda, hem pogut recopilar algunes dades.

El 9 de març de 1973 el Consell de Ministres aprovava la creació de l’Entitat Local Menor de Canalda. Vint dies després el ministre de Governació enviava al Governador Civil de Lleida l’acord i aquest el trametia cinc dies després a l’Ajuntament d’Odèn.

El 13 de maig del mateix any l’Ajuntament d’Odèn en un Ple extraordinari amb la presència de l’Alcalde i tres dels cinc regidors es constituia l’Entitat i es designaven els dos vocals.

Escut actual de l’Entitat

Municipal Descentralitzada

de Canalda.

El que ve després ja ho hem explicat: el dia 8 de juliol prenien possessió els membres de la Junta de veïns i 14 dies després l’Ajuntament d’Odèn aprovava els límits i els béns que l’Entitat ja havia proposat.

Aproximadament un mes després l’alcalde d’Odèn és cessat i en el seu lloc s’hi posa Josep Sala Pujantell. Desconeixem si la constitució de Canalda hi va tenir alguna cosa a veure.

Respecte al territori, el Ple de Canalda va aprovar els límits parroquials, tot i que no coincidien amb els civils. Una delimitació ben ambigua si tenim present que la Borda és de la parròquia de Canalda però civilment d’Odèn i les Planes és del municipi de Guixers malgrat pertànyer a aquella parròquia.

L’inventari de béns també és imprecís: la finca rústica de Torrent d’Urdoll, Portet i Puig Sobirà de 222 hectàrees i l’escola de Canalda que llinda al N amb terres de cal Costa, o sigui can Front, al S i l’O amb terres del Reguer i a l’E amb el camí de Canalda.

Les reunions es feien a casa del secretari, a cal Daveses, al carrer del Castell a Solsona. Aprofitaven els divendres que hi havia mercat per trobar-se.

El 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques postfranquistes i el primer alcalde-pedani elegit directament pels canaldencs va ser el Jesús Bajona de cal Costa.

L’Estudi de Canalda

Cal Costa. A la finestra superior
hi havia l'Estudi de Canalda

El vell Estudi

Els més grans de Canalda encara recordareu quan anàveu a estudi a can Costa, a la banda dreta de la casa. Al segon pis hi havia una sala amb un bon finestral on la mestra “nacional” feia classe als alumnes del poble. A més dels nens i nenes del nucli venien els de cases allunyades, a una hora de camí, com Cavallera o Encies. En alguns casos era més llarg el trajecte que l’estona d’estudi com ens recordava el Joan Serra d’Encies:

“D’escola res, me cagum des. D’escola ens en feien una hora i en teníem dugues de camí: per nar-hi estàvem una hora, per tornar estàvem una altra i a estudi n’hi estàvem una. Fèiem una hora al matí i tornàvem a casa a gordar. L’estudi ens el feia una dona que no pensava pas amb estudis, perquè hi havia un pastor allà a Canalda i sempre anava amb aquell pastor, embolicats amb una manta. Llavors tenia de catorze a quinze anys.

A escola hi anava amb el Baró. És del mateix any que jo, té 86 anys. Després hi havia el d’Encies que té un any més que jo; ara s’està a Sant Llorenç. Hi havia dugues noies o tres que també anaven a escola. Estàvem tots junts a la mateixa classe. Després, aquí, a vegades, a l’estiu se llogava un noi que sapigués de fer d’escola i ens ensenyaven una mica aquí també. Dos o tres anys l’havíem tingut una temporada a l’estiu.” (Tret del llibre: Caminada popular de Canalda 2003. Encies.)

Per pujar a l’estudi calia entrar per cal Costa, l’espai i les condicions no eren les més adequades. El dia 30 d’abril de 1925 en una acta de la Junta Local de primera ensenyança  es deia que “las condiciones de salubridad e higiene de los locales es malisima en Canalda” i més endavant continuava “deben hacerse las reformas siguientes: En Canalda procurar un local nuevo o evitar que para entrar en el local-escuela se tenga que pasar por las habitaciones de la Sra. Maestra”. A la part central de l’edifici de can Costa hi vivien els propietaris de la casa i a ponent els masovers.

L'escola el 2012

La nova escola

Finalment es va construir l’escola l’any 1957. Com que sembla que es més barat fer-ne quatre que una, es van fer també la de la Valldan, Cambrils i Odèn, totes amb el mateix patró. Cal Reguer va donar el terreny en una ubicació dins el nucli, propera a l’antiga escola i prop del camí.

I qui les va pagar?

Ingressos per pagar el cost de les escoles
Pressupost extraordinari 1953-57
Ajuntament d'Odèn
Venda de fusta del Mont 107	787.000,00
Venda de fusta del Mont 108	215.360,80
Interessos de la caixa	14.009,96
Aportació de l'estat per Odèn	85.086,21
Aportació de l'estat per Cambrils	85.086,21
Aportació de l'estat per Canalda	81.364,32
Aportació de l'estat per la Valldan	75.473,27
TOTAL	1.343.380,77

Les quatre escoles van costar 1.343.380,77 pessetes (8.074 €. Ara, amb això, només canviaríem les finestres d’una sola classe). Si suposem que el cost de cadascuna de les escoles va ser similar vol dir que l’Estudi de Canalda va costar 335.845,19 pta (2.018€). Aquesta quantitat va ser pagada en un 24% per l’estat i la resta amb la venda de la fusta dels terrenys comunals, el mont 108 de Canalda i el mont 107 d’Odèn. 

Tota escola ha de tenir un pati i en aquesta és difícil determinar-lo ja que està voltada per un camp obert. Ara bé, si ens guiem pels inventaris que l’ajuntament d’Odèn feia, el pati podria ser un espai amb fort pendent situat sobre l’escola. El “Inventario de los Bienes Patrimoniales y los de dominio público” de l’1 de gener de 1958 deia: “Linda por el Norte con tierras de Can Costa, al Sur con la Finca Regué, al Este con el Camino de Canalda y al Oeste con la Finca Regué.”

L'Estudi de Canalda al peu de la Roca

Com ja sabeu, l’escola es va tancar ja fa anys per falta de clients i des de llavors va servir de sala de ball per la Festa Major, darrerament de sala de reunions de l’EMD de Canalda i de la Comissió Canalda 1.100 anys i de local social per activitats culturals i festives.

I no hem dit res del pis de la mestra. Aquest, situat a ponent era l’habitatge habitual de les mestres. Té una cuina, menjador, lavabo i quatre habitacions. Des de fa anys es lloga com a segona residència pels caps de setmana i els ingressos serveixen per mantenir l’escola i ajudar l’EMD de Canalda.