Entrades populars

dilluns, 23 de desembre del 2013

Cava 2013


A la xapa i etiqueta del cava d’enguany hi ha dibuixada l’ermita romànica de Sant Martí de Cavallera. Si es mira la data gravada a la porta d’entrada a la capella ens fa pensar que és del segle XIX, hi posa 1863. Una restauració recent ha fet visible la part romànica de l’ermita. Al segle XIX segurament es va allargar la nau cap a llevant substituint l’absis i canviant l’altar a ponent. Precisament a l’oest hi ha indicis del que havia estat la primitiva porta.

L'aquarel·la de la xapa i de l'etiqueta d'enguany és del Jordi Solà qui des de fa anys ens il·lustra el cava i algunes publicacions de Canalda.


dimarts, 17 de desembre del 2013

Nadala de la Montserrat Ubach

La Montserrat Ubach ens ha enviat una felicitació de Nadal que volem compartir amb tots vosaltres. La nadala transcriu una carta que ella va escriure als seus pares des de Canalda fa 50 anys on recull tot d'anècdotes que ens il·lustren com vivien la família de la Casanova, casa avui malauradament ensorrada. Dues boniques fotos acompanyen aquest text tan emotiu.


divendres, 13 de desembre del 2013

Us desitgem un bon Nadal i un feliç 2014


La felicitació d’enguany l’hem volgut dedicar a commemorar els 50 anys de la primera expedició al fons de l’avenc Montserrat Ubach.

La Montserrat que dóna nom a l’avenc ens ha fet l’honor de posar-hi el text i el Guim Camps n’ha fet la composició i el disseny.

Sobre un fons de formacions d'estalactites hi destaca el text de la Montserrat Ubach i al damunt el pessebre baixat al fons de l’avenc l’any 1986 pel grup Talps de Solsona.

Un any més la Comissió Cultural Canalda 1100 anys us desitja uns bones festes i que el 2014 sigui molt millor.

dilluns, 11 de novembre del 2013

Els comunals de Canalda

Prats de Bacies el 2012
Al Port del Comte és un ampli massís situat entre el Solsonès i l’Alt Urgell. Gran part de la muntanya, des de temps pretèrits, han estat terrenys comunals, i una part d’aquests encara avui són terrenys públics de Canalda.

Però no sempre ha estat així. Aquesta muntanya a l’edat mitjana pertanyia als comtes i més endavant ducs de Cardona. Precisament perquè era la muntanya del comte encara avui se la coneix amb aquest nom.

Mes endavant, per enllaços matrimonials, va passar a dependre dels ducs de Medinaceli. Desconeixem en quin moment els nobles cedeixen aquestes terres als seus habitants.

L’ús i propietat actual d’aquestes terres es fonamenta en la tradició oral. El dret consuetudinari és el que regula les terres comunes. Per exemple diuen que Canalda pot fer ús de la llenya per consum propi, pot portar el ramat a pasturar a muntanya, en cas de desgràcia —per exemple un incendi d’una masia— es pot tallar bosc... Però sovint la tradició oral és contradictòria. Ho concretarem en la propietat de Canalda. Diuen els pagesos que no totes les cases de Canalda tenen dret a l’ús i explotació de la muntanya. Les propietats que hi tenen dret són catorze segons uns o dotze segons altres. Tampoc es posen d’acord si el dret el té la casa o aquest dret va vinculat als terrenys que moltes cases tenen o havien tingut sobre la carretera. Per exemple cal Costa té el Clot de la Vella però en canvi Soldevila ja no és propietària dels terrenys sota els prats de Canalda.

Tot això caldria investigar-ho per tal d’aclarir les contradiccions. Per tant el primer que caldria fer és assessorar-se per un historiador especialista en història Moderna i segon, i no menys important, consultar els arxius de Medinaceli a Sevilla ja que havien estat els propietaris d’aquesta muntanya.





El 1973, aquest any en fa 40, es va crear l’Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda. Segons el llibre Les entitats municipals descentralitzades a Catalunya de Joan TORT, editat per la Generalitat, la de Canalda es va crear per gestionar el seu patrimoni que “és format per la forest coneguda amb el nom de Torrent d’Ordoll, Puig Sobirà i Portet, constituïda bàsicament per pastures i amb un petit sector de pineda, i que té una extensió global de 222 ha. L’edifici de l’escola, que és alhora habitatge del mestre, completa el patrimoni de l’entitat.

Precisament perquè Canalda disposava de terrenys comunals es va poder crear l’Entitat i és la Junta de Veïns elegida democràticament per tots els veïns empadronats majors d’edat qui gestiona aquest ens local i el patrimoni comú.

D’entitats com la de Canalda n’hi ha 63 a Catalunya, d’aquestes 48 estan als Pirineus i la majoria van ser creades per gestionar els comunals. No són una raresa els comunals de Canalda, és molt habitual a muntanya aquesta forma de propietat i de gestió.







Aquest més d’octubre el president de l’entitat Valentí Garrigasait, a través d’una carta, convocava als propietaris amb drets als comunals a una reunió per tal d’informar-los dels ingressos de la talada del Pinar i “la posada en marxa del document notarial que tots els interessats heu signat”.  Deixava clar en aquesta convocatòria que aquesta informació només l’havia de donar als propietaris però no als veïns.  Abans de la reunió va demanar als propietaris que signessin un document que contenia la relació de les tretze cases amb drets   —segons uns veïns són dotze i segons uns altres catorze, però en cap cas tretze— i modificava les funcions de l’EMD sense citar els Estatuts amb els que va ser creada.

A tot això cal afegir que aquesta iniciativa i els canvis que comportarà no s’ha tractat en cap Ple de la Junta de Veïns de l’EMD de Canalda i per tant que ha estat una iniciativa unilateral del seu president.

Pel que es desprèn de l’acta de la reunió dels propietaris un dels objectius principals és repartir-se la major part dels ingressos de la talada del Pinar, a més de canviar les condicions de gestió dels comunals.

Abans de fer qualsevol acció caldria que s'encarregués un informe a un pèrit especialista en comunals o a un historiador i per descomptat que es fes d’acord amb la legislació vigent que, referint-se als comunals, entre moltes coses diu:
Els béns de domini públic i els comunals, mentre conserven llur caràcter, són inalienables, inembargables i imprescriptibles. (Article 192 de la llei 8/1987)

I també caldrà aclarir el drets consuetudinaris.

dijous, 24 d’octubre del 2013

Tallen fusta al Pinar

Fusta del Pinar amb les Morreres al fons
Aquest final d’estiu, per tercera vegada en poc temps, tornen a tallar pins al Pinar de prats de Bacies. Aquest cop tallen a l’oest; pujant dels prats de Canalda és la zona situada a l’esquerra de la bassa.

Amb tantes talades difícilment es podrà tornar a tallar durant bastants anys. A pagès, i a Canalda encara més, sempre s’ha guardat la fusta del bosc per casos de necessitat o quan calia fer obres.

Calia tallar novament el Pinar? Hi ha alguna necessitat urgent a Canalda que calguin els diners? Si algun dia hi ha una obra urgent hi haurà bosc per tallar i per tant ingressos econòmics? Li va bé a la fauna el bosc esclarissat?


Pins tombats pel vent a la parcel·la tallada el 2012.
A l’esclarissar el bosc, els arbres desprotegits cauen
amb més facilitat

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Festa Major 2013

Aquesta Festa Major havia de ser especial! Canvieu el 2 de lloc: 2013 --> 0123:
7è concurs comarcal de bitlles catalanes
a l’era de cal Tulleuda

El renovat Pont d’Arcalís a Canalda.
Foto: Ramon Parera

Els dies 28 i 29 de setembre, el cap de setmana posterior a la Mercè, Canalda s’ha engalanat per celebrar la Festa Major. A la 6 de la tarda es va fer el ja tradicional concurs de bitlles a l’era de cal Tulleuda. A 2/4 de 10 va començar el ball/concert amb el renovat grup Pont d’Arcalís que ens va oferir el programa “Ball a l’Hostal”. Durant més de dues hores van interpretar cançons de música popular. En Pep Lizandre, especialista en danses tradicionals, va dirigir els balls. No hi podia faltar la cançó “Els cigalons de Canalda” que ja s’ha convertit quasi en un himne. La gent es va animar a cantar-la amb els músics.

El diumenge a les dotze se celebrà la missa Major amb una nodrida gernació que no cabia dins l’església. En acabar l’acte, les priores van oferir uns ramets olorosos d’herbes i flors.  Acte seguit ens esperava un bon vermut a les portes de l’església.

Una mica més enllà de les dues del migdia, més de 80 persones ens vam congregar sota la carpa per fruir de la paella preparada per joves de Lladurs. La carn, l’amanida, la fruita, el braç de gitano, el cafè i els licors van acabar d’arrodonir un bon dinar de festa major. Vam acabar amb un sorteig d’una caixa de cava i un dibuix original del Jordi Solà, el dibuixant de les xapes de Canalda, que també era present en el dinar.

Durant els dos dies va estar oberta una exposició sobre els “50 anys de l’avenc Montserrat Ubach” per commemorar l’aniversari del primer descens. L’exposició constava bàsicament de fotografies de la primera exploració, de gent de Canalda de fa 50 anys i algunes de les exploracions més recents a l’avenc. Cal dir que la protagonista d’aquesta exposició, la Montserrat Ubach, va estar els dos dies amb nosaltres celebrant la festa.



L’animat ball dirigit per Pep Lizandre
El fogoners de Canalda,
especialitzats en carn i botifarra
Pica-pica a l’exposició
“50 anys de l’avenc Montserrat Ubach”
Vermut popular després de la missa
Vermut popular després de la missa
El plat estrella del dinar:
l’arròs fet pels cuiners de Lladurs

dilluns, 16 de setembre del 2013

Festa Major de Canalda 2013

Els dies 28 i 29 de setembre celebrarem la Festa Major de Canalda. El dissabte 28 es farà el tradicional campionat de bitlles catalanes i el concert/ball amb el Pont d'Arcalís. Aquest any el nou grup Pont d'Arcalís ens oferirà el "Ball a l'hostal".
El diumenge començarem amb la missa a les dotze, aperitiu a la una i el dinar de festa major a les dues del migdia.
Durant el dos dies hi haurà l'exposició "50 anys de l'avenc Montserrat Ubach" a l'Estudi.
El cartell de Festa Major d'enguany és obra de Bernat Camps que ens l'ha fet de manera desinteressada i gratuïta.

dimecres, 11 de setembre del 2013

50 anys de l’avenc Montserrat Ubach

D’esquerra a dreta: Joan Segués, Ramon Solé, Hilari Moreno,
Montserrat Ubach, Joan Vendrell i Marcel Camps.
Fotografia © Toni Nubiola
El passat 6 de setembre, amb la sala Gòtica del Consell Comarcal plena de gom a gom, es va fer la presentació i inauguració de l’exposició sobre els 50 anys de l’avenc Montserrat Ubach.

El nucli de la presentació va anar a càrrec de la Montserrat Ubach que va projectar un audiovisual sobre la primera exploració, plena d’imatges de la comarca i dels espeleòlegs que van fer el descens.

L’acompanyaven a la taula 5 persones més. El Ramon Solé del grup d’espeleo Talps va explicar anècdotes de les baixades del pessebre entre els anys 1983 i 1993, El Joan Segués del grup Lluernes ens va parlar dels pessebres  que es van baixar els anys següents i els canvis que s’han produït en l’espeleologia. El Joan Vendrell —president del Patronat Comarcal de Turisme— i l’Hilari Moreno —president de la Federació Catalana d’Espeleologia— van parlar en representació de les seves institucions, i el Marcel Camps —representant de la Comissió Canalda 1100 anys— va coordinar l’acte.

Al finalitzar es va inaugurar l’exposició brindant amb cava regalat i etiquetat pel Centre Excursionista del Solsonès.
Exposició a la sala Teatre del Consell Comarcal
Pessebres baixats al fons de
l’avenc

dilluns, 29 de juliol del 2013

Festa Major de Puig-arnau

El 24 de juny d'aquest 2013 es va celebrar la festa de Sant Joan de Puig-arnau, però aquest any hi havia un motiu afegit per celebrar-la: feia 5 anys de la inauguració de la restauració de la capella.

La capella és una petita edificació adossada a la cara nord de la gran masia. Des que els nous propietaris se’n van fer càrrec emprengueren la restauració que va culminar amb unes belles pintures de la Tate Garrigasait a les parets de la petita nau.

Aquest any, coincidint amb l’aniversari, es va celebrar una missa a 2/4 d’1 presidida pel rector de Canalda, Ricard Cots i la participació de Mn Enric Bartrina qui va explicar la història de la capella i el seu patró.

També es va aprofitar la data per cantar uns nous goigs i beneir la campana a la que es va posar de nom Montserrat.



Goigs de Puig-arnau

Per commemorar el cinquè aniversari de la restauració es van reeditar els goigs de Sant Joan Baptista. En aquesta segona edició es van modificar dos versos.



En el revers dels goigs Mn Bartrina hi ha escrit una petita història de Puig-arnau. També hi ha informació de la campana que es va beneir i posar el nom de Montserrat. La campana fou feta el 1857 a Quintal, que en aquells anys formava part de l’estat independent de la Savoia, i actualment és de França.

dijous, 13 de juny del 2013

Camins del Solsonès. Nova Guia d’Excursions


El 2012 va sortir publicada una nova guia d'excursions pel Solsonès.

Els autors, Josep Ferràndiz i Marcel Camps —col·laboradors de la caminada de Canalda i, el darrer redactor d'aquest bloc i del full informatiu Kanavita—, portàvem dos anys recorrent la comarca.

Els itineraris descrits van des del Pedró dels Quatre Batlles, cim de la comarca, a Pinós i Vallmanya. Com es pot veure al mapa adjunt són 15 itineraris repartits per tot el territori.

Hi ha recorreguts per muntanyes tan emblemàtiques com el Turp, el Port del Comte, la Serra del Verd, Busa... o santuaris d’anomenada com Lord, el Miracle o Pinós. Tres d’aquests itineraris transiten pel municipi d’Odèn: el Turp, la Roca de Canalda i el Pedró dels Quatre Batlles.

La descripció de cada itinerari va acompanyada d’un mapa i el perfil del recorregut, de fotografies i un dibuix del Jordi Solà. A la portada hi ha les Morreres del Port del Comte. A veure si endevineu des de quin poble està feta la fotografia...

Reproduïm el text de la contraportada: El Solsonès és una comarca de contrastos. Ho és pel relleu, que presenta una àrea molt accidentada i muntanyosa al nord –amb alçades que van dels 1.000 metres a més de 2.000–, i uns altiplans al sud –que oscil·len entre 650 i 900 metres.

Camins del Solsonès és una guia d’excursions que recull quinze rutes repartides pels llocs més emblemàtics i singulars de la comarca. Si seguiu aquests itineraris us sorprendrà la bellesa i us captivaran els llocs escollits; us atrauran els barrancs i les rases, us xocarà l’ínfim poblament, us fascinaran la multitud de masies sembrades per replans i pendents, us seduiran les petites capelles romàniques i els grans santuaris, us encisaran les àmplies vistes,...

En tota la comarca no hi ha cap semàfor, conviu en harmonia la natura i la població, és la comarca de les 1.000 masies.

Cavallada de Vilamantells

Els cavalls al peu de la Roca de Canalda
La setena edició de la cavallada de Vilamantells va passar per Canalda. El passat dissabte 8 de juny una seixantena de cavalls s’havien inscrit per participar en el recorregut a cavall de la veïna parròquia de Vilamantells. El mal temps i la forta pluja del matí va obligar als organitzadors a canviar el programa. El diumenge 9 sortien de Sant Serni en direcció a coll de Jou quasi una cinquantena de genets. Des del coll s’encaminaren a Canalda passant per Puig-arnau i les Esplugues, després enfilaren de dret al capdamunt de la Roca i continuaren cap als prats de Canalda per finalitzar novament a Sant Serni.
Travessant la riera de Canalda a gual

El diumenge el temps els permeté fer tot el recorregut però la boira els va impedir fruir de les àmplies vistes.


Les fotos són de l’associació AMAC. En podeu veure més a l’enllaç:www.amac.cat

dilluns, 27 de maig del 2013

Canalda: fites o cadastre

En els darrers mesos s’ha dut a terme l’amidament d’una finca de 500 hectàrees a Canalda, a l’Alt Solsonès, al peu de la muntanya del Port del Comte.

Es tracta d’una finca bàsicament forestal, de gran bellesa, amb alguns terrenys de pastura i moltes cingleres. En destaca sobretot la fauna, hàbitat entre d’altres de porc fer, isard, cabirol, voltors i rapinyaires varis. El nucli de Canalda també destaca pels més de 1000 anys d’història.

Objectiu del treball topogràfic
L'abandonament de les zones rurals i de muntanya des de fa més de 50 anys ha provocat en molts casos el desconeixement dels termenats (límits) per part dels seus propietaris o hereus.

En aquest cas considerem que el més important d’aquest treball és, amb l’ajut del propietari, realitzar una bona catalogació i georeferenciació de totes les termes (o fites). Això ens permetrà assegurar la coneixença de les fites més enllà del seu actual propietari o, si s’escau, la seva restitució.

És important remarcar que les persones coneixedores d’aquests termenats acostumen a ser persones grans i que amb la seva desaparició es poden perdre aquests coneixements per sempre més.

També hem de tenir en compte que disposar d’aquest treball ens pot permetre solucionar discrepàncies amb el cadastre o amb el registre, a més d’obtenir la superfície real de la finca.

El treball es fa amb GPS  amb una precisió dels punts centimètrica o sub-mètrica per a zones amb molta densitat de vegetació.

Tipus de termenats
En trobarem de tres classes: fites (termes), elements naturals (rases, torrents, carenes,...) i elements creats per l'home (marges, camins, murs,...)

Fites o cadastre
El fàcil accés al cadastre per Internet ha fet que molts propietaris hagin obviat les fites que delimitaven la seva finca alhora que donaven total credibilitat al cadastre, oblidant que la funció d’aquest és merament recaptatòria. Res més lluny de la realitat.

En aquest cas el topògraf ha hagut de dedicar part dels seus esforços inicials a convèncer el propietari que el que necessita realment és aixecar les seves fites i obtenir així la superfície real de la seva finca.

Termenejar
Si pretenem obtenir un document encara més útil, ens caldrà termenejar amb els veïns (en castellà “deslindar”). Els veïns mostraran la seva conformitat o no i, si s’escau, signaran les respectives actes d’atermenament. Mitjançant aquestes actes podrem fer que el cadastre corregeixi els seus errors (és un procediment que s’anomena esmena de discrepàncies).

Marc Sanllehí