Recorregut de recerca geològica pel Solsonès: una mirada als contraforts del Pirineu

Josep Maria Mata-Perelló explicant el doble encavalcament del puig Sobirà

El passat 20 de desembre de 2025 es va dur a terme el Recorregut de recerca geològica pel Solsonès, una activitat científica i divulgativa integrada dins del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu. L’itinerari va recórrer alguns dels indrets més significatius del contacte entre el Sistema Pirinenc i la Depressió Geològica de l’Ebre, tot posant en valor un patrimoni geològic de gran interès científic i paisatgístic.

Al llarg de tot el recorregut, els participants van gaudir de les explicacions magistrals del geòleg Josep Maria Mata i Perelló, que va contextualitzar de manera clara i rigorosa els materials mesozoics i cenozoics, les grans estructures tectòniques i l’evolució geològica del Solsonès, facilitant una lectura didàctica del paisatge i dels processos que l’han configurat.

El recorregut es va iniciar a l’entorn de Canalda, amb l’objectiu principal d’observar estructures geològiques rellevants, materials mesozoics i cenozoics, així com formes del relleu associades als grans processos geològics que han modelat la comarca.

La primera parada, a Cavallera, va permetre l’observació d’un dels elements més destacats de l’itinerari: el doble encavalcament del Puig Sobirà sobre la roca de Canalda, una estructura clau per entendre l’estructura del puig Sobirà. En aquest mateix indret es va visitar l'entorn de l’avenc Montserrat Ubach, desenvolupat dins els conglomerats oligocens de la Formació Berga. Des del mirador de l’avenc, Montserrat Ubach va oferir una explicació especialment emotiva i detallada sobre aquest singular element geològic que porta el seu nom, destacant-ne tant el valor científic com la seva importància dins del patrimoni natural del territori.

La Montserrat Ubach explicant la història recent de l'avenc que porta el seu nom

La segona parada, a ca la Rita, va tenir com a protagonista una espectacular balma excavada als conglomerats carbonatats de la roca de Canalda. Les explicacions van posar en relleu la relació entre la geologia i l’ocupació humana tradicional, amb exemples clars d’adaptació al medi a partir de les formes naturals del relleu.

Finalment, la tercera parada es va fer al mirador del Codó, prop del coll de Jou. Des d’aquest punt elevat, es va poder observar amb claredat la discordança progressiva entre les serres de Busa i dels Bastets, un fenomen clàssic de la geologia catalana, explicat amb detall per Josep Maria Mata i Perelló com a exemple paradigmàtic de l’evolució sedimentària de la Depressió de l’Ebre.

Aquest recorregut va posar de manifest, una vegada més, el gran potencial del Solsonès com a territori de divulgació científica, educació geològica i turisme cultural, reforçant el paper del futur Parc Geològic dels Contraforts del Pirineu com a eina fonamental per al coneixement, la preservació i la difusió del patrimoni geològic del país.

Josep Maria Mata-Perelló explicant la discordança progressiva

La caminada de Canalda aplega més de 500 persones

 

Sortida de Sant Julià de Canalda. Foto: Montse Pujantell

Si haguéssim de resumir en una paraula la jornada de diumenge 18 de setembre a Canalda, seria: satisfacció. Els participants, en els controls i a l’arribada, manifestaven amb alegria la bellesa del paisatge, el dia esplèndid, la senyalització... el servei de controls i l’organització. Satisfacció també de la seixantena llarga de col·laboradors que veien com tot transcorria amb fluïdesa i sense entrebancs.

Encara era negra nit quan començaven a arribar els primers cotxes i omplien el prat de cal Costa que va quedar petit amb tants vehicles. La gent recollia els dorsals en una de les cinc taules de la sortida i deu minuts abans de l’hora prevista començaven a enfilar costa amunt en direcció a la roca de Canalda on els esperava el primer control.

Recollida de dorsals

Sant Julià de Canalda

Part dels avituallaments que alimentaven i hidrataven als caminaires eren productes de proximitat: al primer control galetes cruixents de cal Camps; a l’esmorzar, a la Borda, pa del dia i botifarres fetes expressament per can Solvi, sense conservants. L'aigua era de la font del Vermell i les pomes del tercer control, de la Vall de Lord. Quasi tot quilòmetre zero excepte els participants que venien de tot Catalunya.

La majoria eren de Solsona (215), seguits dels de Sant Llorenç de Morunys (22) i Olius (21) que amb la resta de la comarca sumaven una mica més de la meitat dels participants (267). La resta provenien d’arreu de la geografia catalana, des de Blanes a Tarragona. I encara n’hi hem d’afegir quatre que eren de Madrid.

Lluís Atcher animant l’esmorzar amb una viola de roda

Més de la meitat van fer el recorregut més suau, que de la Borda baixava a Cavallera després de planejar per sobre el Soler i contemplar les muntanyes lleidatanes. El 41% restant va optar per la ruta més exigent i fer els dos cims del puig Sobirà, després d’enfilar-se cap a la collada dels Forns i, pel camí, contemplar mig Catalunya.

Els que van anar a Cavallera van poder entrar a la restaurada ermita de Sant Martí i els del puig Sobirà, fer un pic de la famosa llista dels 100Cims. Alguns aprofitaven el camí per recollir rovellons. A l’arribada els caminants rebien una tassa de record, podien contemplar l’interior de l’església de Sant Julià de Canalda i fruir de la música en directe de l’acordió diatònic de Lluís Atcher. A la sortida es va donar un llibret amb explicacions i anècdotes dels llocs on es passava i un article sobre la vida a pagès a mitjan segle XX.

La caminada no hauria estat possible sense la col·laboració desinteressada de molta, molta gent, des dels que van preparar l’activitat i van netejar camins fins al nombrós personal que ens va ajudar el dia de caminada. També els propietaris que ens van facilitar el pas per les seves terres i especialment a cal Costa, la Borda i a Cavallera Alta (Roc Falcon) que es van bolcar perquè la caminada fos un èxit.

Aquesta ha estat la darrera edició de les caminades de Canalda que van començar l’any 2001. L’hem fet en record i homenatge a qui durant molts anys ens va ensenyar els camins, racons, noms i històries d’aquest poble, el Ramon de Cavallera, Ramon Pujantell Solà, fill de Cavallera Baixa.

Control de l’esmorzar a la Borda. Foto: Salvador José

La Borda

Control de Cavallera

Sant Martí de Cavallera. Foto: Dolors Ensesa

Diumenge 18, caminada a Canalda. El 16 es tanquen les inscripcions

 

Ca la Rita al peu de la majestuosa roca de Canalda

El diumenge vinent torna la caminada de Canalda. Aquesta activitat retorna per recordar i homenatjar a qui durant molts anys ens va ensenyar els racons i camins de Canalda, el Ramon de Cavallera. L’actual edició té molts atractius: surt de l’església de Sant Julià al nucli del poble i recorre la gran roca de Canalda per la seva base veient les múltiples coves i balmes del seu peu; ca la Rita és la més coneguda, però la roca té molts altres atractius, els ocells que hi nidifiquen o aprofiten els corrents d’aire per ascendir, les formacions rocoses, les vies d’escalada, els líquens, les construccions, el camí... L’esmorzar el fem a la Borda un mirador natural des d’on s’atalaia mig Catalunya. A partir d'aquí caldrà escollir itinerari: els més valents poden pujar al cim del puig Sobirà, una muntanya amb dos pics, perseguida pels col·leccionistes dels 100 cims. L’altra alternativa no és menys atractiva, passa per sobre el Soler amb àmplies vistes cap al Prepirineu lleidatà, va a l’ermita de Cavallera i retorna pel GR1, un camí senyalitzat que va d’Empúries a Astúries. Si mai el voleu fer, ja en tindreu un tros.

En sortir us donarem un llibret amb la descripció dels camins i un article que ens parla de la vida a Canalda a mitjan segle passat amb el protagonisme del Ramon Pujantell. Al llarg del camí els avituallaments i l’esmorzar ens retornaran les forces i hidrataran per fer el camí més agradable. I quan arribem a Sant Julià de Canalda ens obsequiaran amb un record, un objecte útil que ens recordarà aquesta contrada.

La caminada que va néixer el 2001 arriba al final i, amb aquesta edició es tanca. Segur que tant si feu un itinerari o l’altre fruireu d’un vell paisatge, gaudireu de les olors de les plantes aromàtiques i del bosc, coneixereu una rica vegetació, habitatges rurals... però sobretot us ho passareu bé caminant.

Les inscripcions d’aquesta edició són anticipades per internet, en línia, a través d’entradessolsones.com fins el divendres 16 de setembre, i les places són limitades. La caminada surt de Sant Julià de Canalda a partir de 2/4 de 9 del matí. Aquí hi teniu una mica més d'informació.

Caminada Popular de Canalda 2022

 

Inscripcions

Places limitades i inscripcions anticipades a entradessolsones.com Només fins el 16 de setembre

Hora de sortida: 2/4 de 9 des de Sant Julià de Canalda

Preu: 10 euros. De 6 a 12 anys, 7 euros. Inclou esmorzar, llibret, avituallament i record.

Presentació

La caminada d’enguany vol ser un reconeixement i homenatge a qui durant més de vint anys ens va ensenyar els camins i racons de Canalda, el Ramon Pujantell Solà que se’l coneixia amb el nom de la casa on va néixer, Cavallera. El desembre de l’any passat, ens va deixar. Va ser el president de la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys des de la seva creació a començament de segle. No només tenia el càrrec sinó que s’implicava en totes les activitats que aquests anys s’han fet a Canalda i per Canalda. Era molt bon home, altruista i un pagès savi. Com tanta gent de muntanya, no va allargar gaire el seu pas per l’escola i de molt jove va començar a treballar. Malgrat tot, si volíem saber el nom d’algun indret, el nom de les plantes i les seves qualitats, els antics camins o els límits de les propietats, històries recents de Canalda... tots recorríem al Ramon. Moltes de les coses que sabem dels peus del puig Sobirà ens les va ensenyar ell.

Itineraris

La caminada comença i acaba a l’església de Sant Julià de Canalda. D’entrada s’enfila cap al peu de la roca que va recorrent per la seva base. Passem a tocar de coves i balmes, esplugues com les anomenem aquí. La de ca la Rita és la més coneguda. Després de passar per la darrera, l’espluga Gràtines, ens arribarem a la Borda on farem l’esmorzar.

A partir d’aquest lloc s’ha d’escollir itinerari. El més fàcil baixa cap a Cavallera i retorna a Canalda resseguint el GR1 conegut com l’Històric. L’itinerari moderat és més exigent, està pensat per persones habituades a fer muntanya, el desnivell i els pendents més drets fan que sigui un recorregut més difícil. S’enfila fins els dos cims del puig Sobirà i baixa per la cara nord. Després de voltar-lo sortim als Colls, sobre la roca de Canalda i baixem per la Teuleria.

Els dos itineraris tenen molts ingredients que els fan atractius. L’arquitectura popular: velles masies —les cases de Canalda, Cavallera—, ermites romàniques com Sant Martí de Cavallera i Sant Julià de Canalda—, nombroses balmes —coves dels Moros, esplugues Malera, ca l’Andreu, ca la Rita, Gràtines—, però sobretot les àmplies vistes que ens mostren més de mitja Catalunya.

Malgrat que els dos itineraris tenen una longitud similar, entre 13 i 15 quilòmetres, el temps dels dos recorreguts és diferent. El puig Sobirà requereix més hores i més esforç físic. De ben segur que feu l’itinerari que escolliu fruireu, d’un paisatge, d’unes vistes, d’un territori que us encisarà.

Us hi esperem.

Notes:

1. El recorregut estarà senyalitzat amb cintes, fletxes i marques de pas barrat.

2. La sortida serà a Sant Julià de Canalda entre 2/4 de 9 i les 9.

3. Hi haurà controls d’avituallament durant tot el recorregut. Per esmorzar es donarà un entrepà de botifarra o formatge.

4. L’organització no es fa responsable dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllarà per tal d’evitar-los.

5.- El mal temps no serà obstacle per fer la caminada, si bé l’organització podrà modificar el recorregut o suspendre-la.

6. Si decidiu pel motiu que sigui, abandonar la caminada notifiqueu-ho al control més proper.

7. Si us plau, feu servir les bosses de deixalles que trobareu a cada control. No llenceu res pel camí que pugui embrutar la natura.

8. Si porteu gossos han d’anar lligats, ja que hi ha bestiar lliure i participants que els molesten.

9. Es recomana portar calçat adequat.

10. El control de l’esmorzar es tancarà a les onze del matí.

11. Aquesta activitat no és competitiva, respecteu el ritme dels participants.

L’avenc Montserrat Ubach declarat "espai d'interès geològic de Catalunya"

Avenc Montserrat Ubach. Foto: Víctor Ferrer

Per seu interès, reproduïm la nota de premsa que ens han tramès la Comissió per a la Protecció de l’avenc Montserrat Ubach i l’entorn.

L’avenc Montserrat Ubach (Canalda, Odèn, El Solsonès) ha estat declarat per la Generalitat “Espai d’Interès Geològic de Catalunya” per la seva importància geològica, històrica i patrimonial.

És el primer geòtop que s’incorpora en l’“Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya” des de 2004 i el tercer del Solsonès, que ja comptava amb les famoses Discordances Progressives de Sant Llorenç de Morunys, descrites per Oriol Riba el 1973, i amb l’anticlinal d’Oliana, que comparteix amb l’Alt Urgell. Tots tres EIGC formen part del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès-Alt Urgell.

L'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya (IEIGC) va néixer el 1999, i és una selecció dels millors llocs d'interès geològic del país que, en conjunt, testimonien l'evolució geològica del territori català i que cal preservar com a patrimoni geològic.

Amb els seus 202 metres de desnivell vertical, l’avenc Montserrat Ubach és el millor exemple de cavitat desenvolupada en la zona d'infiltració en conglomerats de Catalunya i un dels més rellevants en el món. Durant 15 anys va ser el rècord de profunditat subterrània del país i durant 20 anys el més fons del món dels avencs formats en terreny de conglomerat. Encara avui segueix figurant en els primers llocs d’aquest inventari internacional.

L’avenc va ser explorat per primera vegada el 1963 per l’espeleòloga Montserrat Ubach i Tarrés i els seus pares, Carme i Josep. Els espeleòlegs de les nou entitats excursionistes de Catalunya que van intervenir en el descens que va arribar al fons van decidir batejar-lo amb el nom de la seva companya i primera exploradora.

Per baixar l’avenc es necessiten coneixements espeleològics i material adequat. El públic general pot contemplar les seves boques des del camí Ral de Baix, que va de Cavallera a Canalda i conèixer com és per dins visitant el Museu-Centre d’Interpretació de la Vall de Lord, de Sant Llorenç de Morunys, on l’avenc té una exposició permanent amb explicacions divulgatives, vídeos i llibres.

Barcelona, 27 de gener de 2020

Comissió per a la Protecció de l’avenc Montserrat Ubach i l’entorn

avenc@montserratubach.cat

Trobada de GeoloSketchers a l'avenc Montserrat Ubach

El diumenge 11 de març, un grupet de persones es van concentrar a la zona de Cavallera per dibuixar el puig Sobirà i la boca de l'avenc Montserrat Ubach. Malgrat el temps amenaçador es van fer unes quantes aquarel·les, algunes de molt reeixides.

El bloc http://www.geolosketchers.cat informa de l'activitat: Aquest indret de salvatge bellesa bé va valer que ens trobéssim fins a onze persones per desafiar un temps fred i ventós que ens va respectar gairebé bé fins al final, en que un calabruixada gaire bé converteix totes les nostres obres en aquarel·les diluïdes.

Alguns participants ens centrarem en dibuixar el fotogènic doble l'encavalcament de Canalda i altres la paret on hi ha l'entrada de l'avenc Montserrat Ubach (un dels més llarg dels món en conglomerats) des del seu mirador.

Imatges de http://www.geolosketchers.cat

Recaminada de Canalda

Esmorzar al Call d'Odèn

El dissabte 22 de novembre vam repetir la caminada per aquells que el dia 21 de setembre van fer de controls i no havien tingut ocasió de fruir-la.

Puntuals a les 9 del matí sortíem de Sant Martí de Cavallera per enfilar-nos cap al portell de les Bòfies i després de fer la volta pel Montnou sortir al Call on ens esperava un bon esmorzar.

Ja refets van continuar cap al castell i la parròquia de Santa Cecília d'Odèn on en el moment de passar celebraven el dia de la patrona. Ens vam enfonsar cap a Riu Lacó i el forat Colomer, el punt més atractiu i més baix del recorregut. A partir d'aquí començava el suau ascens que ens portaria a Sant Miquel del Soler i de nou a Sant Martí de Cavallera.

Vam cloure la jornada amb un bon dinar a ca l'Agustí de Cambrils on vam recuperar més calories de les que havíem gastat en els més de 15 quilòmetres recorreguts.

Tot passant pel Pi de la Creueta

Forat Colomer

Sant Miquel del Soler de Dalt

Fa 25 anys i uns mesos

Fotografies de Cavallera des de la Borda els anys 1989 i 2014. Les diferències remarcables no estan només en les edificacions sinó que també ha augmentat la vegetació. Els pins han proliferat tant com els bolets aquest any.

Cava 2013

A la xapa i etiqueta del cava d’enguany hi ha dibuixada l’ermita romànica de Sant Martí de Cavallera. Si es mira la data gravada a la porta d’entrada a la capella ens fa pensar que és del segle XIX, hi posa 1863. Una restauració recent ha fet visible la part romànica de l’ermita. Al segle XIX segurament es va allargar la nau cap a llevant substituint l’absis i canviant l’altar a ponent. Precisament a l’oest hi ha indicis del que havia estat la primitiva porta.

L'aquarel·la de la xapa i de l'etiqueta d'enguany és del Jordi Solà qui des de fa anys ens il·lustra el cava i algunes publicacions de Canalda.

Cinc anys del soterrament de la línia elèctrica

Vista de Canalda abans de treure la línia elèctrica

Aspecte de Canalda sense la línia aèria

Finalment, l'any 2008 es va soterrar la línia elèctrica. Aquesta que feia catorze anys que era aèria i omplia de pals de formigó tot el nucli de Canalda es va substituir per una altra que passa colgada al costat dels camins. A més es va aprofitar per substituir el transformador que abans era visible dalt d’un pal a prop de l’escola, per un altre de més gran situat dins una caseta més amunt de can Front. Aquesta caseta es va recobrir de pedra.

Aquesta iniciativa ja es gestava des de feia anys. Quan es va renovar la xarxa d’aigua es van aprofitar les rases per posar-hi els tubs per on havien de passar els fils elèctrics.

Altres indrets de Canalda ja s’havien anticipat soterrant els cables. Primer va ser Cavallera que va colgar la línia i va fer tota la instal·lació de les gàbies de falcons soterrada. Després ho van fer les cases de Puig-arnau on des de fa anys frueixen de la comoditat de l’electricitat i de la bellesa del paisatge.

De colgar la línia de Canalda se n’ha fet càrrec la companyia Elèctrica de Guixés i s’ha pagat amb un ajut del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC).

L’obra estava pressupostada en 112.896,59 euros. L’Elèctrica de Guixés va fer una oferta que rebaixava un 15% el cost projectat. Dels 95.932 euros que ha costat, el PUOSC en va aportar 89.379,84, l’Ajuntament d’Odèn 3.000 i l’Entitat de Canalda 3.552,16 euros.

A més cal sumar-hi l’elaboració del projecte i la direcció de l’obra que ha anat a càrrec de l’arquitecte Antoni Padullés. El cost de la direcció i del projecte ha estat de 7.817,38 €, dels quals el PUOSC en paga 6.253,90 i l’EMD de Canalda els 1.563,48 restants.

La millora visual és innegable i el canvi d'ubicació del transformador ha estat un encert tant perquè s'ha allunyat l'aparell de l'escola com perquè l'alta tensió no entra al nucli.

Avenc Montserrat Ubach. 50 anys

L’avenc Montserrat Ubach a la zona coneguda com Torremàs.

Dins un cercle es veu la boca superior penjada a mitja paret.

Per arribar-hi cal baixar per la canal de la dreta amb un fort pendent.

Fa 50 anys la joveneta Montserrat Ubach va baixar per primera vegada al fons de l’avenc que porta el seu nom. Durant molts anys va ser l’avenc conegut més profund de Catalunya.

El llibre Grans cavitats de Catalunya de Ferran Cardona i Oliván, editat el 1989, ens en dóna informació detallada. Escriu que l’any 1968 es publicaven les 23 cavitats de més de 100 metres de profunditat i l’avenc Montserrat Ubach apareixia en primer lloc amb 210 metres. Onze anys després ja són 28 els avencs amb més de 100 metres de fondària i el Montserrat Ubach és el segon amb la profunditat rectificada, 202 m. El 1983 surt en quarta posició. Durant 15 anys, de 1963 a 1978, va ser considerat l’avenc més profund de Catalunya.

Aquest avenc, que ja era conegut per la veïna casa de Cavallera, va ser descobert per la Montserrat Ubach i els seus pares l’abril de 1963. A principis de juny es va organitzar una expedició formada per membres de nou entitats i només es baixà fins a la cota –80 per falta de material. A finals de juny del mateix any s’assolí la cota més profunda.

Aquest plànol està tret del llibre Grans cavitats de Catalunya de Ferran Cardona i Oliván.  A la part superior s’hi veuen les dues boques comunicades per una rampa. La boca superior està uns 10 metres per sobre de la que normalment s’accedeix.

Per arribar al fons cal baixar 7 pous, la majoria de més de 20 metres de profunditat. L’any 1985, l’Espeleo Club de Gràcia van baixar un pou paral·lel que arribava a una profunditat de 83 metres. En el plànol es veu a l’esquerra de la cavitat principal.

L’Estudi de Canalda

Cal Costa. A la finestra superior
hi havia l'Estudi de Canalda

El vell Estudi

Els més grans de Canalda encara recordareu quan anàveu a estudi a can Costa, a la banda dreta de la casa. Al segon pis hi havia una sala amb un bon finestral on la mestra “nacional” feia classe als alumnes del poble. A més dels nens i nenes del nucli venien els de cases allunyades, a una hora de camí, com Cavallera o Encies. En alguns casos era més llarg el trajecte que l’estona d’estudi com ens recordava el Joan Serra d’Encies:

“D’escola res, me cagum des. D’escola ens en feien una hora i en teníem dugues de camí: per nar-hi estàvem una hora, per tornar estàvem una altra i a estudi n’hi estàvem una. Fèiem una hora al matí i tornàvem a casa a gordar. L’estudi ens el feia una dona que no pensava pas amb estudis, perquè hi havia un pastor allà a Canalda i sempre anava amb aquell pastor, embolicats amb una manta. Llavors tenia de catorze a quinze anys.

A escola hi anava amb el Baró. És del mateix any que jo, té 86 anys. Després hi havia el d’Encies que té un any més que jo; ara s’està a Sant Llorenç. Hi havia dugues noies o tres que també anaven a escola. Estàvem tots junts a la mateixa classe. Després, aquí, a vegades, a l’estiu se llogava un noi que sapigués de fer d’escola i ens ensenyaven una mica aquí també. Dos o tres anys l’havíem tingut una temporada a l’estiu.” (Tret del llibre: Caminada popular de Canalda 2003. Encies.)

Per pujar a l’estudi calia entrar per cal Costa, l’espai i les condicions no eren les més adequades. El dia 30 d’abril de 1925 en una acta de la Junta Local de primera ensenyança  es deia que “las condiciones de salubridad e higiene de los locales es malisima en Canalda” i més endavant continuava “deben hacerse las reformas siguientes: En Canalda procurar un local nuevo o evitar que para entrar en el local-escuela se tenga que pasar por las habitaciones de la Sra. Maestra”. A la part central de l’edifici de can Costa hi vivien els propietaris de la casa i a ponent els masovers.

L'escola el 2012

La nova escola

Finalment es va construir l’escola l’any 1957. Com que sembla que es més barat fer-ne quatre que una, es van fer també la de la Valldan, Cambrils i Odèn, totes amb el mateix patró. Cal Reguer va donar el terreny en una ubicació dins el nucli, propera a l’antiga escola i prop del camí.

I qui les va pagar?

Ingressos per pagar el cost de les escoles
Pressupost extraordinari 1953-57
Ajuntament d'Odèn
Venda de fusta del Mont 107	787.000,00
Venda de fusta del Mont 108	215.360,80
Interessos de la caixa	14.009,96
Aportació de l'estat per Odèn	85.086,21
Aportació de l'estat per Cambrils	85.086,21
Aportació de l'estat per Canalda	81.364,32
Aportació de l'estat per la Valldan	75.473,27
TOTAL	1.343.380,77

Les quatre escoles van costar 1.343.380,77 pessetes (8.074 €. Ara, amb això, només canviaríem les finestres d’una sola classe). Si suposem que el cost de cadascuna de les escoles va ser similar vol dir que l’Estudi de Canalda va costar 335.845,19 pta (2.018€). Aquesta quantitat va ser pagada en un 24% per l’estat i la resta amb la venda de la fusta dels terrenys comunals, el mont 108 de Canalda i el mont 107 d’Odèn. 

Tota escola ha de tenir un pati i en aquesta és difícil determinar-lo ja que està voltada per un camp obert. Ara bé, si ens guiem pels inventaris que l’ajuntament d’Odèn feia, el pati podria ser un espai amb fort pendent situat sobre l’escola. El “Inventario de los Bienes Patrimoniales y los de dominio público” de l’1 de gener de 1958 deia: “Linda por el Norte con tierras de Can Costa, al Sur con la Finca Regué, al Este con el Camino de Canalda y al Oeste con la Finca Regué.”

L'Estudi de Canalda al peu de la Roca

Com ja sabeu, l’escola es va tancar ja fa anys per falta de clients i des de llavors va servir de sala de ball per la Festa Major, darrerament de sala de reunions de l’EMD de Canalda i de la Comissió Canalda 1.100 anys i de local social per activitats culturals i festives.

I no hem dit res del pis de la mestra. Aquest, situat a ponent era l’habitatge habitual de les mestres. Té una cuina, menjador, lavabo i quatre habitacions. Des de fa anys es lloga com a segona residència pels caps de setmana i els ingressos serveixen per mantenir l’escola i ajudar l’EMD de Canalda.