 |
| Sortida de Sant Julià de Canalda. Foto: Montse Pujantell |
Si haguéssim de resumir en una paraula la jornada de diumenge 18 de setembre a Canalda, seria: satisfacció. Els participants, en els controls i a l’arribada, manifestaven amb alegria la bellesa del paisatge, el dia esplèndid, la senyalització... el servei de controls i l’organització. Satisfacció també de la seixantena llarga de col·laboradors que veien com tot transcorria amb fluïdesa i sense entrebancs.
Encara era negra nit quan començaven a arribar els primers cotxes i omplien el prat de cal Costa que va quedar petit amb tants vehicles. La gent recollia els dorsals en una de les cinc taules de la sortida i deu minuts abans de l’hora prevista començaven a enfilar costa amunt en direcció a la roca de Canalda on els esperava el primer control.
 |
Recollida de dorsals |
 |
Sant Julià de Canalda |
Part dels avituallaments que alimentaven i hidrataven als caminaires eren productes de proximitat: al primer control galetes cruixents de cal Camps; a l’esmorzar, a la Borda, pa del dia i botifarres fetes expressament per can Solvi, sense conservants. L'aigua era de la font del Vermell i les pomes del tercer control, de la Vall de Lord. Quasi tot quilòmetre zero excepte els participants que venien de tot Catalunya.
La majoria eren de Solsona (215), seguits dels de Sant Llorenç de Morunys (22) i Olius (21) que amb la resta de la comarca sumaven una mica més de la meitat dels participants (267). La resta provenien d’arreu de la geografia catalana, des de Blanes a Tarragona. I encara n’hi hem d’afegir quatre que eren de Madrid.
 |
Lluís Atcher animant l’esmorzar amb una viola de roda |
Més de la meitat van fer el recorregut més suau, que de la Borda baixava a Cavallera després de planejar per sobre el Soler i contemplar les muntanyes lleidatanes. El 41% restant va optar per la ruta més exigent i fer els dos cims del puig Sobirà, després d’enfilar-se cap a la collada dels Forns i, pel camí, contemplar mig Catalunya.
Els que van anar a Cavallera van poder entrar a la restaurada ermita de Sant Martí i els del puig Sobirà, fer un pic de la famosa llista dels 100Cims. Alguns aprofitaven el camí per recollir rovellons. A l’arribada els caminants rebien una tassa de record, podien contemplar l’interior de l’església de Sant Julià de Canalda i fruir de la música en directe de l’acordió diatònic de Lluís Atcher. A la sortida es va donar un llibret amb explicacions i anècdotes dels llocs on es passava i un article sobre la vida a pagès a mitjan segle XX.
La caminada no hauria estat possible sense la col·laboració desinteressada de molta, molta gent, des dels que van preparar l’activitat i van netejar camins fins al nombrós personal que ens va ajudar el dia de caminada. També els propietaris que ens van facilitar el pas per les seves terres i especialment a cal Costa, la Borda i a Cavallera Alta (Roc Falcon) que es van bolcar perquè la caminada fos un èxit.
Aquesta ha estat la darrera edició de les caminades de Canalda que van començar l’any 2001. L’hem fet en record i homenatge a qui durant molts anys ens va ensenyar els camins, racons, noms i històries d’aquest poble, el Ramon de Cavallera, Ramon Pujantell Solà, fill de Cavallera Baixa.
 |
Control de l’esmorzar a la Borda. Foto: Salvador José |
 |
| La Borda |
 |
| Control de Cavallera |
 |
Sant Martí de Cavallera. Foto: Dolors Ensesa |
Quina llàstima que sigui la ultima! Hem disfrutat molt, tot estava molt ben organitzat, tots molt ben cuidats i el paisatge es dels millors que tenim al Solsonès! Esperem que algun dia tornin les caminades a Canalda!
ResponEliminaHa estat una caminada molt bonica, ben senyalitzada, amb bons avituallaments, llibret i record. A més hem tingut la sort d'un bon dia amb bones vistes.
ResponEliminaPer tot plegat és una llàstima que no tingui continuïtat, encara que tots som conscients de la gran feinada que hi ha per organitzar-la. Així és que gràcies als organitzadors.
Va ser un sentit homenatge a en Ramon Pujantell, que els que el vam conèixer vam anar recordant-lo al llarg de la ruta en passar per indrets dels quals ens havia parlat més d'una vegada.
Torno a repetir: GRÀCIES!