La foto: portada d’aigua de Canalda a Solsona

L’aigua és vida. Des de l’alba de la humanitat, els assentaments humans han crescut a la vora dels rius, les fonts i les deus, buscant la proximitat d’aquest recurs tan escàs com imprescindible. Però l’aigua no només dona vida: també genera disputes, pactes i negociacions entre qui la té i qui la necessita.

L’any 1954 Solsona necessitava aigua per a proveir una població creixent i va acordar fer-la baixar de Canalda. El 4 de juny d’aquell mateix any, en un Ple extraordinari, l’Ajuntament de Solsona va aprovar l’acord a què havien arribat amb quatre propietaris de Canalda —Rdo. José Muntada Muntada (cal Costa), Ramon Ollé Guitart (cal Baró), Julián Corominas Vila (can Prat) i Ramon Solé Cuscullola (cal Tulleuda). En aquell Ple es va aprovar captar l’aigua per a Solsona, però deixar-ne 35.000 litres diaris a Canalda i construir un dipòsit proper al nucli per abastir “todas las casas del núcleo urbano de Canalda, incluyendo las denominadas ‘Can Prat’ y ‘Casanova’”. D’aquest dipòsit i la conducció d’aigua fins el mateix se’n feia càrrec l’Ajuntament de Solsona. No és fins al maig de 1962 que surt publicat al butlletí oficial de la província de Lleida l’autorització per a fer les obres.

Durant aquests seixanta anys el nucli de Canalda ha gaudit d’aquesta aigua, però al mateix temps no ha estat exempt de polèmiques i conflictes, com ho demostra la intervenció de l’Ajuntament d’Odèn que consta en l’acta del Ple del 17 de desembre de 1972: “A petición de los vecinos de Canalda el ayuntamiento acuerda por unanimidad instalar una puerta y llave en la salida del depósito de reserva. Repartir el agua a partes iguales a las 8 casas de Canalda que son “Prat, Baró, Costa, Regué, Tulleuda, Rectoría, Escuela, Can Front” mediante el repartidor que tiene el pueblo instalado” (...). Anys més tard, algú rebentà el cadenat que es va tornar a posar en diverses ocasions.

La fotografia que acompanya aquest text és el testimoni de la duresa de les obres. La va prendre Ramon Guitart Vilà, botiguer de professió i fotògraf per vocació, que amb la seva càmera va saber captar moments que d’altra manera haurien caigut en l’oblit. Uns homes, armats de pic i pala, obriren a pols un llarg solc a la terra aspra del Solsonès. Metre a metre, van traçar el camí que havia de portar l’aigua des de les altures de Canalda fins a la ciutat. Un treball dur i imprescindible. A començament dels anys 60 es va soterrar una llarga canonada que començava darrere la roca de Canalda, en una font propera a la riera de Canalda. Anys més tard, una riuada es va emportar les canonades de la captació i s’optà per fer una presa una mica més avall —a prop de la font de Pallerols— i agafar l’aigua a cel obert.

A la primera imatge es veu una rasa estreta i allargada que s’escola muntanya avall fins a perdre’s en la llunyania. El paisatge és obert, de matolls i prats, amb l’imponent massís del Port del Comte al fons amb restes de neu als cims. La composició és excel·lent: la rasa actua com a línia guia que porta la mirada cap a la muntanya, l’ombra del sol matiner ens remarca la línia.

La fotografia de sota mostra uns quants homes, abrigats amb roba de feina, treballant en filera dins la rasa, pic i pala en mà. Al fons, el mateix paisatge de muntanya, amb un arbre solitari que destaca enmig del paisatge i la rasa que es perd cap amunt. La llum és lateral i dona una gran plasticitat a la imatge. Repetir aquesta segona imatge avui és impossible per la gran quantitat de vegetació.

Treballadors obrint a pic i pala la rasa de conducció d’aigua de Canalda a Solsona. Ramon Guitart Vilà, aprox. 1960

Les dues fotografies es complementen perfectament: una mostra el resultat del treball, l’altra les cares que el fan possible. Juntes expliquen tota la història. I la marca © Antoni Guitart als dos cantons superiors confirma que és el fill qui les ha digitalitzat i preservat, tot i que les va fer el seu pare Ramon.

De l’autor de les fotografies i el motiu per prendre-les en sabem poca cosa. El seu fill, l’Antoni Guitart, ens ha facilitat aquesta informació: «Al meu pare li neix l'afició per la fotografia en la dècada dels 50, i l'any 1957 realitza un "Curs de Fotografia per correu" per José M. Parramón a través d’AFHA, que consistia de diversos temes (comercial, teoria, laboratori, història, color, etc.) en el qual també anava inclòs una ampliadora i accessoris de laboratori que tenia en el pis on vivia i encara conservem els manuals del Curs realitzat.

També conservem la càmera amb la qual realitzava les fotos, una Zeiss Ikon Contaflex, importada d'Alemanya, el preu de la qual en aquells temps crec que va ser d'unes 12.000 PTA. (salari de diversos mesos).

En aquella època els meus pares tenien la botiga de comestibles al carrer del Castell, i tancaven solament els caps de setmana, però si hi havia algun esdeveniment per a realitzar fotos, la meva mare es feia càrrec sola del negoci.

Referent a aquest reportatge, que consta d’unes 60 fotos, segons ens va comentar seria d’un encàrrec per part de l’Ajuntament de Solsona o del Sr. Alcalde.»

I acabem amb una curiositat. L’aigua de Canalda pertany a la conca hidrogràfica de l’Ebre i la major part es condueix a Solsona, que forma part de les conques hidrogràfiques interiors. Això és un transvasament hidrogràfic en tota regla.

En record de la Sió Pujantell Solà

Sió Pujantell Solà el 2022

La Sió Pujantell Solà ens va deixar el passat 6 de febrer de 2026 a l’edat de 83 anys. Havia nascut a Cavallera Baixa (Canalda) l’any 1942, en plena postguerra, i era la sisena de set germans.

L’any 2022 la vam entrevistar juntament amb dues de les seves germanes per la revista L’Arpiot. Ens va explicar que ja de petita feia les feines del camp, sobretot portar el bestiar a pasturar. La vida a pagès era dura: no tenien calefacció i feia més fred que ara. Des de ben petits treballaven a l’hort, al camp i amb el bestiar, les noies feien les feines de casa, a l’hivern havien de trencar el gel del safareig per rentar la roba… i caminar molt. Va anar a escola a cal Costa de Canalda, quan encara no s’havia construït el nou edifici escolar. Però, malgrat el racionament de la postguerra, no va passar mai gana i va tenir una infantesa i joventut felices.

La Sió es va casar el 1973 amb Josep Solé Malé. No havia marxat mai de pagès fins que es va casar, als 31 anys, i va anar a viure a Sant Llorenç, on van tenir dos fills, el Josep i el Joan.

Descansi en pau!

Les quatre germanes Pujantell Solà l'any 2007, Maria, Sió, Pilar i Lola 

La Foto: La roca de Canalda i el puig Sobirà

 

La roca de Canalda i el puig Sobirà. Projecte de la carretera de «San Lorenzo de Morunys a Coll de Nargó». Arxiu General Militar de Ávila

En l’anterior número de L’Arpiot, el 10, vam publicar una foto del Racó feta per a redactar el projecte de la carretera L-401. A la present revista en publiquem una altra, en aquest cas la roca de Canalda. Les imatges provenen de l’Archivo General Militar de Ávila i formen part de l’avantprojecte de la carretera redactat el 1942. És possible que fossin preses el mateix any, ja que en la introducció del projecte de 1944 hi posa que aquell estudi es va fer en un parell de dies i va ser encarregat el mateix 1942, quan encara no havien passat tres anys del final de la guerra del 1936-1939. Costa una mica de creure que en dos dies recorreguessin des de coll de Jou a la carretera de la Seu, a peu o a cavall d’una bèstia, analitzant, dibuixant i fotografiant el terreny, i redactessin l’avantprojecte de la pista militar. Segurament fa referència a la redacció del projecte i no als treballs previs.

Com ja vam explicar, aquesta via era una pista militar que connectava territoris difícils d’enllaçar. A diferència de la majoria de les carreteres, que seguien la direcció nord-sud aprofitant els cursos fluvials pirinencs, aquest projecte buscava una connexió transversal. Ja abans de finalitzar la guerra del 1936 al 1939, el règim franquista va planificar una línia defensiva de búnquers per evitar una hipotètica invasió del territori espanyol des de França. En aquest context es va concebre i construir la carretera L-401, que havia de servir d’enllaç estratègic dins d’aquesta línia defensiva dels Pirineus.

La roca de Canalda i el puig Sobirà el 2025

La carretera es va començar el 1942, mentre s’elaborava l’avantprojecte i després el projecte; sense tenir-los aprovats. Un grup de presidiaris republicans començaren a aplanar el terreny des de la carretera de la Seu en direcció a Perles. El desembre de 1950, en un esborrany d’informe on es demanava una ampliació de crèdit, hi diu que la carretera no estava acabada, però ja s’hi podia transitar, hi posa: «que aunque con deficiencias, se puede ya emplear». En el mateix informe hi diu que ja hi havia 25 km totalment acabats, 4 aplanats i amb algunes cunetes i desaigües acabats, i els 12,350 km restants «con la explanación incompleta, pudiéndose circular en su totalidad, si bien en los kms de explanación incompleta, con precaución» (...). Durant els anys posteriors es van produir algunes esllavissades que tallaren la carretera. El 1951 encara es va fer un projecte reformat, i el 1955 un projecte addicional per tal de millorar i acabar les parts més malmeses o geològicament complicades. No va ser fins al 1956 que es va acabar del tot. I l’any següent va deixar de ser militar. El 13 de febrer de 1957, sobre el pont d’Espia, l’exèrcit traspassava l’obra al Ministerio de Obras Públicas. Una curiositat de la primera proposta és que s’anomenava carretera de San Lorenzo de Morunys a Coll de Nargó i el km 0 estava a coll de Jou. En el projecte definitiu es va canviar l’ordre dels topònims i es va invertir la numeració tal com la coneixem actualment.

El 1953 l’alcalde d’Odèn i alguns propietaris van sol·licitar poder-hi empalmar camins per arribar a algunes cases, permís que se’ls concedí l’any següent. Entre aquestes vies hi havia la de Canalda. I ja que parlem de l’alcalde, hem d’afegir que durant tots aquests anys de construcció de la carretera, en cap ple de l’Ajuntament se’n parla ni els militars sol·liciten cap permís; a la postguerra els militars feien i desfeien amb total impunitat.

La foto antiga que acompanya aquest text porta per títol «Acantilados del Vertice Subirá», l’element central és la roca de Canalda. «Vertice Subirà» fa referència al vèrtex geodèsic que hi ha al cim occidental del puig Sobirà. La imatge mostra la carretera tal com la va projectar el Servicio Militar de Puentes y Caminos de Cataluña. Està presa des del petit turó on actualment hi ha el refugi d’Urdoll, punt elevat amb molta visibilitat.

Un aspecte destacat de la fotografia antiga és el traçat de la carretera, marcat en vermell, i que passa per sota la roca de Canalda per una cota més elevada que per on es feu passar finalment. En el dibuix que reproduïm, la carretera passava més a prop del nucli de Canalda, però, en canvi, es veu com la carretera travessava la riera de Canalda per un lloc més elevat d’on al final es va construir el pont. Viaducte que és el segon de més envergadura, després del pont d’Espia, dels que es van construir al llarg dels més de 40 km de carretera.

Avantprojecte de la carretera de «San Lorenzo de Morunys a Coll de Nargó» de 1942. Arxiu General Militar de Ávila

La comparació entre la fotografia antiga i la imatge actual, presa des del mateix indret, és reveladora. Una vegada més constatem la desforestació: la llenya era la principal font d’energia domèstica, artesanal, i fer foc era l’única manera d’escalfar-se. Els vessants de la muntanya estaven desforestats. En la imatge actual es veu clarament com el pinar s’ha recuperat. La carretera passa aproximadament per la cota 1.300 i, a aquesta alçada, l’alzinar deixa pas a la pineda de rajolet.

Pujada del pessebre al puig Sobirà

Pessebre al cim del puig Sobirà

Un any més, i ja en fa catorze de consecutius, membres de la Comissió Cultural Canalda 1100 Anys han complert amb la tradicional pujada del pessebre al puig Sobirà el primer dia de l’any, un ritual que connecta amb l’antiga tradició excursionista de col·locar pessebres als cims per les festes de Nadal.

No sabem si som els darrers en complir amb aquest pràctica en aquestes festivitats o, ben al contrari, els primers a inaugurar-la cada any amb l’arribada del nou any.

El pessebre és obra, un any més, de l’Alfons Sánchez Clariana, de l’Estudi, que de manera totalment gratuïta i desinteressada ha tornat a sorprendre amb la seva creativitat. Enguany, pel preu d’un, n’ha fet dos, i tots dos els hem col·locat.

Al cim del puig Sobirà s’hi pot veure un original naixement que defuig les escenes habituals: una cova deserta amb un cartell de “tancat per vacances”, una picada d’ullet irònica a les dates en què es fa la pujada. Al costat, l’única figura present és la del caganer, situat darrere un rètol que li reserva l’espai, tal com es pot apreciar a la fotografia entre la neu i les roques del cim.

Cim del puig Sobirà amb el pessebre en el pedró

Membres de la Comissió de Canalda al cim del puig Sobirà

El segon pessebre, ubicat en una paret de pedra, està elaborat amb taps de vi que simulen una construcció castellera, inspirada en els Castellers de Terrassa, amb les imatges habituals als seus peus. Una proposta original que combina tradició nadalenca, cultura popular i reutilització de materials.

Pessebre dels castellers al camí de la roca de Canalda

Bones festes

La Comissió Cultural Canalda 1100 anys us desitja un molt bon Nadal i un joiós any 2026.

La nadala d’aquest any és una fotografia de la roca de Canalda captada des de l’interior de les coves dels Moros. Al fons, s’hi poden veure les Morreres emblanquinades per la neu.

La felicitació incorpora també el logo commemoratiu dels 25 anys de l’associació, amb el lema “25 anys avançant plegats”, que vol recordar i celebrar el camí compartit al llarg d’aquest quart de segle.

El disseny i la fotografia són obra de la família Camps Parera.

Recorregut de recerca geològica pel Solsonès: una mirada als contraforts del Pirineu

Josep Maria Mata-Perelló explicant el doble encavalcament del puig Sobirà

El passat 20 de desembre de 2025 es va dur a terme el Recorregut de recerca geològica pel Solsonès, una activitat científica i divulgativa integrada dins del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu. L’itinerari va recórrer alguns dels indrets més significatius del contacte entre el Sistema Pirinenc i la Depressió Geològica de l’Ebre, tot posant en valor un patrimoni geològic de gran interès científic i paisatgístic.

Al llarg de tot el recorregut, els participants van gaudir de les explicacions magistrals del geòleg Josep Maria Mata i Perelló, que va contextualitzar de manera clara i rigorosa els materials mesozoics i cenozoics, les grans estructures tectòniques i l’evolució geològica del Solsonès, facilitant una lectura didàctica del paisatge i dels processos que l’han configurat.

El recorregut es va iniciar a l’entorn de Canalda, amb l’objectiu principal d’observar estructures geològiques rellevants, materials mesozoics i cenozoics, així com formes del relleu associades als grans processos geològics que han modelat la comarca.

La primera parada, a Cavallera, va permetre l’observació d’un dels elements més destacats de l’itinerari: el doble encavalcament del Puig Sobirà sobre la roca de Canalda, una estructura clau per entendre l’estructura del puig Sobirà. En aquest mateix indret es va visitar l'entorn de l’avenc Montserrat Ubach, desenvolupat dins els conglomerats oligocens de la Formació Berga. Des del mirador de l’avenc, Montserrat Ubach va oferir una explicació especialment emotiva i detallada sobre aquest singular element geològic que porta el seu nom, destacant-ne tant el valor científic com la seva importància dins del patrimoni natural del territori.

La Montserrat Ubach explicant la història recent de l'avenc que porta el seu nom

La segona parada, a ca la Rita, va tenir com a protagonista una espectacular balma excavada als conglomerats carbonatats de la roca de Canalda. Les explicacions van posar en relleu la relació entre la geologia i l’ocupació humana tradicional, amb exemples clars d’adaptació al medi a partir de les formes naturals del relleu.

Finalment, la tercera parada es va fer al mirador del Codó, prop del coll de Jou. Des d’aquest punt elevat, es va poder observar amb claredat la discordança progressiva entre les serres de Busa i dels Bastets, un fenomen clàssic de la geologia catalana, explicat amb detall per Josep Maria Mata i Perelló com a exemple paradigmàtic de l’evolució sedimentària de la Depressió de l’Ebre.

Aquest recorregut va posar de manifest, una vegada més, el gran potencial del Solsonès com a territori de divulgació científica, educació geològica i turisme cultural, reforçant el paper del futur Parc Geològic dels Contraforts del Pirineu com a eina fonamental per al coneixement, la preservació i la difusió del patrimoni geològic del país.

Josep Maria Mata-Perelló explicant la discordança progressiva

El Titó va d'excursió al Zoo del Pirineu

El Titó a Canalda

El popular personatge infantil El Titó, protagonista del programa del canal SX3 de 3Cat, ha viscut una nova aventura al Zoo del Pirineu, situat a Canalda (Odèn). L’episodi es va enregistrar el passat 17 de setembre i s’ha estrenat aquest 3 de novembre a la plataforma 3Cat a la carta.

En aquest capítol, el Titó fa una excursió fins al refugi d’animals salvatges del Zoo del Pirineu, un centre especialitzat en la cura i recuperació d’espècies, a més de l'educació i sensibilització envers els animals. Al llarg del capítol, els espectadors poden veure de ben a prop mussols, un porc senglar, cabirols i una guineu, animals que o bé han nascut en captivitat o s'han trobat ferits, alguns dels quals no podran retornar a la natura per haver estat en contacte amb les persones ja que no serien capaços de sobreviure en llibertat.

Una part de la filmació té com a teló de fons la impressionant roca de Canalda, un dels elements paisatgístics més emblemàtics de la zona.

L’episodi ja es pot veure complet a 3Cat a la carta o clicant aquí.

Canalda celebra la Festa Major de la Mercè

 

Repartiment dels rams a la sortida de l'església

Canalda va viure diumenge, 28 de setembre, la festa major amb un matí ple de tradició i participació. La jornada va arrencar a les deu, amb la missa i el cant dels goigs acompanyats pel violoncel de l’Esther Braun, que també va oferir una peça de Bach durant la comunió. En sortir de l’església, els priors Josep Pérez i Manel Escobosa van repartir rams de flors silvestres entre els veïns i visitants, mantenint viva un dels costums més arrelats.

Duet Sal&Pebre

Tot seguit, el porxo de l’Estudi es va omplir de conversa mentre degustàvem el piscolabis preparat amb cura pel Pepito d’Encies i la Roser Mujal. Per arrodonir la trobada, el duet Sal&Pebre va posar la banda sonora. L’Emma Herrada a la veu i a les percussions, i en Marc Monsó a la veu i la guitarra anaven encadenant versions en acústic de diferents estils i èpoques.

Piscolabis davant l'Estudi de Canalda

Un any més hem celebrat la Mercè, que manté la tradició arrelada al poble des de finals del segle XVIII, quan la instaurà el bisbe Mezquía del bisbat de Solsona.

Cap de setmana de celebració a Canalda

Caminada de Canalda 2025. Riera de Canalda. Foto: Laura Oliva

El cap de setmana del 20 i 21 de setembre, Canalda es va omplir de gent i activitats per a celebrar el 25è any de l’associació cultural de Canalda. Van ser dos dies intensos, plens de tradició i música.

La celebració va arrencar dissabte a dos quarts de 9 del matí amb la caminada popular pels entorns del poble que va aplegar cent cinc participants. L’itinerari va recórrer alguns dels llocs més emblemàtics i populars de la contrada: la riera de Canalda i el torrent de la Perdiu pel camí d’Anar a Missa i el retorn pel camí de les Esplugues; més endavant els caminants enfilaven cap al cap de la Roca de Canalda tot passant per les balmes Malera, ca l’Andreu i ca la Rita i retornaven al poble pel GR1.

El bon temps hi va acompanyar: un sol radiant, temperatura agradable, i un paisatge ufanós després de les pluges recents encara feien més atractiu una contrada que ja té molts alicients. La gent, contenta, valorava la bellesa de l’entorn, la bona senyalització i organització i, més d’un arribava amb una bossa de bolets trobats pel camí.

Carpa per a la celebració davant l'església de Canalda. Foto: Salva José Martí

A la tarda, el concurs de bitlles va precedir el sopar d’entrepans i el concert. Un nombrós grup d’acordions van animar la carpa plena de gent amb cançons tradicionals. El que al principi havia de ser un concert aviat es va convertir en un animat ball. Els acordionistes del grup la Diatònica dels Països Catalans, els Botònics de Manresa i els de Sant Llorenç de Morunys van anar tocant una bon reguitzell de cançons destacant els Cigalons de Canalda, que ja s’ha convertit en l’himne oficial del poble.

Concert i ball a la carpa amb els acordionistes de la Diatònica, els Botònics i acordionistes de Sant Llorenç de Morunys. Foto: Salva José Martí

Concert i ball a la carpa amb els acordionistes de la Diatònica, els Botònics i acordionistes de Sant Llorenç de Morunys

El diumenge al matí quatre violoncel·listes del Liceu ens van oferir un emotiu concert de música clàssica a l’església de Sant Julià de Canalda. Amb gran virtuosisme i sensibilitat ens van delectar i emocionar amb peces de Bach, Grützmacher, J.B. Barrière, Hayden, Glière i Fitzenhagen. Al final amb la gent dempeus aplaudint llargament ens van oferir un bis. El domini dels instruments, la bona sonoritat de l‘església, els encertats arranjaments, les peces triades, la compenetració dels músics... van fer vibrar els assistents que omplien l’església. Vam cloure la celebració amb un dinar a la carpa.

Concert de música clàssica amb el violoncel·listes del Liceu

Concert de música clàssica amb el violoncel·listes del Liceu

La celebració es va cloure amb un dinar de germanor a la carpa. La Manoli de Can Prat va delectar els assistents amb un saborós arròs de mar i muntanya. Des d’aquesta publicació només ens resta agrair la gran participació de tothom i especialment la col·laboració de tota la gent de la Comissió Cultural de Canalda que es va implicar en la organització perquè tot funcionés i fluís ratllant la perfecció.

Dinar a la carpa

Caminada de Canalda

 

Us podeu descarregar l'itinerari aquí.

Concerts de setembre

 

Per celebrar el 25è any de la Comissió Cultural Canalda 1100 anys gaudirem de dos concerts a finals de setembre: un de música tradicional amb el so d'acordions diatònics i un altre de música clàssica amb violoncels.

El dia 20 tindrem la Diatònica, els Botònics de Manresa i altres acordionistes de l'entorn. Aconseguirem tocar els Cigalons de Canalda amb 25 acordions?

L'endemà, a les 12 de migdia, un grups de violoncel·listes del Liceu ens oferiran un deliciós concert de música clàssica a l'església de Sant Julià de Canalda.

Programa d'actes 2025

 

Canalda es prepara per a un any de celebracions

Canalda. Fotografia de Manuel Jurado

El diumenge 18 de maig, la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys es va reunir a la plaça de l’Església per celebrar l’assemblea anual ordinària.

Entre els acords més destacats hi ha l’organització de les properes celebracions. En primer lloc, la Festa Major de la Mercè, però el gruix dels esforços se centrarà a commemorar els 25 anys de la Comissió Cultural.

Per això, els dies 20 i 21 de setembre s’ha previst un cap de setmana especial. El dissabte començarà amb una caminada popular oberta a amics i col·laboradors (sortida a 2/4 de 9 des de Canalda). Es repetirà la ruta del 2001, però sense controls ni avituallaments: cadascú haurà de portar el seu esmorzar i la beguda. Després, es farà dinar a Cambrils. A la tarda, concurs de bitlles catalanes, i al vespre, concert de música tradicional amb La Diatònica, amb l’objectiu de fer sonar els Cigalons de Canalda amb 25 acordions alhora. El dia acabarà amb una butifarrada popular.

El diumenge hi haurà concert de música clàssica i dinar de paella cuinada a Canalda.

L’assemblea també va valorar molt positivament l’acte del 10è aniversari del Simposi de Conglomerats i Geoturisme del Solsonès, celebrat el dia anterior.

La trobada va acabar amb un dinar a la plaça de l’Església, compartit entre tots els assistents.

Canalda commemora els 10 anys del Simposi de Conglomerats i Geoturisme amb una jornada científica i de territori

10 anys del Simposi de Canalda

Canalda (Odèn), 17 de maig de 2025 — Una cinquantena de persones s'han reunit aquest dissabte a Canalda per commemorar els deu anys del Simposi de Conglomerats i Geoturisme del Solsonès, una trobada que va servir per valorar la riquesa geològica del territori, fomentar-ne la divulgació i impulsar-ne l’aprofitament per a un turisme sostenible.

Organitzat per la Comissió per a la Protecció de l’Avenc Montserrat Ubach i la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys, l’acte ha volgut recordar la petjada que va deixar aquell simposi celebrat fa una dècada i constatar els avenços aconseguits en aquest període en matèria de conservació del patrimoni natural i geològic.

Les ponències i projeccions de vídeo s’han celebrat a l’interior de l’església de Canalda, un espai ideal per gaudir de les presentacions audiovisuals. Durant la jornada, s’ha posat en valor l’avenc Montserrat Ubach, un dels més importants del món en conglomerats, descobert l’any 1963. Precisament, fruit del simposi de 2015, es va demanar a la Generalitat la seva declaració com a Espai d’Interès Geològic de Catalunya (EIGC), un reconeixement que es va fer efectiu el desembre de 2019, tal com ha explicat la mateixa Montserrat Ubach.

Josep Maria Mata amb la Creu de Sant Jordi

Jordi William Carnes

Enguany, una altra fita proposada aleshores també s’ha fet realitat: la creació del Parc Geològic i Miner Contraforts del Pirineu, integrat per 12 ajuntaments del Solsonès, l’Alt Urgell i la Noguera, tal com ha exposat Josep Maria Mata-Perelló.

Xavier Bartolín exposant l'inventari de camins

Altres intervencions destacades han estat les de Jordi William Carnes, que ha reflexionat sobre els reptes i oportunitats del turisme sostenible; Xavi Bartolín, que ha presentat l’inventari de camins del municipi, i Víctor Ferrer, que ha projectat espectaculars imatges de l’avenc. També s’ha pogut gaudir d’unes imatges en 3D del territori i d’altres cavitats peninsulars, gràcies a unes ulleres especials que s’han compartit entre els assistents.

El dinar de germanor, celebrat a la plaça de l’Església, ha reunit més de quaranta persones en un ambient distès i proper. Abans i després del dinar, el Fill del Sisco’l Teto ha amenitzat la jornada amb variades música i cançons que han despertat l’interès i la participació animada del públic.

Fill del Sisco’l Teto

Dinar a la plaça 

La jornada ha culminat amb un recorregut geològic pels voltants de Canalda, guiat pel doctor Josep Maria Mata-Perelló, que ha ofert una autèntica classe magistral sobre la formació de la roca de Canalda i del Puig Sobirà, tancant una jornada que ha combinat ciència, territori i compromís col·lectiu.

Recorregut geològic pels voltants de Canalda

Publicades les fitxes històriques d’alguns nuclis d'Odèn al projecte “Pobles Abandonats”

La Móra Comdal

La historiadora Mireia Oncins, en col·laboració amb el projecte Pobles Abandonats, ha completat la recerca sobre diversos nuclis de població del municipi d'Odèn: El Sàlzer, La Móra Comdal, Odèn, el Racó i la Valldan. Les fitxes, que ja es poden consultar en línia, aporten informació detallada sobre la història, l'evolució demogràfica i l’estat actual d’aquests nuclis —alguns d’ells abandonats o en vies d’abandonament—, posant especial atenció a aspectes com els serveis bàsics o la conservació dels edificis.

Aquest treball forma part del projecte Pobles Abandonats, impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). El projecte té com a objectiu documentar i preservar la memòria d’aquests espais que han perdut, parcialment o totalment, la seva població.

Oncins va comptar amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament d’Odèn i la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys. Ara, un cop publicades les fitxes, s’anima a la seva difusió entre totes les persones i entitats interessades en el patrimoni i la història local.

Les fitxes es poden consultar a través del portal del projecte Pobles Abandonats o clicant aquest enllaç.

Nova palanca al GR-1 al Coll de Jou

 

Palanca al GR-1 a coll de Jou

El Dijous Sant, 17 d’abril, un grup de voluntaris va instal·lar una nova palanca sobre la rasa de la font del Coll de Jou, al traçat del GR-1. L’actuació va ser senzilla però efectiva: es van unir tres travesses amb baretes roscades per formar una passera estable. A un extrem del desguàs es va fer un encaix per assentar millor l’estructura, i a l’altre s’hi van col·locar quatre rocs per reduir el pendent.

L’Ajuntament de Guixers va proporcionar el material necessari, mentre que els membres del Centre Excursionista del Solsonès i voluntaris de Canalda van assumir la feina de construcció.

Aquesta actuació es fa especialment rellevant després que, a finals de gener, els operaris encarregats del manteniment de la carretera L-401 instal·lessin una tanca metàl·lica davant la font de Coll de Jou. Tot i que la mesura millorava la seguretat dels vehicles, ha suposat un inconvenient per als vianants, ja que els obliga a caminar per la carretera en un tram on abans podien passar per sobre del col·lector.

Operaris de la carretera posant una tanca davant la font de coll de Jou

Seria desitjable que, en futures actuacions de millora de la infraestructura viària, també es tinguin en compte els usos no motoritzats de la via, com ara el pas de senderistes o els camins alternatius que poden discórrer sota els talussos.

Nou llibre: El Solsonès a l’abast. 40 excursions familiars

Amb motiu de la diada de Sant Jordi, la Comissió Cultural Canalda 1100 Anys presenta el llibre El Solsonès a l’abast. 40 excursions familiars, una nova publicació pensada per acostar el territori a tothom. El llibre recull quaranta rutes accessibles i representatives de la comarca, tant des del punt de vista natural com patrimonial.

Cal destacar que Odèn és el municipi més ben representat, amb un total de sis excursions de les quaranta que té el llibre. Un reconeixement més al nostre entorn privilegiat, que convida a ser explorat a peu i amb calma.

Els autors de l’obra són els mateixos que fa uns anys van publicar Camins del Solsonès. 15 itineraris per la plana i la muntanya, i ara aposten per una proposta més familiar i assequible, amb l’objectiu de fer el Solsonès encara més proper i a l'abast de tothom.

El Solsonès a l’abast ja es pot trobar a les principals llibreries de la comarca.

El Trofeu Català de Mototurisme arriba a Canalda

Fotografia: FCM

El passat mes de febrer va començar una nova prova del Trofeu Català de Mototurisme (TCM), l’esdeveniment "Pobles Menuts de Catalunya", una iniciativa motociclista que organitza la Federació Catalana de Motociclisme. Aquesta ruta, que posa en valor els pobles petits del territori català, passarà per diverses localitats del Principat, incloent-hi Canalda i Guixers al Solsonès.

La prova compta amb diverses categories per adaptar-se a tots els participants: C - Motos Clàssiques de més de 30 anys, H - Motos Històriques fins a l’any 1981 inclòs, E - Elèctriques, S - Scooters fins a 350 c.c., O - Open - Motos no incloses a les altres categories, A - Acompanyant i F - Femenina

Els participants tenen nou mesos per recórrer el màxim de pobles de la llista proposada. Amb un total de 30 inscrits fins ara, la competició es perfila com un esdeveniment per als amants del mototurisme. El calendari del TCM inclou proves com la Motovolta, el Crom Ride, la Ruta 100 Colls i la Motodescoberta, així com diversos esdeveniments repartits al llarg de l’any. Els participants rebran un número per a un sorteig final, a banda dels premis per als millors classificats.

Fotografia: FCM

Simposi de Canalda. 10 anys

 

Fa 10 anys Canalda acollia el Simposi de Conglomerats i Geoturisme del Solsonès. El 1963 es va explorar per primera vegada l’avenc Montserrat Ubach (Canalda), els espeleòlegs el van descobrir fruit de la col·laboració amb la gent nascuda al territori. L'avenc esdevindria el més fons de Catalunya i el del món en conglomerats, aquesta roca tan característica de l’Alt Solsonès.

El “Simposi de Canalda” -com ha passat a ser conegut- va tenir lloc el 25 i 26 d’abril del 2015 i el va organitzar la Comissió per a la Protecció de l'avenc Montserrat Ubach i l’entorn i la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys. Hi van assistir més de 100 persones i va ser un èxit de participació d’experts, científics i personalitats rellevants del món de la divulgació i la conservació del patrimoni geològic.

Va ser durant el simposi que es va demanar a la Generalitat la declaració de l’avenc Montserrat Ubach com Espai d’Interès Geològic de Catalunya (EIGC) i també es va proposar la creació d’un Parc Geològic i Miner. Dues peticions que ja són una realitat: el desembre del 2019 l’avenc Montserrat Ubach va ser declarat EIGC i aquest any 2025, 12 ajuntaments del Solsonès, Alt Urgell i La Noguera han constituït el Parc Geològic i Miner Contraforts del Pirineu.

Us convoquem a Canalda el pròxim 17 de maig per a recordar aquell cap de setmana de ponències, excursions geològiques i bescanvi d’opinions. Parlarem del què ha passat en aquests 10 anys i de com veiem el futur. I de nou, plegats, intentarem contribuir al coneixement i a la potenciació d'un territori amb una gran riquesa paisatgística, on conglomerats, fenòmens càrstics i biodiversitat formen part important del seu patrimoni natural.

INSCRIPCIONS

Places limitades

Imprescindible inscripció a través de https://sigmadot.cat

Data límit 10 de maig

Per més informació: avenc@montserratubach.cat