26J. Eleccions generals a l'estat

Segones eleccions espanyoles al Congrés i al Senat en mig any que no han solucionat l’atzucac. El 26 de juny es van celebrar les eleccions generals a diputats i senadors. La participació a Odèn va caure considerablement (56,62 %), quasi catorze punts menys que a les eleccions anteriors i per sota la participació de Catalunya.

Quant als resultats obtinguts pels partits, es manté el predomini del vot conservador (61,3 %) però amb una davallada de 10 punts percentuals respecte als anteriors comicis. Malgrat aquesta important i considerable davallada, Convergència ha estat novament el partit guanyador a Odèn. Ha tret el 46,77 % quan a les passades eleccions en va treure 53,59 % i a més Unió no es presentava i en tenia 6,54 %. No creiem que els vots perduts hagin passat al PP o Ciutadans ja que el 2015 sumaven 18 vots, els mateixos que a aquestes eleccions.

Esquerra continua com a segona força al municipi i continua amb la tendència creixent, a les passades eleccions va pujar i a aquestes encara ha guanyat tres vots que amb la poca participació representen 8,7 punts percentuals.

El contrast amb els resultats catalans és important i significatiu, el comportament rural és molt més conservador que el del conjunt de Catalunya on Convergència és la quarta força en vots per darrera de Podem, Esquerra i PSC i la tercera en diputats, guanyant en aquest cas als socialistes.

Llocs de la Caminada: Sant Pere de Capdevila

Sant Pere de Capdevila de Sants

Al sud de Capdevila hi ha una petita capella romànica del segle XI, deu tenir quasi 1000 anys. La planta és una nau rectangular tancada a llevant per un absis rodó. Possiblement és una de les capelles romàniques més petites de Catalunya, les seves reduïdes dimensions la fa singular, mesura 3,75 m d’ample per 5,60 m de llarg aproximadament. Si ens fixem en l’espai lliure interior les seves mides són 2,20 m d’ample per 4,10 m, vaja que no devia poder enquibir gaires feligresos.

Actualment no té coberta, sembla que tenia un embigat que va desaparèixer. No creiem que tingués volta ja que les parets laterals no tenen l’arrencada corba. En canvi l’absis sí que està cobert per un quart d’esfera fet de pedres en fileres i recoberts per lloses.

A la banda de ponent hi ha la porta amb arc de mig punt amb cinc dovelles. L’única finestra està situada a l’absis, és de doble esqueixada i està lleugerament desplaçada cap al nord, només hi deu entrar el sol a la sortida de principi d’estiu.

L’interior no té elements decoratius, tenia una pica circular que va desaparèixer i un petit armari excavat a la zona del migdia de l’absis.

No coneixem documents d’aquesta capella.  L’església depenia de la parròquia dels Torrents, avui ensorrada. De totes maneres no era ni tan sols sufragània d’aquella.

Interior de la capella de Sant Pere de Capdevila de Sants

Observació de ratpenats a l'alt Solsonès

Ratpenat. Foto: CTFC

A la jornada d’inauguració del Projecte Francesc Español de recerca biospeleògica a l’Alt Solsonès celebrada a Canalda el 20 de febrer d’enguany es va decidir ampliar el projecte d’observació i captura de fauna cavernícola als ratpenats amb la col·laboració dels investigadors de l’àrea  de biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Aquest començament de juny s’han situat gravadores d’ultrasons a les entrades d’algunes de les principals cavitats del nord del Solsonès per poder gravar aquests petits mamífers. Les gravadores estaven programades per començar l’enregistrament al capvespre i captar els sons d’aquests animals fins a la matinada.  

Col·locant una gravadora d'ultrasons a

l'entrada de l'avenc Montserrat Ubach

Els ratpenats són els únics mamífers capaços de volar. La seva fina membrana que recobreix els dits i els permet volar és tan delicada que fan vida crepuscular o nocturna d’aquesta manera eviten la deshidratació i, a més, a la nit tenen menys competència pels recursos. Aquests animalons són molt beneficiosos ja que són insectívors, són grans controladors de plagues forestals i agrícoles.

Gravadora d'ultrasons

Les ratapinyades de les nostres terres tenen molt poca visió i s’orienten amb la oïda; emeten uns ultrasons amb el nas o la boca, segons l’espècie, i al rebotar en una superfície són captats per l’oïda i així saben la distància, grandària i forma dels objectes. Aquest sons són d’una freqüència imperceptible per l'oïda humana.

Amb les gravacions a l’entrada de les cavitats es pot saber si hi ha molts exemplars i fins i tot les diferents espècies que hi habiten. Els ratpenats a més dels ultrasons que emeten per orientar-se també fan altres sons o crits socials per comunicar-se entre ells.

Entre les cavitats on s’ha instal·lat aquests aparells n’hi a dues de Canalda: la cova del Molinot i l’avenc Montserrat Ubach. En tots dos hi habita  el ratpenat, en la primera hi havia excrements que el delataven i en el segon es va poder gravar amb imatges el ratpenat de ferradura gran. Curiosament hi havia una colònia de femelles gestant. Aquesta espècie està amenaçada.

L’estudi dels ratpenats ens permetrà conèixer més bé aquest petits animals tan beneficiosos i saber amb més detall les espècies que habiten les nostre contrades.

El David recuperant la gravadora de la cova del Molinot

Jornada de feines comunitàries

La plaça del Mig de Canalda

Un any més, el segon dissabte de juny, ens hem trobat per fes tasques comunitàries. Ja fa onze anys que ens ajuntem un grup de voluntaris canaldencs per endreçar el poble. Aquest any es va escaure en 11 de juny i ens vam trobar el Josep de cal Baró, el Ramon d’Encies, el Ramon de Cavallera, El Diego de cal Masover de cal Costa, el Jesús de cal Costa, el David de la Rectoria, el Juan masover de cal Tulleuda i el Marcel de can Front per netejar el cementiri, la plaça i l’entorn de l’escola.

Sort n’hem tingut d’una bona colla de desbrossadores i sobretot del tractor de cal Baró que ha carregat dues vegades el remolc d’herba.

La brigada de voluntaris acabant la neteja

Llocs de la Caminada: la Ventolana

Cara nord de La Ventolana des del revolt de Font Fanerals

La Ventolana és el cim de la caminada d’enguany. La seva vista des del revolt de  fonts Fanerals és espectacular, un desnivell impressionant en poc espai, més de 500 metres. És un immens roc travessat per franges de vegetació. A la caminada però el pujarem per l’oest fent el cim amb només uns escassos cent metres de desnivell. A la dreta de la primera imatge es veu el coll per on ens enfilarem.

La Ventolana forma part d’un serrat amb altres relleus curiosos que van des de l’Hostal del Vent, a ponent, fins a la Torreta, la casa de Capdevila i acaba a la presa de la Llosa del cavall, a llevant.

Al nord les seves aigües desguassen a la Vall de Vilamala i a migdia a les rases tributàries del Torrentaller, totes al Cardener.

Cara sud de la Ventolana. La línia vermella indica part del recorregut de la caminada
biennal de Canalda. Al fons destaca la serra d'Encija

10 anys de full informatiu

El full informatiu de Canalda, Kanavita, ha fet una dècada. El primer número va sortir el març del 2006. Deia a la pàgina inicial: Aquest full que tens a les mans pretén ser un mitjà de comunicació entre tots els canaldencs. No té cap més ambició que aquesta: voldríem que coneguessis les notícies de Canalda de primera mà i que sempre que ho creguis convenient hi fessis les teves aportacions. Em sembla que el primer objectiu l'hem complert amb escreix. Sempre que hem sabut alguna notícia l'hem donat a conèixer.

També hi posàvem: Perquè no ens volem crear una nova obligació i perquè no sempre hi ha informacions per explicar, aquest full no tindrà cap periodicitat fixa; sortirà quan estigui ple i tinguem temps per confeccionar-lo. Esperem les teves aportacions i, perquè no, la teva crítica. Recoi! Per no crear-nos obligacions ha sortit quasi mensualment! 10 anys X 12 mesos, són 120 números. Aquest el darrer. Des de l'any 2012 aquesta informació també apareix en el bloc Kanavita que a més té l'al·licient que s'hi pot penjar més fotografies i també arxius sonors.

Full informatiu de Canalda.
Número 1 del març de 2006

Kanavita. Full informatiu de Canalda.
Maig del 2016

Tòtem al puig Sobirà

En l’assemblea ordinària de la Comissió Canalda 1100 anys del passat trenta d’abril es va aprovar col·locar un tòtem al puig Sobirà. Aquest element, de dos metres d’alçada, serà de ferro rovellat per tal d’integrar-se en l’entorn. La secció serà en forma d’ela per encaixar-hi una arqueta per al llibre de firmes. Al mateix temps hi haurà un topall per obligar la tapa a baixar per gravetat, cobrir la caixa i evitar l’entrada d’aigua o neu. A la part frontal hi haurà escrit amb lletres grosses PUIG SOBIRÀ i l’alçada de la muntanya, 1.938 metres. Finalment, a la part superior hi haurà l’església de Canalda perforada sobre la xapa inclinada. Aquest element ha estat dissenyat per l’arquitecte Antoni Padullés.

El puig Sobirà és un dels cims emblemàtics del municipi d’Odèn i la part superior és mont públic de Canalda. Té dos pics separats quasi cinc-cents metres i amb una diferència de quinze metres d’alçada. Es dóna la paradoxa que els excursionistes fan el cim secundari pensant-se que han arribat al punt més alt ja que aquest té un vèrtex geodèsic. El nou element el col·locaríem al pic més alt de la muntanya.

Dins de la caixa hi haurà una llibreta, un bolígraf i un llapis per tal que tothom que assoleixi el cim en pugui deixar constància. També hi posarem un número de telèfon a la penúltima pàgina perquè en el moment que la llibreta estigui plena puguin avisar i substituir-la. Les llibretes plenes es dipositaran a l’Arxiu Comarcal del Solsonès, al fons de la Comissió.

En resum aquest nou element pretén identificar el cim, evitar les confusions amb el pic secundari, permetre que la gent hi deixi la seva empremta i crear un símbol que identifiqui el cim.

Ara ja només queda la part més complicada. Carregar aquest element, el material necessari per fixar-lo al terra i pujar-lo al cim.

Planell entre els dos cims, el major o Sobirà (1.938 m) darrere dels excursionistes i el menor

o jussà (1.923 m) al fons de la foto

El puig Sobirà vist per la cara nord. Es poden apreciar els dos cims, el més alt a l’esquerra de 1938 m

Festa Major de l'Ascensió

Les priores a punt de repartir els tradicionals rams

El passat 8 de maig, un dia gris, plujós i rúfol, vam celebrar la Festa Major de l'Ascensió. Al matí es va fer la missa amb poca assistència de gent i va acabar la festa amb un dinar col·lectiu a Cambrils. Aquest any vam substituir el dinar de plats compartits pel restaurant, vam canviar la feina i l’estrès de cuinar per la taula parada.

Obres a Sant Julià de Canalda

S'han enfonsat tres rajoles de la nau dreta de l'església de Canalda. El petit ensorrament s'ha produït a tocar d'una tomba, segurament degut a filtracions d'aigua. El passat dimarts, tres de maig, va venir l'arqueòleg Antoni Caballé dels Serveis Territorials a la Catalunya Central depenent del Departament de Cultura de la Generalitat per veure l'abast del sinistre i la possibilitat d'aprofitar les obres per fer alguna intervenció arqueològica. En els edificis històrics no es pot fer cap obra sense la presència d'un arqueòleg.

El Sr Caballé va trobar molt interessant l'edifici i va confirmar la necessitat de fer-hi alguna intervenció. L'edifici actual sembla que és obra del segle XII, modificat el S. XVIII. De totes maneres la seva existència està documentada des del segle X. Per tant, poder fer algunes cates ens permetria saber si l'antiga església preromànica era al mateix lloc i potser trobar-hi les restes d'algun mur, absis o enterrament.

Rajoles enfonsades al creuer dret

Refan la teulada de la Rectoria

Refent la teulada de la Rectoria

Aquest començament de maig estan reparant la teulada de la Rectoria. Es trobava en molt mal estat, els dos darrers llogaters en van marxar fastiguejats per l'aigua que els entrava a casa cada vegada que plovia. El 2 de novembre de l'any passat la pluja va ser torrencial i no es donava l'abast a posar-hi galledes. Finalment aquest inici de maig, el paleta Besora de Sant Llorenç s'ha fet càrrec de la reparació que ha consistit en canviar les llates en mal estat, alguns caps de biga i substituir les teules trencades. Ens comentava en Ramon que n'ha canviat unes cinc-centes. De totes maneres per fer una feina definitiva i ben feta s'haurien d'haver substituït les bigues i haver fet una bona solera de formigó i aïllament. Celebrem que les cases es mantinguin, tots sabem que si cau la teulada s'enfonsa la casa. De moment està salvada!

La Rectoria, com diu el seu nom, era la residència del rector que a més de fer les feines pròpies de l'ofici també feia de pagès i sovint de mestre. El darrer rector que hi va residir feia classes als minyons del poble a més de cuidar l'hort de la Rectoria proper a la casa. El que més crida l'atenció d'aquest edifici és que estigui tan separat de l'església.

En Ramon Besora i el manobre sobre la teulada de la Rectoria

La Rectoria de Canalda