Entrades populars

dilluns, 27 de maig del 2013

Canalda: fites o cadastre

En els darrers mesos s’ha dut a terme l’amidament d’una finca de 500 hectàrees a Canalda, a l’Alt Solsonès, al peu de la muntanya del Port del Comte.

Es tracta d’una finca bàsicament forestal, de gran bellesa, amb alguns terrenys de pastura i moltes cingleres. En destaca sobretot la fauna, hàbitat entre d’altres de porc fer, isard, cabirol, voltors i rapinyaires varis. El nucli de Canalda també destaca pels més de 1000 anys d’història.

Objectiu del treball topogràfic
L'abandonament de les zones rurals i de muntanya des de fa més de 50 anys ha provocat en molts casos el desconeixement dels termenats (límits) per part dels seus propietaris o hereus.

En aquest cas considerem que el més important d’aquest treball és, amb l’ajut del propietari, realitzar una bona catalogació i georeferenciació de totes les termes (o fites). Això ens permetrà assegurar la coneixença de les fites més enllà del seu actual propietari o, si s’escau, la seva restitució.

És important remarcar que les persones coneixedores d’aquests termenats acostumen a ser persones grans i que amb la seva desaparició es poden perdre aquests coneixements per sempre més.

També hem de tenir en compte que disposar d’aquest treball ens pot permetre solucionar discrepàncies amb el cadastre o amb el registre, a més d’obtenir la superfície real de la finca.

El treball es fa amb GPS  amb una precisió dels punts centimètrica o sub-mètrica per a zones amb molta densitat de vegetació.

Tipus de termenats
En trobarem de tres classes: fites (termes), elements naturals (rases, torrents, carenes,...) i elements creats per l'home (marges, camins, murs,...)

Fites o cadastre
El fàcil accés al cadastre per Internet ha fet que molts propietaris hagin obviat les fites que delimitaven la seva finca alhora que donaven total credibilitat al cadastre, oblidant que la funció d’aquest és merament recaptatòria. Res més lluny de la realitat.

En aquest cas el topògraf ha hagut de dedicar part dels seus esforços inicials a convèncer el propietari que el que necessita realment és aixecar les seves fites i obtenir així la superfície real de la seva finca.

Termenejar
Si pretenem obtenir un document encara més útil, ens caldrà termenejar amb els veïns (en castellà “deslindar”). Els veïns mostraran la seva conformitat o no i, si s’escau, signaran les respectives actes d’atermenament. Mitjançant aquestes actes podrem fer que el cadastre corregeixi els seus errors (és un procediment que s’anomena esmena de discrepàncies).

Marc Sanllehí 

dimarts, 21 de maig del 2013

Festa Major de l'Ascensió

La festa major de l’Ascensió és la festa
de la primavera. La natura desperta
i omple de flors i brots verds tots els racons

El diumenge 12 de maig es va celebrar la festa Major de l’Ascensió. Tal com estava previst, a les 11 del matí es va fer la missa i a la sortida ens esperaven les priores amb uns bons ramets de flors.
Al migdia es va fer el tradicional Sant Servis, el dinar de festa major on tothom portà un plat cuinat i en menjà de tots. Va anar molt bé, hi havia varietat de primers, segons i postres: musclos a la llauna, amanida de pèsols i tonyina, esqueixada, sípia amb pèsols, pollastre rostit amb prunes, pa de pessic, mató, pasta de full amb cabell d'àngel, maduixes,...
Els comensals a mitja feina
Alguns dels plats del Sant Servis


dissabte, 27 d’abril del 2013

Cinc anys del soterrament de la línia elèctrica

Vista de Canalda abans de treure la línia elèctrica
Aspecte de Canalda sense la línia aèria
Finalment, l'any 2008 es va soterrar la línia elèctrica. Aquesta que feia catorze anys que era aèria i omplia de pals de formigó tot el nucli de Canalda es va substituir per una altra que passa colgada al costat dels camins. A més es va aprofitar per substituir el transformador que abans era visible dalt d’un pal a prop de l’escola, per un altre de més gran situat dins una caseta més amunt de can Front. Aquesta caseta es va recobrir de pedra.
Aquesta iniciativa ja es gestava des de feia anys. Quan es va renovar la xarxa d’aigua es van aprofitar les rases per posar-hi els tubs per on havien de passar els fils elèctrics.
Altres indrets de Canalda ja s’havien anticipat soterrant els cables. Primer va ser Cavallera que va colgar la línia i va fer tota la instal·lació de les gàbies de falcons soterrada. Després ho van fer les cases de Puig-arnau on des de fa anys frueixen de la comoditat de l’electricitat i de la bellesa del paisatge.
De colgar la línia de Canalda se n’ha fet càrrec la companyia Elèctrica de Guixés i s’ha pagat amb un ajut del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC).
L’obra estava pressupostada en 112.896,59 euros. L’Elèctrica de Guixés va fer una oferta que rebaixava un 15% el cost projectat. Dels 95.932 euros que ha costat, el PUOSC en va aportar 89.379,84, l’Ajuntament d’Odèn 3.000 i l’Entitat de Canalda 3.552,16 euros.
A més cal sumar-hi l’elaboració del projecte i la direcció de l’obra que ha anat a càrrec de l’arquitecte Antoni Padullés. El cost de la direcció i del projecte ha estat de 7.817,38 €, dels quals el PUOSC en paga 6.253,90 i l’EMD de Canalda els 1.563,48 restants.
La millora visual és innegable i el canvi d'ubicació del transformador ha estat un encert tant perquè s'ha allunyat l'aparell de l'escola com perquè l'alta tensió no entra al nucli.




dimarts, 9 d’abril del 2013

El llibre del GR-1, l'Històric. Un camí de Gran Recorregut


GR significa sender de gran recorregut. El GR és un camí senyalitzat amb marques de pintura blanca i vermella de més de 50 quilòmetres. Avui dia se'n troben per gran part del món. A Catalunya es van començar a senyalitzar els anys 70 del segle XX i ja n'hi ha més de 30.
El GR-1 comença al costat de les ruïnes d'Empúries, a la Costa Brava, arriba fins el Pont de Muntanyana i continua cap a terres aragoneses. Tot resseguint les terres prepirinenques, passa per Banyoles, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Sant Pere de Graudescales, el congost de Mont-rebei... i per Canalda.

Toni Strubell Trueta amb dos dels au-
tors de la Guia el dia de la presentació
El tram que va de coll de Jou a Odèn el va netejar i senyalitzar la Comissió Cultural Canalda 1100 anys, l'any 2004 per fer-hi la caminada popular de Canalda tot recuperant l'antic camí ral. Justament en aquest tram hi coincideixen dos GR: l’1, l’Històric i el 107 o dels Bons Homes.

Els 403,5 km del recorregut estan dividits en 25 trams, entre 11 i 24 km cadascun. Els trams número 16 i 17 són els que transiten per Canalda. El primer d’aquests va des de Sant Llorenç de Morunys a Cavallera amb un recorregut de 13,4 km i el segon de Cavallera a Cambrils, de 14,6 km.

El llibre que descriu el camí està escrit per Jordi Embodas, Josep M. Jerez i Josep Jordana i es va presentar al local del Centre de Natura d’Odèn, el diumenge 10 de febrer de 2008. La presentació va anar a càrrec de dos dels autors, i de Toni Strubell, destacat promotor i impulsor d’aquest camí de Gran Recorregut que l’ha fet fins al País Basc i n’ha publicat alguns articles a la revista Presència.
La guia que s’ha editat conté mapes i la descripció del tram català que, com hem dit, va des de Sant Martí d'Empúries fins al Pont de Muntanyana.
Si voleu informació actualitzada dels GRs que creuen Catalunya podeu clicar al web de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.






dilluns, 1 d’abril del 2013

El cementiri de fa 100 anys


A la porta del cementiri de Canalda hi trobem la inscripció de 1913.
Aquesta mateixa data es repeteix en els primers nínxols que trobem a l’entrar. És indubtable que la paret d’entrada al cementiri, la porta i els primers nínxols fan 100 anys.
Aprofitarem aquest aniversari per explicar algunes curiositats d’aquest lloc. Les antigues parròquies sempre tenien adossat el cementiri a la paret de l’església i això tant es feia en un poblet com Canalda com a la catedral de Solsona. Al segle XIX molts d’aquests cementiris es van traslladar als afores dels pobles i les ciutats per motius higiènics. Es volia evitar que els microbis de les persones que morien per infeccions continuessin propers a la població. El trasllat del cementiri lluny de la població era costós i no es va fer en llocs petits com Odèn o Canalda.
Era costum fer els enterraments a terra, es feia un forat i es dipositava el fèretre al fons i després es tapava. Els pisos de nínxols i els mausoleus no es coneixien.

A Canalda hi ha una altra particularitat, cada família tenia assignada una parcel·la i aquest espai estava marcat amb el nom de la casa. Sobre la paret que envolta el recinte hi ha els noms de les cases gravades a la pedra, com es veu en les imatges del costat.
L’any 1913 es va fer una important remodelació. La porta d’entrada és d’aquest any, però també les paret de ponent i del nord amb les corresponent pedres de secció triangular que coronaven el mur. En aquestes pedres s’hi van gravar novament els noms de les cases que ja hi havia. Les dues darreres fotos de la dreta són d’aquesta època.
Si algun dia es refan les parets de llevant i migdia cal conservar aquestes lloses amb els noms de les cases per la seva singularitat.
Però qui va fer aquestes obres? Quant van costar? No coneixem ningú viu que aquell any tingués ús de raó i ens ho pugui explicar. Tampoc hem trobat documentació a l’arxiu parroquial. Però els nínxols ens donen alguna pista.
A la part superior, a més de posar-hi l’any de construcció, 1913, hi posa Propietat J. Muntada. Aquest cognom és molt freqüent a Canalda. Segons el padró, als anys 20 del segle XX hi havia Muntades a Soldevila, Puig-arnau i cal Costa. En aquestes dues darreres cases el nom dels dos caps de casa comença per una jota, Joan i Josep respectivament. La memòria popular diu que l’obra la va encarregar el Joan Muntada Solé de Puig-arnau i la van pagar els veïns que hi tenen nínxol.

dimarts, 19 de març del 2013

Dir-se Canalda de cognom

Fragment d'una llosa d'una tomba a
l'església parroquial de Sant Llorenç
de  Morunys

Molts dels nostres cognoms són d'origen medieval i procedeixen de l'ofici o professió que tenia la família (Farré, Cusidor, Colomer, Ollé...) de noms de ciutats i pobles (Solsona, Cardona,...), del nom del pare (Ferràndiz, Antúniz, Arnau,...), de llocs naturals o situacions geogràfiques (Espuga, Coma, Vila, Corominas,...), de sobrenoms, etc.


Algun d'ells és molt freqüent com Farré, en canvi d'altres són escassos. En aquest segon grup trobaríem el de Canalda. Tothom que se'n diu té algun avantpassat llunyà que prové del peu del puig Sobirà. 
Ferran Mascarell i Canalda
a la pàgina oficial de la Generalitat
http://www.govern.cat/pres_gov/
govern/ca/govern/consell-executiu/
mascarell.html [2013]

Aquest cognom el trobem repartit per tota la geografia dels Països Catalans, també en algunes províncies d'Espanya i fins i tot per Europa i Amèrica. Només cal escriure Canalda en un buscador d'internet i ens apareixen una munió de pàgines.


A Catalunya hi ha 413 persones (Idescat, 2012) que se'n diuen de primer cognom i 413 de segon (Idescat, 2012), tot i que algunes d'aquestes tenen els dos cognoms repetits com el Josep Canalda i Canalda de Cunit que ens visita de tant en tant. El lloc on hi ha més Canaldes és a les comarques de Tarragona, sobretot al voltant del riu Ebre, i al Barcelonès molts dels quals han nascut a Tarragona o són fills o nets de tarragonins.

Molt probablement en la reconquesta de les terres de l'Ebre als àrabs, es van repoblar aquells paratges amb gent vinguda del nord, alguns dels quals se'ls coneixia amb el nom del lloc d'origen, Canalda.
Hi ha algunes persones de renom que fan publicitat del cognom: Mireia Canalda, la model, que en aquest cas és el nom artístic ja que no es diu així. El Conseller de Cultura del darrer govern Maragall i també del govern Mas i que va ser molts anys regidor a l'Ajuntament de Barcelona  es diu Ferran Mascarell i Canalda.
Web de la Mireia Canalda [2007]

L'any 2007 vam escriure la Mireia Canalda tot preguntant-li perquè s'havia posat Canalda de nom professional i ens va respondre així:


Hola amic.

Sí, el meu cognom real no és Canalda, però sí l'és de la meva mare i àvia. Quan vaig començar a fer de model, jo era l'única Mireia que hi havia, per tant només em coneixien pel meu nom. Més endavant van venir altres Mireies, i em van demanar que em posés el cognom. Jo em dic Mireia D* P*. D*, no m'ha agradat mai i P* resultava ser molt difícil pels estrangers. Sempre havia dit que m'encantava el cognom de la meva iaia i me’l vaig posar. Segueixo sent la Mireia D* al d.n.i. però professionalment sóc la Mireia Canalda. També em va genial pk la gent no pot cercar la meva adreça ni telèfons, ja que aquesta persona no existeix. 

Ara entraré a la pàgina del poble.

Moltes gràcies i arreveure

Mireia Canalda

diumenge, 17 de març del 2013

Calçotada a Canalda


El diumenge 10 de març vam fer una calçotada quasi 100% canaldenca. No volem dir amb això que aquesta festa gastronòmica sigui pròpia del Prepirineu però si que els ingredients eren d’aquesta terra. Els calçots eren de l’hort de cal Tulleuda i el porc de la matança  de Canalda.

Una trentena de persones ens vam aplegar al voltant de la taula per fruir dels calçots del Juan i la salsa de la Cati i la Manoli, carn variada i postres de la Cati i l’Helena. La Lola va fer uns pitets per l’ocasió que donaven color i servei als dits bruts de carbó.

Ara ja estem esperant la propera cita gastronòmica: el “santservis” on tothom cuina un plat i en menja dels altres.

Els fogoners enmig de la boira baixa provocada pel fum
i els calçots
Els parroquians de Canalda enfeinats amb els calçots

dilluns, 4 de març del 2013

EMD de Canalda. 40 anys


El 8 de juliol de 1973 en presència de l’alcalde d’Odèn, Joan Casals Ribera, prenen possessió dels seus càrrecs  el primer alcalde-pedani de Canalda, Joan Pujantell Solà de Cavallera Baixa, i els dos vocals Josep Ollé Bajona de cal Baró i Josep Guilanyà Fornell de Puig-arnau.

Segell de l’Entitat amb l’àguila imperial
de la dictadura franquista


Després del jurament protocol·lari i preceptiu de servir a España, de lleialtat a Franco, de fidelitat al Movimiento Nacional i a les lleis del Reino (sense rei), tanquen la sessió i immediatament n’obren una altra per fixar els límits territorials de Canalda i la segregació patrimonial.

Després de 40 anys moltes coses han canviat. A partir dels llibres d’actes de l’Ajuntament d’Odèn i de l’EMD de Canalda, hem pogut recopilar algunes dades.

El 9 de març de 1973 el Consell de Ministres aprovava la creació de l’Entitat Local Menor de Canalda. Vint dies després el ministre de Governació enviava al Governador Civil de Lleida l’acord i aquest el trametia cinc dies després a l’Ajuntament d’Odèn.

El 13 de maig del mateix any l’Ajuntament d’Odèn en un Ple extraordinari amb la presència de l’Alcalde i tres dels cinc regidors es constituia l’Entitat i es designaven els dos vocals.

Escut actual de l’Entitat
Municipal Descentralitzada
de Canalda.

El que ve després ja ho hem explicat: el dia 8 de juliol prenien possessió els membres de la Junta de veïns i 14 dies després l’Ajuntament d’Odèn aprovava els límits i els béns que l’Entitat ja havia proposat.

Aproximadament un mes després l’alcalde d’Odèn és cessat i en el seu lloc s’hi posa Josep Sala Pujantell. Desconeixem si la constitució de Canalda hi va tenir alguna cosa a veure.

Respecte al territori, el Ple de Canalda va aprovar els límits parroquials, tot i que no coincidien amb els civils. Una delimitació ben ambigua si tenim present que la Borda és de la parròquia de Canalda però civilment d’Odèn i les Planes és del municipi de Guixers malgrat pertànyer a aquella parròquia.

L’inventari de béns també és imprecís: la finca rústica de Torrent d’Urdoll, Portet i Puig Sobirà de 222 hectàrees i l’escola de Canalda que llinda al N amb terres de cal Costa, o sigui can Front, al S i l’O amb terres del Reguer i a l’E amb el camí de Canalda.


Les reunions es feien a casa del secretari, a cal Daveses, al carrer del Castell a Solsona. Aprofitaven els divendres que hi havia mercat per trobar-se.

El 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques postfranquistes i el primer alcalde-pedani elegit directament pels canaldencs va ser el Jesús Bajona de cal Costa.

Les esplugues: Esplugapalla

El territori de Canalda està ple de balmes. En trobem a la Roca de Canalda i també a les parets de les nombroses rases. Crida l’atenció que la majoria se les anomena esplugues, excepte les de l’esquerra de la riera de Canalda que es coneixen com a baumes. Uns quants noms d’exemple: espluga Tremosa, espluga Malera, les Esplugues, però en canvi bauma Negra, bauma del Ramon.
Estat en que es trobava Esplugapalla el 2010.
Les parets eren bastant senceres tant
per la dificultat d’accedir-hi com perquè estan
 a recer de la pluja

Estat actual d’Esplugapalla.
Va ser restaurada el segon semestre
de 2012


Les imatges que us mostrem són de l’Esplugapalla una balma habitada en temps no massa reculats. En tenim coneixement per alguna partida de defunció però també per l’existència d’un forn de pa. Antigament totes les cases de pagès es feien el pa i el forn sempre estava proper o enganxat a la masia. Precisament pel llarg procés que requereix l’elaboració, fermentació i cuita del pa, no el podien tenir gaire lluny.
Detall de les construccions d’Esplugapalla

Recentment s’han recuperat els edificis d’Esplugapalla, i ens n’alegrem, respectant les restes que encara es conservaven. Fins i tot s’ha recuperat l’antic forn de pa.