Entrades populars

diumenge, 17 de febrer del 2013

Els cigalons de Canalda

El Pont d’Arcalís és un grup de música tradicional que des de fa més de 30 anys recupera i divulga la música i la cançó del Pirineu.

Entre el seu repertori hi ha “Els Cigalons de Canalda”, cançó que han cantat per tota la geografia catalana i també a Canalda en dues ocasions, el 2005 i el 2010.

A continuació transcrivim la cançó “Els cigalons de Canalda” extreta del disc Balls i cançons del Pirineu. Al final del text podeu clicar la imatge per veure i sentir un fragment de l'actuació de Pont d'Arcalís per la Festa Major de Canalda.


Adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda;
lo Tulleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava.

Lo Tulleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava;
adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda.

Lo Llop se’n feia el valent,
tras dels altres caminava;
anaven tocant los ballets
amb una canya esquerdada.

Anaven tocant los ballets
amb una canya esquerdada;
lo Llop se’n feia el valent,
tras dels altres caminava.

Argelagues, romanins
i foscor de matinada;
tornaven los cigalons
de la festa de Canalda.

Tornaven los cigalons
de la festa de Canalda;
argelagues, romanins
i foscor de matinada

Aiguardent i gots trencats
el músic que no parava;
flabiol i tamboret
i aquell bot mai s’acaba.

Flabiol i tamboret
i aquell bot mai s’acaba;
aiguardent i gots trencats
i el músic que no parava.

Adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda;
lo Tulleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava.

Lo Tulleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava;
adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda.

  
Vídeo de l'actuació del Pont d'Arcalís a Canalda per la Festa Major de 2010. A partir del minut 8:25 hi podeu escoltar Els Cigalons de Canalda. Imatges gravades per Josep Maria Berenguer "Xarli".

En aquest altre vídeo hi ha la versió que en feu Roger Mas per la Festa Major de 2007.
                  
              La cançó d'Els Cigalons de Canalda cantada per Roger Mas.

dimecres, 13 de febrer del 2013

Avenc Montserrat Ubach. 50 anys

L’avenc Montserrat Ubach a la zona coneguda com Torremàs.
Dins un cercle es veu la boca superior penjada a mitja paret.
Per arribar-hi cal baixar per la canal de la dreta amb un fort pendent.

Fa 50 anys la joveneta Montserrat Ubach va baixar per primera vegada al fons de l’avenc que porta el seu nom. Durant molts anys va ser l’avenc conegut més profund de Catalunya.

El llibre Grans cavitats de Catalunya de Ferran Cardona i Oliván, editat el 1989, ens en dóna informació detallada. Escriu que l’any 1968 es publicaven les 23 cavitats de més de 100 metres de profunditat i l’avenc Montserrat Ubach apareixia en primer lloc amb 210 metres. Onze anys després ja són 28 els avencs amb més de 100 metres de fondària i el Montserrat Ubach és el segon amb la profunditat rectificada, 202 m. El 1983 surt en quarta posició. Durant 15 anys, de 1963 a 1978, va ser considerat l’avenc més profund de Catalunya.

Aquest avenc, que ja era conegut per la veïna casa de Cavallera, va ser descobert per la Montserrat Ubach i els seus pares l’abril de 1963. A principis de juny es va organitzar una expedició formada per membres de nou entitats i només es baixà fins a la cota –80 per falta de material. A finals de juny del mateix any s’assolí la cota més profunda.

Aquest plànol està tret del llibre Grans cavitats de Catalunya de Ferran Cardona i Oliván.  A la part superior s’hi veuen les dues boques comunicades per una rampa. La boca superior està uns 10 metres per sobre de la que normalment s’accedeix.

Per arribar al fons cal baixar 7 pous, la majoria de més de 20 metres de profunditat. L’any 1985, l’Espeleo Club de Gràcia van baixar un pou paral·lel que arribava a una profunditat de 83 metres. En el plànol es veu a l’esquerra de la cavitat principal.




dimarts, 5 de febrer del 2013

L’Estudi de Canalda


Cal Costa. A la finestra superior
hi havia l'Estudi de Canalda
El vell Estudi
Els més grans de Canalda encara recordareu quan anàveu a estudi a can Costa, a la banda dreta de la casa. Al segon pis hi havia una sala amb un bon finestral on la mestra “nacional” feia classe als alumnes del poble. A més dels nens i nenes del nucli venien els de cases allunyades, a una hora de camí, com Cavallera o Encies. En alguns casos era més llarg el trajecte que l’estona d’estudi com ens recordava el Joan Serra d’Encies:
D’escola res, me cagum des. D’escola ens en feien una hora i en teníem dugues de camí: per nar-hi estàvem una hora, per tornar estàvem una altra i a estudi n’hi estàvem una. Fèiem una hora al matí i tornàvem a casa a gordar. L’estudi ens el feia una dona que no pensava pas amb estudis, perquè hi havia un pastor allà a Canalda i sempre anava amb aquell pastor, embolicats amb una manta. Llavors tenia de catorze a quinze anys.
A escola hi anava amb el Baró. És del mateix any que jo, té 86 anys. Després hi havia el d’Encies que té un any més que jo; ara s’està a Sant Llorenç. Hi havia dugues noies o tres que també anaven a escola. Estàvem tots junts a la mateixa classe. Després, aquí, a vegades, a l’estiu se llogava un noi que sapigués de fer d’escola i ens ensenyaven una mica aquí també. Dos o tres anys l’havíem tingut una temporada a l’estiu.” (Tret del llibre: Caminada popular de Canalda 2003. Encies.)
Per pujar a l’estudi calia entrar per cal Costa, l’espai i les condicions no eren les més adequades. El dia 30 d’abril de 1925 en una acta de la Junta Local de primera ensenyança  es deia que las condiciones de salubridad e higiene de los locales es malisima en Canalda i més endavant continuava deben hacerse las reformas siguientes: En Canalda procurar un local nuevo o evitar que para entrar en el local-escuela se tenga que pasar por las habitaciones de la Sra. Maestra”. A la part central de l’edifici de can Costa hi vivien els propietaris de la casa i a ponent els masovers.

L'escola el 2012
La nova escola
Finalment es va construir l’escola l’any 1957. Com que sembla que es més barat fer-ne quatre que una, es van fer també la de la Valldan, Cambrils i Odèn, totes amb el mateix patró. Cal Reguer va donar el terreny en una ubicació dins el nucli, propera a l’antiga escola i prop del camí.




I qui les va pagar?

Ingressos per pagar el cost de les escoles
Pressupost extraordinari 1953-57
Ajuntament d'Odèn
Venda de fusta del Mont 107
787.000,00
Venda de fusta del Mont 108
215.360,80
Interessos de la caixa
14.009,96
Aportació de l'estat per Odèn
85.086,21
Aportació de l'estat per Cambrils
85.086,21
Aportació de l'estat per Canalda
81.364,32
Aportació de l'estat per la Valldan
75.473,27
TOTAL
1.343.380,77
Les quatre escoles van costar 1.343.380,77 pessetes (8.074 €. Ara, amb això, només canviaríem les finestres d’una sola classe). Si suposem que el cost de cadascuna de les escoles va ser similar vol dir que l’Estudi de Canalda va costar 335.845,19 pta (2.018€). Aquesta quantitat va ser pagada en un 24% per l’estat i la resta amb la venda de la fusta dels terrenys comunals, el mont 108 de Canalda i el mont 107 d’Odèn. 

Tota escola ha de tenir un pati i en aquesta és difícil determinar-lo ja que està voltada per un camp obert. Ara bé, si ens guiem pels inventaris que l’ajuntament d’Odèn feia, el pati podria ser un espai amb fort pendent situat sobre l’escola. El “Inventario de los Bienes Patrimoniales y los de dominio público” de l’1 de gener de 1958 deia: “Linda por el Norte con tierras de Can Costa, al Sur con la Finca Regué, al Este con el Camino de Canalda y al Oeste con la Finca Regué.
L'Estudi de Canalda al peu de la Roca
Com ja sabeu, l’escola es va tancar ja fa anys per falta de clients i des de llavors va servir de sala de ball per la Festa Major, darrerament de sala de reunions de l’EMD de Canalda i de la Comissió Canalda 1.100 anys i de local social per activitats culturals i festives.

I no hem dit res del pis de la mestra. Aquest, situat a ponent era l’habitatge habitual de les mestres. Té una cuina, menjador, lavabo i quatre habitacions. Des de fa anys es lloga com a segona residència pels caps de setmana i els ingressos serveixen per mantenir l’escola i ajudar l’EMD de Canalda.