Caminada de Canalda

 

Us podeu descarregar l'itinerari aquí.

Espurnes Barroques a Canalda

Cala Rita sota la Roca de Canalda

 

Espurnes Barroques és una fundació que organitza activitats culturals, especialment musicals, centrades en el període barroc i situades a la Catalunya Central, en pobles i ciutats del Solsonès, el Bages, l’Anoia i la Segarra que tenen un important i singular llegat barroc.

En aquesta sisena edició, el dissabte 10 de juny, van organitzar per primera vegada activitats a Canalda. A les sis de la tarda es va fer una Passejada pel peu de la Roca guiats per Marcel Camps que va explicar algunes característiques geogràfiques de la zona. Els inscrits a l’activitat van poder fruir d’aquest paratge amb la imponent paret i les dues balmes on havien viscut la Rita Muntada i l’Andreu Parcerisa. Les pluges dels darrers dies van reviscolar les fonts i les parets rajaven d’aigua.

A dos quarts de vuit del vespre havia de començar el concert A vol d’ocell a l'amfiteatre del Zoo del Pirineu, tot acompanyant la música barroca amb el vol d’una òliba, un xoriguer i un duc, però una intensa pluja va anar endarrerint l’inici. Finalment, ens vam traslladar a l’església de Sant Julià de Canalda per fruir de la música interpretada per Inés Moreno-Uncilla, professora de clavicèmbal. Les peces seleccionades eren dels músics francesos Couperin, Rameau, entre d’altres, i temes relacionats amb els ocells. També es va estrenar una peça de Joan Magrané. En finalitzar vam poder degustar un tast del restaurant Monegal i el vi de Roc Falcon.

Concert de clavicèmbal a l'església de Sant Julià de Canalda

La caminada de Canalda aplega més de 500 persones

 

Sortida de Sant Julià de Canalda. Foto: Montse Pujantell

Si haguéssim de resumir en una paraula la jornada de diumenge 18 de setembre a Canalda, seria: satisfacció. Els participants, en els controls i a l’arribada, manifestaven amb alegria la bellesa del paisatge, el dia esplèndid, la senyalització... el servei de controls i l’organització. Satisfacció també de la seixantena llarga de col·laboradors que veien com tot transcorria amb fluïdesa i sense entrebancs.

Encara era negra nit quan començaven a arribar els primers cotxes i omplien el prat de cal Costa que va quedar petit amb tants vehicles. La gent recollia els dorsals en una de les cinc taules de la sortida i deu minuts abans de l’hora prevista començaven a enfilar costa amunt en direcció a la roca de Canalda on els esperava el primer control.

Recollida de dorsals

Sant Julià de Canalda

Part dels avituallaments que alimentaven i hidrataven als caminaires eren productes de proximitat: al primer control galetes cruixents de cal Camps; a l’esmorzar, a la Borda, pa del dia i botifarres fetes expressament per can Solvi, sense conservants. L'aigua era de la font del Vermell i les pomes del tercer control, de la Vall de Lord. Quasi tot quilòmetre zero excepte els participants que venien de tot Catalunya.

La majoria eren de Solsona (215), seguits dels de Sant Llorenç de Morunys (22) i Olius (21) que amb la resta de la comarca sumaven una mica més de la meitat dels participants (267). La resta provenien d’arreu de la geografia catalana, des de Blanes a Tarragona. I encara n’hi hem d’afegir quatre que eren de Madrid.

Lluís Atcher animant l’esmorzar amb una viola de roda

Més de la meitat van fer el recorregut més suau, que de la Borda baixava a Cavallera després de planejar per sobre el Soler i contemplar les muntanyes lleidatanes. El 41% restant va optar per la ruta més exigent i fer els dos cims del puig Sobirà, després d’enfilar-se cap a la collada dels Forns i, pel camí, contemplar mig Catalunya.

Els que van anar a Cavallera van poder entrar a la restaurada ermita de Sant Martí i els del puig Sobirà, fer un pic de la famosa llista dels 100Cims. Alguns aprofitaven el camí per recollir rovellons. A l’arribada els caminants rebien una tassa de record, podien contemplar l’interior de l’església de Sant Julià de Canalda i fruir de la música en directe de l’acordió diatònic de Lluís Atcher. A la sortida es va donar un llibret amb explicacions i anècdotes dels llocs on es passava i un article sobre la vida a pagès a mitjan segle XX.

La caminada no hauria estat possible sense la col·laboració desinteressada de molta, molta gent, des dels que van preparar l’activitat i van netejar camins fins al nombrós personal que ens va ajudar el dia de caminada. També els propietaris que ens van facilitar el pas per les seves terres i especialment a cal Costa, la Borda i a Cavallera Alta (Roc Falcon) que es van bolcar perquè la caminada fos un èxit.

Aquesta ha estat la darrera edició de les caminades de Canalda que van començar l’any 2001. L’hem fet en record i homenatge a qui durant molts anys ens va ensenyar els camins, racons, noms i històries d’aquest poble, el Ramon de Cavallera, Ramon Pujantell Solà, fill de Cavallera Baixa.

Control de l’esmorzar a la Borda. Foto: Salvador José

La Borda

Control de Cavallera

Sant Martí de Cavallera. Foto: Dolors Ensesa

Diumenge 18, caminada a Canalda. El 16 es tanquen les inscripcions

 

Ca la Rita al peu de la majestuosa roca de Canalda

El diumenge vinent torna la caminada de Canalda. Aquesta activitat retorna per recordar i homenatjar a qui durant molts anys ens va ensenyar els racons i camins de Canalda, el Ramon de Cavallera. L’actual edició té molts atractius: surt de l’església de Sant Julià al nucli del poble i recorre la gran roca de Canalda per la seva base veient les múltiples coves i balmes del seu peu; ca la Rita és la més coneguda, però la roca té molts altres atractius, els ocells que hi nidifiquen o aprofiten els corrents d’aire per ascendir, les formacions rocoses, les vies d’escalada, els líquens, les construccions, el camí... L’esmorzar el fem a la Borda un mirador natural des d’on s’atalaia mig Catalunya. A partir d'aquí caldrà escollir itinerari: els més valents poden pujar al cim del puig Sobirà, una muntanya amb dos pics, perseguida pels col·leccionistes dels 100 cims. L’altra alternativa no és menys atractiva, passa per sobre el Soler amb àmplies vistes cap al Prepirineu lleidatà, va a l’ermita de Cavallera i retorna pel GR1, un camí senyalitzat que va d’Empúries a Astúries. Si mai el voleu fer, ja en tindreu un tros.

En sortir us donarem un llibret amb la descripció dels camins i un article que ens parla de la vida a Canalda a mitjan segle passat amb el protagonisme del Ramon Pujantell. Al llarg del camí els avituallaments i l’esmorzar ens retornaran les forces i hidrataran per fer el camí més agradable. I quan arribem a Sant Julià de Canalda ens obsequiaran amb un record, un objecte útil que ens recordarà aquesta contrada.

La caminada que va néixer el 2001 arriba al final i, amb aquesta edició es tanca. Segur que tant si feu un itinerari o l’altre fruireu d’un vell paisatge, gaudireu de les olors de les plantes aromàtiques i del bosc, coneixereu una rica vegetació, habitatges rurals... però sobretot us ho passareu bé caminant.

Les inscripcions d’aquesta edició són anticipades per internet, en línia, a través d’entradessolsones.com fins el divendres 16 de setembre, i les places són limitades. La caminada surt de Sant Julià de Canalda a partir de 2/4 de 9 del matí. Aquí hi teniu una mica més d'informació.

Caminada Popular de Canalda 2022

 

Inscripcions

Places limitades i inscripcions anticipades a entradessolsones.com Només fins el 16 de setembre

Hora de sortida: 2/4 de 9 des de Sant Julià de Canalda

Preu: 10 euros. De 6 a 12 anys, 7 euros. Inclou esmorzar, llibret, avituallament i record.

Presentació

La caminada d’enguany vol ser un reconeixement i homenatge a qui durant més de vint anys ens va ensenyar els camins i racons de Canalda, el Ramon Pujantell Solà que se’l coneixia amb el nom de la casa on va néixer, Cavallera. El desembre de l’any passat, ens va deixar. Va ser el president de la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys des de la seva creació a començament de segle. No només tenia el càrrec sinó que s’implicava en totes les activitats que aquests anys s’han fet a Canalda i per Canalda. Era molt bon home, altruista i un pagès savi. Com tanta gent de muntanya, no va allargar gaire el seu pas per l’escola i de molt jove va començar a treballar. Malgrat tot, si volíem saber el nom d’algun indret, el nom de les plantes i les seves qualitats, els antics camins o els límits de les propietats, històries recents de Canalda... tots recorríem al Ramon. Moltes de les coses que sabem dels peus del puig Sobirà ens les va ensenyar ell.

Itineraris

La caminada comença i acaba a l’església de Sant Julià de Canalda. D’entrada s’enfila cap al peu de la roca que va recorrent per la seva base. Passem a tocar de coves i balmes, esplugues com les anomenem aquí. La de ca la Rita és la més coneguda. Després de passar per la darrera, l’espluga Gràtines, ens arribarem a la Borda on farem l’esmorzar.

A partir d’aquest lloc s’ha d’escollir itinerari. El més fàcil baixa cap a Cavallera i retorna a Canalda resseguint el GR1 conegut com l’Històric. L’itinerari moderat és més exigent, està pensat per persones habituades a fer muntanya, el desnivell i els pendents més drets fan que sigui un recorregut més difícil. S’enfila fins els dos cims del puig Sobirà i baixa per la cara nord. Després de voltar-lo sortim als Colls, sobre la roca de Canalda i baixem per la Teuleria.

Els dos itineraris tenen molts ingredients que els fan atractius. L’arquitectura popular: velles masies —les cases de Canalda, Cavallera—, ermites romàniques com Sant Martí de Cavallera i Sant Julià de Canalda—, nombroses balmes —coves dels Moros, esplugues Malera, ca l’Andreu, ca la Rita, Gràtines—, però sobretot les àmplies vistes que ens mostren més de mitja Catalunya.

Malgrat que els dos itineraris tenen una longitud similar, entre 13 i 15 quilòmetres, el temps dels dos recorreguts és diferent. El puig Sobirà requereix més hores i més esforç físic. De ben segur que feu l’itinerari que escolliu fruireu, d’un paisatge, d’unes vistes, d’un territori que us encisarà.

Us hi esperem.

Notes:

1. El recorregut estarà senyalitzat amb cintes, fletxes i marques de pas barrat.

2. La sortida serà a Sant Julià de Canalda entre 2/4 de 9 i les 9.

3. Hi haurà controls d’avituallament durant tot el recorregut. Per esmorzar es donarà un entrepà de botifarra o formatge.

4. L’organització no es fa responsable dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllarà per tal d’evitar-los.

5.- El mal temps no serà obstacle per fer la caminada, si bé l’organització podrà modificar el recorregut o suspendre-la.

6. Si decidiu pel motiu que sigui, abandonar la caminada notifiqueu-ho al control més proper.

7. Si us plau, feu servir les bosses de deixalles que trobareu a cada control. No llenceu res pel camí que pugui embrutar la natura.

8. Si porteu gossos han d’anar lligats, ja que hi ha bestiar lliure i participants que els molesten.

9. Es recomana portar calçat adequat.

10. El control de l’esmorzar es tancarà a les onze del matí.

11. Aquesta activitat no és competitiva, respecteu el ritme dels participants.

Cartell de la caminada 2022

El cartell de la caminada de Canalda 2022 l'han fet a quatre mans, la Pilar Monmany i la Dolors Ensesa. La Pilar ha fet el dibuix que reprodueix la imatge de l'església de Sant Julià de Canalda i la Dolors el disseny. Properament, penjarem informació més detallada de l'esdeveniment.

Torna la caminada de Canalda. Trescant pels camins del Ramon de Cavallera

 

En la darrera assemblea de la Comissió Canalda 1.100 anys del 28 de maig es va acordar fer la caminada de Canalda aquest 2022. Aquesta activitat vol ser un reconeixement i homenatge a qui va ser president de la Comissió durant més de vint anys. El Ramon ens va deixar a finals del 2021.

El recorregut resseguirà els camins que tant havia trepitjat el Ramon i que tant estimava. Sortirem de l’església de Sant Julià de Canalda per pujar fins al peu de la Roca i resseguir-la de cap a cap tot passant per les coves dels Moros, les esplugues de ca l’Andreu i ca la Rita. Pujarem a l’espluga Gràtines i farem parada a la Borda on prendrem un bon esmorzar.

A partir d’aquí hi haurà dues opcions, la fàcil que baixarà a Cavallera i la moderada que pujarà al puig Sobirà. La de Cavallera passarà per la capella de Sant Martí i retornarà a Canalda per la Creueta. La moderada després de fer els dos cims del puig Sobirà baixarà cap a les Credes, traurà el cap als Colls, baixarà cap a les Saleres i Canalda per la mateixa Creueta.

Com era habitual a les caminades de Canalda, a més de l’esmorzar i altres avituallaments es donarà un llibret i un record als participants. Apunteu-vos la data a l'agenda: diumenge, 18 de setembre de 2022.

Amb aquesta activitat volem donar a conèixer una part del paisatge canaldenc i fer un merescut homenatge al Ramon Pujantell, a qui durant més de vuitanta anys va trescar per aquestes terres i ens va ensenyar molts dels seus racons i atractius.

Puig Sobirà des de Canalda

Comencem a la plaça de l’església (1.175 m), passem pel costat de l’Estudi i pugem per la dreta pista tot seguint les marques del GR1. Deixem a l’esquerra la caseta del transformador, passem la Casanova per sobre, travessem la carretera i per la mateixa pista continuem cap a llevant de la Roca de Canalda. Revoltem la Roca per la mateixa pista i uns metres més endavant de la rasa deixem l’ample camí per l’antiga pista a l’esquerra que passa per la roca despullada. Un revolt i sortim de nou a la pista en una petita esplanada anomenada la Teuleria (1.440 m). El nom i petits trossos de teulissos en delaten l’antic ús.

Les Saleres amb el Puig Sobirà al fons

Agafem un camí ample cap a l’oest i després sud, tornem a travessar la rasa de Comalba i enfilem fins a les Saleres (1.475 m). Continuem per un camí de ròssec que marxa en direcció al cim del Puig Sobirà, el corriol passa per l’obaga d’un estrat aixecat de conglomerat. Bastant més endavant agafem un corriol a l’esquerra. Si seguíssim recte també arribaríem al mateix lloc, però el de l’esquerra no és tan dret i més bonic, amb bones vistes cap a llevant i un formós bosc de pi rajolet. El camí, a estones planejant, ens va acostant al cap del cingle de la Roca de Canalda. Més endavant, en una cruïlla de camins agafem el de l’esquerra. Cap el nord veiem el relleu accidentat del Port del Comte: Gespeguera, Portet, torrent d’Urdoll, les Morreres, i més enfonsat, el tossal de l’Àliga. El recorregut segueix arran de carena, podem seguir qualsevol dels múltiples corriols de bestiar que hi ha.

Els Colls amb les Morreres al fons

Sortim a un prat de muntanya, els Colls (1.700 m). Si ens acostem arran de cingle i el dia acompanya, podem contemplar més de mitja Catalunya. Al nord les Morreres i, si girem en el sentit de les agulles del rellotge, Encija, Rasos de Peguera, Bastets, Busa, amb el santuari de Lord i Sòbol a sota, Montseny, Montcau i la Mola, Montserrat, les muntanyes de Tarragona, i als nostres peus la Depressió Central amb Solsona i el pantà de Sant Ponç que destaquen. La paraula coll normalment significa pas entre muntanyes i prové del llatí collum, però algunes poques vegades ha derivat de collis que significa puig o turó. A nosaltres ens sembla que aquest darrer significat és el que s’escau a aquests Colls.

Baixem una miqueta per travessar un collet i enfilem fins a una bassa. Ara el camí volta el Puig Sobirà planejant. Tot aquest camí és fresat pel pas habitual dels ramats d’ovins. A mesura que avancem va augmentant el pendent fins arribar a les Credes, un coll que ens separa del Montnou. (Als mapes de l’ICGC el bateja erròniament amb el nom dels Colls). Si baixéssim per l’altre costat aniríem a la pista que farem de baixada. Al mateix coll agafem un corriol a l’esquerra que puja al cim pel vessant obac. A estones planeja i altres puja suaument fins que arribem a l’extrem occidental del Puig Sobirà. Ara ens cal seguir quasi mig quilòmetre de carena cap a llevant per arribar al cim principal i més alt del Puig Sobirà, 1938 m d’altitud. Al cim, des del 2018 hi ha un indicador metàl·lic amb el nom i l’alçada del cim, i una llibreta de firmes.

Cim del Puig Sobirà amb el pedró del límit comunal i l'indicador amb el nom i l'alçada

Reculem uns quatre-cents metres pel mateix camí carener i ens desviem una mica a l’esquerra per fer el segon cim, amb un vèrtex geodèsic a 1.924 m d’alçada. Aquest cim té una bona vista sobre ponent: els Montsecs, serra d’Aubenç, el Turb, Carreu, Boumort... i el Pirineu.

Per baixar anem a trobar un corriol que passa per la carena nord-occidental i que baixa dreta fins a la pista que per l’esquerra va a coll de Forns (1.832 m). Nosaltres la seguim a la dreta quasi un quilòmetre. En un revolt tancat la deixem i continuem en el mateix sentit per un corriol. El camí va per sobre i paral·lel a la pista mentre va baixant suaument o planejant. A poc més de de cinc-cents metres, a la collada del Tancat (1.735 m), abandonem la vall del Montnou, canviem de vessant i ens enfonsem per un corriol cap al Clot de l’Abella. Baixem fent ziga-zagues. Hi ha algun tram una mica perdedor. Sortim a una pista de desemboscar, molt abandonada i amb arbres al mig. La seguim a la dreta, fent esses anem baixant. Hi ha alguns trams de pista una mica desdibuixades. Hem de tenir dues referències clares, el tossal de l’Àliga que hem de passar per sota i sempre hem d’anar pel vessant dret de la riera de Canalda que no travessarem mai. Si que hem de creuar algunes rases menors i una amb un bon esvoranc.

El tossal de l'Àliga

Si no ens hem perdut trobarem una pista a prop de la riera de Canalda que fa la volta al tossal de l’Àliga en direcció sud. Passem pels antics camps de plana Redona, sota el tossal (1.450 m). Una esllavissada els va mig tapar i va perdre un tram de camí. Seguim per entre les pedres fins a recuperar la pista. Arribem a la Teuleria i repetim el camí d’anada: agafem el corriol a la dreta, recuperem la pista, revoltem la Roca, baixem, travessem la carretera, passem pel costat de la Casanova, el transformador i arribem a Canalda.

Podeu descarregar-vos els tracs de la ruta aquí.

Posen un indicador al cim del Puig Sobirà (1.938 m)

Indicador al cim del Puig Sobirà (1.938 m)

El dissabte 29 de setembre, cap de setmana de la Festa Major de Canalda, membres de la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys amb la col·laboració de socis de Centre Excursionista del Solsonès han plantat un indicador metàl·lic al cim del Puig Sobirà. La peça és obra de l’arquitecte Antoni Padullés i està feta d’acer patinable o corten rovellat amb la inscripció del nom del cim, l’alçada, i coronada per l’església de Canalda a l’extrem superior. Darrera hi ha una caixa metàl·lica amb un llibre de firmes per tenir constància dels que fan el cim.

El Puig Sobirà és un cim emblemàtic de la comarca i omnipresent al municipi d’Odèn. Aïllat davant el Port del Comte va canviant de forma a mesura que es volta. Des de la forma piramidal de llevant, al cim extens amb la Roca de Canalda als seus peus des de migdia o el trapezi que s’albira de ponent. Els excursionistes col·leccionistes dels “100 cims” el tenen com a objectiu. Normalment pugen el cim oriental (1.924 m) on hi ha el vèrtex geodèsic. L'indicador s’ha posat al punt més elevat, a l'occidental (1.938 m).

Alguns dels col·laboradors en la plantada de l'indicador, els que no s'havien perdut mirant bolets

Tot el material, la peça metàl·lica, 175 kg de formigó, desenes de litres d’aigua, eines... han estat pujats a força de braços entre el diumenge 23 de setembre que es va posar la base i el dissabte 29 que s’ha posat l’indicador. El llibre de firmes, quan estigui ple, es dipositarà a l’Arxiu Comarcal del Solsonès per a la seva preservació. L'empresa solsonina Manteniment del Solsonès ha realitzat l'estructura, la Comissió Cultural Canalda 1100 any l'ha pagada i el Jordi Vilar ha regalat la mescla i el ciment per fer el formigó.

Indicador al cim del Puig Sobirà

Caminada biennal de Canalda 2018

Aquest més d'abril vam celebrar l'assemblea anual de la Comissió Cultural Canalda 1100 anys. Entre els acords presos destaca la decisió de no fer la caminada biennal aquest 2018.

Els motius principals són: 

a) Actualment, la Comissió no disposa del local on es guardava tot el material necessari per a la caminada perquè l'Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda ens va fer fora de l’Escola de Canalda contra la nostra voluntat i ens va obligar a treure’n tot el material. 

b) El material està escampat per vàries cases, es fa difícil el trasllat i tenir-ho tot apunt per al dia de la caminada ja que es necessita una sala àmplia per anar preparant els avituallaments amb antelació. 

c) El desinterès de les administracions per la caminada de Canalda, malgrat ser la segona més important de la comarca en nombre de participants. En el cas de l’EMD de Canalda no només desinterès, rebuig.

També es va aprovar fer una caminada de protesta el diumenge abans de la Mercè. Aquesta caminada serà oberta a tothom, gratuïta i sense avituallaments. 

Es comunicarà per escrit aquest acord a les administracions i s'enviarà un e-mail als participants de les darreres caminades.

Recaminada de Canalda 2016

Foto de grup a Capdevila de Sants amb la Torreta al fons

El passat dimecres dotze d'octubre vam repetir la caminada de Canalda per als col·laboradors que estaven als controls el dia divuit de setembre i no l'havien pogut fer. També s'hi van afegir altres persones que no van poder venir el dia assenyalat. En total vam ser vint-i-nou caminants. Després de pujar al cim de la Ventolana, vam arribar a Capdevila on ens esperaven els "cuiners" de can Prat amb un bon esmorzar. Vam continuar la ruta per la rua de Corrua fins a la bifurcació, on uns van enfilar directe a l'hostal del Vent i la resta vam seguir per l'itinerari llarg.

Va fer un dia rúfol, però si els núvols enteranyinaven la vista també ens permetien caminar més frescos i a gust.

Després de la caminada, vint-i-cinc persones ens vam tornar a trobar a Cambrils, ara uns quants menys, per fer un bon dinar i recuperar forces.

Estadístiques de la caminada

Cada any, en el moment de la inscripció, demanem als participants un seguit de dades per poder tenir una estadística dels caminants. Ara doncs us en donem els resultats.

Aquest 2016, dels 535 participants, el 47% eren dones i el 53% homes. Si ens fixem en l’edat, els participants més nombrosos van ser els de la franja de 51 a 60 anys, seguits dels de 41 a 50. Més de la meitat dels participants tenien entre 40 i 60 anys (54%). Voldríem que us fixéssiu en algunes peculiaritats, els adolescents van superar els de 21 a 30 anys, i deunidó del grupet de nens que van venir (5%) i es envejable les deu persones que superaven els 70 anys. Per tercera caminada consecutiva, el Jaume Gibert d’Artés, amb els seus vuitanta-quatre anys, va ser el més gran en completar el recorregut. La més jove va ser la Bruna Solé Cuadrench que encara no ha fet l’any. Ara bé, el més jove que va fer tot l’itinerari a peu va ser el Nil Altarriba Solà amb cinc anys.

Si ens fixem en la procedència els de Solsona són el grup més nombrós (34%) però els de fora de la comarca són més de la meitat dels caminants (57%). Ho posarem amb xifres absolutes: Solsona 181, seguits de Barcelona amb 52, Manresa 40 i Sabadell 34. Oliana 25, Sant Llorenç de Morunys i Sant Cugat del Vallès, empatats amb 17 i seguits de prop pels 15 d’Olius. Terrassa 11, Cardona 9 i 8 en van venir de Navarcles i Berga. D’Andorra 7, igual que de Navàs i Viladecavalls... Al quadre adjunt podeu veure la procedència dels caminaires. En total va venir gent de seixanta-set municipis diferents.

Comentem el darrer gràfic. Les dues darreres caminades han agafat una tendència a la baixa. El 2016 van venir 535 participants, 158 menys que l’anterior edició. Curiosament aquests 535 caminants d’enguany coincideixen amb la mitjana de participació de les catorze edicions.

Per acabar us voldríem fer partícips d’alguns dels emails que hem rebut després de la caminada.

La caminada de Canalda mobilitza 600 persones entre participants i controls

Inscripcions a l’Hostalnou de Canalda

El diumenge 18 de setembre, de bon matí es començava a omplir el planell de l’Hostalnou de cotxes que arribaven i taules que s’escampaven per fer les inscripcions. A ¼ de 9, abans del l’hora prevista, començaven a sortir els primers caminaires en direcció a l’Hostal del Vent. Poc després, els cinc-cents trenta inscrit enfilaven cap al cim de la Ventolana. Per fer cim calia enfilar-se per una escala de ferro. Ja a dalt, un dia net, clar i assolellat els permetia gaudir d’un ampli paisatge.

L’esmorzar recompensava el primer esforç, entrepans de botifarra o formatge els esperaven davant l’ermita de Sant Pere de Capdevila. Ja a la rua de Corrua, per entre cingles, trobaven el control de les begudes.  Aquest és el que més va costar de fer-hi arribar el subministrament. Ens va caldre muntar una tirolina de més de 60 metres des dalt del cingle del Morro de Truja i despenjar el beure per l’espadat.

Aquest any hi havia la possibilitat d’escurçar el recorregut per una drecera i retornar directe a l’hostal del Vent o bé allargar la caminada acostant-se a Torrentaller. El 50% van fer la llarga i el 50% restant van passar per la drecera, 267 i 268 respectivament. A l’arribada rebien un dolç obsequi, una capseta amb “cudadells de riu”, pedres molt abundants a Canalda.

Per acabar reproduïm un e-mail que hem rebut que destaca alguns aspectes de l’activitat:

Avui s'ha fet la caminada i, com en les anteriors edicions, ha estat molt ben muntada.

Voldria felicitar entusiastament als organitzadors i a tots els col·laboradors. I no només pel que hem vist i gaudit avui. Sabem que un muntatge com aquest exigeix un temps de preparació molt important i la implicació d'un elevat nombre de persones: la preparació de l'itinerari, el desbrossament, la senyalització i els rètols explicatius, la logística als punts de control,  el disseny i l'edició de la publicació...La continuïtat de les caminades, ara biennals, palesa la constància i tossuderia d'uns quants i el suport de molts més.

Endavant!

Josep Maria Serra 

Ens cal agrair la col·laboració desinteressada de molta gent, des dels que van preparar l’activitat i van netejar camins fins al nombrós personal que ens van ajudar el dia de caminada. També als propietaris i pagesos que ens van facilitar el pas per les seves terres. Al final de la caminada ens van arribar mostres d’agraïment, satisfacció i felicitació que ens ajudaran a continuar i millorar. Gràcies a tots els que van matinar, van caminar, van fruir d’un diumenge pels Torrents de Lladurs i que justifiquen aquesta caminada.

Pujada per l’escala de ferro a la Ventolana

La Ventolana

Esmorzar a Capdevila de Sants

Llibret i record de la caminada

Control d’arribada

Cartell de la caminada

El cartell de la caminada de Canalda és una obra col·lectiva fruit de la col·laboració del nostre dibuixant de capçalera Jordi Solà, el disseny de Guim Camps i la realització de Gràfiques Muval de Solsona.

Hem d'agrair els nostre anunciants que ens ajuden a pagar part dels costos de la caminada i els llibrets, tretríptics i cartells. El Consell Comarcal del Solsonès, Roc Falcon, Knauf, Ajuntament d'Odèn, Pastisseria Camps, Coca-cola, Ajuntament de Lladurs. Puig-arnau Pubilló, el Call d'Odèn, Can Solvi, Cordis Supermercats, Gràfiques Muval i a les oficines de turismes del Solsonès i la Vall de Lord que ens ajuden a fer les inscripcions. També als propietaris i masovers de les terres per on passem per les facilitats donades, a tots els col·laboradors que ens ajuden a netejar camins i a fer funcionar els controls el dia de la caminada i per descomptat a tots els que veniu a fer-la que sense vosaltres tota la feina no tindria sentit.