La Foto: el Primer Xalet

El Primer Xalet a mitjan anys quaranta del segle XX

No us penseu pas que és el primer xalet de la comarca. D’aquest edifici, construït als prats de Canalda, se’n diu primer perquè servia de pas per arribar al segon, el de dalt, a prats de Bacies, conegut com el xalet de la Bòfia o del Pauet. Les restes del Primer estan situades sobre la cruïlla de les carreteres de coll de Jou al Montnou i prats de Bacies. A tocar de la casa hi ha la bifurcació de la carretera que puja als Prats i la que planeja i després baixa cap al Montnou. Però no sempre ha estat així; abans la carretera que venia de llevant passava per sota de la via actual i, just abans del Primer Xalet, s’enfilava i passava per sobre la casa. Encara avui es distingeix bé l’antic traçat i alguns excursionistes l’utilitzen per enfilar-se a la muntanya.

Prats de Canalda amb el puig Sobirà al fons el 2024

A la foto antiga es diferencien bé uns quants elements. En primer lloc, el puig Sobirà al fons, amb menys arbres que ara. Precisament ens ha costat reproduir la mateixa fotografia en l’actualitat pels pins que ens tapen part de la muntanya. Un altre element destacat, i motiu pel qual reproduïm la imatge, és el Primer Xalet. I finalment els vehicles i les persones sobre la neu.

L’edifici es va construir en un prat de cal Costa de Canalda. Hem consultat, al registre de la propietat, l’escriptura de compravenda del terreny on hi ha edificat el Primer Xalet. El resumim: l’octubre de 1942, Josep Muntada Muntada —capellà, propietari de cal Costa i veí de Canalda— ven a Pau Serra Forn —solter, estudiant i veí de Solsona— una peça de terra segregada de la finca dels Micallons. La venda consisteix en dues parcel·les; una de 1.600 metres quadrats per a construir-hi l’edifici i una altra de 100 metres de llarg per 5 d’ample per a fer-hi el camí per accedir al solar des del límit oriental de la propietat. A més, el venedor dona permís al Pauet per a instal·lar un cable aeri que ha de pujar fins a prats de Bacies i passar per dins la seva propietat. Aquest remuntador no ens consta que s’arribés a fer. En el contracte de venda hi ha altres detalls dels drets de pas pel camí i del cable que sobrevola la propietat de mossèn Muntada que no tenen interès pel present article.

El Jaume Cuadrench, que ens ha facilitat la foto, també ens ha explicat alguns dels elements que s’hi veuen: La fotografia antiga és de 1944-46. L’edifici no va ser mai habitat, servia per a deixar material pel xalet del Pla quan no es podia arribar a dalt per la neu. El Citroën que es veu a la imatge era del Mario Solé —el Mario de Bassella—, els camions eren del Quintà i del Tonet de Berga, l’altre cotxe probablement era el del Pauet. Desconec l’autor de la foto, d’aquests anys en tinc moltes.

Com hem escrit a sobre, l’edifici es va construir pocs anys després d’acabada la guerra del 1936-1939. Per tant, si la foto és de meitat dels anys quaranta, la casa es devia construir entre 1943 i 1945; no hem trobat cap permís d’obres a l’Ajuntament d’Odèn. Tenia un cos ortogonal amb una teulada a quatre aigües. L’exterior era de pedra amb les cantoneres i les obertures de totxos massissos. Per dins tenia les quatre parets recobertes de totxanes i l’espai inferior estava dividit en dues parts per arcades fetes també de maons. Van utilitzar el formigó per a la llinda de la porta del garatge i per a reforçar les finestres per dins. Suposem que el sostre i la teulada eren de fusta, ja que no en queden restes.

Les runes del Primer Xalet el 2024

De mica en mica l’edifici es va deixar d’usar, la coberta es deteriorà i finalment s’esfondrà. Avui és un munt de rocs i totxanes al costat del camí que puja als prats de Bacies. El xalet de la Bòfia —el segon, el de dalt— anys després també va seguir el mateix camí, tot i que en aquest segon cas potser encara es podria refer i disposar d’un refugi als Prats. A diferència del Primer Xalet, que és propietat dels hereus del Pau Serra, el xalet del Pauet està construït en terrenys comunals i l’EMD de Canalda gestiona les seves restes.

Els comunals de Canalda

Prats de Bacies el 2012

Al Port del Comte és un ampli massís situat entre el Solsonès i l’Alt Urgell. Gran part de la muntanya, des de temps pretèrits, han estat terrenys comunals, i una part d’aquests encara avui són terrenys públics de Canalda.

Però no sempre ha estat així. Aquesta muntanya a l’edat mitjana pertanyia als comtes i més endavant ducs de Cardona. Precisament perquè era la muntanya del comte encara avui se la coneix amb aquest nom.

Mes endavant, per enllaços matrimonials, va passar a dependre dels ducs de Medinaceli. Desconeixem en quin moment els nobles cedeixen aquestes terres als seus habitants.

L’ús i propietat actual d’aquestes terres es fonamenta en la tradició oral. El dret consuetudinari és el que regula les terres comunes. Per exemple diuen que Canalda pot fer ús de la llenya per consum propi, pot portar el ramat a pasturar a muntanya, en cas de desgràcia —per exemple un incendi d’una masia— es pot tallar bosc... Però sovint la tradició oral és contradictòria. Ho concretarem en la propietat de Canalda. Diuen els pagesos que no totes les cases de Canalda tenen dret a l’ús i explotació de la muntanya. Les propietats que hi tenen dret són catorze segons uns o dotze segons altres. Tampoc es posen d’acord si el dret el té la casa o aquest dret va vinculat als terrenys que moltes cases tenen o havien tingut sobre la carretera. Per exemple cal Costa té el Clot de la Vella però en canvi Soldevila ja no és propietària dels terrenys sota els prats de Canalda.

Tot això caldria investigar-ho per tal d’aclarir les contradiccions. Per tant el primer que caldria fer és assessorar-se per un historiador especialista en història Moderna i segon, i no menys important, consultar els arxius de Medinaceli a Sevilla ja que havien estat els propietaris d’aquesta muntanya.

El 1973, aquest any en fa 40, es va crear l’Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda. Segons el llibre Les entitats municipals descentralitzades a Catalunya de Joan TORT, editat per la Generalitat, la de Canalda es va crear per gestionar el seu patrimoni que “és format per la forest coneguda amb el nom de Torrent d’Ordoll, Puig Sobirà i Portet, constituïda bàsicament per pastures i amb un petit sector de pineda, i que té una extensió global de 222 ha. L’edifici de l’escola, que és alhora habitatge del mestre, completa el patrimoni de l’entitat.”

Precisament perquè Canalda disposava de terrenys comunals es va poder crear l’Entitat i és la Junta de Veïns elegida democràticament per tots els veïns empadronats majors d’edat qui gestiona aquest ens local i el patrimoni comú.

D’entitats com la de Canalda n’hi ha 63 a Catalunya, d’aquestes 48 estan als Pirineus i la majoria van ser creades per gestionar els comunals. No són una raresa els comunals de Canalda, és molt habitual a muntanya aquesta forma de propietat i de gestió.

Aquest més d’octubre el president de l’entitat Valentí Garrigasait, a través d’una carta, convocava als propietaris amb drets als comunals a una reunió per tal d’informar-los dels ingressos de la talada del Pinar i “la posada en marxa del document notarial que tots els interessats heu signat”.  Deixava clar en aquesta convocatòria que aquesta informació només l’havia de donar als propietaris però no als veïns.  Abans de la reunió va demanar als propietaris que signessin un document que contenia la relació de les tretze cases amb drets   —segons uns veïns són dotze i segons uns altres catorze, però en cap cas tretze— i modificava les funcions de l’EMD sense citar els Estatuts amb els que va ser creada.

A tot això cal afegir que aquesta iniciativa i els canvis que comportarà no s’ha tractat en cap Ple de la Junta de Veïns de l’EMD de Canalda i per tant que ha estat una iniciativa unilateral del seu president.

Pel que es desprèn de l’acta de la reunió dels propietaris un dels objectius principals és repartir-se la major part dels ingressos de la talada del Pinar, a més de canviar les condicions de gestió dels comunals.

Abans de fer qualsevol acció caldria que s'encarregués un informe a un pèrit especialista en comunals o a un historiador i per descomptat que es fes d’acord amb la legislació vigent que, referint-se als comunals, entre moltes coses diu:

Els béns de domini públic i els comunals, mentre conserven llur caràcter, són inalienables, inembargables i imprescriptibles. (Article 192 de la llei 8/1987)

I també caldrà aclarir el drets consuetudinaris.

Camins del Solsonès. Nova Guia d’Excursions

El 2012 va sortir publicada una nova guia d'excursions pel Solsonès.

Els autors, Josep Ferràndiz i Marcel Camps —col·laboradors de la caminada de Canalda i, el darrer redactor d'aquest bloc i del full informatiu Kanavita—, portàvem dos anys recorrent la comarca.

Els itineraris descrits van des del Pedró dels Quatre Batlles, cim de la comarca, a Pinós i Vallmanya. Com es pot veure al mapa adjunt són 15 itineraris repartits per tot el territori.

Hi ha recorreguts per muntanyes tan emblemàtiques com el Turp, el Port del Comte, la Serra del Verd, Busa... o santuaris d’anomenada com Lord, el Miracle o Pinós. Tres d’aquests itineraris transiten pel municipi d’Odèn: el Turp, la Roca de Canalda i el Pedró dels Quatre Batlles.

La descripció de cada itinerari va acompanyada d’un mapa i el perfil del recorregut, de fotografies i un dibuix del Jordi Solà. A la portada hi ha les Morreres del Port del Comte. A veure si endevineu des de quin poble està feta la fotografia...

Reproduïm el text de la contraportada: El Solsonès és una comarca de contrastos. Ho és pel relleu, que presenta una àrea molt accidentada i muntanyosa al nord –amb alçades que van dels 1.000 metres a més de 2.000–, i uns altiplans al sud –que oscil·len entre 650 i 900 metres.

Camins del Solsonès és una guia d’excursions que recull quinze rutes repartides pels llocs més emblemàtics i singulars de la comarca. Si seguiu aquests itineraris us sorprendrà la bellesa i us captivaran els llocs escollits; us atrauran els barrancs i les rases, us xocarà l’ínfim poblament, us fascinaran la multitud de masies sembrades per replans i pendents, us seduiran les petites capelles romàniques i els grans santuaris, us encisaran les àmplies vistes,...

En tota la comarca no hi ha cap semàfor, conviu en harmonia la natura i la població, és la comarca de les 1.000 masies.