Neteja dels espais públics de Canalda

Aspecte de la neteja dels entorns de l'església

El passat 5, 6 i 9 de juliol, dos homes contractats en el marc d'un pla d'ocupació del Consell Comarcal del Solsonès van tallar l'herba del cementiri, de l'entorn de l'església de Sant Julià de Canalda i de les cunetes de la carretera.

Des de l'any 2005 aquesta feina la feien voluntaris de les cases de Canalda. Aquell any en un Ple de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda es va establir el segon dissabte de juny com a dia de treballs comunitaris i la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys es va sumar a la proposta pagant l'esmorzar.

Darrerament les coses han canviat; el Ple de l'EMD de Canalda de 28 de juny de 2017 va acordar "que les tasques de manteniment dels espais públics de Canalda les farà la pròpia EMD, ja sigui amb mitjans propis, amb l'ajuda de l'Ajuntament d'Odèn i el Pla d'Ocupació que de forma temporal té assignat, o bé subcontractant, en el cas que sigui una despesa imprescindible, una empresa externa."

Cementiri de Canalda

Jornada de feines comunitàries

La plaça del Mig de Canalda

Un any més, el segon dissabte de juny, ens hem trobat per fes tasques comunitàries. Ja fa onze anys que ens ajuntem un grup de voluntaris canaldencs per endreçar el poble. Aquest any es va escaure en 11 de juny i ens vam trobar el Josep de cal Baró, el Ramon d’Encies, el Ramon de Cavallera, El Diego de cal Masover de cal Costa, el Jesús de cal Costa, el David de la Rectoria, el Juan masover de cal Tulleuda i el Marcel de can Front per netejar el cementiri, la plaça i l’entorn de l’escola.

Sort n’hem tingut d’una bona colla de desbrossadores i sobretot del tractor de cal Baró que ha carregat dues vegades el remolc d’herba.

La brigada de voluntaris acabant la neteja

Jornada de feines comunitàries

La brigada de neteja amb el remolc carregat

i a punt d’anar a dinar

Ja podem dir que s’ha convertit en una tradició. Des de fa deu anys, el segon dissabte de juny  ens trobem un grup de voluntaris canaldencs per fer feines comunitàries. Aquest any es va escaure en 13 de juny i ens vam trobar el Josep de cal Baró, el Ramon d’Encies, el Ramon de Cavallera, o si voleu de la Borda, El Diego de cal Masover de cal Costa, el Jesús de cal Costa, el Pere de can Prat, el Juan masover de cal Tulleuda i el Marcel de can Front per netejar el cementiri, la plaça i l’entorn de l’escola.

Sort em vam tenir d’una bona colla de desbrossadores i sobretot del tractor de cal Baró que va marxar amb el remolc carregat d’herba.

El mateix dia vam fer el dinar comunitari. Qui volgués podia venir a dinar sense previ avís. Només es demanava que portés un plat per compartir. I sense parlar-ho ens vam reunir una bona colla de veïns i sense acords previs vam poder tastar plats variat i postres.

Jornada de feines comunitàries

El segon dissabte de juny dia 14, ens vam trobar un grup de voluntaris canaldencs per fer feines comunitàries. Les set persones de les cases de cal Baró (2), la Borda, cal Masover de cal Costa, can Prat, el masover de cal Tulleuda i can Front vam netejar el cementiri, la plaça i l’entorn de l’escola.

Aquest dia de treball comunitari el va establir l’Entitat Municipal Descentralitzada l’any 2005, l’any vinent ja en farà 10, per tal de suplir la inexistència de brigades municipals.

Antigament només es netejava el cementiri i en tenien cura dues cases cada any, però no sempre es complia.

Recollida d’herba i de pedres de la plaça i el cementiri amb el remolc de cal Baró

El cementiri de fa 100 anys

A la porta del cementiri de Canalda hi trobem la inscripció de 1913.

Aquesta mateixa data es repeteix en els primers nínxols que trobem a l’entrar. És indubtable que la paret d’entrada al cementiri, la porta i els primers nínxols fan 100 anys.

Aprofitarem aquest aniversari per explicar algunes curiositats d’aquest lloc. Les antigues parròquies sempre tenien adossat el cementiri a la paret de l’església i això tant es feia en un poblet com Canalda com a la catedral de Solsona. Al segle XIX molts d’aquests cementiris es van traslladar als afores dels pobles i les ciutats per motius higiènics. Es volia evitar que els microbis de les persones que morien per infeccions continuessin propers a la població. El trasllat del cementiri lluny de la població era costós i no es va fer en llocs petits com Odèn o Canalda.

Era costum fer els enterraments a terra, es feia un forat i es dipositava el fèretre al fons i després es tapava. Els pisos de nínxols i els mausoleus no es coneixien.

A Canalda hi ha una altra particularitat, cada família tenia assignada una parcel·la i aquest espai estava marcat amb el nom de la casa. Sobre la paret que envolta el recinte hi ha els noms de les cases gravades a la pedra, com es veu en les imatges del costat.

L’any 1913 es va fer una important remodelació. La porta d’entrada és d’aquest any, però també les paret de ponent i del nord amb les corresponent pedres de secció triangular que coronaven el mur. En aquestes pedres s’hi van gravar novament els noms de les cases que ja hi havia. Les dues darreres fotos de la dreta són d’aquesta època.

Si algun dia es refan les parets de llevant i migdia cal conservar aquestes lloses amb els noms de les cases per la seva singularitat.

Però qui va fer aquestes obres? Quant van costar? No coneixem ningú viu que aquell any tingués ús de raó i ens ho pugui explicar. Tampoc hem trobat documentació a l’arxiu parroquial. Però els nínxols ens donen alguna pista.

A la part superior, a més de posar-hi l’any de construcció, 1913, hi posa Propietat J. Muntada. Aquest cognom és molt freqüent a Canalda. Segons el padró, als anys 20 del segle XX hi havia Muntades a Soldevila, Puig-arnau i cal Costa. En aquestes dues darreres cases el nom dels dos caps de casa comença per una jota, Joan i Josep respectivament. La memòria popular diu que l’obra la va encarregar el Joan Muntada Solé de Puig-arnau i la van pagar els veïns que hi tenen nínxol.