Entrades populars

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música. Mostrar tots els missatges

dissabte, 24 de juny del 2023

Espurnes Barroques a Canalda

Cala Rita sota la Roca de Canalda

 

Espurnes Barroques és una fundació que organitza activitats culturals, especialment musicals, centrades en el període barroc i situades a la Catalunya Central, en pobles i ciutats del Solsonès, el Bages, l’Anoia i la Segarra que tenen un important i singular llegat barroc.

En aquesta sisena edició, el dissabte 10 de juny, van organitzar per primera vegada activitats a Canalda. A les sis de la tarda es va fer una Passejada pel peu de la Roca guiats per Marcel Camps que va explicar algunes característiques geogràfiques de la zona. Els inscrits a l’activitat van poder fruir d’aquest paratge amb la imponent paret i les dues balmes on havien viscut la Rita Muntada i l’Andreu Parcerisa. Les pluges dels darrers dies van reviscolar les fonts i les parets rajaven d’aigua.

A dos quarts de vuit del vespre havia de començar el concert A vol d’ocell a l'amfiteatre del Zoo del Pirineu, tot acompanyant la música barroca amb el vol d’una òliba, un xoriguer i un duc, però una intensa pluja va anar endarrerint l’inici. Finalment, ens vam traslladar a l’església de Sant Julià de Canalda per fruir de la música interpretada per Inés Moreno-Uncilla, professora de clavicèmbal. Les peces seleccionades eren dels músics francesos Couperin, Rameau, entre d’altres, i temes relacionats amb els ocells. També es va estrenar una peça de Joan Magrané. En finalitzar vam poder degustar un tast del restaurant Monegal i el vi de Roc Falcon.

Concert de clavicèmbal a l'església de Sant Julià de Canalda




dilluns, 5 d’octubre del 2015

CANALDA FESTA MAJOR 2015


Un any més, el "Charly", J. M. Berenguer, va venir a Canalda a gravar el ball de Festa Major. Després de passar el vídeo per televisió del Berguedà el dilluns 5 d'octubre, l'ha penjat a Internet. Podeu veure el grup la Diatònica en aquest enllaç o clicant sobre la imatge.


diumenge, 9 de febrer del 2014

La roda de la fortuna

La roda de la fortuna és un cant narratiu interpretat a cappella per la Maria Canals de Sant Llorenç i que explica uns fets que van passar al poble d'Odèn.

Aquesta és la segona cançó interpretada per la Maria que pengem en aquest bloc. Les dues peces les va cantar en el marc del Projecte de recerca de cançons de transmissió oral del Solsonès.

A continuació podeu escoltar la cançó La roda de la fortuna.



La roda de la fortuna
Maria Canals (St. Llorenç de Morunys)

La roda de la fortuna tothom la tindreu present,
Ja veureu com ella volta pel mig del poble d'Odèn.
De la gent de cal Pinassa la feta que els ha passat,
pensant tenir una desgràcia els ha portat bon resultat.

La Pinassa sempre deia, quan n'atoca lo jovent,
que de noies com les seves no n'hi ha al poble d'Odèn.
En té una de mamona, jo us diré qui es va mamar,
les noies de Solanelles, Puigpinós, també el Vilar.

Se n'ha llogat per criada a Viladric de Clarà,
é una noia molt fixada que d'un se va enamorar.
É una noia molt parfanda, molt mala de conversar,
en va trobar algun de tonto i a l’últim la va enganyar.

Quan ella es troba ferida lo pastor va anar a trobar:
-Mira que tu tens la culpa, la pena hauràs de pagar.
El pastor al contestar-li també pot ser veritat,
però a mi de casos d'aquestos, no em vi passat mai cap.

Ja se'n va a trobar l’amo, que é el Viladric de Clara,
quin consell els donaria per poder-ho acotar.
Com que no és home de romanços molt prompte els el va donar,
que li passessen la porta i no la hi tornessen a entrar.

D'arribada a cal Pinassa lo vell va quedar parat,
ja se'n treu la barretina i en va dir un gros disbarat.
La vella ja mastegava quan els va veure arribar,
veu la noia com estava, lo Mateu va anar a trobar.

Si els faria una deligència per anar-ne a acompanyar,
per anar a acompanyar un home que a la Coma vol anar.
Lo Mateu té deligència d'atra part molt complidor,
prompte se'n va a la Coma a acompanyar-ne aquell pastor.

L'endemà a la matinada van passar per prat Mijà,
i a la casa de la noia ja no hi van volguer tornar.
Fent veure que feien auto dient si es vi desdit,
que dels tractes que tenien ell se'n vi ben penedit.

Lo Mateu gira l’esquena, dret a casa se'n va anar;
i ell se va penjar amb un arbre dels primers que va trobar.
L'endemà a la matinada quatre homes el van trobar,
ja en van a dar part al jutge, qu-e-l Viladric de Clara.

Les dones de cal Pinassa molt prompte van avisar
que amb el jutge de Solsona es vindran a presentar.
La vella tota xispada, i això ho ha fet lo jovent,
trobant-nos aquestos casos per dona'ls-en més turment.

Lo jovent no hi té cap culpa, molts se n'han agrabiat,
un casat i una casada que els n’han aconsellat.
Ella és Maria Vantoldre, ell se diu Josep Vilar,
les dones de cal Pinassa una cançó els heu de dictar.

Quan la van tenir dictada els la van anar a cantar,

a la porta de casa seva tot ho van anomenar.

diumenge, 17 de febrer del 2013

Els cigalons de Canalda

El Pont d’Arcalís és un grup de música tradicional que des de fa més de 30 anys recupera i divulga la música i la cançó del Pirineu.

Entre el seu repertori hi ha “Els Cigalons de Canalda”, cançó que han cantat per tota la geografia catalana i també a Canalda en dues ocasions, el 2005 i el 2010.

A continuació transcrivim la cançó “Els cigalons de Canalda” extreta del disc Balls i cançons del Pirineu. Al final del text podeu clicar la imatge per veure i sentir un fragment de l'actuació de Pont d'Arcalís per la Festa Major de Canalda.


Adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda;
lo Tulleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava.

Lo Tulleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava;
adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda.

Lo Llop se’n feia el valent,
tras dels altres caminava;
anaven tocant los ballets
amb una canya esquerdada.

Anaven tocant los ballets
amb una canya esquerdada;
lo Llop se’n feia el valent,
tras dels altres caminava.

Argelagues, romanins
i foscor de matinada;
tornaven los cigalons
de la festa de Canalda.

Tornaven los cigalons
de la festa de Canalda;
argelagues, romanins
i foscor de matinada

Aiguardent i gots trencats
el músic que no parava;
flabiol i tamboret
i aquell bot mai s’acaba.

Flabiol i tamboret
i aquell bot mai s’acaba;
aiguardent i gots trencats
i el músic que no parava.

Adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda;
lo Tulleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava.

Lo Tulleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava;
adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda.

  
Vídeo de l'actuació del Pont d'Arcalís a Canalda per la Festa Major de 2010. A partir del minut 8:25 hi podeu escoltar Els Cigalons de Canalda. Imatges gravades per Josep Maria Berenguer "Xarli".

En aquest altre vídeo hi ha la versió que en feu Roger Mas per la Festa Major de 2007.
                  
              La cançó d'Els Cigalons de Canalda cantada per Roger Mas.

dimarts, 22 de gener del 2013

Rita Ribera, cantaire de Canalda

La Rita Ribera de cal Pubilló

En el llibret de la caminada de 2009 hi havia un article titulat “Una missió musical a Canalda” que  tractava, sobretot, de les cançons que l’any 1922 la Rita Ribera va cantar a dos senyors de Barcelona —reconeguts musicòlegs que treballaven per a una important entitat— que feien un inventari de la música popular catalana. Sabem pel padró municipal que la Rita, que tenia una basta cultura popular, era analfabeta, havia nascut a Orrit (Odèn) i vivia de masovera a cal Pubilló amb el seu home, set fills, la nora i dos néts. Però en el padró de 1930 la Rita i la seva família ja no vivien en aquesta casa ni tan sols en cap casa d’Odèn.
Després de la caminada, la M. Àngels Muntada de Sant Llorenç de Morunys ens en va donar més informació:
"Sobre el que em preguntes d’on va anar a viure la Rita Ribera pels voltants de l'any 1928, va anar a La Coma i la Pedra, primer en una casa que es diu la Borda de la Coma, desprès a una altra de la Pedra que es diu l'Argelaguer, i finalment a una altra que es diu el Pujol del Racó, també de la Coma. Al Pujol del Racó és on va morir el 1958 a l’edat de 88 anys.

T'envio una foto que tinc de la Rita Ribera, no sé de quin any és, però em sembla que és dels anys 50.
La foto és la que hi ha a l’esquerra del text. Dies més tard ens enviava la Rita amb uns quants pans “sota el braç”.

En una entrada anterior d'aquest bloc us informàvem d'un CD que l'Orfeó Nova Solsona va reproduir amb cançons del Solsonès i avui n'us oferim una, 90 anys després que la Rita Ribera la cantés per aquells senyors de Barcelona.

Clica aquí sota per iniciar la reproducció.

dimarts, 15 de gener del 2013

Va de música


L'any 2006 l’Orfeó Nova Solsona editava i presentava un CD amb cançons recollides per la comarca titulat Cançons tradicionals del Solsonès, editat per Audiovisuals de Sarrià.
El CD conté 21 cançons de les quals 5 són de Canalda. El 1922 mossèn Higini Anglès i Pere Bohigues recorrien la comarca recollint cançons populars per tal de fer el cançoner popular de Catalunya. El dia 27 de juliol arribaven a Canalda i a cal Pubilló la Rita Ribera que rondava els 50 anys els va cantar un munt de cançons.

Des d'aquest bloc volem deixar constància de les publicacions, àudios o vídeos que han anat apareixent sobre Canalda i de mica en mica n'anirem donant notícia.