Entrades populars

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria Canals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria Canals. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 de febrer del 2014

La roda de la fortuna

La roda de la fortuna és un cant narratiu interpretat a cappella per la Maria Canals de Sant Llorenç i que explica uns fets que van passar al poble d'Odèn.

Aquesta és la segona cançó interpretada per la Maria que pengem en aquest bloc. Les dues peces les va cantar en el marc del Projecte de recerca de cançons de transmissió oral del Solsonès.

A continuació podeu escoltar la cançó La roda de la fortuna.



La roda de la fortuna
Maria Canals (St. Llorenç de Morunys)

La roda de la fortuna tothom la tindreu present,
Ja veureu com ella volta pel mig del poble d'Odèn.
De la gent de cal Pinassa la feta que els ha passat,
pensant tenir una desgràcia els ha portat bon resultat.

La Pinassa sempre deia, quan n'atoca lo jovent,
que de noies com les seves no n'hi ha al poble d'Odèn.
En té una de mamona, jo us diré qui es va mamar,
les noies de Solanelles, Puigpinós, també el Vilar.

Se n'ha llogat per criada a Viladric de Clarà,
é una noia molt fixada que d'un se va enamorar.
É una noia molt parfanda, molt mala de conversar,
en va trobar algun de tonto i a l’últim la va enganyar.

Quan ella es troba ferida lo pastor va anar a trobar:
-Mira que tu tens la culpa, la pena hauràs de pagar.
El pastor al contestar-li també pot ser veritat,
però a mi de casos d'aquestos, no em vi passat mai cap.

Ja se'n va a trobar l’amo, que é el Viladric de Clara,
quin consell els donaria per poder-ho acotar.
Com que no és home de romanços molt prompte els el va donar,
que li passessen la porta i no la hi tornessen a entrar.

D'arribada a cal Pinassa lo vell va quedar parat,
ja se'n treu la barretina i en va dir un gros disbarat.
La vella ja mastegava quan els va veure arribar,
veu la noia com estava, lo Mateu va anar a trobar.

Si els faria una deligència per anar-ne a acompanyar,
per anar a acompanyar un home que a la Coma vol anar.
Lo Mateu té deligència d'atra part molt complidor,
prompte se'n va a la Coma a acompanyar-ne aquell pastor.

L'endemà a la matinada van passar per prat Mijà,
i a la casa de la noia ja no hi van volguer tornar.
Fent veure que feien auto dient si es vi desdit,
que dels tractes que tenien ell se'n vi ben penedit.

Lo Mateu gira l’esquena, dret a casa se'n va anar;
i ell se va penjar amb un arbre dels primers que va trobar.
L'endemà a la matinada quatre homes el van trobar,
ja en van a dar part al jutge, qu-e-l Viladric de Clara.

Les dones de cal Pinassa molt prompte van avisar
que amb el jutge de Solsona es vindran a presentar.
La vella tota xispada, i això ho ha fet lo jovent,
trobant-nos aquestos casos per dona'ls-en més turment.

Lo jovent no hi té cap culpa, molts se n'han agrabiat,
un casat i una casada que els n’han aconsellat.
Ella és Maria Vantoldre, ell se diu Josep Vilar,
les dones de cal Pinassa una cançó els heu de dictar.

Quan la van tenir dictada els la van anar a cantar,

a la porta de casa seva tot ho van anomenar.

diumenge, 12 de gener del 2014

Cançons del Solsonès

El passat 4 de gener la Comissió Cultural Canalda 1100 anys va assistir a la presentació de la Memòria final del Projecte de recerca de cançons de transmissió oral del Solsonès amb l’objectiu d’organitzar un festival de cançó a la comarca. La reunió es va fer al Consell Comarcal i estàvem convocades les associacions culturals de la comarca, a més de les dues persones que han portat a terme aquest recull: l’Anna Camps i l’Abel Tarrés.
En diverses sessions van gravar deu cantaires d’arreu dels municipis de la comarca. El recull presentat conté vint-i-set cançons de les vint-i-nou gravades. Aquestes es subdivideixen en tres grans grups: cançons de festa i de la vida comunitària, cants infantils i cants narratius.
Aquests darrers són els que des d’aquest bloc ens interessen particularment i també són les més abundants del recull. Els cants narratius expliquen algun fet que va passar en un lloc determinat. D’entre les divuit cançons d’aquesta tipologia n’hi ha dues que expliquen fets d’Odèn i hi apareixen noms de cases d’aquest municipi.
La cantant d’aquestes dues peces és la Maria Canals de Sant Llorenç de Morunys. La Maria és descendent de la Rita Ribera de cal Pubilló; la Rita que l’any 1922 va deixar meravellats a dos autors de l’Obra del Cançoner per la quantitat i qualitat de les seves cançons. La Maria amb les seves cançons demostra tenir una memòria extraordinària.
En aquest mateix bloc transcrivim En aqueix poble d’Odèn, Jaumet en aqueix hostal que narra uns fets que succeïen en un hostal d’Odèn.
A continuació podeu escoltar aquesta peça interpretada a cappella per la mateixa Maria Canals.



  

A continuació us transcrivim la lletra d'aquesta cançó.

En aqueix poble d’Odèn,
                  Jaumet en aqueix hostal

En aqueix poble d’Odèn, Jaumet en aqueix hostal,
governat per una plaga que allí permet tot lo mal.
Tots els dies de la festa ja hi ha hagut tot lo jovent,
fent tabola i devertint-se trencant los deu manaments.

També diu que hi va un casat que en té set o vuit canalles,
també hi van los Agustins, lo Darneda i lo Catralles.
També diu que hi va lo Call, jo no ho sé si hi va el Soler,
el Soler de Timoneda aquell rai no en surt pas mai.

El Soler de Timoneda també diu que fa el mateix,
ell prou ne paga lo gasto, ella li torna els diners.
No n’ets prou galant gitana festejant-ne lo Soler,
festejaves l’Auriola fent-li avorrir sa muller.

Aixís ho vas fer al teu pare fomuda cap d’esparver,
quan lo vas tenir a casa li vas fer donar el diner.
Si no haguessen estat los atrus haurí higut d’anar a captar,
a captar per queixes portes i morí amb un hospital.

El jaumet porta unes banyes més llargues que les d’un bou,
posa-l’hin Antònia, posa-l’hin encara no n’hi ha prou.
Fins que arribin a Oriola prou lin pots anar posant,
però el que si cas hi arriben, pudé si que torceran.