.JPG)
A la tercera i darrera foto, del 7 d’octubre —la que hem publicat a dalt de tot—, hi surt cal Costa amb aquest peu: La vida en el campo. Típica masía al pie del macizo del Port del Comte, a medio camino entre San Lorenzo de Morunys y Solsona.
Les tres fotos estaven signades per A. del Castillo. Comencem pel fotògraf abans de comentar la fotografia. Alberto del Castillo (1899-1976) va néixer al País Basc i de ben petit es va traslladar a Barcelona per qüestions laborals del pare. Va ser historiador i arqueòleg, però a més feu de periodista, crític d’art, va participar en la creació de museus... Deixem la seva extensa biografia i centrem-nos en la publicació de les fotos. Perquè surten unes fotos de Canalda publicades al Diari de Barcelona i, a més, en portada? Responent a la primera part de la pregunta: l’Alberto va ser redactor d’aquest diari durant quaranta-vuit anys, la meitat dels quals el seu germà Enrique en va ser director. La seva relació amb el Solsonès va ser personal i professional. Abans de la II República havia publicat algun article d’arqueologia amb Mn. Serra i Vilaró, director del Museu Solsoní, però sobretot tenia amistat amb el professor Manuel Riu i Riu, descendent de Sant Llorenç de Morunys, company d’universitat de l’Alberto i d’algunes excavacions d’edificis medievals. A més, del Castillo va participar en les excavacions de Sant Pere de Grau d’Escales.
La primera foto que publiquem és de cal Costa de Canalda, retratada des de ponent i amb les Morreres a llevant. Aquesta imatge de la casa és totalment reconeixible, en canvi, molt ha canviat tot el que hi ha entre els dos edificis: les tanques per dirigir el ramat, els pallers, el carro, els pollancres del fons..., com bullia d’activitat agrícola! I a la foto actual: els balcons, la pica de l’aigua, la vegetació.
En aquest llarg edifici hi havia tres habitatges, els masovers a primer terme, al mig els amos i al final l’estudi. El 1954 encara no hi havia construïda la nova escola; la mestra i la classe estaven situats a llevant de l’edifici. Amb les dades dels padrons d’habitants de 1950 i 1955 hem pogut veure qui habitava la casa. Malgrat els errors i la poca precisió dels padrons, a la banda de llevant on hi havia l’escola hi vivien la mestra Francesca Gilabert Clua amb el seu home i dos fills. La part central era ocupada pel propietari, el capellà Josep Muntada Muntada, de 83 anys, i la majordona, la seva neboda Dulores Aynés Muntada, de 61 anys. Finalment, a la banda de ponent, a cal Masover, hi vivien tres generacions: el Josep Guix, l’avi que havia enviudat feia poc, la seva filla Josepa Guix Roca, també vídua, que s’havia tornat a casar amb Miquel Tren Santeulària, i sis fills. Una gran casa habitada per quinze persones, és probable que en algun moment encara més, i que actualment hi viuen només dues persones.
La despoblació rural és un fet des de fa molts anys. Dels més de cent habitants a Canalda als anys cinquanta, s’ha passat a cinquanta-dos empadronats (municat.gencat.cat, 2022), que no vol dir que hi visquin.
