La foto: cal Costa de Canalda

L’any 1954 es van publicar imatges de Canalda en tres portades del Diari de Barcelona. El 8 de setembre, l’església de Sant Julià ocupava tota la portada. El peu de foto deia: Igliesuca del pintoresco y minúsculo pueblecito de Canalda, en las estribaciones del Pirineo leridano. Una setmana després, el 17 de setembre hi sortia un ramat d’ovelles pasturant a prats de Bacies amb un llarg peu de pàgina: En las cumbres pirenaicas. La pertinaz sequía de este verano y la estival temperatura septembrina que hemos disfrutado hasta hace poco han prolongado este año la permanencia de los rebaños en las alturas del Pirineo. Como este, topografiado paciendo al atardecer en la meseta que corona el gigantesco Port del Comte, a 2.300 metros de altitud, vecino del majestuoso Cadí.

A la tercera i darrera foto, del 7 d’octubre —la que hem publicat a dalt de tot—, hi surt cal Costa amb aquest peu: La vida en el campo. Típica masía al pie del macizo del Port del Comte, a medio camino entre San Lorenzo de Morunys y Solsona.

Les tres fotos estaven signades per A. del Castillo. Comencem pel fotògraf abans de comentar la fotografia. Alberto del Castillo (1899-1976) va néixer al País Basc i de ben petit es va traslladar a Barcelona per qüestions laborals del pare. Va ser historiador i arqueòleg, però a més feu de periodista, crític d’art, va participar en la creació de museus... Deixem la seva extensa biografia i centrem-nos en la publicació de les fotos. Perquè surten unes fotos de Canalda publicades al Diari de Barcelona i, a més, en portada? Responent a la primera part de la pregunta: l’Alberto va ser redactor d’aquest diari durant quaranta-vuit anys, la meitat dels quals el seu germà Enrique en va ser director. La seva relació amb el Solsonès va ser personal i professional. Abans de la II República havia publicat algun article d’arqueologia amb Mn. Serra i Vilaró, director del Museu Solsoní, però sobretot tenia amistat amb el professor Manuel Riu i Riu, descendent de Sant Llorenç de Morunys, company d’universitat de l’Alberto i d’algunes excavacions d’edificis medievals. A més, del Castillo va participar en les excavacions de Sant Pere de Grau d’Escales.

La primera foto que publiquem és de cal Costa de Canalda, retratada des de ponent i amb les Morreres a llevant. Aquesta imatge de la casa és totalment reconeixible, en canvi, molt ha canviat tot el que hi ha entre els dos edificis: les tanques per dirigir el ramat, els pallers, el carro, els pollancres del fons..., com bullia d’activitat agrícola! I a la foto actual: els balcons, la pica de l’aigua, la vegetació.

En aquest llarg edifici hi havia tres habitatges, els masovers a primer terme, al mig els amos i al final l’estudi. El 1954 encara no hi havia construïda la nova escola; la mestra i la classe estaven situats a llevant de l’edifici. Amb les dades dels padrons d’habitants de 1950 i 1955 hem pogut veure qui habitava la casa. Malgrat els errors i la poca precisió dels padrons, a la banda de llevant on hi havia l’escola hi vivien la mestra Francesca Gilabert Clua amb el seu home i dos fills. La part central era ocupada pel propietari, el capellà Josep Muntada Muntada, de 83 anys, i la majordona, la seva neboda Dulores Aynés Muntada, de 61 anys. Finalment, a la banda de ponent, a cal Masover, hi vivien tres generacions: el Josep Guix, l’avi que havia enviudat feia poc, la seva filla Josepa Guix Roca, també vídua, que s’havia tornat a casar amb Miquel Tren Santeulària, i sis fills. Una gran casa habitada per quinze persones, és probable que en algun moment encara més, i que actualment hi viuen només dues persones.

La despoblació rural és un fet des de fa molts anys. Dels més de cent habitants a Canalda als anys cinquanta, s’ha passat a cinquanta-dos empadronats (municat.gencat.cat, 2022), que no vol dir que hi visquin.