Entrades populars

divendres, 16 de desembre del 2016

Bones festes nadalenques

La Comissió Cultural Canalda 1.100 anys us desitja unes Bones Festes i un any 2017 molt millor. La postal ens mostra una part de Canalda amb les Morreres al fons, ajuntant la neu de l'hivern amb la roureda encara de tardor. La felicitació és obra del Bernat Camps Parera

dimecres, 23 de novembre del 2016

Catalunya Experience a Canalda

L'espluga Tremosa a la riera de Canalda. Imatge capturada de TV3 a la carta
El programa de TV3, Catalunya Experience, que es va emetre el passat dimecres 16/11/16, s'havia gravat durant els dies de carnaval al Solsonès i Cardona. El programa convida algun personatge estranger i el porta a viure alguna experiència per llocs emblemàtics o curiosos de la geografia catalana. En aquesta ocasió els convidats van ser dos francesos, la Catherine i en Yannick, i els van passejar pel carnaval de Solsona -on comença i tanca el programa-, per Busa, Olius, els castell i les mines de sal de Cardona i Canalda. També van tenir amfitrions il·lustres: en Roger Mas i l'Aleix Albareda.

Al nostre poble hi passen la nit, dormen a l'espluga Tremosa, una de les coves més grans de la comarca situada a la riera de Canalda. Aparquen els cotxes a l'Algassa, prop d'Encies, i baixen per la rua del Flavià fins a la riera i la gran balma. L'emissió a l'espluga dura sis minuts escassos; veiem com es fa de nit i com poc després torna a clarejar. Les caminades de Canalda de l'any 2003 i 2011 hi van passar. Si voleu arribar-hi sense perdre-us us podeu descarregar els tracks al wikiloc.


L'espluga Tremosa a la riera de Canalda. Imatge capturada de TV3 a la carta

dilluns, 21 de novembre del 2016

S'ha mort el Reguer

El passat 8 de novembre es va morir Josep Bartoló, l'amo de cal Reguer de Canalda. A Solsona se'l coneixia amb el sobrenom de Vilaseca perquè fins que es va jubilar feia de masover en aquella casa prop del Miracle. En canvi a muntanya el coneixíem com a Reguer. D'ençà de la seva jubilació residia a Solsona i pujava molt sovint a Canalda on havia reformat totalment la casa i hi cuidava un hort que feia molt de goig.

Li agradava Canalda, hi pujava molt sovint i no es perdia la Festa Major. Descansi en pau.

divendres, 14 d’octubre del 2016

La “Comissió per a la protecció de l'Avenc Montserrat Ubach ” demana la nostra col·laboració

Foto Carme Tarrés

Fa més de 50 anys la col·laboració de la gent de Canalda i Odèn amb els espeleòlegs va ser fonamental per a l’estudi i el coneixement del món subterrani de l’Alt Solsonès.  L’èxit més important va ser la primera exploració de l’avenc Montserrat Ubach, que va esdevenir el rècord de profunditat de Catalunya i, alhora, el més profund del món en conglomerats. Però també la localització i estudi de moltes coves i avencs.
Aquestes exploracions van permetre descobrir dues especies noves de coleòpters cavernícoles considerats  “fòssils vivents”:  El Troglocharinus subilsi, al graller de Cambrils, i el Geotrechus ubachi a l’avenc del Xato (Cambrils), una troballa molt important per tractar-se del primer Geotrechus descobert a l’estat espanyol. A l'avenc Montserrat Ubach, a Canalda, es va trobar també un altre interessant coleòpter ja conegut a altres indrets de Catalunya, el Troglocharinus mengeli.
Ara, la Comissió de l'Avenc ha posat en marxa el Projecte Francesc Español, que té com objectiu la recerca biospeleològica de l'avenc i altres cavitats de l’àrea geogràfica del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès - Alt Urgell.  Hi participa la Societat Catalana de Biospeleologia, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i altres entitats científiques, esportives i culturals, entre les que no hi falta la Comissió Cultural de Canalda-1.100 anys. Tot sota l’autorització especial del Servei de Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya. És per aquest Projecte que la Comissió de l'Avenc demana la nostra col·laboració.
Com es pot col·laborar?
Foto Carme Tarrés
Ajudant-los a localitzar de nou algunes de les cavitats d’Odèn que varen explorar als anys seixanta gràcies a les indicacions dels nostres pares i avis. El pas del temps, el canvi de paisatge i possiblement la inexactitud de les dades i coordenades preses en aquell moment, ho fa difícil.
Publiquem la llista que ens han passat d’algunes d’aquestes cavitats que podrien contenir fauna subterrània interessant per si podem col·laborar amb ells a retrobar-les:  Grallera d'Odèn, avenc de les Gralles, pou de Coll d'Alzina, bòfia de la Valldan, bòfia de l'Obac del Marcús, pou de la Canaleta, avenc de la Serra de la Garriga, cova de Ca l'Espunyes, forat de les Torres, avencs de Puig-arnau, avenc de la Costa de la Bòfia, forat del Climensa, avenc del Padullès, avenc de la Serra de la Cirera.

Contactes:
avenc@montserratubach.cat
canalda1100@gmail.com

dijous, 13 d’octubre del 2016

Recaminada de Canalda 2016

Foto de grup a Capdevila de Sants amb la Torreta al fons
El passat dimecres dotze d'octubre vam repetir la caminada de Canalda per als col·laboradors que estaven als controls el dia divuit de setembre i no l'havien pogut fer. També s'hi van afegir altres persones que no van poder venir el dia assenyalat. En total vam ser vint-i-nou caminants. Després de pujar al cim de la Ventolana, vam arribar a Capdevila on ens esperaven els "cuiners" de can Prat amb un bon esmorzar. Vam continuar la ruta per la rua de Corrua fins a la bifurcació, on uns van enfilar directe a l'hostal del Vent i la resta vam seguir per l'itinerari llarg.

Va fer un dia rúfol, però si els núvols enteranyinaven la vista també ens permetien caminar més frescos i a gust.

Després de la caminada, vint-i-cinc persones ens vam tornar a trobar a Cambrils, ara uns quants menys, per fer un bon dinar i recuperar forces.

dimarts, 11 d’octubre del 2016

El Full Informatiu de Canalda s’acomiada


Tot el que comença acaba!
Ja fa deu anys i mig que va sortir el primer full informatiu i amb una certa regularitat ha anat sortint cada mes. Era un full din A4 imprès per les dues cares. Durant aquest decenni hem publicat centenars de notícies, des d'informacions d’actualitat a fets històrics o curiositats del nostre entorn.
El full s’enviava per internet a més de 60 persones i entitats. Darrerament només n'enviàvem set d’impresos en paper a persones que no tenen accés fàcil a internet.
Des d'aquí agraïm als lectors que durant aquests anys ens han seguit; ells són la nostra justificació, sense lectors no tindria sentit la nostra feina. També volem agrair les crítiques constructives, tant les felicitacions com les que ens obligaven a repensar o canviar.
Com diu la cançó popular escocesa:
No és un adéu per sempre,
és un adéu per un instant;
No, no l’enterrem per sempre. Es probable que en dies especials o fets excepcionals surti algun número esporàdic.
Els objectius que ens proposaven al primer número els continuem tenim al cap i es poden complir des d’altres mitjans. Amb deu anys hem anat canviant com ho mostren els diferents formats del full, les notícies... Però també ha canviat la tecnologia. Anys enrere era inimaginable a Canalda que arribessin les tecnologies de la informació i la comunicació. A partir d’ara podràs continuar llegint les notícies de Canalda a través del web NacióSolsona, la revista comarcal Celsona, però sobretot al bloc Kanavita.
Finalment hem registrat el full amb el dipòsit legal. Sí, a la part superior del full, hi surt un nombre precedit de les lletres DL L. És, un número que assigna l’administració i que pretén “recollir, preservar i posar a disposició pública els exemplars que conformen el patrimoni bibliogràfic” (...). A partir d’ara els fulls informatius de Canalda publicats fins ara es podran consultar a la Biblioteca Pública de Lleida, a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca Nacional.
Abaixem la persiana!
Marcel Camps Colomés



dimarts, 4 d’octubre del 2016

Forns d'oli de ginebre

Forn d'oli de ginebre. Dibuix de Guim Camps Parera
Moltes de les masies del Solsonès eren quasi autosuficients, conreaven varietat de fruits, cereals i verdures. A més, també es fabricaven molts dels materials que necessitaven per reparar o construir l’habitatge; així es feien els totxos, les teules, el guix o les bigues de la casa. També es procuraven els medicaments a partir dels animals i plantes dels rodals. I si els sobrava algun excedent els permetia comprar allò que no podien fabricar. Una activitat que complementava l’economia domèstica era la fabricació d’oli de ginebre. Entre Capdevila i Torrentaller hi hem trobat les restes de quatre forns de ginebre, un a sota l’ermita de Sant Pere de Capdevila, un altre prop del trencant de la Llosa del cavall i els altres dos prop d’un esperó de roca després de la balma Corrua. Aquests es van utilitzar fins a finals de la dècada dels anys seixanta del segle XX, estan fets de formigó i tenen restes de carbonet de quan s’utilitzaven.

Un forn d’oli era una petita construcció o estructura que permetia extreure la resina dels ginebres blancs o càdecs. (Podeu veure el dibuix o interpretació que ens ha fet el Guim Camps) Sobre un terra rocós i amb un lleuger pendent s’hi gravava dos cercles separats un de l’altre aproximadament per 1 m i comunicats per un reguerot també excavat a la roca. En el de la part superior, d’un diàmetre de 30 o 40 cm, s’hi feia uns quants solcs que confluïen al reguerot que comunicava amb l’altre. El més petit, d’un diàmetre de 10 a 15 cm, era més fondo i servia per recollir l’oli.
Impressionant forn d'oli de ginebre prop
de l'ermita de Sant Pere de Capdevila

El rec que comunicava els dos cercles es cobria amb teules o s’hi posava el canó d’una escopeta o qualsevol altre tub i també s’aixecava una paret al mig. Fins aquí la part fixa i permanent del forn.

Es tallava la soca i les arrels dels ginebres blancs vells i s’estellaven. Els tronquets més resinosos, tallats d’una mida aproximada d’un pam es posaven ben col·locats dins un bidó obert per un dels costat. Procuraven que no hi hagués espais buits i un cop ple es girava i se situava l’obertura sobre el cercle gran que hem descrit abans. Es rejuntava bé el bidó, les teules i la paret de pedra amb fang per tal d’evitar que s’encengués l’oli.

Per tal d’obtenir l’oli es feia foc al voltant del bidó durant tot un dia. Amb l’escalfor la resina es desprenia de la fusta i pels solcs gravats al terra i el rec circulava cap al forat excavat al final on es recollia l’oli. En el recollidor hi anava més aigua que oli, però com que per densitat l’oli surava, amb una cullereta anaven extraient l’oli. Calia separar bé el foc de la recollida ja que les resines del ginebre són molt inflamables.

Abans hem dit que l’oli s’obtenia del ginebre blanc. A molts llocs de Catalunya es coneix amb el nom de càdec (Juniperus oxycedrus) per diferenciar-lo del ginebre o ginebre negre (Juniperus communis), anomenat així a les nostres contrades. Moltes vegades se'l confon, ja que de lluny presenten el mateix aspecte. Es diferencien en la cara superior de les fulles -el ginebre hi té una ratlla blanca i el càdec dues, separades d'una línia verda-; també és diferent el fruit -mentre que en el ginebre és de color blau molt fosc en el càdec és vermellós.

L’oli que s’obtenia era espès i d’olor forta, servia per curar malalties de la pell i desinfectar; es feia servir especialment per als animals. 

Forn d'oli de ginebre a la rua de Corrua

dijous, 29 de setembre del 2016

Estadístiques de la caminada


Cada any, en el moment de la inscripció, demanem als participants un seguit de dades per poder tenir una estadística dels caminants. Ara doncs us en donem els resultats.
Aquest 2016, dels 535 participants, el 47% eren dones i el 53% homes. Si ens fixem en l’edat, els participants més nombrosos van ser els de la franja de 51 a 60 anys, seguits dels de 41 a 50. Més de la meitat dels participants tenien entre 40 i 60 anys (54%). Voldríem que us fixéssiu en algunes peculiaritats, els adolescents van superar els de 21 a 30 anys, i deunidó del grupet de nens que van venir (5%) i es envejable les deu persones que superaven els 70 anys. Per tercera caminada consecutiva, el Jaume Gibert d’Artés, amb els seus vuitanta-quatre anys, va ser el més gran en completar el recorregut. La més jove va ser la Bruna Solé Cuadrench que encara no ha fet l’any. Ara bé, el més jove que va fer tot l’itinerari a peu va ser el Nil Altarriba Solà amb cinc anys.
Si ens fixem en la procedència els de Solsona són el grup més nombrós (34%) però els de fora de la comarca són més de la meitat dels caminants (57%). Ho posarem amb xifres absolutes: Solsona 181, seguits de Barcelona amb 52, Manresa 40 i Sabadell 34. Oliana 25, Sant Llorenç de Morunys i Sant Cugat del Vallès, empatats amb 17 i seguits de prop pels 15 d’Olius. Terrassa 11, Cardona 9 i 8 en van venir de Navarcles i Berga. D’Andorra 7, igual que de Navàs i Viladecavalls... Al quadre adjunt podeu veure la procedència dels caminaires. En total va venir gent de seixanta-set municipis diferents.
Comentem el darrer gràfic. Les dues darreres caminades han agafat una tendència a la baixa. El 2016 van venir 535 participants, 158 menys que l’anterior edició. Curiosament aquests 535 caminants d’enguany coincideixen amb la mitjana de participació de les catorze edicions.
Per acabar us voldríem fer partícips d’alguns dels emails que hem rebut després de la caminada.




















dimarts, 27 de setembre del 2016

Festa Major de Canalda 2016

Ball del fanalet
El passat cap de setmana, 24 i 25 de setembre, vam celebrar la tradicional Festa Major de Canalda. Les activitats van començar amb el concurs de bitlles catalanes amb la participació de quatre equips variats en destresa, edat i estils. A continuació la botifarrada tot esperant el començament del ball. Per segon any consecutiu la música la va portar l’associació d’acordionistes “La Diatònica”, un clarinet, una pandereta i vuit acordions van anar tocant un ric i variat repertori on no va faltar els Cigalons de Canalda i el ball del fanalet. Tot un luxe tenir deu músics dalt l’escenari.

Les activitats del diumenge van començar amb la missa presidida per Mn Ricard Cots. En finalitzar la litúrgia, les priores de cal Tulleuda i la Borda ens van oferir olorosos i acolorits ramets.  Acte seguit el vermut a la plaça i finalment el dinar sota la carpa amb una assistència de cinquanta persones. El plat estrella va ser la gustosa paella feta per la Manoli de can Prat. El temps, malgrat algun núvol amenaçador, ens va permetre fruir d’una bona Festa Major.


Campionat de bitlles

Guanyadors del campionat de bitlles

La Diatònica


La missa acompanyada amb la música de la Montse i la Mònica

Les priores de cal Tulleuda i la Borda reparteixen ramets al sortir de missa

L'equip d'arrossaires dirigits per la Manoli de can Prat

I s'acaba la festa amb un bon dinar

dimarts, 20 de setembre del 2016

La caminada de Canalda mobilitza 600 persones entre participants i controls

Inscripcions a l’Hostalnou de Canalda
El diumenge 18 de setembre, de bon matí es començava a omplir el planell de l’Hostalnou de cotxes que arribaven i taules que s’escampaven per fer les inscripcions. A ¼ de 9, abans del l’hora prevista, començaven a sortir els primers caminaires en direcció a l’Hostal del Vent. Poc després, els cinc-cents trenta inscrit enfilaven cap al cim de la Ventolana. Per fer cim calia enfilar-se per una escala de ferro. Ja a dalt, un dia net, clar i assolellat els permetia gaudir d’un ampli paisatge.
L’esmorzar recompensava el primer esforç, entrepans de botifarra o formatge els esperaven davant l’ermita de Sant Pere de Capdevila. Ja a la rua de Corrua, per entre cingles, trobaven el control de les begudes.  Aquest és el que més va costar de fer-hi arribar el subministrament. Ens va caldre muntar una tirolina de més de 60 metres des dalt del cingle del Morro de Truja i despenjar el beure per l’espadat.

Aquest any hi havia la possibilitat d’escurçar el recorregut per una drecera i retornar directe a l’hostal del Vent o bé allargar la caminada acostant-se a Torrentaller. El 50% van fer la llarga i el 50% restant van passar per la drecera, 267 i 268 respectivament. A l’arribada rebien un dolç obsequi, una capseta amb “cudadells de riu”, pedres molt abundants a Canalda.
Per acabar reproduïm un e-mail que hem rebut que destaca alguns aspectes de l’activitat:
Avui s'ha fet la caminada i, com en les anteriors edicions, ha estat molt ben muntada.
Voldria felicitar entusiastament als organitzadors i a tots els col·laboradors. I no només pel que hem vist i gaudit avui. Sabem que un muntatge com aquest exigeix un temps de preparació molt important i la implicació d'un elevat nombre de persones: la preparació de l'itinerari, el desbrossament, la senyalització i els rètols explicatius, la logística als punts de control,  el disseny i l'edició de la publicació...La continuïtat de les caminades, ara biennals, palesa la constància i tossuderia d'uns quants i el suport de molts més.
Endavant!
Josep Maria Serra 
Ens cal agrair la col·laboració desinteressada de molta gent, des dels que van preparar l’activitat i van netejar camins fins al nombrós personal que ens van ajudar el dia de caminada. També als propietaris i pagesos que ens van facilitar el pas per les seves terres. Al final de la caminada ens van arribar mostres d’agraïment, satisfacció i felicitació que ens ajudaran a continuar i millorar. Gràcies a tots els que van matinar, van caminar, van fruir d’un diumenge pels Torrents de Lladurs i que justifiquen aquesta caminada.

Pujada per l’escala de ferro a la Ventolana

La Ventolana

Esmorzar a Capdevila de Sants

Llibret i record de la caminada

Control d’arribada

dilluns, 19 de setembre del 2016

Programa de la Festa Major de Canalda 2016


El proper cap de setmana, 24 i 25 de setembre, celebrarem la Festa Major de Canalda. El dissabte que coincideix amb la festa de la patrona, la Mercè, a les 6 de la tarda es farà el campionat de bitlles catalanes i a les 10 de la nit amb el grup d'acordions "La Diatònica" ball de festa major. A partir de les 9 del vespre hi haurà servei de bar i entrepans de botifarra.

El diumenge es farà la missa a les 12 del migdia, a continuació aperitiu per a tothom i tancarem la festa amb el dinar popular dins la carpa. (Es vendran tiquets fins arribar al límit de capacitat).

El cartell d'enguany és obra de fotògraf Bernat Camps que des de lluny col·labora amb la Comissió de manera desinteressada.

divendres, 2 de setembre del 2016

Cartell de la caminada

El cartell de la caminada de Canalda és una obra col·lectiva fruit de la col·laboració del nostre dibuixant de capçalera Jordi Solà, el disseny de Guim Camps i la realització de Gràfiques Muval de Solsona.

Hem d'agrair els nostre anunciants que ens ajuden a pagar part dels costos de la caminada i els llibrets, tretríptics i cartells. El Consell Comarcal del Solsonès, Roc Falcon, Knauf, Ajuntament d'Odèn, Pastisseria Camps, Coca-cola, Ajuntament de Lladurs. Puig-arnau Pubilló, el Call d'Odèn, Can Solvi, Cordis Supermercats, Gràfiques Muval i a les oficines de turismes del Solsonès i la Vall de Lord que ens ajuden a fer les inscripcions. També als propietaris i masovers de les terres per on passem per les facilitats donades, a tots els col·laboradors que ens ajuden a netejar camins i a fer funcionar els controls el dia de la caminada i per descomptat a tots els que veniu a fer-la que sense vosaltres tota la feina no tindria sentit.





dijous, 25 d’agost del 2016

Caminada biennal de Canalda 2016

Sant Pere de Capdevila
La Ventolana i els Torrents de Prat d’Estaques


Diumenge 18 de setembre de 2016

El recorregut de la caminada d’enguany transcorre per migjorn de Prat d’Estaques. Aquesta serra està solcada per torrents i, curiosament, el vessant de migdia es coneix com els Torrents. Amb el títol juguem amb el doble significat d’aquest nom, el topònim i el de rases –nom com es coneixen al Solsonès els torrents.

Antigament aquesta serra estava habitada i explotada tant per l’agricultura i la ramaderia com per la silvicultura. Avui està pràcticament despoblada. Totes les masies per on passem estan ensorrades o en molt mal estat. Malgrat tot, els camins, els boscos, els cingles i les balmes són espectaculars.

Enguany hi ha dues opcions, fer un recorregut llarg o fer-lo una mica més curt agafant una drecera. L’itinerari comença a l’Hostalnou de Canalda en direcció Solsona, seguint les marques del GR7, fins a l’hostal del Vent.

L’objectiu següent és el cim de la Ventolana, el punt més alt del recorregut a 1.319 m. La pujada és curta però dreta, la baixada és més suau. Des del cim s’obre una àmplia panoràmica: les Morreres del Port del Comte, el puig Sobirà, el Cadí, el Codó, les moles de Sòbol i Lord,  Vilamala, la serra del Verd, Ensija, rasos de Peguera, Busa, i a ponent la serra d’Aubenç, el Turp... Per un antic camí de bast arribem a Capdevila i la seva menuda ermita romànica, una de les més petites de Catalunya. Sota mateix podem veure un curiós forn d’oli de ginebre.

Balma de la Corrua amb la Trona al fons
El camí baixa fins a la rasa de Capdevila, el punt més baix a 980 m. Segueix per la rua de Corrua, un camí entre cingles, on hi ha nombroses balmes, alguna en altre temps habitada com la de Corrua. Al llarg del camí trobarem restes de les antigues carboneres i alguns forns d’oli de ginebre.

Prop de la rasa de Torrenteller podem escurçar la caminada prenent una drecera que ens porta directament a l’hostal del Vent. Els que optin pel recorregut llarg passaran pels Tossalets, les balmes de Serra Alta i serra Alta fins arribar als hostals del Vent i Hostalnou de Canalda.


La caminada té 18 km, una part important pel municipi de Lladurs, el desnivell entre les cotes extremes és de 339 m i l’acumulat de 660 m. Ara bé, si algú la troba massa llarga, ja heu llegit que hi ha una drecera que fa que sigui de menys de 15 km.


Caminada de Canalda 2016
Els Tossalets


Rua de Corrua


diumenge, 7 d’agost del 2016

Llocs de la caminada: Capdevila de Sants

Pintura a l'oli sobre tela (116 cm X 73 cm) del pintor Vilamosa, propietat de Joan Solà, "Consel"

Els darrers cents anys per Capdevila hi han passat bastants masovers. Aquests continus canvis, i que l’any 1961 quedés definitivament deshabitada, té a veure amb la duresa de vida, amb els pocs camps i no gaire productius i sobretot amb la falta d’aigua, només tenien un pou i no hi havia cap font a tocar de casa.


El 1920 hi viu la família Guix que l’any 1924 van marxar cap a Cavallera Alta, a Canalda. Del 1924 al 1931 s’hi estableix la família Barniol. El 1931 s’hi instal·la la família Clotet Bonet que s’hi estaran fins poc temps després d’acabada la guerra. Finalment els darrers estadants, la família Malé Garriga que tancaran la casa definitivament. Hem entrevistat la Llúcia Malé Garriga que va ser una de les darreres residents. Actualment viu a Solsona i amb 86 anys viscuts va desgranant el seus records per aquella casa. Els podreu llegir al llibret de la caminada.