Recorregut de recerca geològica pel Solsonès: una mirada als contraforts del Pirineu

Josep Maria Mata-Perelló explicant el doble encavalcament del puig Sobirà

El passat 20 de desembre de 2025 es va dur a terme el Recorregut de recerca geològica pel Solsonès, una activitat científica i divulgativa integrada dins del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu. L’itinerari va recórrer alguns dels indrets més significatius del contacte entre el Sistema Pirinenc i la Depressió Geològica de l’Ebre, tot posant en valor un patrimoni geològic de gran interès científic i paisatgístic.

Al llarg de tot el recorregut, els participants van gaudir de les explicacions magistrals del geòleg Josep Maria Mata i Perelló, que va contextualitzar de manera clara i rigorosa els materials mesozoics i cenozoics, les grans estructures tectòniques i l’evolució geològica del Solsonès, facilitant una lectura didàctica del paisatge i dels processos que l’han configurat.

El recorregut es va iniciar a l’entorn de Canalda, amb l’objectiu principal d’observar estructures geològiques rellevants, materials mesozoics i cenozoics, així com formes del relleu associades als grans processos geològics que han modelat la comarca.

La primera parada, a Cavallera, va permetre l’observació d’un dels elements més destacats de l’itinerari: el doble encavalcament del Puig Sobirà sobre la roca de Canalda, una estructura clau per entendre l’estructura del puig Sobirà. En aquest mateix indret es va visitar l'entorn de l’avenc Montserrat Ubach, desenvolupat dins els conglomerats oligocens de la Formació Berga. Des del mirador de l’avenc, Montserrat Ubach va oferir una explicació especialment emotiva i detallada sobre aquest singular element geològic que porta el seu nom, destacant-ne tant el valor científic com la seva importància dins del patrimoni natural del territori.

La Montserrat Ubach explicant la història recent de l'avenc que porta el seu nom

La segona parada, a ca la Rita, va tenir com a protagonista una espectacular balma excavada als conglomerats carbonatats de la roca de Canalda. Les explicacions van posar en relleu la relació entre la geologia i l’ocupació humana tradicional, amb exemples clars d’adaptació al medi a partir de les formes naturals del relleu.

Finalment, la tercera parada es va fer al mirador del Codó, prop del coll de Jou. Des d’aquest punt elevat, es va poder observar amb claredat la discordança progressiva entre les serres de Busa i dels Bastets, un fenomen clàssic de la geologia catalana, explicat amb detall per Josep Maria Mata i Perelló com a exemple paradigmàtic de l’evolució sedimentària de la Depressió de l’Ebre.

Aquest recorregut va posar de manifest, una vegada més, el gran potencial del Solsonès com a territori de divulgació científica, educació geològica i turisme cultural, reforçant el paper del futur Parc Geològic dels Contraforts del Pirineu com a eina fonamental per al coneixement, la preservació i la difusió del patrimoni geològic del país.

Josep Maria Mata-Perelló explicant la discordança progressiva

La foto: Canalda

 

Canalda pels vols del 1910

Canalda el 1922

Fa uns quants anys, buscant fotos antigues de Canalda pels arxius de Barcelona, vam trobar a l’arxiu Mas la que avui presentem. La fitxa de la foto indicava que l’havia fet Adolf Mas el 1926, un solsoní establert a Barcelona. Més tard, consultant la Geografia de Francesc Carreras Candi, la vam veure publicada i vam comprovar que era anterior i d’un altre autor.

Comencem per l’any. Segurament és dels volts de 1910. Els sis volums de la Geografia no porten data de publicació, mes els estudiosos no es posen d’acord en la data d’inici de la publicació: uns la situen el 1908 i altres el 1913 o el 1915. Tanmateix, tots coincideixen que finalitzà el 1918. La fotografia va ser publicada a la pàgina 610 del volum 4 dedicat a la província de Lleida, escrit per Ceferí Rocafort. L’autor de la fotografia, tal com consta al peu de foto, és Joseph Colell.

En Josep Colell i Llort va ser un escultor solsoní que feia figures del pessebre i també va fer l’escut de la ciutat que hi ha a la façana de l’ajuntament. A més es dedicà a la fotografia: algunes imatges es van publicar a la Geografia d’en Carreras Candi.

La fotografia que acompanya el text conté molta informació de començament del segle XX a Canalda gràcies a la seva nitidesa. Juguem a les 7 diferències a partir de les dues fotografies, l’antiga i l’actual. Malgrat que el petit poble de Canalda no ha canviat gaire en cent anys, sí que hi podem trobar algunes diferències significatives. Els edificis quasi són els mateixos, però a finals dels anys cinquanta del segle passat s’hi va construir l’Estudi (1) i al seu darrere s’hi veu can Front (2) més baixa que l’actual. Al mateix temps es va enderrocar el comunidor (3) que estava adossat a ponent de l’església i, a sota d’aquesta, el cobert de cal Tulleuda. El Ramon Ollé Muntada ens deia que el van aterrar perquè estava en mal estat i les vaques hi entraven. Un comunidor és una edificació en forma de porxo, oberta als quatre vents, separat de l’església, que servia per fer exorcismes o espantar les tempestes. L’edifici adossat al campanar més aviat sembla la rectoria. Probablement pel mal estat i les reduïdes dimensions, el rector es devia mudar a l’edifici que hi ha bastant més amunt.

Si mirem el paisatge, es veuen grans masses forestals a llevant: can Prat (4), Pubilló i els prats de Canalda; en canvi, s’havia desforestat el peu de la roca de Canalda (5) i la costa dels Prats i el Portet. Ja hem comentat en altres fotografies que la llenya era la principal font d’energia per escalfar, cuinar i fer funcionar les petites indústries artesanals com les teuleries o els forns.

Els cavallons de garbes (6) que omplen el camp de primer terme donen un encant especial a la imatge. En aquest gran camp, que anys més tard s’engrandiria suprimint alguns marges, s’hi conreaven cereals, que es tallaven amb la dalla, es lligaven i formaven les garbes que, a continuació, es portaven a l’era per separar el gra de la palla. Actualment, la majoria de camps són erms i s'aprofiten per a pasturar. En la foto antiga tampoc no hi ha les cicatrius de les carreteres (i 7) que pugen a prats de Bacies o van cap a Odèn i Sant Llorenç de Morunys.

A vista de lupa es poden trobar moltes més diferències, rocs que s’han mogut, arbres que s’han tallat i altres que s’han fet grossos, volums de cases que s’han modificat, persones i animals en el camp... Ja diuen que una imatge val més que mil paraules; i aquí n’hem gastat poc més de cinc-centes.

Article publicat a la revista L'Arpiot d'Odèn, número 4, juliol de 1922

Vint-i-cinc anys les separen

25 anys separen aquestes dues fotos i en aquest temps s'han produït alguns canvis que des del lloc on s'han pres les imatges són molt evidents.

A la primera foto, i a primer terme es veuen les runes de can Front, casa ja reconstruïda en la segona foto. També destaca l’electrificació del poble amb un pal de mitja tensió plantat al mig de la fotografia i que no apareix a la primera. Altres petits canvis s’endevinen contrastant la foto i que no passen desapercebuts als canaldencs: l’ampliació de l’escola amb un porxo i un cos central, l’alçat de cal Tulleuda, totes dues cases a la dreta de la imatge; l’augment de vegetació o els camins més marcats.

  

Dir-se Canalda de cognom

Fragment d'una llosa d'una tomba a
l'església parroquial de Sant Llorenç
de  Morunys

Molts dels nostres cognoms són d'origen medieval i procedeixen de l'ofici o professió que tenia la família (Farré, Cusidor, Colomer, Ollé...) de noms de ciutats i pobles (Solsona, Cardona,...), del nom del pare (Ferràndiz, Antúniz, Arnau,...), de llocs naturals o situacions geogràfiques (Espuga, Coma, Vila, Corominas,...), de sobrenoms, etc.

Algun d'ells és molt freqüent com Farré, en canvi d'altres són escassos. En aquest segon grup trobaríem el de Canalda. Tothom que se'n diu té algun avantpassat llunyà que prové del peu del puig Sobirà. 

Ferran Mascarell i Canalda
a la pàgina oficial de la Generalitat
http://www.govern.cat/pres_gov/
govern/ca/govern/consell-executiu/
mascarell.html [2013]

Aquest cognom el trobem repartit per tota la geografia dels Països Catalans, també en algunes províncies d'Espanya i fins i tot per Europa i Amèrica. Només cal escriure Canalda en un buscador d'internet i ens apareixen una munió de pàgines.

A Catalunya hi ha 413 persones (Idescat, 2012) que se'n diuen de primer cognom i 413 de segon (Idescat, 2012), tot i que algunes d'aquestes tenen els dos cognoms repetits com el Josep Canalda i Canalda de Cunit que ens visita de tant en tant. El lloc on hi ha més Canaldes és a les comarques de Tarragona, sobretot al voltant del riu Ebre, i al Barcelonès molts dels quals han nascut a Tarragona o són fills o nets de tarragonins.

Molt probablement en la reconquesta de les terres de l'Ebre als àrabs, es van repoblar aquells paratges amb gent vinguda del nord, alguns dels quals se'ls coneixia amb el nom del lloc d'origen, Canalda.

Hi ha algunes persones de renom que fan publicitat del cognom: Mireia Canalda, la model, que en aquest cas és el nom artístic ja que no es diu així. El Conseller de Cultura del darrer govern Maragall i també del govern Mas i que va ser molts anys regidor a l'Ajuntament de Barcelona  es diu Ferran Mascarell i Canalda.

Web de la Mireia Canalda [2007]

L'any 2007 vam escriure la Mireia Canalda tot preguntant-li perquè s'havia posat Canalda de nom professional i ens va respondre així:

Hola amic.

Sí, el meu cognom real no és Canalda, però sí l'és de la meva mare i àvia. Quan vaig començar a fer de model, jo era l'única Mireia que hi havia, per tant només em coneixien pel meu nom. Més endavant van venir altres Mireies, i em van demanar que em posés el cognom. Jo em dic Mireia D* P*. D*, no m'ha agradat mai i P* resultava ser molt difícil pels estrangers. Sempre havia dit que m'encantava el cognom de la meva iaia i me’l vaig posar. Segueixo sent la Mireia D* al d.n.i. però professionalment sóc la Mireia Canalda. També em va genial pk la gent no pot cercar la meva adreça ni telèfons, ja que aquesta persona no existeix. 

Ara entraré a la pàgina del poble.

Moltes gràcies i arreveure

Mireia Canalda