 |
| Mesa electoral d'Odèn a les passades eleccions de 2021 |
El diumenge de Carnaval, 14 de febrer, es llevava plujós i anormalment atípic. Assistíem a unes eleccions provocades per la justícia arran de la destitució del president de la Generalitat i a més, aquella impedia endarrerir-les malgrat la pandèmia que ens mantenia quasi tancats dins la nostra bombolla familiar. Planava la por que algunes meses no es podrien constituir per la falta de personal. A Odèn, a primera hora ja hi havia els titulars, la Laura de Cambrils, el Salvador de la Valldan i el David d’Odèn.
No sé si es pot atribuir a la por de la covid o al cansament, però la participació va baixar. Si quatre anys enrere va superar el 80%, el dia 14 no va arribar al 70, –65,74 %, una davallada del 18,6 %–. De totes maneres la participació va ser superior a la del Solsonès i a la mitjana de la resta de Catalunya tant en aquestes eleccions com en les passades.
Dels 142 vots emesos, un va ser en blanc i un altre nul. La primera observació és que tots els partits parlamentaris van perdre vots, exceptuant la CUP i els socialistes. Com que la composició del Parlament no depèn del nombre de persones que voten sinó del percentatge obtingut, comentarem les xifres relatives. El guanyador a Odèn va ser Junts per Catalunya (34%), seguit d’Esquerra (24,1%) i el PDeCAT (21,3%) –que ha quedat fora de l’hemicicle–. Els grups que han experimentat una pujada al municipi són la CUP (7,8%) que ha guanyat 4 votants i el PSC (3,55%) recolzat per 5 persones, quatre més que en les passades eleccions. La gran patacada se l’ha emportat Ciutadans (2,1%) que ha perdut dotze votants. Els altres vots són tan residuals que ho sento si em llegeixen els que els han emès, però no val la pena comentar-los.
El que destaca de tot plegat, deixant la baixada de participació, és l’elevat nombre de vots republicans, el 89,3%, per sobre dels monàrquics, 10,7%, el que palesa el comportament electoral diferent de la muntanya respecte de les grans aglomeracions urbanes.
Esperem que ara els partits siguin capaços de posar-se d’acord i treballar pel país; que no hàgim de tornar a votar a l’estiu.
