 |
| Josep Maria Mata-Perelló explicant el doble encavalcament del puig Sobirà |
El passat 20 de desembre de 2025 es va dur a terme el Recorregut de recerca geològica pel Solsonès, una activitat científica i divulgativa integrada dins del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu. L’itinerari va recórrer alguns dels indrets més significatius del contacte entre el Sistema Pirinenc i la Depressió Geològica de l’Ebre, tot posant en valor un patrimoni geològic de gran interès científic i paisatgístic.
Al llarg de tot el recorregut, els participants van gaudir de les explicacions magistrals del geòleg Josep Maria Mata i Perelló, que va contextualitzar de manera clara i rigorosa els materials mesozoics i cenozoics, les grans estructures tectòniques i l’evolució geològica del Solsonès, facilitant una lectura didàctica del paisatge i dels processos que l’han configurat.
El recorregut es va iniciar a l’entorn de Canalda, amb l’objectiu principal d’observar estructures geològiques rellevants, materials mesozoics i cenozoics, així com formes del relleu associades als grans processos geològics que han modelat la comarca.
La primera parada, a Cavallera, va permetre l’observació d’un dels elements més destacats de l’itinerari: el doble encavalcament del Puig Sobirà sobre la roca de Canalda, una estructura clau per entendre l’estructura del puig Sobirà. En aquest mateix indret es va visitar l'entorn de l’avenc Montserrat Ubach, desenvolupat dins els conglomerats oligocens de la Formació Berga. Des del mirador de l’avenc, Montserrat Ubach va oferir una explicació especialment emotiva i detallada sobre aquest singular element geològic que porta el seu nom, destacant-ne tant el valor científic com la seva importància dins del patrimoni natural del territori.
 |
| La Montserrat Ubach explicant la història recent de l'avenc que porta el seu nom |
La segona parada, a ca la Rita, va tenir com a protagonista una espectacular balma excavada als conglomerats carbonatats de la roca de Canalda. Les explicacions van posar en relleu la relació entre la geologia i l’ocupació humana tradicional, amb exemples clars d’adaptació al medi a partir de les formes naturals del relleu.
Finalment, la tercera parada es va fer al mirador del Codó, prop del coll de Jou. Des d’aquest punt elevat, es va poder observar amb claredat la discordança progressiva entre les serres de Busa i dels Bastets, un fenomen clàssic de la geologia catalana, explicat amb detall per Josep Maria Mata i Perelló com a exemple paradigmàtic de l’evolució sedimentària de la Depressió de l’Ebre.
Aquest recorregut va posar de manifest, una vegada més, el gran potencial del Solsonès com a territori de divulgació científica, educació geològica i turisme cultural, reforçant el paper del futur Parc Geològic dels Contraforts del Pirineu com a eina fonamental per al coneixement, la preservació i la difusió del patrimoni geològic del país.
 |
| Josep Maria Mata-Perelló explicant la discordança progressiva |
