Entrades populars

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puig Sobirà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puig Sobirà. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de febrer del 2026

La Foto: La roca de Canalda i el puig Sobirà

 

La roca de Canalda i el puig Sobirà. Projecte de la carretera de «San Lorenzo de Morunys a Coll de Nargó». Arxiu General Militar de Ávila

En l’anterior número de L’Arpiot, el 10, vam publicar una foto del Racó feta per a redactar el projecte de la carretera L-401. A la present revista en publiquem una altra, en aquest cas la roca de Canalda. Les imatges provenen de l’Archivo General Militar de Ávila i formen part de l’avantprojecte de la carretera redactat el 1942. És possible que fossin preses el mateix any, ja que en la introducció del projecte de 1944 hi posa que aquell estudi es va fer en un parell de dies i va ser encarregat el mateix 1942, quan encara no havien passat tres anys del final de la guerra del 1936-1939. Costa una mica de creure que en dos dies recorreguessin des de coll de Jou a la carretera de la Seu, a peu o a cavall d’una bèstia, analitzant, dibuixant i fotografiant el terreny, i redactessin l’avantprojecte de la pista militar. Segurament fa referència a la redacció del projecte i no als treballs previs.

Com ja vam explicar, aquesta via era una pista militar que connectava territoris difícils d’enllaçar. A diferència de la majoria de les carreteres, que seguien la direcció nord-sud aprofitant els cursos fluvials pirinencs, aquest projecte buscava una connexió transversal. Ja abans de finalitzar la guerra del 1936 al 1939, el règim franquista va planificar una línia defensiva de búnquers per evitar una hipotètica invasió del territori espanyol des de França. En aquest context es va concebre i construir la carretera L-401, que havia de servir d’enllaç estratègic dins d’aquesta línia defensiva dels Pirineus.

La roca de Canalda i el puig Sobirà el 2025

La carretera es va començar el 1942, mentre s’elaborava l’avantprojecte i després el projecte; sense tenir-los aprovats. Un grup de presidiaris republicans començaren a aplanar el terreny des de la carretera de la Seu en direcció a Perles. El desembre de 1950, en un esborrany d’informe on es demanava una ampliació de crèdit, hi diu que la carretera no estava acabada, però ja s’hi podia transitar, hi posa: «que aunque con deficiencias, se puede ya emplear». En el mateix informe hi diu que ja hi havia 25 km totalment acabats, 4 aplanats i amb algunes cunetes i desaigües acabats, i els 12,350 km restants «con la explanación incompleta, pudiéndose circular en su totalidad, si bien en los kms de explanación incompleta, con precaución» (...). Durant els anys posteriors es van produir algunes esllavissades que tallaren la carretera. El 1951 encara es va fer un projecte reformat, i el 1955 un projecte addicional per tal de millorar i acabar les parts més malmeses o geològicament complicades. No va ser fins al 1956 que es va acabar del tot. I l’any següent va deixar de ser militar. El 13 de febrer de 1957, sobre el pont d’Espia, l’exèrcit traspassava l’obra al Ministerio de Obras Públicas. Una curiositat de la primera proposta és que s’anomenava carretera de San Lorenzo de Morunys a Coll de Nargó i el km 0 estava a coll de Jou. En el projecte definitiu es va canviar l’ordre dels topònims i es va invertir la numeració tal com la coneixem actualment.

El 1953 l’alcalde d’Odèn i alguns propietaris van sol·licitar poder-hi empalmar camins per arribar a algunes cases, permís que se’ls concedí l’any següent. Entre aquestes vies hi havia la de Canalda. I ja que parlem de l’alcalde, hem d’afegir que durant tots aquests anys de construcció de la carretera, en cap ple de l’Ajuntament se’n parla ni els militars sol·liciten cap permís; a la postguerra els militars feien i desfeien amb total impunitat.

La foto antiga que acompanya aquest text porta per títol «Acantilados del Vertice Subirá», l’element central és la roca de Canalda. «Vertice Subirà» fa referència al vèrtex geodèsic que hi ha al cim occidental del puig Sobirà. La imatge mostra la carretera tal com la va projectar el Servicio Militar de Puentes y Caminos de Cataluña. Està presa des del petit turó on actualment hi ha el refugi d’Urdoll, punt elevat amb molta visibilitat.

Un aspecte destacat de la fotografia antiga és el traçat de la carretera, marcat en vermell, i que passa per sota la roca de Canalda per una cota més elevada que per on es feu passar finalment. En el dibuix que reproduïm, la carretera passava més a prop del nucli de Canalda, però, en canvi, es veu com la carretera travessava la riera de Canalda per un lloc més elevat d’on al final es va construir el pont. Viaducte que és el segon de més envergadura, després del pont d’Espia, dels que es van construir al llarg dels més de 40 km de carretera.

Avantprojecte de la carretera de «San Lorenzo de Morunys a Coll de Nargó» de 1942. Arxiu General Militar de Ávila
Avantprojecte de la carretera de «San Lorenzo de Morunys a Coll de Nargó» de 1942. Arxiu General Militar de Ávila

La comparació entre la fotografia antiga i la imatge actual, presa des del mateix indret, és reveladora. Una vegada més constatem la desforestació: la llenya era la principal font d’energia domèstica, artesanal, i fer foc era l’única manera d’escalfar-se. Els vessants de la muntanya estaven desforestats. En la imatge actual es veu clarament com el pinar s’ha recuperat. La carretera passa aproximadament per la cota 1.300 i, a aquesta alçada, l’alzinar deixa pas a la pineda de rajolet.


dijous, 1 de gener del 2026

Pujada del pessebre al puig Sobirà


Pessebre al cim del puig Sobirà

Un any més, i ja en fa catorze de consecutius, membres de la Comissió Cultural Canalda 1100 Anys han complert amb la tradicional pujada del pessebre al puig Sobirà el primer dia de l’any, un ritual que connecta amb l’antiga tradició excursionista de col·locar pessebres als cims per les festes de Nadal.

No sabem si som els darrers en complir amb aquest pràctica en aquestes festivitats o, ben al contrari, els primers a inaugurar-la cada any amb l’arribada del nou any.

El pessebre és obra, un any més, de l’Alfons Sánchez Clariana, de l’Estudi, que de manera totalment gratuïta i desinteressada ha tornat a sorprendre amb la seva creativitat. Enguany, pel preu d’un, n’ha fet dos, i tots dos els hem col·locat.

Al cim del puig Sobirà s’hi pot veure un original naixement que defuig les escenes habituals: una cova deserta amb un cartell de “tancat per vacances”, una picada d’ullet irònica a les dates en què es fa la pujada. Al costat, l’única figura present és la del caganer, situat darrere un rètol que li reserva l’espai, tal com es pot apreciar a la fotografia entre la neu i les roques del cim.

Cim del puig Sobirà amb el pessebre en el pedró

Membres de la Comissió de Canalda al cim del puig Sobirà

El segon pessebre, ubicat en una paret de pedra, està elaborat amb taps de vi que simulen una construcció castellera, inspirada en els Castellers de Terrassa, amb les imatges habituals als seus peus. Una proposta original que combina tradició nadalenca, cultura popular i reutilització de materials.

Pessebre dels castellers al camí de la roca de Canalda




dijous, 2 de gener del 2025

Pujada del pessebre al puig Sobirà

Naixement al puig Sobirà. Fotos: Josep Ferràndiz

Com cada any una colla d’amics de Canalda hem pujat el pessebre al cim del puig Sobirà. Com en els darrers anys, el naixement és obra de l’Alfons Sánchez Clariana de l’Estudi. I pel preu d’un gratuït i desinteressat– n’ha fet dos i tots dos els hem col·locat. Des de fan anys les figures es fan amb elements naturals, les d'enguany són tronquets de fusta degudament pintats i vestits amb algun element que els defineix.



Aquest any hi hem pujat poquets perquè la grip ha fet estralls, però hem pogut mantenir la tradició. Esperem que el 2025 ens porti salut i la llibertat.

"Pessebristes" al cim


dimarts, 2 de gener del 2024

Pessebre al puig Sobirà

Pessebre al puig Sobirà

Cada primer d’any, com és costum i convertit en tradició, els canaldencs i amics pugem el pessebre al cim del puig Sobirà. És un acte tradicional dels centres excursionistes i una activitat social de moltes entitats i, en el nostre cas, una excusa per començar el dia, el mes i l’any respirant aire net i fruint de la natura. Per tot això no es fa abans del 25 de desembre com mana la tradició catòlica ni el 7 de gener com ho celebren els ortodoxos.

Per segon any consecutiu l’Alfons Sánchez Clariana ha fet les figures del pessebre. Enguany ha optat per les figuretes pintades en petits cudadells. Les figures principals presideixen el conjunt i les acompanya la mula i un parell d’ovelles. L’estelada ensenya el camí als reis d’orient que encara no han arribat.





diumenge, 1 de gener del 2023

Pessebre al puig Sobirà



Un any més, membres de la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys hem començat el 2023 pujant al cim del puig Sobirà per posar-hi el pessebre. El d'enguany és obra de l'Alfons de l'Estudi que ha pintat un petit quadre i l'ha col·locat sobre un cavallet.


dimarts, 20 de setembre del 2022

La caminada de Canalda aplega més de 500 persones

 

Sortida de Sant Julià de Canalda. Foto: Montse Pujantell

Si haguéssim de resumir en una paraula la jornada de diumenge 18 de setembre a Canalda, seria: satisfacció. Els participants, en els controls i a l’arribada, manifestaven amb alegria la bellesa del paisatge, el dia esplèndid, la senyalització... el servei de controls i l’organització. Satisfacció també de la seixantena llarga de col·laboradors que veien com tot transcorria amb fluïdesa i sense entrebancs.

Encara era negra nit quan començaven a arribar els primers cotxes i omplien el prat de cal Costa que va quedar petit amb tants vehicles. La gent recollia els dorsals en una de les cinc taules de la sortida i deu minuts abans de l’hora prevista començaven a enfilar costa amunt en direcció a la roca de Canalda on els esperava el primer control.

Recollida de dorsals



Sant Julià de Canalda


Part dels avituallaments que alimentaven i hidrataven als caminaires eren productes de proximitat: al primer control galetes cruixents de cal Camps; a l’esmorzar, a la Borda, pa del dia i botifarres fetes expressament per can Solvi, sense conservants. L'aigua era de la font del Vermell i les pomes del tercer control, de la Vall de Lord. Quasi tot quilòmetre zero excepte els participants que venien de tot Catalunya.

La majoria eren de Solsona (215), seguits dels de Sant Llorenç de Morunys (22) i Olius (21) que amb la resta de la comarca sumaven una mica més de la meitat dels participants (267). La resta provenien d’arreu de la geografia catalana, des de Blanes a Tarragona. I encara n’hi hem d’afegir quatre que eren de Madrid.

Lluís Atcher animant l’esmorzar amb una viola de roda


Més de la meitat van fer el recorregut més suau, que de la Borda baixava a Cavallera després de planejar per sobre el Soler i contemplar les muntanyes lleidatanes. El 41% restant va optar per la ruta més exigent i fer els dos cims del puig Sobirà, després d’enfilar-se cap a la collada dels Forns i, pel camí, contemplar mig Catalunya.

Els que van anar a Cavallera van poder entrar a la restaurada ermita de Sant Martí i els del puig Sobirà, fer un pic de la famosa llista dels 100Cims. Alguns aprofitaven el camí per recollir rovellons. A l’arribada els caminants rebien una tassa de record, podien contemplar l’interior de l’església de Sant Julià de Canalda i fruir de la música en directe de l’acordió diatònic de Lluís Atcher. A la sortida es va donar un llibret amb explicacions i anècdotes dels llocs on es passava i un article sobre la vida a pagès a mitjan segle XX.

La caminada no hauria estat possible sense la col·laboració desinteressada de molta, molta gent, des dels que van preparar l’activitat i van netejar camins fins al nombrós personal que ens va ajudar el dia de caminada. També els propietaris que ens van facilitar el pas per les seves terres i especialment a cal Costa, la Borda i a Cavallera Alta (Roc Falcon) que es van bolcar perquè la caminada fos un èxit.

Aquesta ha estat la darrera edició de les caminades de Canalda que van començar l’any 2001. L’hem fet en record i homenatge a qui durant molts anys ens va ensenyar els camins, racons, noms i històries d’aquest poble, el Ramon de Cavallera, Ramon Pujantell Solà, fill de Cavallera Baixa.

Control de l’esmorzar a la Borda. Foto: Salvador José


La Borda


Control de Cavallera


Sant Martí de Cavallera. Foto: Dolors Ensesa





dimecres, 14 de setembre del 2022

Diumenge 18, caminada a Canalda. El 16 es tanquen les inscripcions

 

Ca la Rita al peu de la majestuosa roca de Canalda

El diumenge vinent torna la caminada de Canalda. Aquesta activitat retorna per recordar i homenatjar a qui durant molts anys ens va ensenyar els racons i camins de Canalda, el Ramon de Cavallera. L’actual edició té molts atractius: surt de l’església de Sant Julià al nucli del poble i recorre la gran roca de Canalda per la seva base veient les múltiples coves i balmes del seu peu; ca la Rita és la més coneguda, però la roca té molts altres atractius, els ocells que hi nidifiquen o aprofiten els corrents d’aire per ascendir, les formacions rocoses, les vies d’escalada, els líquens, les construccions, el camí... L’esmorzar el fem a la Borda un mirador natural des d’on s’atalaia mig Catalunya. A partir d'aquí caldrà escollir itinerari: els més valents poden pujar al cim del puig Sobirà, una muntanya amb dos pics, perseguida pels col·leccionistes dels 100 cims. L’altra alternativa no és menys atractiva, passa per sobre el Soler amb àmplies vistes cap al Prepirineu lleidatà, va a l’ermita de Cavallera i retorna pel GR1, un camí senyalitzat que va d’Empúries a Astúries. Si mai el voleu fer, ja en tindreu un tros.

En sortir us donarem un llibret amb la descripció dels camins i un article que ens parla de la vida a Canalda a mitjan segle passat amb el protagonisme del Ramon Pujantell. Al llarg del camí els avituallaments i l’esmorzar ens retornaran les forces i hidrataran per fer el camí més agradable. I quan arribem a Sant Julià de Canalda ens obsequiaran amb un record, un objecte útil que ens recordarà aquesta contrada.

La caminada que va néixer el 2001 arriba al final i, amb aquesta edició es tanca. Segur que tant si feu un itinerari o l’altre fruireu d’un vell paisatge, gaudireu de les olors de les plantes aromàtiques i del bosc, coneixereu una rica vegetació, habitatges rurals... però sobretot us ho passareu bé caminant.

Les inscripcions d’aquesta edició són anticipades per internet, en línia, a través d’entradessolsones.com fins el divendres 16 de setembre, i les places són limitades. La caminada surt de Sant Julià de Canalda a partir de 2/4 de 9 del matí. Aquí hi teniu una mica més d'informació.





dissabte, 6 d’agost del 2022

Caminada Popular de Canalda 2022

 


Inscripcions

Places limitades i inscripcions anticipades a entradessolsones.com Només fins el 16 de setembre

Hora de sortida: 2/4 de 9 des de Sant Julià de Canalda

Preu: 10 euros. De 6 a 12 anys, 7 euros. Inclou esmorzar, llibret, avituallament i record.


Presentació
La caminada d’enguany vol ser un reconeixement i homenatge a qui durant més de vint anys ens va ensenyar els camins i racons de Canalda, el Ramon Pujantell Solà que se’l coneixia amb el nom de la casa on va néixer, Cavallera. El desembre de l’any passat, ens va deixar. Va ser el president de la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys des de la seva creació a començament de segle. No només tenia el càrrec sinó que s’implicava en totes les activitats que aquests anys s’han fet a Canalda i per Canalda. Era molt bon home, altruista i un pagès savi. Com tanta gent de muntanya, no va allargar gaire el seu pas per l’escola i de molt jove va començar a treballar. Malgrat tot, si volíem saber el nom d’algun indret, el nom de les plantes i les seves qualitats, els antics camins o els límits de les propietats, històries recents de Canalda... tots recorríem al Ramon. Moltes de les coses que sabem dels peus del puig Sobirà ens les va ensenyar ell.

Itineraris
La caminada comença i acaba a l’església de Sant Julià de Canalda. D’entrada s’enfila cap al peu de la roca que va recorrent per la seva base. Passem a tocar de coves i balmes, esplugues com les anomenem aquí. La de ca la Rita és la més coneguda. Després de passar per la darrera, l’espluga Gràtines, ens arribarem a la Borda on farem l’esmorzar.



A partir d’aquest lloc s’ha d’escollir itinerari. El més fàcil baixa cap a Cavallera i retorna a Canalda resseguint el GR1 conegut com l’Històric. L’itinerari moderat és més exigent, està pensat per persones habituades a fer muntanya, el desnivell i els pendents més drets fan que sigui un recorregut més difícil. S’enfila fins els dos cims del puig Sobirà i baixa per la cara nord. Després de voltar-lo sortim als Colls, sobre la roca de Canalda i baixem per la Teuleria.


Els dos itineraris tenen molts ingredients que els fan atractius. L’arquitectura popular: velles masies —les cases de Canalda, Cavallera—, ermites romàniques com Sant Martí de Cavallera i Sant Julià de Canalda—, nombroses balmes —coves dels Moros, esplugues Malera, ca l’Andreu, ca la Rita, Gràtines—, però sobretot les àmplies vistes que ens mostren més de mitja Catalunya.

Malgrat que els dos itineraris tenen una longitud similar, entre 13 i 15 quilòmetres, el temps dels dos recorreguts és diferent. El puig Sobirà requereix més hores i més esforç físic. De ben segur que feu l’itinerari que escolliu fruireu, d’un paisatge, d’unes vistes, d’un territori que us encisarà.

Us hi esperem.


Notes:

1. El recorregut estarà senyalitzat amb cintes, fletxes i marques de pas barrat.

2. La sortida serà a Sant Julià de Canalda entre 2/4 de 9 i les 9.

3. Hi haurà controls d’avituallament durant tot el recorregut. Per esmorzar es donarà un entrepà de botifarra o formatge.

4. L’organització no es fa responsable dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllarà per tal d’evitar-los.

5.- El mal temps no serà obstacle per fer la caminada, si bé l’organització podrà modificar el recorregut o suspendre-la.

6. Si decidiu pel motiu que sigui, abandonar la caminada notifiqueu-ho al control més proper.

7. Si us plau, feu servir les bosses de deixalles que trobareu a cada control. No llenceu res pel camí que pugui embrutar la natura.

8. Si porteu gossos han d’anar lligats, ja que hi ha bestiar lliure i participants que els molesten.

9. Es recomana portar calçat adequat.

10. El control de l’esmorzar es tancarà a les onze del matí.

11. Aquesta activitat no és competitiva, respecteu el ritme dels participants.




dimarts, 31 de maig del 2022

Torna la caminada de Canalda. Trescant pels camins del Ramon de Cavallera

 


En la darrera assemblea de la Comissió Canalda 1.100 anys del 28 de maig es va acordar fer la caminada de Canalda aquest 2022. Aquesta activitat vol ser un reconeixement i homenatge a qui va ser president de la Comissió durant més de vint anys. El Ramon ens va deixar a finals del 2021.

El recorregut resseguirà els camins que tant havia trepitjat el Ramon i que tant estimava. Sortirem de l’església de Sant Julià de Canalda per pujar fins al peu de la Roca i resseguir-la de cap a cap tot passant per les coves dels Moros, les esplugues de ca l’Andreu i ca la Rita. Pujarem a l’espluga Gràtines i farem parada a la Borda on prendrem un bon esmorzar.

A partir d’aquí hi haurà dues opcions, la fàcil que baixarà a Cavallera i la moderada que pujarà al puig Sobirà. La de Cavallera passarà per la capella de Sant Martí i retornarà a Canalda per la Creueta. La moderada després de fer els dos cims del puig Sobirà baixarà cap a les Credes, traurà el cap als Colls, baixarà cap a les Saleres i Canalda per la mateixa Creueta.

Com era habitual a les caminades de Canalda, a més de l’esmorzar i altres avituallaments es donarà un llibret i un record als participants. Apunteu-vos la data a l'agenda: diumenge, 18 de setembre de 2022.

Amb aquesta activitat volem donar a conèixer una part del paisatge canaldenc i fer un merescut homenatge al Ramon Pujantell, a qui durant més de vuitanta anys va trescar per aquestes terres i ens va ensenyar molts dels seus racons i atractius.

dissabte, 1 de gener del 2022

10è pessebre al Puig Sobirà

Pessebre al cim del Puig Sobirà | MCC

Enguany és el desè any que fem o pugem el pessebre al cim del Puig Sobirà. Alguns membres de la Comissió Cultural de Canalda hem començat el 2022 pujant aquest cim emblemàtic d'Odèn. Si els primers anys fèiem el naixement al cim amb els materials que trobàvem ara el fem a Canalda amb materials reciclats. El d'aquest any l'hem fet amb manetes antigues de finestres i porticons soldades a una barreta de les mateixes finestres. Pel mateix preu hi hem afegit un simulacre de bou i ase. El conjunt l'hem col·locat dins la cova de pedra que recuperem any rere any.

Cada ascensió la fem per costats i rutes diferents. Aquesta vegada hem enfilat des de la collada de la Mata, per la cara nord, pel camí vell de les Credes i hem baixat per la pista després de fer els dos cims, l'oriental i l'occidental.

Cim oriental del Puig Sobirà | Jordi W. C.




divendres, 1 de gener del 2021

Pujada del pessebre al puig Sobirà


Pessebre al puig Sobirà

Uns quants membres de la Comissió Cultural de Canalda vam començar l’any fent el pessebre al puig Sobirà que ja s’ha convertit en tradició. Els primers anys el fèiem al cim amb els materials que ens oferia la natura, ja fossin pedres, pinyes, escorces o branques, però enguany el vam fer amb material de rebuig trobat al bosc. Una fusta vella suporta les tres figures principals del pessebre festes de filferro gruixut, enganxades o cosides amb filferro prim sobre la fusta de suport. El conjunt el vam col·locar dins d’una cova de pedra que l’acull any rere any. 

La nevada de la nit de cap d’any va deixar un paisatge emblanquinat i nadalenc. Era un plaer trepitjar la neu verge acabada de caure en un dia que, malgrat els núvols, no feia gaire fred.


La neu i la gebrada emblanquinen el paisatge



Membres de l'associació cultural de Canalda 

dimecres, 1 de gener del 2020

Pessebre al Puig Sobirà


Pessebre al cim del puig Sobirà

Un any més, ja en van vuit, comencem l’any pujant al cim més emblemàtic de Canalda, el Puig Sobirà, per fer-hi el pessebre. Com sempre utilitzem elements de la terra, enguany cudadells de conglomerat de Canalda amb un dibuix de la Bea Krayenbühl. Dos elements posats dins la cova de pedra omplen el conjunt. L’autora ha volgut donar-li un toc romànic i col·locar el nen en braços de la mare.

Aquesta vegada hem fet l'ascensió des del Planellot. Hem fet el cim després de passar pels Corralets i els Colls. Hem baixat per coll de Forns i la Borda.

Membres de la Comissió Cultural Canalda 1100 anys i alguns de la Unió Excursionista de Sabadell hem començat l'any fent el pessebre al cim del puig Sobirà


dijous, 3 de gener del 2019

Puig Sobirà des de Canalda








Comencem a la plaça de l’església (1.175 m), passem pel costat de l’Estudi i pugem per la dreta pista tot seguint les marques del GR1. Deixem a l’esquerra la caseta del transformador, passem la Casanova per sobre, travessem la carretera i per la mateixa pista continuem cap a llevant de la Roca de Canalda. Revoltem la Roca per la mateixa pista i uns metres més endavant de la rasa deixem l’ample camí per l’antiga pista a l’esquerra que passa per la roca despullada. Un revolt i sortim de nou a la pista en una petita esplanada anomenada la Teuleria (1.440 m). El nom i petits trossos de teulissos en delaten l’antic ús.

Les Saleres amb el Puig Sobirà al fons

Agafem un camí ample cap a l’oest i després sud, tornem a travessar la rasa de Comalba i enfilem fins a les Saleres (1.475 m). Continuem per un camí de ròssec que marxa en direcció al cim del Puig Sobirà, el corriol passa per l’obaga d’un estrat aixecat de conglomerat. Bastant més endavant agafem un corriol a l’esquerra. Si seguíssim recte també arribaríem al mateix lloc, però el de l’esquerra no és tan dret i més bonic, amb bones vistes cap a llevant i un formós bosc de pi rajolet. El camí, a estones planejant, ens va acostant al cap del cingle de la Roca de Canalda. Més endavant, en una cruïlla de camins agafem el de l’esquerra. Cap el nord veiem el relleu accidentat del Port del Comte: Gespeguera, Portet, torrent d’Urdoll, les Morreres, i més enfonsat, el tossal de l’Àliga. El recorregut segueix arran de carena, podem seguir qualsevol dels múltiples corriols de bestiar que hi ha.
Els Colls amb les Morreres al fons



Sortim a un prat de muntanya, els Colls (1.700 m). Si ens acostem arran de cingle i el dia acompanya, podem contemplar més de mitja Catalunya. Al nord les Morreres i, si girem en el sentit de les agulles del rellotge, Encija, Rasos de Peguera, Bastets, Busa, amb el santuari de Lord i Sòbol a sota, Montseny, Montcau i la Mola, Montserrat, les muntanyes de Tarragona, i als nostres peus la Depressió Central amb Solsona i el pantà de Sant Ponç que destaquen. La paraula coll normalment significa pas entre muntanyes i prové del llatí collum, però algunes poques vegades ha derivat de collis que significa puig o turó. A nosaltres ens sembla que aquest darrer significat és el que s’escau a aquests Colls.

Baixem una miqueta per travessar un collet i enfilem fins a una bassa. Ara el camí volta el Puig Sobirà planejant. Tot aquest camí és fresat pel pas habitual dels ramats d’ovins. A mesura que avancem va augmentant el pendent fins arribar a les Credes, un coll que ens separa del Montnou. (Als mapes de l’ICGC el bateja erròniament amb el nom dels Colls). Si baixéssim per l’altre costat aniríem a la pista que farem de baixada. Al mateix coll agafem un corriol a l’esquerra que puja al cim pel vessant obac. A estones planeja i altres puja suaument fins que arribem a l’extrem occidental del Puig Sobirà. Ara ens cal seguir quasi mig quilòmetre de carena cap a llevant per arribar al cim principal i més alt del Puig Sobirà, 1938 m d’altitud. Al cim, des del 2018 hi ha un indicador metàl·lic amb el nom i l’alçada del cim, i una llibreta de firmes.

Cim del Puig Sobirà amb el pedró del límit comunal i l'indicador amb el nom i l'alçada

Reculem uns quatre-cents metres pel mateix camí carener i ens desviem una mica a l’esquerra per fer el segon cim, amb un vèrtex geodèsic a 1.924 m d’alçada. Aquest cim té una bona vista sobre ponent: els Montsecs, serra d’Aubenç, el Turb, Carreu, Boumort... i el Pirineu.

Per baixar anem a trobar un corriol que passa per la carena nord-occidental i que baixa dreta fins a la pista que per l’esquerra va a coll de Forns (1.832 m). Nosaltres la seguim a la dreta quasi un quilòmetre. En un revolt tancat la deixem i continuem en el mateix sentit per un corriol. El camí va per sobre i paral·lel a la pista mentre va baixant suaument o planejant. A poc més de de cinc-cents metres, a la collada del Tancat (1.735 m), abandonem la vall del Montnou, canviem de vessant i ens enfonsem per un corriol cap al Clot de l’Abella. Baixem fent ziga-zagues. Hi ha algun tram una mica perdedor. Sortim a una pista de desemboscar, molt abandonada i amb arbres al mig. La seguim a la dreta, fent esses anem baixant. Hi ha alguns trams de pista una mica desdibuixades. Hem de tenir dues referències clares, el tossal de l’Àliga que hem de passar per sota i sempre hem d’anar pel vessant dret de la riera de Canalda que no travessarem mai. Si que hem de creuar algunes rases menors i una amb un bon esvoranc.

El tossal de l'Àliga
Si no ens hem perdut trobarem una pista a prop de la riera de Canalda que fa la volta al tossal de l’Àliga en direcció sud. Passem pels antics camps de plana Redona, sota el tossal (1.450 m). Una esllavissada els va mig tapar i va perdre un tram de camí. Seguim per entre les pedres fins a recuperar la pista. Arribem a la Teuleria i repetim el camí d’anada: agafem el corriol a la dreta, recuperem la pista, revoltem la Roca, baixem, travessem la carretera, passem pel costat de la Casanova, el transformador i arribem a Canalda.

Podeu descarregar-vos els tracs de la ruta aquí.

dimecres, 2 de gener del 2019

Pessebre al Puig Sobirà


Pessebre al Puig Sobirà
L'1 de gener, per setè any consecutiu, un grup de membres de la Comissió Cultural Canalda 1100 anys van fer el pessebre al cim del Puig Sobirà. Reaprofitant la cova situada sobre el pedró que marca el límit del bosc comunal de Canalda van situar-hi les tres figures principals: la verge, Josep el fuster i el nen Jesús.


En comptes de fer servir materials propis de la muntanya i no transformats com en els darrers anys, s'hi va dibuixar les figures amb un estil naïf sobre fustes de pi. El dia va ser esplèndid, amb la inversió tèrmica dominant hi havia un cel blau i una bona temperatura mentre un mar de núvols cobria la Depressió Central. L'ascensió es va fer a peu des de Canalda per Comalba, els Colls i les Credes, i es va baixar pel Clot de l'Abella.

Des d'aquest puig que porta el nom de Sobirà es va tenir un record per les persones preses polítiques i exiliades i el desig que el nostre país en un dia no llunyà esdevingui Sobirà.