La foto: Canalda

 

Canalda pels vols del 1910

Canalda el 1922

Fa uns quants anys, buscant fotos antigues de Canalda pels arxius de Barcelona, vam trobar a l’arxiu Mas la que avui presentem. La fitxa de la foto indicava que l’havia fet Adolf Mas el 1926, un solsoní establert a Barcelona. Més tard, consultant la Geografia de Francesc Carreras Candi, la vam veure publicada i vam comprovar que era anterior i d’un altre autor.

Comencem per l’any. Segurament és dels volts de 1910. Els sis volums de la Geografia no porten data de publicació, mes els estudiosos no es posen d’acord en la data d’inici de la publicació: uns la situen el 1908 i altres el 1913 o el 1915. Tanmateix, tots coincideixen que finalitzà el 1918. La fotografia va ser publicada a la pàgina 610 del volum 4 dedicat a la província de Lleida, escrit per Ceferí Rocafort. L’autor de la fotografia, tal com consta al peu de foto, és Joseph Colell.

En Josep Colell i Llort va ser un escultor solsoní que feia figures del pessebre i també va fer l’escut de la ciutat que hi ha a la façana de l’ajuntament. A més es dedicà a la fotografia: algunes imatges es van publicar a la Geografia d’en Carreras Candi.

La fotografia que acompanya el text conté molta informació de començament del segle XX a Canalda gràcies a la seva nitidesa. Juguem a les 7 diferències a partir de les dues fotografies, l’antiga i l’actual. Malgrat que el petit poble de Canalda no ha canviat gaire en cent anys, sí que hi podem trobar algunes diferències significatives. Els edificis quasi són els mateixos, però a finals dels anys cinquanta del segle passat s’hi va construir l’Estudi (1) i al seu darrere s’hi veu can Front (2) més baixa que l’actual. Al mateix temps es va enderrocar el comunidor (3) que estava adossat a ponent de l’església i, a sota d’aquesta, el cobert de cal Tulleuda. El Ramon Ollé Muntada ens deia que el van aterrar perquè estava en mal estat i les vaques hi entraven. Un comunidor és una edificació en forma de porxo, oberta als quatre vents, separat de l’església, que servia per fer exorcismes o espantar les tempestes. L’edifici adossat al campanar més aviat sembla la rectoria. Probablement pel mal estat i les reduïdes dimensions, el rector es devia mudar a l’edifici que hi ha bastant més amunt.

Si mirem el paisatge, es veuen grans masses forestals a llevant: can Prat (4), Pubilló i els prats de Canalda; en canvi, s’havia desforestat el peu de la roca de Canalda (5) i la costa dels Prats i el Portet. Ja hem comentat en altres fotografies que la llenya era la principal font d’energia per escalfar, cuinar i fer funcionar les petites indústries artesanals com les teuleries o els forns.

Els cavallons de garbes (6) que omplen el camp de primer terme donen un encant especial a la imatge. En aquest gran camp, que anys més tard s’engrandiria suprimint alguns marges, s’hi conreaven cereals, que es tallaven amb la dalla, es lligaven i formaven les garbes que, a continuació, es portaven a l’era per separar el gra de la palla. Actualment, la majoria de camps són erms i s'aprofiten per a pasturar. En la foto antiga tampoc no hi ha les cicatrius de les carreteres (i 7) que pugen a prats de Bacies o van cap a Odèn i Sant Llorenç de Morunys.

A vista de lupa es poden trobar moltes més diferències, rocs que s’han mogut, arbres que s’han tallat i altres que s’han fet grossos, volums de cases que s’han modificat, persones i animals en el camp... Ja diuen que una imatge val més que mil paraules; i aquí n’hem gastat poc més de cinc-centes.

Article publicat a la revista L'Arpiot d'Odèn, número 4, juliol de 1922

Volen posar una sitja de sal a coll de Jou

Coll de Jou al Solsonès

El servei de carreteres de la Diputació de Lleida està construint una sitja de sal a Coll de Jou, una cruïlla de carreteres emblemàtica del Solsonès. En aquest punt coincideixen les carreteres L-401 que ve de Pont d'Espia, LV 4241 de Solsona a Sant Llorenç de Morunys, la que puja a les pistes del Port del Comte i la que va al Montnou i a Prats de Bacies. En aquests moments ja hi ha feta la solera de formigó per col·locar-hi la sitja. Aquesta està situada a l'aparcament de la font del Coll de Jou, una mica més endavant del quilòmetre 41 de la L-401. Justament la posen davant la font de Coll de Jou. I aquí rau el principal problema.

Aquest coll és lloc de parada de turistes, ciclistes i excursionistes. Les vistes sobre l'entorn son molt boniques i agradables. La sitja tindrà un impacte visual brutal. La posen en el pitjor lloc dels 41 llargs quilòmetres on la podien posar. En el punt més elevat de la carretera. A més del gran impacte visual, ocupen tot l'aparcament de la gent que va a buscar aigua a la font. A partir d'ara els cotxes que van a buscar aigua aparcaran al mig de la carretera. Dubto que aparquin a cinquanta metres i carretegin les garrafes plenes d'aigua.

En aquest moment hi falta posar la sitja, que és una torre molt alta amb un dipòsit superior que pot contenir de 60 tones a més de 100, depèn del tipus. També hi anirà una tanca exterior que inutilitzarà totalment l'aparcament.

Carreteres van decidir aquest lloc, suposo que per la facilitat d'obres i baixa inversió, i l'Ajuntament de Guixers els va donar permís sense preveure les conseqüències.

Si no es replanteja i es canvia la ubicació, ara que encara si és a temps, l'alarma que generarà serà molt gran.