Prats de Bacies el
2012
|
Al Port del Comte és un ampli massís situat
entre el Solsonès i l’Alt Urgell. Gran part de la muntanya, des de temps
pretèrits, han estat terrenys comunals, i una part d’aquests encara avui són
terrenys públics de Canalda.
Però no sempre ha estat així. Aquesta
muntanya a l’edat mitjana pertanyia als comtes i més endavant ducs de Cardona.
Precisament perquè era la muntanya del comte encara avui se la coneix amb
aquest nom.
Mes endavant, per enllaços matrimonials, va
passar a dependre dels ducs de Medinaceli. Desconeixem en quin moment els
nobles cedeixen aquestes terres als seus habitants.
L’ús i
propietat actual d’aquestes terres es fonamenta en la tradició oral. El dret
consuetudinari és el que regula les terres comunes. Per exemple diuen que
Canalda pot fer ús de la llenya per consum propi, pot portar el ramat a
pasturar a muntanya, en cas de desgràcia —per exemple un incendi d’una masia—
es pot tallar bosc... Però sovint la tradició oral és contradictòria. Ho
concretarem en la propietat de Canalda. Diuen els pagesos que no totes les
cases de Canalda tenen dret a l’ús i explotació de la muntanya. Les propietats
que hi tenen dret són catorze segons uns o dotze segons altres. Tampoc es posen
d’acord si el dret el té la casa o aquest dret va vinculat als terrenys que
moltes cases tenen o havien tingut sobre la carretera. Per exemple cal Costa té
el Clot de la Vella però en canvi Soldevila ja no és propietària dels terrenys
sota els prats de Canalda.
Tot això caldria investigar-ho per tal
d’aclarir les contradiccions. Per tant el primer que caldria fer és
assessorar-se per un historiador especialista en història Moderna i segon, i no
menys important, consultar els arxius de Medinaceli a Sevilla ja que havien
estat els propietaris d’aquesta muntanya.
El 1973, aquest any en fa 40, es va
crear l’Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda. Segons el llibre Les entitats
municipals descentralitzades a Catalunya de Joan TORT, editat per la Generalitat, la de Canalda es va crear per
gestionar el seu patrimoni que “és format per la
forest coneguda amb el nom de Torrent d’Ordoll, Puig Sobirà i Portet,
constituïda bàsicament per pastures i amb un petit sector de
pineda, i que té una extensió global de 222 ha. L’edifici de l’escola, que és
alhora habitatge del mestre, completa el patrimoni de l’entitat.”
Precisament perquè Canalda disposava de
terrenys comunals es va poder crear l’Entitat i és la Junta de Veïns elegida
democràticament per tots els veïns empadronats majors d’edat qui gestiona
aquest ens local i el patrimoni comú.
D’entitats com la de Canalda n’hi ha 63 a
Catalunya, d’aquestes 48 estan als Pirineus i la majoria van ser creades per
gestionar els comunals. No són una raresa els comunals de Canalda, és molt
habitual a muntanya aquesta forma de propietat i de gestió.
Aquest més d’octubre el president de
l’entitat Valentí Garrigasait, a través d’una carta, convocava als propietaris
amb drets als comunals a una reunió per tal d’informar-los dels ingressos de la
talada del Pinar i “la posada en marxa del document notarial que tots els
interessats heu signat”. Deixava clar en aquesta convocatòria que
aquesta informació només l’havia de donar als propietaris però no als
veïns. Abans de la reunió va demanar als
propietaris que signessin un document que contenia la relació de les tretze
cases amb drets —segons uns veïns són
dotze i segons uns altres catorze, però en cap cas tretze— i modificava les
funcions de l’EMD sense citar els Estatuts amb els que va ser creada.
A tot això cal afegir que aquesta iniciativa
i els canvis que comportarà no s’ha tractat en cap Ple de la Junta de Veïns de
l’EMD de Canalda i per tant que ha estat una iniciativa unilateral del seu
president.
Pel que es desprèn de l’acta de la reunió
dels propietaris un dels objectius principals és repartir-se la major part dels
ingressos de la talada del Pinar, a més de canviar les condicions de gestió
dels comunals.
Abans de fer qualsevol acció caldria que
s'encarregués un informe a un pèrit especialista en comunals o a un historiador
i per descomptat que es fes d’acord amb la legislació vigent que, referint-se
als comunals, entre moltes coses diu:
Els béns de domini públic i
els comunals, mentre conserven llur caràcter, són inalienables, inembargables i
imprescriptibles. (Article 192 de la llei 8/1987)
I
també caldrà aclarir el drets consuetudinaris.