Dir-se Canalda de cognom

Fragment d'una llosa d'una tomba a
l'església parroquial de Sant Llorenç
de  Morunys

Molts dels nostres cognoms són d'origen medieval i procedeixen de l'ofici o professió que tenia la família (Farré, Cusidor, Colomer, Ollé...) de noms de ciutats i pobles (Solsona, Cardona,...), del nom del pare (Ferràndiz, Antúniz, Arnau,...), de llocs naturals o situacions geogràfiques (Espuga, Coma, Vila, Corominas,...), de sobrenoms, etc.

Algun d'ells és molt freqüent com Farré, en canvi d'altres són escassos. En aquest segon grup trobaríem el de Canalda. Tothom que se'n diu té algun avantpassat llunyà que prové del peu del puig Sobirà. 

Ferran Mascarell i Canalda
a la pàgina oficial de la Generalitat
http://www.govern.cat/pres_gov/
govern/ca/govern/consell-executiu/
mascarell.html [2013]

Aquest cognom el trobem repartit per tota la geografia dels Països Catalans, també en algunes províncies d'Espanya i fins i tot per Europa i Amèrica. Només cal escriure Canalda en un buscador d'internet i ens apareixen una munió de pàgines.

A Catalunya hi ha 413 persones (Idescat, 2012) que se'n diuen de primer cognom i 413 de segon (Idescat, 2012), tot i que algunes d'aquestes tenen els dos cognoms repetits com el Josep Canalda i Canalda de Cunit que ens visita de tant en tant. El lloc on hi ha més Canaldes és a les comarques de Tarragona, sobretot al voltant del riu Ebre, i al Barcelonès molts dels quals han nascut a Tarragona o són fills o nets de tarragonins.

Molt probablement en la reconquesta de les terres de l'Ebre als àrabs, es van repoblar aquells paratges amb gent vinguda del nord, alguns dels quals se'ls coneixia amb el nom del lloc d'origen, Canalda.

Hi ha algunes persones de renom que fan publicitat del cognom: Mireia Canalda, la model, que en aquest cas és el nom artístic ja que no es diu així. El Conseller de Cultura del darrer govern Maragall i també del govern Mas i que va ser molts anys regidor a l'Ajuntament de Barcelona  es diu Ferran Mascarell i Canalda.

Web de la Mireia Canalda [2007]

L'any 2007 vam escriure la Mireia Canalda tot preguntant-li perquè s'havia posat Canalda de nom professional i ens va respondre així:

Hola amic.

Sí, el meu cognom real no és Canalda, però sí l'és de la meva mare i àvia. Quan vaig començar a fer de model, jo era l'única Mireia que hi havia, per tant només em coneixien pel meu nom. Més endavant van venir altres Mireies, i em van demanar que em posés el cognom. Jo em dic Mireia D* P*. D*, no m'ha agradat mai i P* resultava ser molt difícil pels estrangers. Sempre havia dit que m'encantava el cognom de la meva iaia i me’l vaig posar. Segueixo sent la Mireia D* al d.n.i. però professionalment sóc la Mireia Canalda. També em va genial pk la gent no pot cercar la meva adreça ni telèfons, ja que aquesta persona no existeix. 

Ara entraré a la pàgina del poble.

Moltes gràcies i arreveure

Mireia Canalda

Calçotada a Canalda

El diumenge 10 de març vam fer una calçotada quasi 100% canaldenca. No volem dir amb això que aquesta festa gastronòmica sigui pròpia del Prepirineu però si que els ingredients eren d’aquesta terra. Els calçots eren de l’hort de cal Tulleuda i el porc de la matança  de Canalda.

Una trentena de persones ens vam aplegar al voltant de la taula per fruir dels calçots del Juan i la salsa de la Cati i la Manoli, carn variada i postres de la Cati i l’Helena. La Lola va fer uns pitets per l’ocasió que donaven color i servei als dits bruts de carbó.

Ara ja estem esperant la propera cita gastronòmica: el “santservis” on tothom cuina un plat i en menja dels altres.

Els fogoners enmig de la boira baixa provocada pel fum

i els calçots

Els parroquians de Canalda enfeinats amb els calçots

EMD de Canalda. 40 anys

El 8 de juliol de 1973 en presència de l’alcalde d’Odèn, Joan Casals Ribera, prenen possessió dels seus càrrecs  el primer alcalde-pedani de Canalda, Joan Pujantell Solà de Cavallera Baixa, i els dos vocals Josep Ollé Bajona de cal Baró i Josep Guilanyà Fornell de Puig-arnau.

Segell de l’Entitat amb l’àguila imperial

de la dictadura franquista

Després del jurament protocol·lari i preceptiu de servir a España, de lleialtat a Franco, de fidelitat al Movimiento Nacional i a les lleis del Reino (sense rei), tanquen la sessió i immediatament n’obren una altra per fixar els límits territorials de Canalda i la segregació patrimonial.

Després de 40 anys moltes coses han canviat. A partir dels llibres d’actes de l’Ajuntament d’Odèn i de l’EMD de Canalda, hem pogut recopilar algunes dades.

El 9 de març de 1973 el Consell de Ministres aprovava la creació de l’Entitat Local Menor de Canalda. Vint dies després el ministre de Governació enviava al Governador Civil de Lleida l’acord i aquest el trametia cinc dies després a l’Ajuntament d’Odèn.

El 13 de maig del mateix any l’Ajuntament d’Odèn en un Ple extraordinari amb la presència de l’Alcalde i tres dels cinc regidors es constituia l’Entitat i es designaven els dos vocals.

Escut actual de l’Entitat

Municipal Descentralitzada

de Canalda.

El que ve després ja ho hem explicat: el dia 8 de juliol prenien possessió els membres de la Junta de veïns i 14 dies després l’Ajuntament d’Odèn aprovava els límits i els béns que l’Entitat ja havia proposat.

Aproximadament un mes després l’alcalde d’Odèn és cessat i en el seu lloc s’hi posa Josep Sala Pujantell. Desconeixem si la constitució de Canalda hi va tenir alguna cosa a veure.

Respecte al territori, el Ple de Canalda va aprovar els límits parroquials, tot i que no coincidien amb els civils. Una delimitació ben ambigua si tenim present que la Borda és de la parròquia de Canalda però civilment d’Odèn i les Planes és del municipi de Guixers malgrat pertànyer a aquella parròquia.

L’inventari de béns també és imprecís: la finca rústica de Torrent d’Urdoll, Portet i Puig Sobirà de 222 hectàrees i l’escola de Canalda que llinda al N amb terres de cal Costa, o sigui can Front, al S i l’O amb terres del Reguer i a l’E amb el camí de Canalda.

Les reunions es feien a casa del secretari, a cal Daveses, al carrer del Castell a Solsona. Aprofitaven els divendres que hi havia mercat per trobar-se.

El 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques postfranquistes i el primer alcalde-pedani elegit directament pels canaldencs va ser el Jesús Bajona de cal Costa.

Les esplugues: Esplugapalla

El territori de Canalda està ple de balmes. En trobem a la Roca de Canalda i també a les parets de les nombroses rases. Crida l’atenció que la majoria se les anomena esplugues, excepte les de l’esquerra de la riera de Canalda que es coneixen com a baumes. Uns quants noms d’exemple: espluga Tremosa, espluga Malera, les Esplugues, però en canvi bauma Negra, bauma del Ramon.

Estat en que es trobava Esplugapalla el 2010.

Les parets eren bastant senceres tant

per la dificultat d’accedir-hi com perquè estan

 a recer de la pluja

Estat actual d’Esplugapalla.

Va ser restaurada el segon semestre

de 2012

Les imatges que us mostrem són de l’Esplugapalla una balma habitada en temps no massa reculats. En tenim coneixement per alguna partida de defunció però també per l’existència d’un forn de pa. Antigament totes les cases de pagès es feien el pa i el forn sempre estava proper o enganxat a la masia. Precisament pel llarg procés que requereix l’elaboració, fermentació i cuita del pa, no el podien tenir gaire lluny.

Detall de les construccions d’Esplugapalla

Recentment s’han recuperat els edificis d’Esplugapalla, i ens n’alegrem, respectant les restes que encara es conservaven. Fins i tot s’ha recuperat l’antic forn de pa.