Publicades les fitxes històriques d’alguns nuclis d'Odèn al projecte “Pobles Abandonats”

La Móra Comdal

La historiadora Mireia Oncins, en col·laboració amb el projecte Pobles Abandonats, ha completat la recerca sobre diversos nuclis de població del municipi d'Odèn: El Sàlzer, La Móra Comdal, Odèn, el Racó i la Valldan. Les fitxes, que ja es poden consultar en línia, aporten informació detallada sobre la història, l'evolució demogràfica i l’estat actual d’aquests nuclis —alguns d’ells abandonats o en vies d’abandonament—, posant especial atenció a aspectes com els serveis bàsics o la conservació dels edificis.

Aquest treball forma part del projecte Pobles Abandonats, impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). El projecte té com a objectiu documentar i preservar la memòria d’aquests espais que han perdut, parcialment o totalment, la seva població.

Oncins va comptar amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament d’Odèn i la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys. Ara, un cop publicades les fitxes, s’anima a la seva difusió entre totes les persones i entitats interessades en el patrimoni i la història local.

Les fitxes es poden consultar a través del portal del projecte Pobles Abandonats o clicant aquest enllaç.

A Odèn baixa la participació en les eleccions europees

Mesa de les eleccions europees al Centre de Natura d’Odèn a Cambrils

 

Diumenge 9 de juny de 2024 els electors d’Odèn van poder dipositar el seu vot a les eleccions del Parlament Europeu a l’urna situada al Centre de Natura d’Odèn a Cambrils. La dada més destacada dels resultats a Odèn va ser l’alta abstenció. Del 2019 al 2024 s’ha passat del 88% al 46% de participació. Quasi s’ha baixat a la meitat en percentatge de votants i per descomptat que l'abstenció va superar la participació. Si mirem el nombre de votants el 2019 van votar 207 i enguany 99; això sí que és menys de la meitat. Si ens quedem amb aquestes dues dades, certament que sorprenen, però si mirem l’històric de les darreres quatre eleccions europees, l’excepció va ser l’alta participació del 2019.

Si observem els resultats per partits, a Odèn ha guanyat clarament Junts (43 vots), seguit d’Esquerra (24), el PP (9), PSC (6) i VOX (5) amb variacions percentuals respecte a les anteriors eleccions que podeu veure a la taula. Les altres forces són residuals. Una curiositat sense cap importància, aquestes eleccions van votar 99 persones, si hagués votat una sola persona més, o sigui 100 votants, el nombre dels percentatges i el de votants hauria coincidit.

Resultats a Odèn de les eleccions al Parlament Europeu

Per acabar dues observacions: a Odèn té un especial mèrit votar perquè tothom s’ha de desplaçar en cotxe i alguns han de fer molts quilòmetres de carretera.

Cal afegir que el 2019 les eleccions europees van coincidir amb les municipals, el que explicaria l’alta participació. Si enguany aquestes eleccions s’haguessin fet el mateix dia que les autonòmiques potser hi hauria hagut més participació.

2024, eleccions precipitades

Mesa de les eleccions al Parlament de 2024

Un any abans del que marca el calendari electoral es van convocar les eleccions al Parlament de Catalunya de manera precipitada sense que els partits tinguessin temps de reorganitzar-se, refundar-se o fundar-se, però justament ERC, el partit que les convocava, és un dels partits més perjudicats, també a Odèn. Anem a veure els resultats.

Si a les eleccions de fa tres anys es va atribuir la baixada de participació a la COVID, aquest any es pot atribuir a la pèrdua de població. El cens ha perdut 14 votants i hi ha hagut 13 vots menys que el 2021. Si s’ha perdut més població que votants semblaria que la participació hauria de ser lleugerament superior, però, en canvi, l’abstenció ha augmentat quasi dos punts percentuals (1,88%). Coses de les matemàtiques!

Dels 129 vots emesos, cinc va ser en blanc (només un a les eleccions de 2021) i un altre nul. Els tres partits que més vots han obtingut han estat Junts (50%), ERC (17,2%) i Aliança Catalana (13,3%). Junts ha augmentat, ERC ha baixat i AC ha irromput amb força; probablement haurà replegat algun vot dels 30 del PDeCAT que no s’ha presentat. De la resta de partits ens ha cridat l’atenció l’augment de dos partits d’obediència espanyola: el PP que ha passat de 6 a 8 vots i el xenòfob VOX que l’han votat 4 persones. Tres apunts més per acabar de comentar els resultats: la desaparició de Ciutadans, també a Odèn; la gran baixada de la CUP, d’onze a tres vots, i el PSC-PSOE que ha guanyat a Catalunya i, en canvi, ha quedat cinquè a Odèn.

I unes darreres observacions. A Odèn han guanyat clarament els partits d’obediència Catalana, el 86%, davant dels partits d’obediència espanyola que són el 14%, el que palesa una vegada més el comportament electoral diferent de la muntanya respecte de les grans aglomeracions urbanes. I per acabar crida l’atenció el gran augment dels partits racistes i excloents, una de cada sis persones han votat Aliança catalana o Vox.

Eleccions municipals 2023. Canvi de tendència a Odèn

Mesa electoral d'Odèn a Cambrils

L’element més remarcable dels resultats electorals d’Odèn és el canvi de tendència. El partit hereu de CiU i Junts ha passat de ser el primer en nombre de regidors des del restabliment de la democràcia a ser la tercera força del consistori. Anem a veure els resultats una mica més en detall i comencem per la participació.

Resultats de les eleccions municipals d'Odèn

El nombre de votants ha baixat una mica més de quatre punts respecte als anteriors comicis, malgrat tot, ha estat de 83,7%, superior a la de la comarca (63,4%) i també millor que la de Catalunya.

El partit guanyador ha estat Odèn-Acord Municipal, vinculat a ERC, amb el 41,2% dels vots. Ha passat de ser la segona força en les eleccions del 2019 i a estar a l’oposició des de fa molts anys, a ser el partit guanyador per deu punts percentuals per sobre de Compromís per Odèn i per més de 14 punts per sobre de l'antic adversari polític, que s’ha presentat en aquests comicis amb el nom d’Ara Pacte Local. Malgrat tot ningú té majoria absoluta, amb tres regidors els guanyadors i dos regidors cadascuna de les altres dues forces, caldrà fer pactes per poder elegir alcalde i governar.

Els votants de Canalda tenien dues urnes, una era per escollir l’alcalde pedani i a l’altra es votava els regidors d’Odèn. Aquesta segona urna serveix per poder escollir els dos vocals que governaran Canalda els quatre anys vinents i que s’escullen a posteriori, els tria cada partit que es presenta a Odèn en funció dels resultats trets per cada un a Canalda.

Quant al president de l’EMD, no hi ha hagut sorpreses, només es presentava un candidat, el Jesús Alarcón, i només li calia un vot per ser escollit. De totes maneres n’ha tret més. Dels 43 possibles votants, 32 han dipositat el sobre a l’urna d’Odèn, el 74,42%, i 24 a l’urna de Canalda, el 55,81% de participació. El Jesús ha tret 15 vots, 6 en blanc i 3 de nuls. El número 15 coincideix tant en els vots que ha tret el Jesús com els que han votat Ara Pacte Local (Junts), seguit pels 6 de Compromís i 2 d’Odèn AM. Per tant, l’alcalde de Canalda i els dos vocals seran del mateix partit, de Junts.

D’eleccions en eleccions...

Mesa electoral d'Odèn a les passades eleccions de 2021

El diumenge de Carnaval, 14 de febrer, es llevava plujós i anormalment atípic. Assistíem a unes eleccions provocades per la justícia arran de la destitució del president de la Generalitat i a més, aquella impedia endarrerir-les malgrat la pandèmia que ens mantenia quasi tancats dins la nostra bombolla familiar. Planava la por que algunes meses no es podrien constituir per la falta de personal. A Odèn, a primera hora ja hi havia els titulars, la Laura de Cambrils, el Salvador de la Valldan i el David d’Odèn.

No sé si es pot atribuir a la por de la covid o al cansament, però la participació va baixar. Si quatre anys enrere va superar el 80%, el dia 14 no va arribar al 70, –65,74 %, una davallada del 18,6 %–. De totes maneres la participació va ser superior a la del Solsonès i a la mitjana de la resta de Catalunya tant en aquestes eleccions com en les passades.

Dels 142 vots emesos, un va ser en blanc i un altre nul. La primera observació és que tots els partits parlamentaris van perdre vots, exceptuant la CUP i els socialistes. Com que la composició del Parlament no depèn del nombre de persones que voten sinó del percentatge obtingut, comentarem les xifres relatives. El guanyador a Odèn va ser Junts per Catalunya (34%), seguit d’Esquerra (24,1%) i el PDeCAT (21,3%) –que ha quedat fora de l’hemicicle–. Els grups que han experimentat una pujada al municipi són la CUP (7,8%) que ha guanyat 4 votants i el PSC (3,55%) recolzat per 5 persones, quatre més que en les passades eleccions. La gran patacada se l’ha emportat Ciutadans (2,1%) que ha perdut dotze votants. Els altres vots són tan residuals que ho sento si em llegeixen els que els han emès, però no val la pena comentar-los.

El que destaca de tot plegat, deixant la baixada de participació, és l’elevat nombre de vots republicans, el 89,3%, per sobre dels monàrquics, 10,7%, el que palesa el comportament electoral diferent de la muntanya respecte de les grans aglomeracions urbanes.

Esperem que ara els partits siguin capaços de posar-se d’acord i treballar pel país; que no hàgim de tornar a votar a l’estiu.

Resultats del referèndum a Odèn

Referèndum 2017 per l'autodeterminació

Nervis, il·lusió, por, indignació, ràbia... una barreja de sentiments en una jornada de votacions estranya. Odèn, el passat 1 d'octubre va votar per la llibertat de Catalunya. A les cinc del matí es començava a concentrar gent davant del Centre de Natura d'Odèn, a l'Ajuntament del municipi. A dins hi van passar la nit dues persones per evitar que precintessin el local.

A les vuit del matí va arribar l'urna envoltada d'expectació i aplaudiments. Sí, urna, paperetes, sobres, i a partir de les nou, votants. Amb la mesa constituïda van començar les votacions. Poca estona després començaven els problemes amb el cens universal. Tot estava sàviament previst, es va continuar amb el cens municipal en paper. Unes hores més tard tornava a funcionar el programa informàtic, el que va permetre que la gent de fora poguessin votar sense problemes i quedessin registrats els que ja ho havien fet.

A Odèn van votar  143 persones de les 223 amb dret a vot, que representa el 64,1%. També ho van fer 92 persones vingudes de fora, de Solsona, Oliana, Seròs... i fins hi tot es van acostar dos residents andorrans que al no estar al cens no van poder votar. D'aquests 235 vots, el 96,6% ho van fer afirmativament, el no va quedar per sota l'1 % i els vots en blanc van ser el 2,6%.

Malgrat les amenaces i les notícies desagradables que arribaven, la gent va anar a votar i ho va fer majoritàriament pel sí.

Tractors aparcats a la rampa de l'Ajuntament per evitar l'accés motoritzat de brètols

26J. Eleccions generals a l'estat

Segones eleccions espanyoles al Congrés i al Senat en mig any que no han solucionat l’atzucac. El 26 de juny es van celebrar les eleccions generals a diputats i senadors. La participació a Odèn va caure considerablement (56,62 %), quasi catorze punts menys que a les eleccions anteriors i per sota la participació de Catalunya.

Quant als resultats obtinguts pels partits, es manté el predomini del vot conservador (61,3 %) però amb una davallada de 10 punts percentuals respecte als anteriors comicis. Malgrat aquesta important i considerable davallada, Convergència ha estat novament el partit guanyador a Odèn. Ha tret el 46,77 % quan a les passades eleccions en va treure 53,59 % i a més Unió no es presentava i en tenia 6,54 %. No creiem que els vots perduts hagin passat al PP o Ciutadans ja que el 2015 sumaven 18 vots, els mateixos que a aquestes eleccions.

Esquerra continua com a segona força al municipi i continua amb la tendència creixent, a les passades eleccions va pujar i a aquestes encara ha guanyat tres vots que amb la poca participació representen 8,7 punts percentuals.

El contrast amb els resultats catalans és important i significatiu, el comportament rural és molt més conservador que el del conjunt de Catalunya on Convergència és la quarta força en vots per darrera de Podem, Esquerra i PSC i la tercera en diputats, guanyant en aquest cas als socialistes.

Resultats de les eleccions generals 2015 a Odèn

El passat 20 de desembre es van celebrar les eleccions generals de diputats a les Cortes Espanyoles i de senadors per al Senado. La participació a Odèn va ser alta, superior al 70%, coincident amb la de Catalunya, i vuit punts superior a les anteriors eleccions del 2011.

Quant als resultats obtinguts pels partits hi ha un clar predomini del vot conservador (71,90 %) enfront del vots progressistes o d'esquerres (28,10 %). El partit guanyador a Odèn és l'hereu de Convergència amb més de la meitats del vots totals emesos, 82 de 153, o sigui el 53,59%. Els altres partits conservadors només acumulen 28 vots. El segon partit en ordre de suport electoral és Esquerra amb la meitat justa de vots que DL (26,80 %).

Si ho comparem amb les anteriors eleccions convergència ha perdut una miqueta i en canvi esquerra n'ha guanyat tot i que, repetim es queda com a segona força i a distància de la primera, amb la meitat de vots i percentatge. El PP continua en descens.

El contrast amb els resultats catalans és important i significatiu, el comportament rural és molt més conservador que el del conjunt de Catalunya on Democràcia i llibertat és la quarta força per darrera de Podem, Esquerra i el PSC, malgrat que en les anteriors eleccions havia estat la primera força.

Eleccions municipals. Odèn 2015

Mesa electoral al Centre de Natura d’Odèn. Recompte de les paperetes

A les taules adjuntes podeu veure els resultats de les passades eleccions del 24 de maig de 2015. En la primera hi ha les dades de participació i en la segona els resultats obtinguts per cadascun dels partits.

La participació (87,5%) va baixar dos punts respecte als comicis anteriors però tot i així continua sent superior a la del Solsonès (67,2%) i molt superior a la mitjana de Catalunya (58,52%).

Després de 36 anys l’Andreu Alet s’ha retirat del consistori i ha recolzat una altra candidatura que es presentava com a agrupació d’electors en comptes de CiU. Aquest grup, AEO, ha guanyat per majoria absoluta obtenint 5 dels 7 regidors, un més que a les passades eleccions en detriment del segon grup, AMO, que s’ha quedat amb dues regidores. Per tant, amb tota seguretat, el Pere Vilaginés serà el nou alcalde d’Odèn els propers quatre anys. Curiosament el grup guanyador ha tret els mateixos vots que en les passades eleccions però ha pujat en percentatge al treure menys vots l’altre grup.

Si ens centrem en Canalda, 40  canaldencs dels 46 possibles electors, van dipositar sobres de color blanc en una altra urna per elegir els representants d’Odèn; 2 van votar en blanc (el 2011 va ser 1), 10 van votar per AMO (16 el 2011) i 28 ho van fer a CiU (20). Aquest recompte d’una urna separada de la resta servirà per determinar quin partit posa els dos vocals a l’Entitat Municipal de Canalda. En aquesta ocasió els posarà tots dos el grup AEO.

En una altra urna els canaldencs van dipositar un sobre verd per elegir el president de Canalda. Excepte 2 vots en blanc, 27 vots van ser per al Valentí Garrigasait i 11 per al Pere Corominas. Per tant el Valentí continuarà sent el President de l’Entitat Municipal de Canalda.

Des de la redacció reproduïm una pregunta que ens ha fet molta gent: Si el Valentí Garrigasait no ha fet res del programa que va prometre fa quatre anys, qui i per què l’han votat? Algú té la resposta?

Resultats del 9N a Odèn

El dia 9 de novembre el teníem reservat des de feia temps per votar en un referèndum, o potser en una consulta que finalment va ser un Procés Participatiu.

La gent, malgrat les amenaces i la por, van sortir a dipositar el seu vot al punt de participació que s’havia instal·lat al local del Centre de Natura d’Odèn. Els resultats van ser:

L’opció independentista va guanyar per majoria aclaparadora i les altres opcions, excepte el SI/NO, van ser bastant residuals.

Quant a la participació és difícil fer comparacions ja que no es disposava de cens, s’havia ampliat els possibles votants tant en la franja d’edat de 16 i 17 anys com amb els immigrants.

De totes maneres, amb totes les reserves del món, posarem al costat de les dades de participació les dades de les darreres eleccions:

Han votat 122 persones, xifra superior a les de les eleccions europees (115 votants el 2014 i només 87 el 2009) i clarament inferior a les eleccions al parlament català (176 votants el 2012 i 160 el 2010) i també la participació ha estat inferior que a les eleccions al parlament espanyol (144 el 2011 i 163 el 2008).

Caminada biennal de Canalda: Odèn, entre comunals i masos aïllats

Fitxa:

Coordenades punt de sortida: 42º 6’ 51” N

                                                       1º 29’ 26” E

Ruta circular

Recorregut: 15,5 km

Temps: 4  hores 10 minuts

Desnivell acumulat: 575 metres

Cota de sortida i arribada: 1.225 metres

Cota superior: 1.419 metres

Cota inferior: 1000 metres

Llocs d’interès: Sant Martí de Cavallera, el Montnou, el Call, castell d’Odèn, Santa Cecília, forat Colomer, Sant Miquel del Soler i els camins, la vegetació i paisatges que ens acompanyen durant tot el recorregut

Itinerari:

La sortida i arribada és a l'ermita de Sant Martí de Cavallera. Es marxa en direcció al Montnou passant pel pi de la Creueta i s'enfila fins el portell de les Bòfies –un petit coll i el punt més alt del recorregut–. Després de passar per algunes masies escampades pel Montnou arribarem al Call, la casa més gran d’aquest antic poble d’Odèn.

Seguirem cap al castell, Santa Cecília i tot baixant ens arribarem al forat Colomer, impressionant congost excavat per les aigües del riu d’Odèn. Tornarem a enfilar suaument per passar per la font de Fontanelles i Sant Miquel del Soler, possiblement l’ermita romànica més bonica del municipi, per arribar de nou a Sant Martí de Cavallera.

Els controls els hem repartit, per tal que aproximadament cada hora ens puguem refer una mica amb l’ingesta de líquids o menjar. El primer està situat a la Rat, un cop hem passat el punt més alt de la caminada, al segon a la masia del Call on farem l’esmorzar, el tercer a la creu del Rosselló abans d’endisar-nos al congost del forat Colomer, el quart a l’ermita de sant Miquel del Soler i el cinquè i darrer al final de la caminada, a Sant Martí de Cavallera.

Montnou

Des de la darrera edició de la caminada hem canviat el títol d’aquesta activitat i hem passat de ser una caminada popular –que ho mantenim en l’esperit—a ser una caminada biennal. Això vol dir que la caminada es fa cada dos anys coincidint amb els anys parells.

La caminada, amb un recorregut de 15,5 quilòmetres i un desnivell acumulat de 575 metres, ens haurà portat per l'acollidora raconada del Montnou, una vall humanitzada, però harmònica.

El disseny del recorregut és obra de Ramon Pujantell; el mapa i el perfil l’ha fet Josep Ferràndiz;  el Guim Camps ha fet el cartell, el Marcel Camps ha redactat el text, i una bona colla de gent ens han ajudat a preparar el camí i la caminada.

Caminada 2014

Borraina. A la terra baixa en diuen

orella d’ós (Ramonda myconi)

La caminada d’enguany començarà i acabarà a la restaurada ermita de Sant Martí de Cavallera.

Els senderistes marxaran cap al pi de la Creueta i s’enfilaran cap al portell de les Bòfies, algunes de les masies escampades pel Montnou seran l’objectiu dels nostres passos: Larrat, cal Rosta, cal Pastor... I després d’aquesta bella raconada sortirem al Call, la casa més gran d’aquest antic poble d’Odèn. Seguirem cap al castell, Santa Cecília i tot baixant ens arribarem al forat Colomer, impressionant congost excavat per les aigües del riu d’Odèn.

Tornarem a enfilar per passar per font de Fontanelles i Sant Miquel del Soler, potser l’ermita romànica més bonica del municipi, per arribar de nou a Sant Martí de Cavallera.

Ja veieu, aquest any trepitgem molt territori d’Odèn i a Canalda només hi fem la parada de sortida i arribada. De camins en trobarem de tota mena: estrets corriols, camins rals, noves pistes i fins hi tot travessarem alguna carretera.

Sant Martí de Cavallera amb el puig

Sobirà al fons. Dibuix de Jordi Solà

L’arquitectura popular és una altre interessant ingredient de la ruta: velles masies belles —Cavallera, el Call, el Soler— ermites romàniques Sant Martí de Cavallera i Sant Miquel del Soler de Dalt— la parròquia i el castell d’Odèn, aigua —fonts i riuets— i una variada vegetació.

Comptem amb tots vosaltres per, un any més, fer de la caminada de Canalda una gran festa. No esperis que t’avisem, ofereix-te i estigues amatent a les convocatòries.

La roda de la fortuna

La roda de la fortuna és un cant narratiu interpretat a cappella per la Maria Canals de Sant Llorenç i que explica uns fets que van passar al poble d'Odèn.

Aquesta és la segona cançó interpretada per la Maria que pengem en aquest bloc. Les dues peces les va cantar en el marc del Projecte de recerca de cançons de transmissió oral del Solsonès.

A continuació podeu escoltar la cançó La roda de la fortuna.

La roda de la fortuna

Maria Canals (St. Llorenç de Morunys)

La roda de la fortuna tothom la tindreu present,

Ja veureu com ella volta pel mig del poble d'Odèn.

De la gent de cal Pinassa la feta que els ha passat,

pensant tenir una desgràcia els ha portat bon resultat.

La Pinassa sempre deia, quan n'atoca lo jovent,

que de noies com les seves no n'hi ha al poble d'Odèn.

En té una de mamona, jo us diré qui es va mamar,

les noies de Solanelles, Puigpinós, també el Vilar.

Se n'ha llogat per criada a Viladric de Clarà,

é una noia molt fixada que d'un se va enamorar.

É una noia molt parfanda, molt mala de conversar,

en va trobar algun de tonto i a l’últim la va enganyar.

Quan ella es troba ferida lo pastor va anar a trobar:

-Mira que tu tens la culpa, la pena hauràs de pagar.

El pastor al contestar-li també pot ser veritat,

però a mi de casos d'aquestos, no em vi passat mai cap.

Ja se'n va a trobar l’amo, que é el Viladric de Clara,

quin consell els donaria per poder-ho acotar.

Com que no és home de romanços molt prompte els el va donar,

que li passessen la porta i no la hi tornessen a entrar.

D'arribada a cal Pinassa lo vell va quedar parat,

ja se'n treu la barretina i en va dir un gros disbarat.

La vella ja mastegava quan els va veure arribar,

veu la noia com estava, lo Mateu va anar a trobar.

Si els faria una deligència per anar-ne a acompanyar,

per anar a acompanyar un home que a la Coma vol anar.

Lo Mateu té deligència d'atra part molt complidor,

prompte se'n va a la Coma a acompanyar-ne aquell pastor.

L'endemà a la matinada van passar per prat Mijà,

i a la casa de la noia ja no hi van volguer tornar.

Fent veure que feien auto dient si es vi desdit,

que dels tractes que tenien ell se'n vi ben penedit.

Lo Mateu gira l’esquena, dret a casa se'n va anar;

i ell se va penjar amb un arbre dels primers que va trobar.

L'endemà a la matinada quatre homes el van trobar,

ja en van a dar part al jutge, qu-e-l Viladric de Clara.

Les dones de cal Pinassa molt prompte van avisar

que amb el jutge de Solsona es vindran a presentar.

La vella tota xispada, i això ho ha fet lo jovent,

trobant-nos aquestos casos per dona'ls-en més turment.

Lo jovent no hi té cap culpa, molts se n'han agrabiat,

un casat i una casada que els n’han aconsellat.

Ella és Maria Vantoldre, ell se diu Josep Vilar,

les dones de cal Pinassa una cançó els heu de dictar.

Quan la van tenir dictada els la van anar a cantar,

a la porta de casa seva tot ho van anomenar.

Cançons del Solsonès

El passat 4 de gener la Comissió Cultural Canalda 1100 anys va assistir a la presentació de la Memòria final del Projecte de recerca de cançons de transmissió oral del Solsonès amb l’objectiu d’organitzar un festival de cançó a la comarca. La reunió es va fer al Consell Comarcal i estàvem convocades les associacions culturals de la comarca, a més de les dues persones que han portat a terme aquest recull: l’Anna Camps i l’Abel Tarrés.

En diverses sessions van gravar deu cantaires d’arreu dels municipis de la comarca. El recull presentat conté vint-i-set cançons de les vint-i-nou gravades. Aquestes es subdivideixen en tres grans grups: cançons de festa i de la vida comunitària, cants infantils i cants narratius.

Aquests darrers són els que des d’aquest bloc ens interessen particularment i també són les més abundants del recull. Els cants narratius expliquen algun fet que va passar en un lloc determinat. D’entre les divuit cançons d’aquesta tipologia n’hi ha dues que expliquen fets d’Odèn i hi apareixen noms de cases d’aquest municipi.

La cantant d’aquestes dues peces és la Maria Canals de Sant Llorenç de Morunys. La Maria és descendent de la Rita Ribera de cal Pubilló; la Rita que l’any 1922 va deixar meravellats a dos autors de l’Obra del Cançoner per la quantitat i qualitat de les seves cançons. La Maria amb les seves cançons demostra tenir una memòria extraordinària.

En aquest mateix bloc transcrivim En aqueix poble d’Odèn, Jaumet en aqueix hostal que narra uns fets que succeïen en un hostal d’Odèn.

A continuació podeu escoltar aquesta peça interpretada a cappella per la mateixa Maria Canals.

  

A continuació us transcrivim la lletra d'aquesta cançó.

En aqueix poble d’Odèn,
                  Jaumet en aqueix hostal

En aqueix poble d’Odèn, Jaumet en aqueix hostal,
governat per una plaga que allí permet tot lo mal.
Tots els dies de la festa ja hi ha hagut tot lo jovent,
fent tabola i devertint-se trencant los deu manaments.

També diu que hi va un casat que en té set o vuit canalles,
també hi van los Agustins, lo Darneda i lo Catralles.
També diu que hi va lo Call, jo no ho sé si hi va el Soler,
el Soler de Timoneda aquell rai no en surt pas mai.

El Soler de Timoneda també diu que fa el mateix,
ell prou ne paga lo gasto, ella li torna els diners.
No n’ets prou galant gitana festejant-ne lo Soler,
festejaves l’Auriola fent-li avorrir sa muller.

Aixís ho vas fer al teu pare fomuda cap d’esparver,
quan lo vas tenir a casa li vas fer donar el diner.
Si no haguessen estat los atrus haurí higut d’anar a captar,
a captar per queixes portes i morí amb un hospital.

El jaumet porta unes banyes més llargues que les d’un bou,
posa-l’hin Antònia, posa-l’hin encara no n’hi ha prou.
Fins que arribin a Oriola prou lin pots anar posant,
però el que si cas hi arriben, pudé si que torceran.

El llibre del GR-1, l'Històric. Un camí de Gran Recorregut

GR significa sender de gran recorregut. El GR és un camí senyalitzat amb marques de pintura blanca i vermella de més de 50 quilòmetres. Avui dia se'n troben per gran part del món. A Catalunya es van començar a senyalitzar els anys 70 del segle XX i ja n'hi ha més de 30.

El GR-1 comença al costat de les ruïnes d'Empúries, a la Costa Brava, arriba fins el Pont de Muntanyana i continua cap a terres aragoneses. Tot resseguint les terres prepirinenques, passa per Banyoles, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Sant Pere de Graudescales, el congost de Mont-rebei... i per Canalda.

Toni Strubell Trueta amb dos dels au-

tors de la Guia el dia de la presentació

El tram que va de coll de Jou a Odèn el va netejar i senyalitzar la Comissió Cultural Canalda 1100 anys, l'any 2004 per fer-hi la caminada popular de Canalda tot recuperant l'antic camí ral. Justament en aquest tram hi coincideixen dos GR: l’1, l’Històric i el 107 o dels Bons Homes.

Els 403,5 km del recorregut estan dividits en 25 trams, entre 11 i 24 km cadascun. Els trams número 16 i 17 són els que transiten per Canalda. El primer d’aquests va des de Sant Llorenç de Morunys a Cavallera amb un recorregut de 13,4 km i el segon de Cavallera a Cambrils, de 14,6 km.

El llibre que descriu el camí està escrit per Jordi Embodas, Josep M. Jerez i Josep Jordana i es va presentar al local del Centre de Natura d’Odèn, el diumenge 10 de febrer de 2008. La presentació va anar a càrrec de dos dels autors, i de Toni Strubell, destacat promotor i impulsor d’aquest camí de Gran Recorregut que l’ha fet fins al País Basc i n’ha publicat alguns articles a la revista Presència.

La guia que s’ha editat conté mapes i la descripció del tram català que, com hem dit, va des de Sant Martí d'Empúries fins al Pont de Muntanyana.

Si voleu informació actualitzada dels GRs que creuen Catalunya podeu clicar al web de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

L’Estudi de Canalda

Cal Costa. A la finestra superior
hi havia l'Estudi de Canalda

El vell Estudi

Els més grans de Canalda encara recordareu quan anàveu a estudi a can Costa, a la banda dreta de la casa. Al segon pis hi havia una sala amb un bon finestral on la mestra “nacional” feia classe als alumnes del poble. A més dels nens i nenes del nucli venien els de cases allunyades, a una hora de camí, com Cavallera o Encies. En alguns casos era més llarg el trajecte que l’estona d’estudi com ens recordava el Joan Serra d’Encies:

“D’escola res, me cagum des. D’escola ens en feien una hora i en teníem dugues de camí: per nar-hi estàvem una hora, per tornar estàvem una altra i a estudi n’hi estàvem una. Fèiem una hora al matí i tornàvem a casa a gordar. L’estudi ens el feia una dona que no pensava pas amb estudis, perquè hi havia un pastor allà a Canalda i sempre anava amb aquell pastor, embolicats amb una manta. Llavors tenia de catorze a quinze anys.

A escola hi anava amb el Baró. És del mateix any que jo, té 86 anys. Després hi havia el d’Encies que té un any més que jo; ara s’està a Sant Llorenç. Hi havia dugues noies o tres que també anaven a escola. Estàvem tots junts a la mateixa classe. Després, aquí, a vegades, a l’estiu se llogava un noi que sapigués de fer d’escola i ens ensenyaven una mica aquí també. Dos o tres anys l’havíem tingut una temporada a l’estiu.” (Tret del llibre: Caminada popular de Canalda 2003. Encies.)

Per pujar a l’estudi calia entrar per cal Costa, l’espai i les condicions no eren les més adequades. El dia 30 d’abril de 1925 en una acta de la Junta Local de primera ensenyança  es deia que “las condiciones de salubridad e higiene de los locales es malisima en Canalda” i més endavant continuava “deben hacerse las reformas siguientes: En Canalda procurar un local nuevo o evitar que para entrar en el local-escuela se tenga que pasar por las habitaciones de la Sra. Maestra”. A la part central de l’edifici de can Costa hi vivien els propietaris de la casa i a ponent els masovers.

L'escola el 2012

La nova escola

Finalment es va construir l’escola l’any 1957. Com que sembla que es més barat fer-ne quatre que una, es van fer també la de la Valldan, Cambrils i Odèn, totes amb el mateix patró. Cal Reguer va donar el terreny en una ubicació dins el nucli, propera a l’antiga escola i prop del camí.

I qui les va pagar?

Ingressos per pagar el cost de les escoles
Pressupost extraordinari 1953-57
Ajuntament d'Odèn
Venda de fusta del Mont 107	787.000,00
Venda de fusta del Mont 108	215.360,80
Interessos de la caixa	14.009,96
Aportació de l'estat per Odèn	85.086,21
Aportació de l'estat per Cambrils	85.086,21
Aportació de l'estat per Canalda	81.364,32
Aportació de l'estat per la Valldan	75.473,27
TOTAL	1.343.380,77

Les quatre escoles van costar 1.343.380,77 pessetes (8.074 €. Ara, amb això, només canviaríem les finestres d’una sola classe). Si suposem que el cost de cadascuna de les escoles va ser similar vol dir que l’Estudi de Canalda va costar 335.845,19 pta (2.018€). Aquesta quantitat va ser pagada en un 24% per l’estat i la resta amb la venda de la fusta dels terrenys comunals, el mont 108 de Canalda i el mont 107 d’Odèn. 

Tota escola ha de tenir un pati i en aquesta és difícil determinar-lo ja que està voltada per un camp obert. Ara bé, si ens guiem pels inventaris que l’ajuntament d’Odèn feia, el pati podria ser un espai amb fort pendent situat sobre l’escola. El “Inventario de los Bienes Patrimoniales y los de dominio público” de l’1 de gener de 1958 deia: “Linda por el Norte con tierras de Can Costa, al Sur con la Finca Regué, al Este con el Camino de Canalda y al Oeste con la Finca Regué.”

L'Estudi de Canalda al peu de la Roca

Com ja sabeu, l’escola es va tancar ja fa anys per falta de clients i des de llavors va servir de sala de ball per la Festa Major, darrerament de sala de reunions de l’EMD de Canalda i de la Comissió Canalda 1.100 anys i de local social per activitats culturals i festives.

I no hem dit res del pis de la mestra. Aquest, situat a ponent era l’habitatge habitual de les mestres. Té una cuina, menjador, lavabo i quatre habitacions. Des de fa anys es lloga com a segona residència pels caps de setmana i els ingressos serveixen per mantenir l’escola i ajudar l’EMD de Canalda.