 | |
|
En l’anterior número de L’Arpiot, el 10, vam publicar una foto del Racó feta per a redactar el projecte de la carretera L-401. A la present revista en publiquem una altra, en aquest cas la roca de Canalda. Les imatges provenen de l’Archivo General Militar de Ávila i formen part de l’avantprojecte de la carretera redactat el 1942. És possible que fossin preses el mateix any, ja que en la introducció del projecte de 1944 hi posa que aquell estudi es va fer en un parell de dies i va ser encarregat el mateix 1942, quan encara no havien passat tres anys del final de la guerra del 1936-1939. Costa una mica de creure que en dos dies recorreguessin des de coll de Jou a la carretera de la Seu, a peu o a cavall d’una bèstia, analitzant, dibuixant i fotografiant el terreny, i redactessin l’avantprojecte de la pista militar. Segurament fa referència a la redacció del projecte i no als treballs previs.
Com ja vam explicar, aquesta via era una pista militar que connectava territoris difícils d’enllaçar. A diferència de la majoria de les carreteres, que seguien la direcció nord-sud aprofitant els cursos fluvials pirinencs, aquest projecte buscava una connexió transversal. Ja abans de finalitzar la guerra del 1936 al 1939, el règim franquista va planificar una línia defensiva de búnquers per evitar una hipotètica invasió del territori espanyol des de França. En aquest context es va concebre i construir la carretera L-401, que havia de servir d’enllaç estratègic dins d’aquesta línia defensiva dels Pirineus.
 |
| La roca de Canalda i el puig Sobirà el 2025 |
La carretera es va començar el 1942, mentre s’elaborava l’avantprojecte i després el projecte; sense tenir-los aprovats. Un grup de presidiaris republicans començaren a aplanar el terreny des de la carretera de la Seu en direcció a Perles. El desembre de 1950, en un esborrany d’informe on es demanava una ampliació de crèdit, hi diu que la carretera no estava acabada, però ja s’hi podia transitar, hi posa: «que aunque con deficiencias, se puede ya emplear». En el mateix informe hi diu que ja hi havia 25 km totalment acabats, 4 aplanats i amb algunes cunetes i desaigües acabats, i els 12,350 km restants «con la explanación incompleta, pudiéndose circular en su totalidad, si bien en los kms de explanación incompleta, con precaución» (...). Durant els anys posteriors es van produir algunes esllavissades que tallaren la carretera. El 1951 encara es va fer un projecte reformat, i el 1955 un projecte addicional per tal de millorar i acabar les parts més malmeses o geològicament complicades. No va ser fins al 1956 que es va acabar del tot. I l’any següent va deixar de ser militar. El 13 de febrer de 1957, sobre el pont d’Espia, l’exèrcit traspassava l’obra al Ministerio de Obras Públicas. Una curiositat de la primera proposta és que s’anomenava carretera de San Lorenzo de Morunys a Coll de Nargó i el km 0 estava a coll de Jou. En el projecte definitiu es va canviar l’ordre dels topònims i es va invertir la numeració tal com la coneixem actualment.
El 1953 l’alcalde d’Odèn i alguns propietaris van sol·licitar poder-hi empalmar camins per arribar a algunes cases, permís que se’ls concedí l’any següent. Entre aquestes vies hi havia la de Canalda. I ja que parlem de l’alcalde, hem d’afegir que durant tots aquests anys de construcció de la carretera, en cap ple de l’Ajuntament se’n parla ni els militars sol·liciten cap permís; a la postguerra els militars feien i desfeien amb total impunitat.
La foto antiga que acompanya aquest text porta per títol «Acantilados del Vertice Subirá», l’element central és la roca de Canalda. «Vertice Subirà» fa referència al vèrtex geodèsic que hi ha al cim occidental del puig Sobirà. La imatge mostra la carretera tal com la va projectar el Servicio Militar de Puentes y Caminos de Cataluña. Està presa des del petit turó on actualment hi ha el refugi d’Urdoll, punt elevat amb molta visibilitat.
Un aspecte destacat de la fotografia antiga és el traçat de la carretera, marcat en vermell, i que passa per sota la roca de Canalda per una cota més elevada que per on es feu passar finalment. En el dibuix que reproduïm, la carretera passava més a prop del nucli de Canalda, però, en canvi, es veu com la carretera travessava la riera de Canalda per un lloc més elevat d’on al final es va construir el pont. Viaducte que és el segon de més envergadura, després del pont d’Espia, dels que es van construir al llarg dels més de 40 km de carretera.
 |
| Avantprojecte de la carretera de «San Lorenzo de Morunys a Coll de Nargó» de 1942. Arxiu General Militar de Ávila |
La comparació entre la fotografia antiga i la imatge actual, presa des del mateix indret, és reveladora. Una vegada més constatem la desforestació: la llenya era la principal font d’energia domèstica, artesanal, i fer foc era l’única manera d’escalfar-se. Els vessants de la muntanya estaven desforestats. En la imatge actual es veu clarament com el pinar s’ha recuperat. La carretera passa aproximadament per la cota 1.300 i, a aquesta alçada, l’alzinar deixa pas a la pineda de rajolet.
