Caminada biennal de Canalda 2016

Sant Pere de Capdevila

La Ventolana i els Torrents de Prat d’Estaques

Diumenge 18 de setembre de 2016

El recorregut de la caminada d’enguany transcorre per migjorn de Prat d’Estaques. Aquesta serra està solcada per torrents i, curiosament, el vessant de migdia es coneix com els Torrents. Amb el títol juguem amb el doble significat d’aquest nom, el topònim i el de rases –nom com es coneixen al Solsonès els torrents.

Antigament aquesta serra estava habitada i explotada tant per l’agricultura i la ramaderia com per la silvicultura. Avui està pràcticament despoblada. Totes les masies per on passem estan ensorrades o en molt mal estat. Malgrat tot, els camins, els boscos, els cingles i les balmes són espectaculars.

Enguany hi ha dues opcions, fer un recorregut llarg o fer-lo una mica més curt agafant una drecera. L’itinerari comença a l’Hostalnou de Canalda en direcció Solsona, seguint les marques del GR7, fins a l’hostal del Vent.

L’objectiu següent és el cim de la Ventolana, el punt més alt del recorregut a 1.319 m. La pujada és curta però dreta, la baixada és més suau. Des del cim s’obre una àmplia panoràmica: les Morreres del Port del Comte, el puig Sobirà, el Cadí, el Codó, les moles de Sòbol i Lord,  Vilamala, la serra del Verd, Ensija, rasos de Peguera, Busa, i a ponent la serra d’Aubenç, el Turp... Per un antic camí de bast arribem a Capdevila i la seva menuda ermita romànica, una de les més petites de Catalunya. Sota mateix podem veure un curiós forn d’oli de ginebre.

Balma de la Corrua amb la Trona al fons

El camí baixa fins a la rasa de Capdevila, el punt més baix a 980 m. Segueix per la rua de Corrua, un camí entre cingles, on hi ha nombroses balmes, alguna en altre temps habitada com la de Corrua. Al llarg del camí trobarem restes de les antigues carboneres i alguns forns d’oli de ginebre.

Prop de la rasa de Torrenteller podem escurçar la caminada prenent una drecera que ens porta directament a l’hostal del Vent. Els que optin pel recorregut llarg passaran pels Tossalets, les balmes de Serra Alta i serra Alta fins arribar als hostals del Vent i Hostalnou de Canalda.

La caminada té 18 km, una part important pel municipi de Lladurs, el desnivell entre les cotes extremes és de 339 m i l’acumulat de 660 m. Ara bé, si algú la troba massa llarga, ja heu llegit que hi ha una drecera que fa que sigui de menys de 15 km.

Caminada de Canalda 2016

Els Tossalets

Rua de Corrua

Llocs de la caminada: Capdevila de Sants

Pintura a l'oli sobre tela (116 cm X 73 cm) del pintor Vilamosa, propietat de Joan Solà, "Consel"

Els darrers cents anys per Capdevila hi han passat bastants masovers. Aquests continus canvis, i que l’any 1961 quedés definitivament deshabitada, té a veure amb la duresa de vida, amb els pocs camps i no gaire productius i sobretot amb la falta d’aigua, només tenien un pou i no hi havia cap font a tocar de casa.

El 1920 hi viu la família Guix que l’any 1924 van marxar cap a Cavallera Alta, a Canalda. Del 1924 al 1931 s’hi estableix la família Barniol. El 1931 s’hi instal·la la família Clotet Bonet que s’hi estaran fins poc temps després d’acabada la guerra. Finalment els darrers estadants, la família Malé Garriga que tancaran la casa definitivament. Hem entrevistat la Llúcia Malé Garriga que va ser una de les darreres residents. Actualment viu a Solsona i amb 86 anys viscuts va desgranant el seus records per aquella casa. Els podreu llegir al llibret de la caminada.