La “Comissió per a la protecció de l'Avenc Montserrat Ubach ” demana la nostra col·laboració

Foto Carme Tarrés

Fa més de 50 anys la col·laboració de la gent de Canalda i Odèn amb els espeleòlegs va ser fonamental per a l’estudi i el coneixement del món subterrani de l’Alt Solsonès.  L’èxit més important va ser la primera exploració de l’avenc Montserrat Ubach, que va esdevenir el rècord de profunditat de Catalunya i, alhora, el més profund del món en conglomerats. Però també la localització i estudi de moltes coves i avencs.

Aquestes exploracions van permetre descobrir dues especies noves de coleòpters cavernícoles considerats  “fòssils vivents”:  El Troglocharinus subilsi, al graller de Cambrils, i el Geotrechus ubachi a l’avenc del Xato (Cambrils), una troballa molt important per tractar-se del primer Geotrechus descobert a l’estat espanyol. A l'avenc Montserrat Ubach, a Canalda, es va trobar també un altre interessant coleòpter ja conegut a altres indrets de Catalunya, el Troglocharinus mengeli.

Ara, la Comissió de l'Avenc ha posat en marxa el Projecte Francesc Español, que té com objectiu la recerca biospeleològica de l'avenc i altres cavitats de l’àrea geogràfica del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès - Alt Urgell.  Hi participa la Societat Catalana de Biospeleologia, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i altres entitats científiques, esportives i culturals, entre les que no hi falta la Comissió Cultural de Canalda-1.100 anys. Tot sota l’autorització especial del Servei de Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya. És per aquest Projecte que la Comissió de l'Avenc demana la nostra col·laboració.

Com es pot col·laborar?

Foto Carme Tarrés

Ajudant-los a localitzar de nou algunes de les cavitats d’Odèn que varen explorar als anys seixanta gràcies a les indicacions dels nostres pares i avis. El pas del temps, el canvi de paisatge i possiblement la inexactitud de les dades i coordenades preses en aquell moment, ho fa difícil.

Publiquem la llista que ens han passat d’algunes d’aquestes cavitats que podrien contenir fauna subterrània interessant per si podem col·laborar amb ells a retrobar-les:  Grallera d'Odèn, avenc de les Gralles, pou de Coll d'Alzina, bòfia de la Valldan, bòfia de l'Obac del Marcús, pou de la Canaleta, avenc de la Serra de la Garriga, cova de Ca l'Espunyes, forat de les Torres, avencs de Puig-arnau, avenc de la Costa de la Bòfia, forat del Climensa, avenc del Padullès, avenc de la Serra de la Cirera.

Contactes:

avenc@montserratubach.cat

canalda1100@gmail.com

Recaminada de Canalda 2016

Foto de grup a Capdevila de Sants amb la Torreta al fons

El passat dimecres dotze d'octubre vam repetir la caminada de Canalda per als col·laboradors que estaven als controls el dia divuit de setembre i no l'havien pogut fer. També s'hi van afegir altres persones que no van poder venir el dia assenyalat. En total vam ser vint-i-nou caminants. Després de pujar al cim de la Ventolana, vam arribar a Capdevila on ens esperaven els "cuiners" de can Prat amb un bon esmorzar. Vam continuar la ruta per la rua de Corrua fins a la bifurcació, on uns van enfilar directe a l'hostal del Vent i la resta vam seguir per l'itinerari llarg.

Va fer un dia rúfol, però si els núvols enteranyinaven la vista també ens permetien caminar més frescos i a gust.

Després de la caminada, vint-i-cinc persones ens vam tornar a trobar a Cambrils, ara uns quants menys, per fer un bon dinar i recuperar forces.

El Full Informatiu de Canalda s’acomiada

Tot el que comença acaba!

Ja fa deu anys i mig que va sortir el primer full informatiu i amb una certa regularitat ha anat sortint cada mes. Era un full din A4 imprès per les dues cares. Durant aquest decenni hem publicat centenars de notícies, des d'informacions d’actualitat a fets històrics o curiositats del nostre entorn.

El full s’enviava per internet a més de 60 persones i entitats. Darrerament només n'enviàvem set d’impresos en paper a persones que no tenen accés fàcil a internet.

Des d'aquí agraïm als lectors que durant aquests anys ens han seguit; ells són la nostra justificació, sense lectors no tindria sentit la nostra feina. També volem agrair les crítiques constructives, tant les felicitacions com les que ens obligaven a repensar o canviar.

Com diu la cançó popular escocesa:

No és un adéu per sempre,

és un adéu per un instant;

No, no l’enterrem per sempre. Es probable que en dies especials o fets excepcionals surti algun número esporàdic.

Els objectius que ens proposaven al primer número els continuem tenim al cap i es poden complir des d’altres mitjans. Amb deu anys hem anat canviant com ho mostren els diferents formats del full, les notícies... Però també ha canviat la tecnologia. Anys enrere era inimaginable a Canalda que arribessin les tecnologies de la informació i la comunicació. A partir d’ara podràs continuar llegint les notícies de Canalda a través del web NacióSolsona, la revista comarcal Celsona, però sobretot al bloc Kanavita.

Finalment hem registrat el full amb el dipòsit legal. Sí, a la part superior del full, hi surt un nombre precedit de les lletres DL L. És, un número que assigna l’administració i que pretén “recollir, preservar i posar a disposició pública els exemplars que conformen el patrimoni bibliogràfic” (...). A partir d’ara els fulls informatius de Canalda publicats fins ara es podran consultar a la Biblioteca Pública de Lleida, a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca Nacional.

Abaixem la persiana!

Marcel Camps Colomés

Forns d'oli de ginebre

Forn d'oli de ginebre. Dibuix de Guim Camps Parera

Moltes de les masies del Solsonès eren quasi autosuficients, conreaven varietat de fruits, cereals i verdures. A més, també es fabricaven molts dels materials que necessitaven per reparar o construir l’habitatge; així es feien els totxos, les teules, el guix o les bigues de la casa. També es procuraven els medicaments a partir dels animals i plantes dels rodals. I si els sobrava algun excedent els permetia comprar allò que no podien fabricar. Una activitat que complementava l’economia domèstica era la fabricació d’oli de ginebre. Entre Capdevila i Torrentaller hi hem trobat les restes de quatre forns de ginebre, un a sota l’ermita de Sant Pere de Capdevila, un altre prop del trencant de la Llosa del cavall i els altres dos prop d’un esperó de roca després de la balma Corrua. Aquests es van utilitzar fins a finals de la dècada dels anys seixanta del segle XX, estan fets de formigó i tenen restes de carbonet de quan s’utilitzaven.

Un forn d’oli era una petita construcció o estructura que permetia extreure la resina dels ginebres blancs o càdecs. (Podeu veure el dibuix o interpretació que ens ha fet el Guim Camps) Sobre un terra rocós i amb un lleuger pendent s’hi gravava dos cercles separats un de l’altre aproximadament per 1 m i comunicats per un reguerot també excavat a la roca. En el de la part superior, d’un diàmetre de 30 o 40 cm, s’hi feia uns quants solcs que confluïen al reguerot que comunicava amb l’altre. El més petit, d’un diàmetre de 10 a 15 cm, era més fondo i servia per recollir l’oli.

Impressionant forn d'oli de ginebre prop
de l'ermita de Sant Pere de Capdevila

El rec que comunicava els dos cercles es cobria amb teules o s’hi posava el canó d’una escopeta o qualsevol altre tub i també s’aixecava una paret al mig. Fins aquí la part fixa i permanent del forn.

Es tallava la soca i les arrels dels ginebres blancs vells i s’estellaven. Els tronquets més resinosos, tallats d’una mida aproximada d’un pam es posaven ben col·locats dins un bidó obert per un dels costat. Procuraven que no hi hagués espais buits i un cop ple es girava i se situava l’obertura sobre el cercle gran que hem descrit abans. Es rejuntava bé el bidó, les teules i la paret de pedra amb fang per tal d’evitar que s’encengués l’oli.

Per tal d’obtenir l’oli es feia foc al voltant del bidó durant tot un dia. Amb l’escalfor la resina es desprenia de la fusta i pels solcs gravats al terra i el rec circulava cap al forat excavat al final on es recollia l’oli. En el recollidor hi anava més aigua que oli, però com que per densitat l’oli surava, amb una cullereta anaven extraient l’oli. Calia separar bé el foc de la recollida ja que les resines del ginebre són molt inflamables.

Abans hem dit que l’oli s’obtenia del ginebre blanc. A molts llocs de Catalunya es coneix amb el nom de càdec (Juniperus oxycedrus) per diferenciar-lo del ginebre o ginebre negre (Juniperus communis), anomenat així a les nostres contrades. Moltes vegades se'l confon, ja que de lluny presenten el mateix aspecte. Es diferencien en la cara superior de les fulles -el ginebre hi té una ratlla blanca i el càdec dues, separades d'una línia verda-; també és diferent el fruit -mentre que en el ginebre és de color blau molt fosc en el càdec és vermellós.

L’oli que s’obtenia era espès i d’olor forta, servia per curar malalties de la pell i desinfectar; es feia servir especialment per als animals. 

Forn d'oli de ginebre a la rua de Corrua