Entrades populars

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aigua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aigua. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de juliol del 2026

La foto: portada d’aigua de Canalda a Solsona

L’aigua és vida. Des de l’alba de la humanitat, els assentaments humans han crescut a la vora dels rius, les fonts i les deus, buscant la proximitat d’aquest recurs tan escàs com imprescindible. Però l’aigua no només dona vida: també genera disputes, pactes i negociacions entre qui la té i qui la necessita.



L’any 1954 Solsona necessitava aigua per a proveir una població creixent i va acordar fer-la baixar de Canalda. El 4 de juny d’aquell mateix any, en un Ple extraordinari, l’Ajuntament de Solsona va aprovar l’acord a què havien arribat amb quatre propietaris de Canalda —Rdo. José Muntada Muntada (cal Costa), Ramon Ollé Guitart (cal Baró), Julián Corominas Vila (can Prat) i Ramon Solé Cuscullola (cal Tulleuda). En aquell Ple es va aprovar captar l’aigua per a Solsona, però deixar-ne 35.000 litres diaris a Canalda i construir un dipòsit proper al nucli per abastir “todas las casas del núcleo urbano de Canalda, incluyendo las denominadas ‘Can Prat’ y ‘Casanova’”. D’aquest dipòsit i la conducció d’aigua fins el mateix se’n feia càrrec l’Ajuntament de Solsona. No és fins al maig de 1962 que surt publicat al butlletí oficial de la província de Lleida l’autorització per a fer les obres.

Durant aquests seixanta anys el nucli de Canalda ha gaudit d’aquesta aigua, però al mateix temps no ha estat exempt de polèmiques i conflictes, com ho demostra la intervenció de l’Ajuntament d’Odèn que consta en l’acta del Ple del 17 de desembre de 1972: “A petición de los vecinos de Canalda el ayuntamiento acuerda por unanimidad instalar una puerta y llave en la salida del depósito de reserva. Repartir el agua a partes iguales a las 8 casas de Canalda que son “Prat, Baró, Costa, Regué, Tulleuda, Rectoría, Escuela, Can Front” mediante el repartidor que tiene el pueblo instalado” (...). Anys més tard, algú rebentà el cadenat que es va tornar a posar en diverses ocasions.

La fotografia que acompanya aquest text és el testimoni de la duresa de les obres. La va prendre Ramon Guitart Vilà, botiguer de professió i fotògraf per vocació, que amb la seva càmera va saber captar moments que d’altra manera haurien caigut en l’oblit. Uns homes, armats de pic i pala, obriren a pols un llarg solc a la terra aspra del Solsonès. Metre a metre, van traçar el camí que havia de portar l’aigua des de les altures de Canalda fins a la ciutat. Un treball dur i imprescindible. A començament dels anys 60 es va soterrar una llarga canonada que començava darrere la roca de Canalda, en una font propera a la riera de Canalda. Anys més tard, una riuada es va emportar les canonades de la captació i s’optà per fer una presa una mica més avall —a prop de la font de Pallerols— i agafar l’aigua a cel obert.

A la primera imatge es veu una rasa estreta i allargada que s’escola muntanya avall fins a perdre’s en la llunyania. El paisatge és obert, de matolls i prats, amb l’imponent massís del Port del Comte al fons amb restes de neu als cims. La composició és excel·lent: la rasa actua com a línia guia que porta la mirada cap a la muntanya, l’ombra del sol matiner ens remarca la línia.

La fotografia de sota mostra uns quants homes, abrigats amb roba de feina, treballant en filera dins la rasa, pic i pala en mà. Al fons, el mateix paisatge de muntanya, amb un arbre solitari que destaca enmig del paisatge i la rasa que es perd cap amunt. La llum és lateral i dona una gran plasticitat a la imatge. Repetir aquesta segona imatge avui és impossible per la gran quantitat de vegetació.

Treballadors obrint a pic i pala la rasa de conducció d’aigua de Canalda a Solsona. Ramon Guitart Vilà, aprox. 1960

Les dues fotografies es complementen perfectament: una mostra el resultat del treball, l’altra les cares que el fan possible. Juntes expliquen tota la història. I la marca © Antoni Guitart als dos cantons superiors confirma que és el fill qui les ha digitalitzat i preservat, tot i que les va fer el seu pare Ramon.

De l’autor de les fotografies i el motiu per prendre-les en sabem poca cosa. El seu fill, l’Antoni Guitart, ens ha facilitat aquesta informació: «Al meu pare li neix l'afició per la fotografia en la dècada dels 50, i l'any 1957 realitza un "Curs de Fotografia per correu" per José M. Parramón a través d’AFHA, que consistia de diversos temes (comercial, teoria, laboratori, història, color, etc.) en el qual també anava inclòs una ampliadora i accessoris de laboratori que tenia en el pis on vivia i encara conservem els manuals del Curs realitzat.

També conservem la càmera amb la qual realitzava les fotos, una Zeiss Ikon Contaflex, importada d'Alemanya, el preu de la qual en aquells temps crec que va ser d'unes 12.000 PTA. (salari de diversos mesos).

En aquella època els meus pares tenien la botiga de comestibles al carrer del Castell, i tancaven solament els caps de setmana, però si hi havia algun esdeveniment per a realitzar fotos, la meva mare es feia càrrec sola del negoci.

Referent a aquest reportatge, que consta d’unes 60 fotos, segons ens va comentar seria d’un encàrrec per part de l’Ajuntament de Solsona o del Sr. Alcalde.»

I acabem amb una curiositat. L’aigua de Canalda pertany a la conca hidrogràfica de l’Ebre i la major part es condueix a Solsona, que forma part de les conques hidrogràfiques interiors. Això és un transvasament hidrogràfic en tota regla.

divendres, 22 de desembre del 2017

Solsona refà la captació d'aigua de Fonts Caldes


Fonts Caldes a la riera de Canalda. Foto: Arxiu Kanavita
Segons informa Nació Digital Solsona, aquests dies l’Ajuntament de Solsona ha iniciat els treballs per optimitzar i adequar la instal·lació de la captació d’aigua de Fonts Caldes, situada a Canalda, en el tram d’impulsió fins al dipòsit de La Salada, a Lladurs. Es tracta de l’obra de més envergadura en la xarxa d’abastament de la ciutat que s’hagi realitzat els darrers anys. Construïda fa 40 anys, aquesta infraestructura es veu afectada per importants pèrdues d’aigua i uns costos de consum elèctric elevats per la ineficiència del sistema de bombament, basat en tres esglaons.

La canonada actual, de 2.180 metres, es troba en molt mal estat, en alguns trams amb el tub originari i en altres, amb tubs de polietilè reposats, i presenta avaries constants, amb la dificultat afegida de l’accés, ja que el traçat discorre per una zona forestal. L’obra de renovació integral del sistema, projectada per l’enginyer tècnic d’Obres Públiques Jordi Ruiz, consisteix a instal·lar una única bomba per transportar l’aigua des de la captació fins al dipòsit, situat 300 metres més amunt, sense estacions intermèdies i una nova canonada de fundició, que seguirà el mateix traçat existent. D’aquesta manera, se’n millorarà la seva eficiència i se n’evitaran les múltiples avaries en la conducció.

Aquests treballs tenen un import de 240.213 euros i són executats per l’empresa Ribalta i Fills. És previst que finalitzin el mes de febrer. Aquesta obra era una de les més rellevants que s’incloïen en el Pla director d’abastament d’aigua potable de Solsona, del 2003. Amb un cabal de concessió de 41,65 m3/h, la captació de Fonts Caldes és la segona més important per al municipi.

Aquesta obra és una de les de més envergadura que s’han dut a terme els darrers anys a la xarxa d’abastament d’aigua. L’anterior va ser el 2011, quan es va construir una nova línia de reforç des del distribuïdor de la ribera fins a la urbanització de Cal Llarg.


Fonts Caldes a la riera de Canalda. Foto: Arxiu Kanavita
Fonts Caldes es troba al sud del territori de Canalda, sota Soldevila, on s'ajunten la riera de Canalda amb el torrent de Junyent. Aquesta és una de les dues surgències de Canalda que van a Solsona.





diumenge, 13 de setembre del 2015

El dipòsit públic d'aigua del nucli Canalda

Dipòsit de Canalda sobre cal Prat
Aquest final d'estiu L’EMD de Canalda restaura el dipòsit d'aigua del nucli. Ja fa anys que havia deixat de funcionar per les pèrdues que tenia i la xarxa d'aigua es proveïa directament de la canalització que porta aigua a Solsona. Algun estiu sec havia reduït molt l'aportació d'aigua i n'havia fet perillar l'abastiment.

La restauració consisteix en reparar totes les cantonades, les laterals i les superiors, tapar les esquerdes i recobrir l'interior amb una tela impermeable.

Un dels principals problemes que té l'aigua d'aquestes contrades és l'elevada aportació de calç que va taponant les conduccions. Per això s'ha optat per anul·lar el primer distribuïdor adossat al dipòsit, fer baixar l'aigua fins el segon amb una grossa canonada i des d'allà distribuir-la a cada casa com es venia fent des de fa molts anys.

El primer distribuïdor servia per derivar aigua cap al dipòsit dels camps del Baró. Ara aquesta bassa agafarà l'aigua directament d'una presa a mitja alçada del dipòsit. Té l'avantatge que mentre el dipòsit sigui ple no tindrà límit de proveïment però l'inconvenient que si el dipòsit és bastant buit, no li arribarà aigua.

Interior del dipòsit de Canalda
L'aigua és una necessitat i a pagès un recurs vital per fer créixer animals i plantes. Per això des de fa molt temps l'aigua es reparteix en parts iguals entre les cases. Per tal de fer-ho equitativament hi ha el distribuïdor -el podeu veure a la imatge- que mitjançant uns tubs posats a nivell i horitzontalment, envien la mateixa quantitat d'aigua a cada casa. Si ve escassa n'hi ha poca per cadascú i si en ve molta tothom en té més. Aquest distribuïdor es va fer en la darrera reforma de la canalització de l'aigua, l'any 2006. Anteriorment els tubs del distribuïdor eren verticals i algun espavilat n'havia llimat la boca perquè fos més baixa i recollís més aigua.

Però, quan i qui va fer el dipòsit i d’on ve l’aigua? Comencem per aquest darrer punt. L’aigua s’agafa d’una petita presa que hi ha a la riera de Canalda, a l’est de la roca de Canalda.

Antigament s’agafava de dues fonts que neixen a llevant del puig Sobirà, però una riuada es va emportar les canonades i s’optà per fer una presa una mica més avall i agafar l’aigua a cel obert.

L’any 1954 Solsona necessitava aigua per proveir una població creixent i va acordar fer-la baixar de Canalda. El 4 de juny d’aquell mateix any, aprovaven en un Ple extraordinari l’acord que havien arribat amb quatre propietaris de Canalda -Rdo. José Muntada Muntada (cal Costa), Ramon Ollé Guitart (cal Baró), Julián Corominas Vila (can Prat) i Ramon Solé Cuscullola (cal Tulleuda)-. En aquell Ple es va aprovar captar l’aigua per a Solsona, però deixar-ne 35.000 litres diaris a Canalda i construir un dipòsit proper al nucli per abastir “todas las casas del núcleo urbano de Canalda, incluyendo la denominadas “Can Prat” y “Casanova”. Aquest dipòsit i la conducció d’aigua fins el mateix se’n feia càrrec l’Ajuntament de Solsona.

Durant aquests seixanta anys el nucli de Canalda ha gaudit d’aquesta aigua però al mateix temps no ha estat exempt de polèmiques i conflictes com ho demostra la intervenció de l’Ajuntament d’Odèn que consta en l’acta del Ple del 17 de desembre de 1972: A petición de los vecinos de Canalda el ayuntamiento acuerda por unanimidad instalar una puerta y llave en la salida del depósito  de reserva. Repartir el agua a partes iguales a las 8 casas de Canalda que son “Prat, Baró, Costa, Regué, Tulleuda, Rectoría, Escuela, Can Front” mediante el repartidor que tiene el pueblo instalado” (...). Anys més tard, algú rebentà el cadenat que es va tornar a posar en diverses ocasions.

I acabem amb una curiositat. L’aigua de Canalda pertany a la Conca Hidrogràfica de l’Ebre i la major part es condueix a Solsona que forma part de les conques hidrogràfiques interiors. Això és un transvasament hidrogràfic en tota regla.

Distribuïdor de l'aigua. El dipòsit de l'esquerra reparteix
l'aigua que arriba de la canalització de Solsona i el de la
dreta, porta l'aigua d'una font que neix a prop del dipòsit