 |
Anem
a veure les dades del passat 2016. L’estació més seca ha estat l’estiu amb 95
mm, seguida de l’hivern (137 mm). La tardor ha estat la més plujosa, a diferència
d’altres anys, amb quasi la meitat de pluja caiguda en tot l’any (308 mm),
seguida de la primavera (165 mm) que no s’aparta gaire de l’hivern. En el gràfic adjunt, les columnes blaves
representen la precipitació mensual acumulada.
Els quadrats verds són les mitjanes mensuals dels vuit anys registrats.
Els
dies de pluja només van ser 28, molts menys que els anys anteriors que
acostumava a fer-ho més de cinquanta dies. Si es repartissin equitativament els
dies de pluja al llarg de l’any voldria dir que en plouria un de cada quinze.
Però no ha estat així, i fins i tot hem tingut dos mesos íntegres sense gota d’aigua
i cinquanta-set dies seguits sense ploure, entre el maig i el juliol.
Però
el que més destaca de tot és la poca acumulació d’aigua anual. Els 705 litres per
metre quadrat estan per sota dels registres dels altres anys: 948 mm el
2015, 1.057 mm (2014), 1.113 mm (2013), 964 mm (2012) i 983 mm (2011).
Aquest falta de pluja s’ha notat en la collita de trumfos i de tòfones. Un any
especialment sec per a l’agricultura. Si a això hi afegim la falta d’aliment
pel creixent nombre de senglars, ha fet que aquests és mengessin les tòfones i
entressin als migrats camps de patates.
I encara que no disposem de registres, podem afirmar a
partir de les nostres percepcions que l’augment de la temperatura ha fet créixer
de manera desmesurada els nius de processionària que a més d’haver esquitxat de
blanc els boscos , estan matant molts pins.
Aquest canvi climàtic que ja fa
anys se’ns està anunciant, acabarà canviant ireversiblement el nord del
Solsonès, verd i humit. Acabem agraint a l’empresa Pubilló i Puig-arnau el
haver-nos facilitat les dades un any més.
