Entrades populars

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris prats de Canalda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris prats de Canalda. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 d’agost del 2024

La Foto: el Primer Xalet

El Primer Xalet a mitjan anys quaranta del segle XX


No us penseu pas que és el primer xalet de la comarca. D’aquest edifici, construït als prats de Canalda, se’n diu primer perquè servia de pas per arribar al segon, el de dalt, a prats de Bacies, conegut com el xalet de la Bòfia o del Pauet. Les restes del Primer estan situades sobre la cruïlla de les carreteres de coll de Jou al Montnou i prats de Bacies. A tocar de la casa hi ha la bifurcació de la carretera que puja als Prats i la que planeja i després baixa cap al Montnou. Però no sempre ha estat així; abans la carretera que venia de llevant passava per sota de la via actual i, just abans del Primer Xalet, s’enfilava i passava per sobre la casa. Encara avui es distingeix bé l’antic traçat i alguns excursionistes l’utilitzen per enfilar-se a la muntanya.


Prats de Canalda amb el puig Sobirà al fons el 2024


A la foto antiga es diferencien bé uns quants elements. En primer lloc, el puig Sobirà al fons, amb menys arbres que ara. Precisament ens ha costat reproduir la mateixa fotografia en l’actualitat pels pins que ens tapen part de la muntanya. Un altre element destacat, i motiu pel qual reproduïm la imatge, és el Primer Xalet. I finalment els vehicles i les persones sobre la neu.

L’edifici es va construir en un prat de cal Costa de Canalda. Hem consultat, al registre de la propietat, l’escriptura de compravenda del terreny on hi ha edificat el Primer Xalet. El resumim: l’octubre de 1942, Josep Muntada Muntada —capellà, propietari de cal Costa i veí de Canalda— ven a Pau Serra Forn —solter, estudiant i veí de Solsona— una peça de terra segregada de la finca dels Micallons. La venda consisteix en dues parcel·les; una de 1.600 metres quadrats per a construir-hi l’edifici i una altra de 100 metres de llarg per 5 d’ample per a fer-hi el camí per accedir al solar des del límit oriental de la propietat. A més, el venedor dona permís al Pauet per a instal·lar un cable aeri que ha de pujar fins a prats de Bacies i passar per dins la seva propietat. Aquest remuntador no ens consta que s’arribés a fer. En el contracte de venda hi ha altres detalls dels drets de pas pel camí i del cable que sobrevola la propietat de mossèn Muntada que no tenen interès pel present article.

El Jaume Cuadrench, que ens ha facilitat la foto, també ens ha explicat alguns dels elements que s’hi veuen: La fotografia antiga és de 1944-46. L’edifici no va ser mai habitat, servia per a deixar material pel xalet del Pla quan no es podia arribar a dalt per la neu. El Citroën que es veu a la imatge era del Mario Solé —el Mario de Bassella—, els camions eren del Quintà i del Tonet de Berga, l’altre cotxe probablement era el del Pauet. Desconec l’autor de la foto, d’aquests anys en tinc moltes.

Com hem escrit a sobre, l’edifici es va construir pocs anys després d’acabada la guerra del 1936-1939. Per tant, si la foto és de meitat dels anys quaranta, la casa es devia construir entre 1943 i 1945; no hem trobat cap permís d’obres a l’Ajuntament d’Odèn. Tenia un cos ortogonal amb una teulada a quatre aigües. L’exterior era de pedra amb les cantoneres i les obertures de totxos massissos. Per dins tenia les quatre parets recobertes de totxanes i l’espai inferior estava dividit en dues parts per arcades fetes també de maons. Van utilitzar el formigó per a la llinda de la porta del garatge i per a reforçar les finestres per dins. Suposem que el sostre i la teulada eren de fusta, ja que no en queden restes.

Les runes del Primer Xalet el 2024



De mica en mica l’edifici es va deixar d’usar, la coberta es deteriorà i finalment s’esfondrà. Avui és un munt de rocs i totxanes al costat del camí que puja als prats de Bacies. El xalet de la Bòfia —el segon, el de dalt— anys després també va seguir el mateix camí, tot i que en aquest segon cas potser encara es podria refer i disposar d’un refugi als Prats. A diferència del Primer Xalet, que és propietat dels hereus del Pau Serra, el xalet del Pauet està construït en terrenys comunals i l’EMD de Canalda gestiona les seves restes.

dijous, 10 d’agost del 2023

La foto: cal Costa de Canalda


L’any 1954 es van publicar imatges de Canalda en tres portades del Diari de Barcelona. El 8 de setembre, l’església de Sant Julià ocupava tota la portada. El peu de foto deia: Igliesuca del pintoresco y minúsculo pueblecito de Canalda, en las estribaciones del Pirineo leridano. Una setmana després, el 17 de setembre hi sortia un ramat d’ovelles pasturant a prats de Bacies amb un llarg peu de pàgina: En las cumbres pirenaicas. La pertinaz sequía de este verano y la estival temperatura septembrina que hemos disfrutado hasta hace poco han prolongado este año la permanencia de los rebaños en las alturas del Pirineo. Como este, topografiado paciendo al atardecer en la meseta que corona el gigantesco Port del Comte, a 2.300 metros de altitud, vecino del majestuoso Cadí.



A la tercera i darrera foto, del 7 d’octubre —la que hem publicat a dalt de tot—, hi surt cal Costa amb aquest peu: La vida en el campo. Típica masía al pie del macizo del Port del Comte, a medio camino entre San Lorenzo de Morunys y Solsona.

Les tres fotos estaven signades per A. del Castillo. Comencem pel fotògraf abans de comentar la fotografia. Alberto del Castillo (1899-1976) va néixer al País Basc i de ben petit es va traslladar a Barcelona per qüestions laborals del pare. Va ser historiador i arqueòleg, però a més feu de periodista, crític d’art, va participar en la creació de museus... Deixem la seva extensa biografia i centrem-nos en la publicació de les fotos. Perquè surten unes fotos de Canalda publicades al Diari de Barcelona i, a més, en portada? Responent a la primera part de la pregunta: l’Alberto va ser redactor d’aquest diari durant quaranta-vuit anys, la meitat dels quals el seu germà Enrique en va ser director. La seva relació amb el Solsonès va ser personal i professional. Abans de la II República havia publicat algun article d’arqueologia amb Mn. Serra i Vilaró, director del Museu Solsoní, però sobretot tenia amistat amb el professor Manuel Riu i Riu, descendent de Sant Llorenç de Morunys, company d’universitat de l’Alberto i d’algunes excavacions d’edificis medievals. A més, del Castillo va participar en les excavacions de Sant Pere de Grau d’Escales.

La primera foto que publiquem és de cal Costa de Canalda, retratada des de ponent i amb les Morreres a llevant. Aquesta imatge de la casa és totalment reconeixible, en canvi, molt ha canviat tot el que hi ha entre els dos edificis: les tanques per dirigir el ramat, els pallers, el carro, els pollancres del fons..., com bullia d’activitat agrícola! I a la foto actual: els balcons, la pica de l’aigua, la vegetació.

En aquest llarg edifici hi havia tres habitatges, els masovers a primer terme, al mig els amos i al final l’estudi. El 1954 encara no hi havia construïda la nova escola; la mestra i la classe estaven situats a llevant de l’edifici. Amb les dades dels padrons d’habitants de 1950 i 1955 hem pogut veure qui habitava la casa. Malgrat els errors i la poca precisió dels padrons, a la banda de llevant on hi havia l’escola hi vivien la mestra Francesca Gilabert Clua amb el seu home i dos fills. La part central era ocupada pel propietari, el capellà Josep Muntada Muntada, de 83 anys, i la majordona, la seva neboda Dulores Aynés Muntada, de 61 anys. Finalment, a la banda de ponent, a cal Masover, hi vivien tres generacions: el Josep Guix, l’avi que havia enviudat feia poc, la seva filla Josepa Guix Roca, també vídua, que s’havia tornat a casar amb Miquel Tren Santeulària, i sis fills. Una gran casa habitada per quinze persones, és probable que en algun moment encara més, i que actualment hi viuen només dues persones.

La despoblació rural és un fet des de fa molts anys. Dels més de cent habitants a Canalda als anys cinquanta, s’ha passat a cinquanta-dos empadronats (municat.gencat.cat, 2022), que no vol dir que hi visquin.

diumenge, 31 de juliol del 2016

Obres a la carretera dels prats de Canalda

Formigonera i retroexcavadora de cadenes al torrent d'Urdoll
Els aiguats del 2 de novembre de l'any passat van malmetre la carretera de coll de Jou al Montnou i prats de Bacies, especialment quan creua el torrent d'Urdoll. Aquest torrent neix a prats de Bacies i tot el recorregut el fa dins el terme de Canalda. Quan abandona el pla, baixa en fort pendent fins travessar la carretera. Cada vegada que plou molt, omple de rocs o fins i tot colga el camí o hi fa esvorancs.

Aquest juliol s'ha reparat el tros de carretera del torrent d'Urdoll aprofitant una subvenció. Les obres que han costat un parell de setmanes de feina, han consistit en fer una paret d'escullera sota la carretera i abocar-hi unes quantes formigoneres tant a sobre la calçada com a sota l'escullera per protegir-la. A més s'ha eixamplat el camí per la banda de llevant i s'hi ha fet una altra petita escullera a sota. Aquest camí l'utilitzen sobretot la gent del Montnou i els que pugen a prats de Bacies

La feina l'ha fet l'empresa Excavacions Ramon Roma de Solsona amb una retroexcavadora de cadenes i una pala carregadora de rodes. Parlarem amb l'Ajuntament d'Odèn i us informarem una mica més del cost de la construcció. Celebrem aquesta obra, útil i necessària per a molts veïns d'Odèn.

L'obra acabada al torrent d'Urdoll


Torrent d'Urdoll i carretera als prats de Canalda