A la porta del
cementiri de Canalda hi trobem la inscripció de 1913.
Aquesta mateixa data es repeteix en els primers nínxols que trobem a l’entrar. És indubtable que la paret d’entrada al cementiri, la porta i els
primers nínxols fan 100 anys.
Aprofitarem aquest aniversari per explicar algunes curiositats
d’aquest lloc. Les antigues parròquies sempre tenien adossat el cementiri a la
paret de l’església i això tant es feia en un poblet com Canalda com a la
catedral de Solsona. Al segle XIX molts d’aquests cementiris es van traslladar
als afores dels pobles i les ciutats per motius higiènics. Es volia evitar que
els microbis de les persones que morien per infeccions continuessin propers a
la població. El trasllat del cementiri lluny de la població era costós i no es
va fer en llocs petits com Odèn o Canalda.
Era costum fer els enterraments a terra, es feia un forat i es
dipositava el fèretre al fons i després es tapava. Els pisos de nínxols i els
mausoleus no es coneixien.
A Canalda hi ha una altra particularitat, cada família tenia
assignada una parcel·la i aquest espai estava marcat amb el nom de la casa.
Sobre la paret que envolta el recinte hi ha els noms de les cases gravades a la
pedra, com es veu en les imatges del costat.
L’any 1913 es va fer una important remodelació. La porta d’entrada
és d’aquest any, però també les paret de ponent i del nord amb les corresponent
pedres de secció triangular que coronaven el mur. En aquestes pedres s’hi van
gravar novament els noms de les cases que ja hi havia. Les dues darreres fotos
de la dreta són d’aquesta època.
Si algun dia es refan les parets de llevant i migdia cal conservar
aquestes lloses amb els noms de les cases per la seva singularitat.
Però qui va fer aquestes obres? Quant van costar? No coneixem
ningú viu que aquell any tingués ús de raó i ens ho pugui explicar. Tampoc hem
trobat documentació a l’arxiu parroquial. Però els nínxols ens donen alguna
pista.
A la part superior, a més de posar-hi l’any de construcció, 1913,
hi posa Propietat J. Muntada.
Aquest cognom és molt freqüent a Canalda. Segons el padró, als anys 20 del
segle XX hi havia Muntades a Soldevila, Puig-arnau i cal Costa. En aquestes
dues darreres cases el nom dels dos caps de casa comença per una jota, Joan i
Josep respectivament. La memòria popular diu que l’obra la va encarregar el
Joan Muntada Solé de Puig-arnau i la van pagar els veïns que hi tenen nínxol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà properament. Gràcies.