Entrades populars

diumenge, 17 de febrer del 2013

Els cigalons de Canalda

El Pont d’Arcalís és un grup de música tradicional que des de fa més de 30 anys recupera i divulga la música i la cançó del Pirineu.

Entre el seu repertori hi ha “Els Cigalons de Canalda”, cançó que han cantat per tota la geografia catalana i també a Canalda en dues ocasions, el 2005 i el 2010.

A continuació transcrivim la cançó “Els cigalons de Canalda” extreta del disc Balls i cançons del Pirineu. Al final del text podeu clicar la imatge per veure i sentir un fragment de l'actuació de Pont d'Arcalís per la Festa Major de Canalda.


Adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda;
lo Tulleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava.

Lo Tulleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava;
adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda.

Lo Llop se’n feia el valent,
tras dels altres caminava;
anaven tocant los ballets
amb una canya esquerdada.

Anaven tocant los ballets
amb una canya esquerdada;
lo Llop se’n feia el valent,
tras dels altres caminava.

Argelagues, romanins
i foscor de matinada;
tornaven los cigalons
de la festa de Canalda.

Tornaven los cigalons
de la festa de Canalda;
argelagues, romanins
i foscor de matinada

Aiguardent i gots trencats
el músic que no parava;
flabiol i tamboret
i aquell bot mai s’acaba.

Flabiol i tamboret
i aquell bot mai s’acaba;
aiguardent i gots trencats
i el músic que no parava.

Adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda;
lo Tulleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava.

Lo Tulleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava;
adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda.

  
Vídeo de l'actuació del Pont d'Arcalís a Canalda per la Festa Major de 2010. A partir del minut 8:25 hi podeu escoltar Els Cigalons de Canalda. Imatges gravades per Josep Maria Berenguer "Xarli".

En aquest altre vídeo hi ha la versió que en feu Roger Mas per la Festa Major de 2007.
                  
              La cançó d'Els Cigalons de Canalda cantada per Roger Mas.

dimecres, 13 de febrer del 2013

Avenc Montserrat Ubach. 50 anys

L’avenc Montserrat Ubach a la zona coneguda com Torremàs.
Dins un cercle es veu la boca superior penjada a mitja paret.
Per arribar-hi cal baixar per la canal de la dreta amb un fort pendent.

Fa 50 anys la joveneta Montserrat Ubach va baixar per primera vegada al fons de l’avenc que porta el seu nom. Durant molts anys va ser l’avenc conegut més profund de Catalunya.

El llibre Grans cavitats de Catalunya de Ferran Cardona i Oliván, editat el 1989, ens en dóna informació detallada. Escriu que l’any 1968 es publicaven les 23 cavitats de més de 100 metres de profunditat i l’avenc Montserrat Ubach apareixia en primer lloc amb 210 metres. Onze anys després ja són 28 els avencs amb més de 100 metres de fondària i el Montserrat Ubach és el segon amb la profunditat rectificada, 202 m. El 1983 surt en quarta posició. Durant 15 anys, de 1963 a 1978, va ser considerat l’avenc més profund de Catalunya.

Aquest avenc, que ja era conegut per la veïna casa de Cavallera, va ser descobert per la Montserrat Ubach i els seus pares l’abril de 1963. A principis de juny es va organitzar una expedició formada per membres de nou entitats i només es baixà fins a la cota –80 per falta de material. A finals de juny del mateix any s’assolí la cota més profunda.

Aquest plànol està tret del llibre Grans cavitats de Catalunya de Ferran Cardona i Oliván.  A la part superior s’hi veuen les dues boques comunicades per una rampa. La boca superior està uns 10 metres per sobre de la que normalment s’accedeix.

Per arribar al fons cal baixar 7 pous, la majoria de més de 20 metres de profunditat. L’any 1985, l’Espeleo Club de Gràcia van baixar un pou paral·lel que arribava a una profunditat de 83 metres. En el plànol es veu a l’esquerra de la cavitat principal.




dimarts, 5 de febrer del 2013

L’Estudi de Canalda


Cal Costa. A la finestra superior
hi havia l'Estudi de Canalda
El vell Estudi
Els més grans de Canalda encara recordareu quan anàveu a estudi a can Costa, a la banda dreta de la casa. Al segon pis hi havia una sala amb un bon finestral on la mestra “nacional” feia classe als alumnes del poble. A més dels nens i nenes del nucli venien els de cases allunyades, a una hora de camí, com Cavallera o Encies. En alguns casos era més llarg el trajecte que l’estona d’estudi com ens recordava el Joan Serra d’Encies:
D’escola res, me cagum des. D’escola ens en feien una hora i en teníem dugues de camí: per nar-hi estàvem una hora, per tornar estàvem una altra i a estudi n’hi estàvem una. Fèiem una hora al matí i tornàvem a casa a gordar. L’estudi ens el feia una dona que no pensava pas amb estudis, perquè hi havia un pastor allà a Canalda i sempre anava amb aquell pastor, embolicats amb una manta. Llavors tenia de catorze a quinze anys.
A escola hi anava amb el Baró. És del mateix any que jo, té 86 anys. Després hi havia el d’Encies que té un any més que jo; ara s’està a Sant Llorenç. Hi havia dugues noies o tres que també anaven a escola. Estàvem tots junts a la mateixa classe. Després, aquí, a vegades, a l’estiu se llogava un noi que sapigués de fer d’escola i ens ensenyaven una mica aquí també. Dos o tres anys l’havíem tingut una temporada a l’estiu.” (Tret del llibre: Caminada popular de Canalda 2003. Encies.)
Per pujar a l’estudi calia entrar per cal Costa, l’espai i les condicions no eren les més adequades. El dia 30 d’abril de 1925 en una acta de la Junta Local de primera ensenyança  es deia que las condiciones de salubridad e higiene de los locales es malisima en Canalda i més endavant continuava deben hacerse las reformas siguientes: En Canalda procurar un local nuevo o evitar que para entrar en el local-escuela se tenga que pasar por las habitaciones de la Sra. Maestra”. A la part central de l’edifici de can Costa hi vivien els propietaris de la casa i a ponent els masovers.

L'escola el 2012
La nova escola
Finalment es va construir l’escola l’any 1957. Com que sembla que es més barat fer-ne quatre que una, es van fer també la de la Valldan, Cambrils i Odèn, totes amb el mateix patró. Cal Reguer va donar el terreny en una ubicació dins el nucli, propera a l’antiga escola i prop del camí.




I qui les va pagar?

Ingressos per pagar el cost de les escoles
Pressupost extraordinari 1953-57
Ajuntament d'Odèn
Venda de fusta del Mont 107
787.000,00
Venda de fusta del Mont 108
215.360,80
Interessos de la caixa
14.009,96
Aportació de l'estat per Odèn
85.086,21
Aportació de l'estat per Cambrils
85.086,21
Aportació de l'estat per Canalda
81.364,32
Aportació de l'estat per la Valldan
75.473,27
TOTAL
1.343.380,77
Les quatre escoles van costar 1.343.380,77 pessetes (8.074 €. Ara, amb això, només canviaríem les finestres d’una sola classe). Si suposem que el cost de cadascuna de les escoles va ser similar vol dir que l’Estudi de Canalda va costar 335.845,19 pta (2.018€). Aquesta quantitat va ser pagada en un 24% per l’estat i la resta amb la venda de la fusta dels terrenys comunals, el mont 108 de Canalda i el mont 107 d’Odèn. 

Tota escola ha de tenir un pati i en aquesta és difícil determinar-lo ja que està voltada per un camp obert. Ara bé, si ens guiem pels inventaris que l’ajuntament d’Odèn feia, el pati podria ser un espai amb fort pendent situat sobre l’escola. El “Inventario de los Bienes Patrimoniales y los de dominio público” de l’1 de gener de 1958 deia: “Linda por el Norte con tierras de Can Costa, al Sur con la Finca Regué, al Este con el Camino de Canalda y al Oeste con la Finca Regué.
L'Estudi de Canalda al peu de la Roca
Com ja sabeu, l’escola es va tancar ja fa anys per falta de clients i des de llavors va servir de sala de ball per la Festa Major, darrerament de sala de reunions de l’EMD de Canalda i de la Comissió Canalda 1.100 anys i de local social per activitats culturals i festives.

I no hem dit res del pis de la mestra. Aquest, situat a ponent era l’habitatge habitual de les mestres. Té una cuina, menjador, lavabo i quatre habitacions. Des de fa anys es lloga com a segona residència pels caps de setmana i els ingressos serveixen per mantenir l’escola i ajudar l’EMD de Canalda.

dimarts, 29 de gener del 2013

La pluja caiguda a Canalda el 2012


El règim de pluges de Canalda és mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, temps sec a l’hivern i l’estiu.
Mirant el gràfic de sota, el que més crida l’atenció és la nul·la o petitíssima quantitat de pluja els mesos de gener i febrer, i ja veníem d’un 2011 sense precipitacions al desembre.
Un any més les pluges del final d’estiu es van endarrerir i quan ja ens pensàvem que no tindríem bolets van arribar amb força i es van allargar quasi fins el desembre.
Els mesos més plujosos van ser l’abril a la primavera i l’octubre a la tardor.
El total de pluja caiguda 964 litres va ser lleugerament inferior als 983 litres del 2011 i més inferior encara que els 1.170 del 2010.
53 dies va ploure en total l’any 2012. Si ho repartíssim equitativament seria 1 dia a la setmana. Si ho comparem amb els darrers anys va ploure dos dies més que el 2011 però menys que el 2010.
Aquestes dades ens les han facilitades des de Puig-arnau, a qui agraïm la feina feta amb la recollida i que un any més en les hagin cedit per a la seva publicació.



dimarts, 22 de gener del 2013

Rita Ribera, cantaire de Canalda

La Rita Ribera de cal Pubilló

En el llibret de la caminada de 2009 hi havia un article titulat “Una missió musical a Canalda” que  tractava, sobretot, de les cançons que l’any 1922 la Rita Ribera va cantar a dos senyors de Barcelona —reconeguts musicòlegs que treballaven per a una important entitat— que feien un inventari de la música popular catalana. Sabem pel padró municipal que la Rita, que tenia una basta cultura popular, era analfabeta, havia nascut a Orrit (Odèn) i vivia de masovera a cal Pubilló amb el seu home, set fills, la nora i dos néts. Però en el padró de 1930 la Rita i la seva família ja no vivien en aquesta casa ni tan sols en cap casa d’Odèn.
Després de la caminada, la M. Àngels Muntada de Sant Llorenç de Morunys ens en va donar més informació:
"Sobre el que em preguntes d’on va anar a viure la Rita Ribera pels voltants de l'any 1928, va anar a La Coma i la Pedra, primer en una casa que es diu la Borda de la Coma, desprès a una altra de la Pedra que es diu l'Argelaguer, i finalment a una altra que es diu el Pujol del Racó, també de la Coma. Al Pujol del Racó és on va morir el 1958 a l’edat de 88 anys.

T'envio una foto que tinc de la Rita Ribera, no sé de quin any és, però em sembla que és dels anys 50.
La foto és la que hi ha a l’esquerra del text. Dies més tard ens enviava la Rita amb uns quants pans “sota el braç”.

En una entrada anterior d'aquest bloc us informàvem d'un CD que l'Orfeó Nova Solsona va reproduir amb cançons del Solsonès i avui n'us oferim una, 90 anys després que la Rita Ribera la cantés per aquells senyors de Barcelona.

Clica aquí sota per iniciar la reproducció.

dimarts, 15 de gener del 2013

Va de música


L'any 2006 l’Orfeó Nova Solsona editava i presentava un CD amb cançons recollides per la comarca titulat Cançons tradicionals del Solsonès, editat per Audiovisuals de Sarrià.
El CD conté 21 cançons de les quals 5 són de Canalda. El 1922 mossèn Higini Anglès i Pere Bohigues recorrien la comarca recollint cançons populars per tal de fer el cançoner popular de Catalunya. El dia 27 de juliol arribaven a Canalda i a cal Pubilló la Rita Ribera que rondava els 50 anys els va cantar un munt de cançons.

Des d'aquest bloc volem deixar constància de les publicacions, àudios o vídeos que han anat apareixent sobre Canalda i de mica en mica n'anirem donant notícia.

diumenge, 6 de gener del 2013

Full informatiu número 81



Ha sortit un nou full informatiu de Canalda, el número 81.


Aquesta publicació de dues pàgines va aparèixer per primera vegada el març del 2006 i des de llavors s'ha anat editant ininterrompudament amb una periodicitat quasi mensual. Des de fa uns anys s'envia amb format digital, tot i que encara se n'editen uns pocs exemplars en paper per alguns veïns de Canalda.

Amb la creació d'aquest bloc, la majoria de textos i notícies es publiquen prèviament en format digital, aquí on estàs llegint. El bloc però aporta altres textos de fulls anteriors o vídeos que no podem publicar al full.

Si tens interès en rebre per correu electrònic l'informatiu de Canalda el pots demanar a canalda1100@gmail.com.

Obres PUOSC 2013-2016


Imatge del google Earth on es veu la carretera
que es proposa enquitranar. Surt del mig de la part
superior  de la imatge i després d’un revolt travessa
 la imatge en diagonal.
El passat divendres 4 de gener, en el primer Ple de l’EMD de Canalda de 2013 es va aprovar sol·licitar ajuts en el marc del PUOSC per fer obres en el període 2013-2016.

El PUOSC o Pla únic d'obres i serveis és un programa de cooperació del Govern que dota als ens locals d'ajuts econòmics per fer obres o serveis que millorin la qualitat de vida dels ciutadans.

Les obres que es va acordar sol·licitar van ser

1a.- Enquitranar la carretera que va a Cavallera Alta, Cavallera Baixa i Roc Falcon. Concretament el tram que va des de la carretera l-401 fins a empalmar amb la nova carretera que baixa cap a la riera de Canalda.

2a.- Arreglar, de manera senzilla, el pendent d'accés a l'església

El vocal Marcel Camps va proposar incloure-hi també “Refer el dipòsit d’aigua del nucli de Canalda” però el President de l’Entitat i el vocal proposat per CiU ho van refusar. (Disculpeu que no posin els noms però tant el vocal com el President em van demanar que no els poses el seu nom al full informatiu).
Església de Canalda. Pendent d’accés on es proposa fer obres.

divendres, 4 de gener del 2013

L'escalada a Canalda



Des d'aquest bloc volem recuperar i registrar les publicacions que tracten de  Canalda i els seus entorn i que han anat apareixent els darrers anys.

L'estiu de 2006 va sortir publicat el llibre Solsonès. Guia d’escalades de Josep Maria Cases.


Totes les vies d’escalada estan situades a la meitat nord de la comarca del Solsonès i una part important a la roca de Canalda,  a la roca del puig Sobirà i al tossal de l’Àguila. El llibre està ben editat i farcit de dibuixos i imatges, però un aspecte en lamentem: la dèria dels escaladors a canviar els noms dels llocs; per exemple de la paret del puig Sobirà en diuen del Llop Blanc i del tossal de l’Àguila, paret de la Destral.
L’única via ferrada de la comarca que surt al llibre és la de Canalda.



dilluns, 31 de desembre del 2012

Pessebre al puig Sobirà

Es costum dels centres excursionistes pujar el pessebre a algun cim emblemàtic per les festes de Nadal. El Centre Excursionista del Solsonès el puja cada any al Pedró.

Enguany un grupet de persones de la Comissió Canalda 1.100 anys l'ha pujat al cim del puig Sobirà l'últim dia de l'any. Els excursionistes han sortit a peu de Canalda, han pujat cap als Colls passant per la teuleria. Han fet el cim pujant pel dret i la baixada ha estat per la pista de darrera el puig Sobirà. A continuació han anat cap a la collada del Tancat i després de passar per plana Redona i la Teuleria han arribat a Canalda.

El pessebre és una obra efímera, Land Art, feta amb material natural de la terra.