Jo també hi era! Estadístiques de la caminada

Cada any, en el moment de la inscripció, fem omplir una fitxa a cada participant amb dades personals, algunes rellevants per poder-los localitzar en cas de necessitat però altres supèrflues per caminar.

El motiu l’expliquem en el mateix full d’inscripcions: Aquestes dades només seran utilitzades per trametre informació de la caminada i per l’estadística de participació.

Un cop finalitzada l’activitat comencem a introduir les dades a l’ordinador —en les tretze edicions que hem fet ja s’han inscrit més de tres mil persones diferents— per poder conèixer la tipologia de persones que vénen a Canalda. I és lògic que si us demanem aquesta informació després us en fem partícips. 

Aquest 2014, dels 693 participants, el 49% eren dones i el 51% homes. La primera dada bastant igualada.

Si ens fixem en l’edat, ja varia més. Els participants més nombrosos van ser els de la franja de 51 a 60 anys, seguits dels de 41 a 50. Més de la meitat dels participants tenien entre 40 i 60 anys (53%). Voldríem que us fixéssiu en algunes peculiaritats, els adolescents van superar els de 21 a 30 anys, i deunidó del grupet de nens que van venir (3%) i es envejable les deu persones que superaven els 70 anys. El Jaume Gibert d’Artés amb els seus 82 anys va ser el més gran en completar el recorregut; ell mateix va ser el més gran a la caminada del 2011. I la més jove va ser la Mariona Mujal Vilaseca de Solsona que amb quatre anys va fer tot el recorregut.

Si ens fixem en la procedència els de Solsona són el grup més nombrós (38%) però els de fora de la comarca són més de la meitat dels caminants (54%). Ho posarem amb xifres absolutes: Solsona 265, seguits de Barcelona amb 51, Manresa i Sabadell 47 cadascuna, Oliana 31, Olius 21 i el segueixen Sant Llorenç de Morunys i Terrassa amb 13, 9 en van venir de Navarcles i Navàs, Berga 8 i Sant Cugat del Vallès 7. D’Andorra 5, igual que de Cerdanyola (tot i que no sabem de quina Cerdanyola són)... Al quadre adjunt podeu veure la procedència dels caminaires. En total va venir gent de noranta-tres poblacions diferents.

Cavallera Alta amb la feixa Llarga plena de cotxes

Esmorzar al Call amb el puig Sobirà de fons.

Foto: Caminaire Popular

Santa Cecília d’Odèn. Foto: Caminaire Popular

Imatges de la Festa Major 2014

Si haguéssim de posar adjectius a la festa podríem dir: completa, variada, amena, instructiva, gastronòmica, musical i al final passada per l’aigua (Sort de la carpa!) Com que diuen que una imatge val més que 1000 paraules, hi posem unes quantes fotos.

Exhibició de rapinyaires al Zoo del Pirineu

El duc en ple vol. L’au rapinyaire nocturna més gran

Ball de Festa Major

La Maria Alba d’Odèn amb l’acordió va animar la festa

L’Elis, la Montse i el Ramon acompanyant la missa

Missa de Festa Major oficiada per Mn Ricard Cots, rector de la parròquia

Les priores, la Cati de cal Tulleuda i la Maria de la Borda, repartint el tradicional ramet de flors

La Manoli de cal Prat dirigint la paella amb els dos pinxes remenant

A l’acabar la missa, un bon vermut per entretenir la gana

Dinar a la carpa, mentre a fora plovia i plovia

Repercussió de la caminada

Alguns dels participants de la caminada ens han fet arribar reculls fotogràfics. Posem l'enllaç d'alguns d'ells per la seva qualitat. Només cal que cliqueu sobre la imatge.

Imatges del Caminaire popular.

Imatges del Jordi Odèn d'Oliana

També posem l'enllaç del bloc de l'avenc Montserrat Ubach i del Nació digital Solsona que s'han fet ressò de la notícia

Bloc de l'Avenc Montserrat Ubach

Nació Digital Solsona

La caminada de Canalda mobilitza més de 700 persones entre participants i controls

Forat Colomer. Foto: Maria Moncal

El diumenge 21 de setembre, quan la roca del puig Sobirà encara estava en la foscor, unes llumenetes s’escampaven per la seva falda tot preparant els controls. Molt més avall la gent es llevava, encara de nit, per participar a la caminada de Canalda. Una hora abans de la sortida ja es començava a omplir el pàrquing de la feixa Llarga.

Pi de la Creueta amb la roca de Canalda i les 

Morreres al fons. Foto: Maria Moncal

Les previsions anunciaven sol i calor, però els 693 inscrits van caminar amb el cel tapat i alguna escadussera goteta, fet que es va agrair ja que la caminada es feu més lleugera.

El que més comentaven els participants era la bellesa del paisatge, la rica vegetació, l’abundància de bolets,... però especialment el bonic forat Colomer, el congost del riu d’Odèn.

Com es diu sovint “la jornada transcorregué amb total normalitat” tot i que no va faltar alguna petita anècdota: tres vilanovins que garlant garlant es van saltar un trencant i van aparèixer a la carretera, o el grup dels corredors que amb les presses no van veure algunes cintes i van fer algun quilòmetre de més, fet que encara els va alegrar ja que van fer una ruta més completa.

Foto: Maria Moncal

Després de fer tot l’itinerari, d’haver fet un bon esmorzar, d’haver recorregut més de quinze quilòmetres i fruït del paisatge i la vegetació, la caminada s’acabava novament a l’ermita de Sant Martí de Cavallera on els participants rebien un buff de record. En el moment d’inscriure’s també es va donar un llibret amb explicacions i anècdotes dels llocs on es passava i un article sobre el camí ral de Cambrils a Sant Llorenç.

Ens cal agrair la col·laboració desinteressada de molta gent, des dels que van preparar l’activitat i van netejar camins fins al nombrós personal que ens van ajudar el dia de caminada. També donem les gràcies als propietaris que ens han facilitat el pas per les seves terres i especialment al Call d’Odèn i a Cavallera de Dalt (Roc Falcon) que s’han bolcat perquè la caminada fos un èxit.

Al final de la caminada ens van arribar mostres d’agraïment i felicitació que ens ajudaran a continuar i millorar la caminada. Gràcies a tots els que vau matinar, vau caminar i vau fruir d’un diumenge per Canalda.

Esmorzar al Call. Foto: Maria Moncal

Sant Miquel del Soler de Dalt

Foto: Maria Moncal

Santa Cecília d’Odèn. Foto: Maria Moncal

Els entorns de Canalda

La Montserrat Ubach a més de donar nom a l'avenc de Canalda és una enamorada d'aquestes terres. En diverses ocasions ha col·laborat en els llibres de Canalda. Recentment ha tret una publicació sobre els entorns de Canalda amb la col·laboració de Jordi Lloret i Prieto. Amb el títol "Pels entorns de Canalda (Odèn, el Solsonès). Formacions geològiques, cavitats, engorjats i itineraris ferrats" fa un repàs per alguns dels atractius de Canalda. Podeu veure i consultar aquesta publicació als blocs:

sarawak

espeleobloc

avencmontserratubach

o clicant les imatges d'aquesta entrada.

Programa de Festa Major

Caminada biennal de Canalda: Odèn, entre comunals i masos aïllats

Fitxa:

Coordenades punt de sortida: 42º 6’ 51” N

                                                       1º 29’ 26” E

Ruta circular

Recorregut: 15,5 km

Temps: 4  hores 10 minuts

Desnivell acumulat: 575 metres

Cota de sortida i arribada: 1.225 metres

Cota superior: 1.419 metres

Cota inferior: 1000 metres

Llocs d’interès: Sant Martí de Cavallera, el Montnou, el Call, castell d’Odèn, Santa Cecília, forat Colomer, Sant Miquel del Soler i els camins, la vegetació i paisatges que ens acompanyen durant tot el recorregut

Itinerari:

La sortida i arribada és a l'ermita de Sant Martí de Cavallera. Es marxa en direcció al Montnou passant pel pi de la Creueta i s'enfila fins el portell de les Bòfies –un petit coll i el punt més alt del recorregut–. Després de passar per algunes masies escampades pel Montnou arribarem al Call, la casa més gran d’aquest antic poble d’Odèn.

Seguirem cap al castell, Santa Cecília i tot baixant ens arribarem al forat Colomer, impressionant congost excavat per les aigües del riu d’Odèn. Tornarem a enfilar suaument per passar per la font de Fontanelles i Sant Miquel del Soler, possiblement l’ermita romànica més bonica del municipi, per arribar de nou a Sant Martí de Cavallera.

Els controls els hem repartit, per tal que aproximadament cada hora ens puguem refer una mica amb l’ingesta de líquids o menjar. El primer està situat a la Rat, un cop hem passat el punt més alt de la caminada, al segon a la masia del Call on farem l’esmorzar, el tercer a la creu del Rosselló abans d’endisar-nos al congost del forat Colomer, el quart a l’ermita de sant Miquel del Soler i el cinquè i darrer al final de la caminada, a Sant Martí de Cavallera.

Montnou

Des de la darrera edició de la caminada hem canviat el títol d’aquesta activitat i hem passat de ser una caminada popular –que ho mantenim en l’esperit—a ser una caminada biennal. Això vol dir que la caminada es fa cada dos anys coincidint amb els anys parells.

La caminada, amb un recorregut de 15,5 quilòmetres i un desnivell acumulat de 575 metres, ens haurà portat per l'acollidora raconada del Montnou, una vall humanitzada, però harmònica.

El disseny del recorregut és obra de Ramon Pujantell; el mapa i el perfil l’ha fet Josep Ferràndiz;  el Guim Camps ha fet el cartell, el Marcel Camps ha redactat el text, i una bona colla de gent ens han ajudat a preparar el camí i la caminada.

Inauguració del Zoo del Pirineu a Canalda

Signatura del conveni de recuperació

de fauna entre el Conseller Josep Maria

Pelegrí i l'Stania Küspert

El dilluns 23 de juny al matí es va inaugurar oficialment el Zoo del Pirineu amb l’assistència de nombroses personalitats polítiques i públic de la comarca. L’acte va començar amb la signatura d’un conveni entre la responsable del Zoo i el Conseller d’Agricultura de la Generalitat per convertir aquest nou espai en centre de recuperació de fauna. Acte seguit es va tallar la cinta catalana per donar pas, ja situats tots els assistents en l'amfiteatre, als parlaments i les activitats de la inauguració.

En primer lloc va intervenir l’Stania que després d’agrair la presència de tots els assistents va donar pas al petit concert de l’artista solsoní Roger Mas. El Roger, amb un decorat incomparable, amb la roca de Canalda a un costat i mitja Catalunya als seus peus, ens va cantar tres cançons del disc Les cançons tel·lúriques amb lletra del Verdaguer.

A continuació van venir els parlaments de la propietària del Zoo, de l’alcalde d’Odèn i del Conseller de la Generalitat.

Inauguració del Zoo del Pirineu

L’Stania ens va explicar que després d’anys d’entrebancs burocràtics s’havia fet realitat un somni amb l’ajuda de la seva família. També va explicar la funció d’educació ambiental que tenia el centre, la cria d’animals protegits i del conveni de recuperació de fauna.

L’Andreu Alet va enfocar el seu discurs sobre la importància del zoo pel turisme de la zona i finalment, Josep Maria Pelegrí després de dir a l’alcalde que no el volia corregir però que el centre tenia molta importància tant per l’educació ambiental com per la recuperació de la fauna salvatge, va felicitar l’Stania per l’empenta que tenia i també va lamentar els entrebancs burocràtics. Va tancar els parlaments l’Stania explicant que a partir del dia següent, per Sant Joan, ja obririen el zoo i que durant l’estiu farien jornades bressol, cobrant les entrades a meitat de preu, ja que els animals encara no estaven entrenats per actuar en públic.

Concert de Roger Mas

Roger Mas cantant Verdaguer
al peu de la Roca de Canalda

Acte seguit van fer un tastet de l’espectacle que es podrà veure a amfiteatre. Un graciós cadell de guineu de set setmanes es va passejar per entre els assistents, dues joves òlibes van volar per sobre les grades,... també hi va haver algun petit toc d’humor involuntari quan va sortir el falcó pelegrí i l’auditori va dirigir la mirada cap al conseller.

La inauguració es va cloure amb una passejada per les instal·lacions del recinte i un pica pica darrera la masia del Planellot, residència de la família.

Un lloc privilegiat, una activitat cultural i educativa, un centre de recuperació de la fauna salvatge,... Això i més vol ser el Zoo del Pirineu.

Preparant la Caminada 2014

La brigada de neteja dels camins just abans de començar la feina.

(Al final del matí fèiem una altra cara)

El diumenge 15 de juny, eines en mà, vam començar l’entretinguda tasca de netejar els camins de la caminada d’enguany.

Per sort no tot està per fer i sí que tot és possible. Una part de la caminada transcorre pel GR-1 que està en bastant bon estat, una altra part són pistes transitades per tot terrenys que esporguen els arbres en passar, i finalment els corriols que són els que vam netejar.

Aquests es troben sobretot a l’obaga del Montnou i són antics corriols que l’ús de l’automòbil han contribuït a abandonar. Alguns trams eren del tot intransitables, ha calgut obrir camí per allà on només es veia vegetació espessa.

Després de tot el matí barallant-nos amb les tisores, el xerrac i algun roc que es mantenia tossut al mig del camí, ja només queda algun petit tram que amb poca feina es farà.

Després de la neteja de camins ja ens esperava un suculent i variat dinar a l’Estudi de Canalda. Més de vint persones ens vam asseure per degustar una vintena de plats diferents entre primers, segons i postres. Una rica varietat de gustos, textures i colors; des de la cuina tradicional a plats més sofisticats. No hi posem més paraules, les fotos parlen per si soles.

Jornada de feines comunitàries

El segon dissabte de juny dia 14, ens vam trobar un grup de voluntaris canaldencs per fer feines comunitàries. Les set persones de les cases de cal Baró (2), la Borda, cal Masover de cal Costa, can Prat, el masover de cal Tulleuda i can Front vam netejar el cementiri, la plaça i l’entorn de l’escola.

Aquest dia de treball comunitari el va establir l’Entitat Municipal Descentralitzada l’any 2005, l’any vinent ja en farà 10, per tal de suplir la inexistència de brigades municipals.

Antigament només es netejava el cementiri i en tenien cura dues cases cada any, però no sempre es complia.

Recollida d’herba i de pedres de la plaça i el cementiri amb el remolc de cal Baró